Rovina
La rovina, cieno o légamo és un sediment clàstic incoherent transportat en suspensió pels rius i pel vent, que es deposita en el llit dels cursos d'aigua o sobre els terrenys que han segut inundats.[1][2] Per a que es classifique com a tal, el diàmetro de les partícules de rovina deu trobar-se entre 0,0039 mm i 0,0625 mm.
És típic la rovina depositada pel riu Nilo en els territoris anexos a este despuix de les inundacions que aportaven terreny fèrtil per a l'agricultura, que s'aprofitava ya des del Egipte antic, fins que este fluix va ser interromput per la construcció de l'assut de Asuán en el xx.
Al no tindre cohesió, és un terreny problemàtic per a edificar sobre ell, i en obres d'arquitectura o ingenieria, és necessari adoptar sistemes especials de fonamentació.
- Rovina orgànica o légamo: fanc, fanc, restants vegetals.
- Rovina inorgànica: en inclusió de pols de roques. En este tipo es troba el loess pampeano: rovina fina sense estratificació.
Granulometría
Dins de la classificació granulométrica de les partícules del sol, les rovines ocupen el següent lloc en l'escalafó:
| Partícula | Tamany |
|---|---|
| Argilas | < 0,0039 mm |
| Rovines | 0,0039-0,0625 mm |
| Arenas | 0,0625-2 mm |
| Gravas | 2-64 mm |
| Vores rodades | 64-256 mm |
| Blocs | >256 mm |
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «cieno» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.