Anar al contingut

Sigle xx

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre un periodo de temps. Per a atres usos vore Sigle XX (desambiguación).
Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]
La Segona Guerra Mundial (1/9/1939-9/8/1945) va ser el major conflicte de l'història de la humanitat i va involucrar a casi tots els països existents en aquella época.
Imperis colonials en l'any 1901
Mapa dels països en l'any 2000.

El XX (sigle vint despuix de Crist) o XX i. c. (sigle vint de la era comuna) és el sigle anterior a l'actual; va ser l'últim sigle del II mileni en el calendari gregoriano.[1][2] Va començar el 1 de giner de 1901 i va terminar el 31 de decembre de 2000.[2][3] És cridat el «sigle de la vanguardización».cita requerida


El Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) es va caracterisar pels alvanços de la tecnologia, medicina, i ciència, la disminució de la esclavitut en els cridats països subdesenrollats, la lliberació de la dòna en la major part dels països occidentals; pero més que tot pel creixent desenroll de la indústria, convertint a varis països, entre ells Estats Units, en potències mundials. També el sigle es va destacar per les crisis i despotisme humans en forma de règims totalitaris, que varen causar efectes tals com les guerres mundials, el genocidi i el etnocidio, les polítiques d'exclusió social i la generalisació del desocupació i de la pobrea.[4] Com a conseqüència, es varen profundisar les desigualtats sobre el desenroll social, econòmic i tecnològic i sobre la distribució de la riquea entre els països, i les grans diferències en la calitat de vida dels habitants de les distintes regions del món.[5][6]

En fer balanç d'esta centuria, Walter Isaacson, director gerent de la revista Clave va declarar: «Ha segut un dels sigles més sorprenents: inspirador, espantós a voltes, fascinant sempre».cita requerida

Segons Gro Harlem Brundtland, ex primera ministra de Noruega, es tracta de «un sigle de grans progressos, i, en alguns llocs, creiximent econòmic sense precedents», si be les zones urbanes míseras varen afrontar un lúgubre panorama de «arrimerament i malties generalisades vinculades a la pobrea i a l'ambient insalubre».cita requerida

A inici d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), Amèrica enfrontava importants canvis. Els països s'havien insertat definitivament en el sistema mundial i estaven dedicats a la producció i exportació de matèries primeres com a aliments i metals i també a importar manufactura dels països industrialisats.[7]


El Imperi britànic (que dominava una quarta part del planeta i dels seus habitants), varis imperis europeus, el Imperi chinenc de la Dinastia Qing i el Imperi otomà controlaven gran part del món en les albors d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). Molt abans de finalisar el sigle, tals imperis havien quedat relegats als llibres d'història. Al final del sigle, despuix de la dissolució de la Unió Soviètica, el primer i major Estat socialiste, Estats Units d'Amèrica va quedar com l'única superpotencia mundial.[8]

Acontenyiments

[editar | editar còdic]

Anys 1900

[editar | editar còdic]
Batalla de Tsushima en la guerra rus-japonesa

El xx s'inicia en mig de grans bestreta, entre els quals el automòvil ocupa un lloc destacat. En Amèrica Henry Ford va alvançar una verdadera revolució en el sistema de producció en cadena industrial que va posar a prova en la fabricació de la seua Modele T. El 17 de decembre de 1903 els germans Wright es varen convertir en els primers en realisar un vol en un avió controlat, no obstant alguns afirmen que eixe honor li correspon a Alberto Sants Dumont, que va realisar el seu vol el 13 de setembre de 1906. L'avió es convertiria en un dels més importants invents no solament d'este sigle sino de l'història en general. En 1905, la guerra rus-japonesa va enfrontar al Imperi del Japó en l'imperi dels sarés de Rússia. El fi de la guerra va donar com a vencedor a Japó per a la sorpresa del món occidental. La nació asiàtica es va convertir de facto en una nova potència mundial. En Rússia sorgix la revolució russa de 1905, que es convertiria en la precursora de la que va succeir en 1917 i va acabar provocant la caiguda de l'imperi rus. El Imperi alemà o Segon Reich va començar a forjar-se entorn a Prusia d'una manera clara des del regnat de Federico II el Gran i es va consolidar de manera definitiva en les últimes décades d'el xix, gràcies a l'impuls donat per Otto von Bismarck. En els primers anys d'el xx, la situació d'Alemània dins d'Europa havia alcançat una posició massa crucial per als interessos de les demés potències. Especialment, Regne Unit i França veen amenaçats molts dels seus interessos, lo que les va dur a subscriure la cridada Entente cordiale, ya que el desenroll industrial i militar d'Alemània es presentava difícil d'igualar pel conjunt de les nacions europees. Ademés, este ímpetu de Prusia va conduir a la casa d'Àustria (Imperi austrohúngaro) a perdre progressivament la seua condició de potència continental. La Conferència d'Algecires conseguix evitar que esclate una gran guerra entre les potències europees. En 1902 finalisa la segona Guerra dels Bóer en la victòria anglesa i en l'utilisació massiva de camps de concentració per part d'estos. També eixe any finalisa la guerra filipí-nortamericà en la victòria nortamericana, provocant la mort del 10 % de la població filipina de l'época (es parla de genocidi filipí) i convertint-se en la primera guerra de lliberació nacional d'el xx. Alguns països obtenen l'independència com Austràlia (del Imperi britànic, 1901), Cuba (d'EE. UU., 1902), Panamà (de Colòmbia, 1903), Noruega (de Suècia, 1905) i Bulgària (del Imperi Otomà, 1908). En 1905 el científic alemà Albert Einstein formula la Teoria de la relativitat, una de les més famoses de l'història. El sigle XX va ser un periodo històric apassionant i ple d'acontenyiments significatius. Des del punt de vista militar, els seus inicis varen estar marcats per fets com l'anexió de Filipines per part d'Estats Units en 1902 i la victòria de Japó sobre Rússia en la guerra rus-japonesa de 1905. Paralament, es va registrar un ràpit creiximent industrial en Alemània i una expansió colonial impulsada principalment per França i el Regne Unit. En l'àmbit econòmic i científic, els alvanços del sigle XIX, especialment els derivats de la Revolució Industrial, varen assentar les bases per a un progrés accelerat durant el sigle XX. Destaquen l'implementació de la producció en cadena per Henry Ford, el desenroll de l'indústria automotriz i l'invenció de l'avió pels germans Wright i Alberto Sants Dumont. Aixina mateix, en 1905, Albert Einstein va formular la teoria de la relativitat, revolucionant la física moderna. Durant les primeres décades del sigle, varen ocórrer events rellevants com l'afonament del Titanic en 1912, la Revolució Mexicana encapçalada per figures com Emiliano Zapata, i diversos moviments polítics i socials en distintes regions del món. No obstant, estos acontenyiments varen quedar opacados per l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en la quals potències aliades, entre elles Estats Units, Japó i Itàlia, varen derrotar a les potències centrals, generant profunts canvis geopolítics i econòmics. Posteriorment, la Revolució Russa de 1917 va donar lloc a l'establiment d'un règim comuniste liderat inicialment per Lenin i, més vesprada, per Stalin. En la década de 1920, Europa va experimentar l'ascens de règims totalitaris, com el fascisme en Itàlia en Benito Mussolini i el nazisme en Alemània en Adolf Hitler. Finalment, el crack de 1929 va provocar la Gran Depressió, una de les crisis econòmiques més greus de l'història, que va transformar profundament el sistema econòmic mundial i va marcar el rumbo de les décades següents.


Anys 1910

[editar | editar còdic]
Cartell de la Primera Guerra Mundial

La política dels anys 1910 es veu fortament afectada per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, cridada la Gran Guerra. La transició d'el XIX a el XX escomença a ser palpable, en la mort de Victoria del Regne Unit i el fi total de la Época Victoriana, aixina com el començ del capitalisme nortamericà despuix d'haver eixit ilesos de la Primera Guerra Mundial. La Revolució Russa, donaria pas també a una atra futura superpotencia mundial, la Unió Soviètica. Sobre la societat, es veu en un canvi abrupte, en l'aparició de vehículs particulars a l'alcanç de cada volta més part de la població. Sobre la cultura, la música clàssica s'escomença a desplaçar per a donar pas a atres estils de música molt més populars, que en el pas de les décades cobrarien cada volta més importància. En Nova York en 1913 es construiria l'edifici més alt del món, un complex proyecte arquitectònic per a l'época, el Woolworth Building, que seguiria sent l'edifici més alt fins als anys 1930.


Anys 1920

[editar | editar còdic]
els Àngeles (1920)

Els anys 1920, varen supondre el fi de l'hegemonia dels estats històrics que havien existit en Europa durant sigles. Despuix de la Primera Guerra Mundial, Regne Unit i França varen sofrir una gran perduda de prestigi, que li costaria tornar a recuperar. En els Estats Units succeïx el crac del 29, la major caiguda en la bossa mai vista, açò sucumbiria al món en uns anys de pobrea extrema. En 1922 despuix del fi de la guerra civil russa, es formaria oficialment la Unió Soviètica, un any més tarde el Imperi Otomà cauria. Els estats fascistes que emergirien sobretot durant la década de 1930 escomencen a sorgir, com la Itàlia fascista de Benito Mussolini, la dictadura de Primer de Rivera en Espanya o Alejandro I en Yugoslàvia. El Imperi de Japó començaria el seu domini per tota Àsia. La música va sofrir un resorgiment popular en l'aflorament de gèneros com el jazz, el tango, el charlestó i atres ritmes, per una atra part en la música culta va prendre rellevància el dodecafonisme i el atonalisme; especialment en els Estats Units entre el breu pero intens periodo que va anar de 1923 fins a 1929, en la moda (entre les que va resaltar la modisto francesa Coco Chanel) les dònes de classe alta o presumiblement alta varen aplegar a usar en Occident les primeres minifaldas aixina com moltes voltes el cort de cabell cridat a la garçon (en francés: a lo chicon), amplis escots i braços exposts a l'aire lliure i cert lliberalisme sexual promogut pels escrits de l'antropòloga Margaret Pixeu entre uns atres (Pixeu es va trobar influïda en gran mida per les seues interpretacions de la teoria psicoanalítica inaugurada décades abans per Sigmund Freud), també les dònes d'estrats mijos i alts varen començar a fumar tabac en forma de cigarrets públicament en els països «occidentals» i occidentalizados. En pintura i escultura varen descollar moltes voltes dins d'un ambient bohemio els vanguardismes com (en lo visual casi sempre no figuratius o d'un art figuratiu molt distorsionat) el rayonisme, el orfisme, el constructivisme, el cubisme, el suprematisme, el surrealisme, el neoplasticisme (en Mondrian com a principal representant); i en generala pintura abstracta aixina com el moviment postexpresionista (que no obstant pese als seus manifests mantenia molt d'expressionisme) caricaturesco i sarcàstic cridat nova objectivitat; entre els molts notoris artistes que varen sorgir o varen tindre el seu apogeu en eixos anys estan els espanyols Picasso, Dalí, el alsaciano Arp, l'alemà Max Ernst, el suizoalemán Paul Klee, els russos Elisitski, Lariónov, Tatlin; els italians Modigliani i Giorgio de Chirico, el japonés Fujita entre molts uns atres.



Anys 1930

[editar | editar còdic]

La década de 1930 està clarament influïda per la crisis econòmica (cridada «Gran Depressió») provocada pel Crac del 29, que va tindre un alcanç mundial i va provocar fortes tensions socials i polítiques que varen permetre l'aparició de dictadures com la d'Hitler en Alemània, Franco en Espanya o Metaxas en Grècia. Este sorgiment de totalitarisme va acabar desembocant en una nova guerra mundial. Alemània es desenrolla novament, l'economia es rellança en l'impuls que li dona l'indústria i l'inversió de l'Estat en infraestructures. El nou règim nazi obté numerosos territoris sense disparar un sol tir, front a la qual s'opon una política d'apaciguamiento liderada per les democràcies lliberals occidentals que finalment va fracassar. El Imperi japonés es consolidava en Àsia afectant els interessos d'Europa i Estats Units., especialment en el Pacífic. Japó crea un «estat títaro» en China baix el nom de Manchukuo. Per la seua banda Itàlia inicia una política de rearmament militar i expansiva territorialmente que li du a la invasió d'Etiopia. En Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt va liderar la recuperació econòmica del país despuix de la crisis provocada per la Gran Depressió de 1929. Gran Bretanya va mantindre el seu sistema polític pràcticament inalterable, al contrari que França, que no va conseguir consolidar una organisació polític-social forta i va vorejar la guerra civil. Després de la seua transformació en la Unió Soviètica, Rússia va ser escenari d'hambruna endèmiques (com la hambruna ucraniana), repressió política i la Gran Porga.


Anys 1940

[editar | editar còdic]

La Segona Guerra Mundial va marcar com cap atre acontenyiment els anys 1940 i el sigle en general. De la mateixa manera que en 1914, la guerra es va estendre a diversos continents, encara que este conflicte va ser molt més sanguinós i va modificar el món d'una manera més radical. En 1945, al final de la guerra, Alemània havia sofrit enormes pèrdues humanes i materials, de la mateixa manera que Japó. Si ben Alemània va sofrir la major cantitat de baixes militars, va ser la Unió Soviètica la que va sofrir el major número de baixes civils. Amèrica no va ser escenari d'enfrontaments significatius i els estats llatinoamericans varen estar al marge de la confrontació, aun cuando de manera oficial varen recolzar la causa dels aliats. Estats Units i l'Unió Soviètica es varen convertir en les noves i úniques potències del món. Totes les demés antigues potències varen passar a un segon nivell. La Societat de Nacions va ser reemplaçada per la ONU, que a diferència de l'anterior va tindre la seua sèu en Nova York i no en Europa. En 1948, es va establir formalment l'estat d'Israel gràcies al respal de Gran Bretanya i Estats Units. Esta nova nació estava conformada netament de població judeua, que en la seua majoria era provinent d'Europa, a on havia sofrit la persecució per part dels nazis. Escomença el conflicte àrap-israelita. Les dos forces principals de China que varen lluitar contra Japó, que va anar el seu enemic comú durant la guerra, es varen vore enfrontades poc despuix en una guerra civil pel control del territori. El bando comuniste es va vore recolzat decididament per la Unió Soviètica i el bando nacionaliste, en apariència respalat per Estats Units, va ser derrotat i obligat a recloure's en la illa de Formosa (actual Taiwan). La Índia va conseguir la seua independència a través de la revolució pacifista de Majatma Gandhi.



Anys 1950

[editar | editar còdic]
James Dean, ícono pop dels anys 50.

Durant esta década, les dos superpotencia vencedores de la Segona Guerra Mundial, Estats Units i la Unió Soviètica, varen trencar la seua aliança durant la guerra i es enemistaron convertint-se en líders de dos blocs: el bloc Occidental (occidental-capitaliste) liderat per Estats Units, i el bloc de l'Est (oriental-comuniste) liderat per la Unió Soviètica i el món va vore formar-se lo que es va conéixer com Guerra Freda. Poc despuix del fi del conflicte mundial, la guerra civil en China, va donar el triumfo de Mao Zedong qui va instaurar en la part continental de la seua nació un règim totalitari de base comuniste que va revolucionar al país, reconegut com República Popular China. En la década de 1950, la disputa entre els dos nous eixos mundials, es va intensificar notablement en la guerra de Corea i la posterior divisió del país en dos estats diferents. Es va iniciar una carrera armamentista sense precedents que s'estendria en les següents décades, aixina l'URSS i EE. UU. es varen iniciar a la carrera d'una atarassana nuclear capaç de destruir tot el planeta. El procés de descolonización iniciat despuix de la Segona Guerra Mundial s'intensifica i marcarà esta década i les dos següents. Imperis com el francés o el britànic es desprenen de numeroses possessions en Àfrica, Orient Mig i Àsia. Estats Units va vore una revolució cultural impulsada pel ràpit desenroll industrial i el conseqüent fenomen de consumisme. Alemània i Japó varen experimentar una sorprenent recuperació econòmica en menys de dos décades despuix del final de la guerra, havia transformat a abdós països en potències econòmiques, si ben no polítiques ni militars. Per lo tant, encara que França i Gran Bretanya tenien un major pes polític, Japó i Alemània superaven als dos països que varen obtindre la victòria en la segona guerra i inclús la seua presència en el comerç internacional superava a la de l'URSS. Un procés d'importància capital per al futur d'Europa i el món es va iniciar quan Robert Schuman va pronunciar la célebre declaració homònima i que constituïx l'embrió de l'actual Unió Europea.


Anys 1960

[editar | editar còdic]

En els anys 1960 es vares agarrar als moments de major conflicte polític entre els blocs formats per Estats Units i la Unió Soviètica, en la cridada Guerra Freda, que va sorgir al final de la Segona Guerra Mundial. Moments d'enorme tensió es varen produir a partir del derribe de l'avió espia nortamericà “O2” sobre territori soviètic, i durant la coneguda com "Crisis dels missils de 1962", que els analistes consideren va posar al món a la vora de l'inici d'una tercera guerra mundial. Dit conflicte va demostrar que els intents d'Estats Units per detindre l'alvanç del comunisme no estaven sent fructífers, i ademés va comportar posteriorment a el "tractat de convivència pacífica" entre les dos potències mundials. Este començ de la década és representatiu d'un periodo que estaria caracterisat per les confrontacions internacionals i les protestes d'una ciutadania cada volta més crítica en les accions dels seus governants i la situació que es dibuixava en el món despuix de la recuperació econòmica de la posguerra: moviments de protesta contra la guerra de Vietnam; contra l'invasió de les tropes soviètiques en Checoslovaquía, en la Primavera de Praga; en Maig del 68 contra l'orde establit, durant els tumults estudiantils i sindicals que s'inicien en França i s'estenen ràpidament per atres països. Els efectes socioculturals d'estos moviments de protesta encara se senten actualment. També és una década en la que es produïxen gran cantitat d'assessinats polítics, sent eixemple d'això les morts de John F. Kennedy, Malcolm X, Martin Luther King i Robert F. Kennedy. La "carrera espacial", va mantindre temporalment en cap a l'Unió Soviètica, en notables èxits com el d'haver conseguit posar al primer ser humà en òrbita: el cosmonauta Yuri Gagarin. Els Estats Units conseguixen la major victòria d'eixa carrera en conseguir colocar al primer ser humà sobre la superfície llunar en 1969. Açò es va conseguir en gran mida gràcies a l'impuls donat pel president John F. Kennedy, qui havia segut assessinat en 1963 en obscures circumstàncies que varen sumir al poble nortamericà en la més profunda crisis d'identitat que ha conegut fins ara. En Europa es consoliden les reconciliació franc-alemana, sobre les que en gran mida es basaria la construcció de la Unió Europea (UE) que s'havia iniciat en la década anterior. Alemània s'afiança com a tercera potència econòmica mundial darrere d'Estats Units i Japó. Gran Bretanya, de la mateixa manera que França, pert pràcticament la totalitat de les seues colónies, en un procés que es va iniciar una volta finalisada la Segona Guerra Mundial i que es va vore precipitat en gran mida despuix de la independència de Líbia. Pot considerar-se la década de les ideologies. En Europa la joventut s'alça en lo que posteriorment es va conéixer com el "Maig Francés", en 1968. Els moviments socials adquirixen cada volta major importància en Amèrica Llatina, particularment en Chile, a on en 1970 un govern socialiste aplegaria al poder per la via democràtica. En Orient Mig s'havia vixcut una transcendental transformació, per l'instauració de l'estat d'Israel en 1948, el qual va quedar enclavado en el centre neuràlgic d'esta regió. Ademés, les ingents reserves de petròleu descobertes principalment en els cridats països del Golf, li varen donar a esta regió un pes sense precedents en l'economia del planeta. La China de Mao va viure en esta década la cridada "Revolució cultural", que va supondre una transformació de la milenària societat d'este país. Mentrestant, Japó va continuar desenrollant la seua reputació de potència tecnològica i els productes provinents d'este país varen escomençar a alcançar prestigi en tot lo món, impulsant l'economia del país, mentres la societat era reestructurada radicalment pero conservant les seues raïls culturals.



Anys 1970

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Nixon abandona la Casa Blanca.

El conflicte àrap-israelita i l'etapa final de la guerra de Vietnam dominen la major part de la vida política dels anys 1970. El mercat del petròleu es veu sacsat per les disposicions de la Organisació de Països Exportadors de Petròleu que arrastra als països industrialisats a una crisis en el sector energètic i per això a tota l'indústria i la societat. Es dona un bloqueig en el suministrament del petròleu i ara són les nacions productores les que fixen els preus del combustible. És també la década de l'auge del terrorisme, en grups d'extrema esquerra com el IRA, RAF, Brigades Rojas, ETA, FLNC, Eixèrcit Roig Japonés, NEP, Yihad Islàmica, Setembre Negre o FPLP. Terroristes com Carlos el Chacal es varen fer molt famosos. Alguns governs varen respondre al terrorisme aplicant terrorisme d'Estat. La Casa Blanca és escenari de l'escàndal Watergate que va dur a que el president Richard Nixon fora l'únic president nortamericà en renunciar al seu càrrec en este sigle. Al mateix temps, l'intervencionisme del govern d'este país ajuda a instaurar dictadures militars afectes a Washington en varis països d'Amèrica Llatina. En Àsia finalisa la guerra de Vietnam en la retirada d'Estats Units i en Camboya els jemeres rojos inicien un dels pijors genocidis del sigle. El bloc comuniste que la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va conseguir conformar durant vàries décades, escomença a donar senyals de desintegració i la potència soviètica es distancia de la China comunista, lo que du en si el carpiment de l'influència comunista en el món. En Europa a pesar de la crisis energètica, els països occidentals d'este continent conseguixen igualar el nivell de vida d'Estats Units d'Amèrica i els països escandinaus conseguixen el més alt equilibri econòmic social del món. Les dictadures del sur d'Europa (Grècia, Portugal i Espanya) desapareixen i donen lloc a règims democràtics. Vàries guerres d'esta década varen ser breus: guerra indo-pakistaní de 1971, guerra de Yom Kipur, invasió turca de Chipre, guerra d'Ogaden i guerra sino-vietnamita. En 1979 els fonamentalistes musulmans prenen el control d'Iran baix eliderage d'Ayatolá Ruholá Jomeini, en lo que este país es retira de l'influència occidental i es tanca en el més radical dels estats basats en la Sharia (llei islàmica). En l'àmbit social, es popularisen enormement els electrodomèstics com el microones i atres dispositius com el walkman, el microprocessador, el ordenador, la calculadora o la televisió en color. L'auge de les drogas provoca greus danys socials, especialment el de la heroïna, epidèmia que s'agravaria en la década següent.


Anys 1980

[editar | editar còdic]
Caiguda del mur de Berlín.

L'inici d'este deceni està marcat per l'aument de les tensions de la Guerra Freda entre Estats Units i la Unió Soviètica. L'amenaça nuclear es fa més palesa que mai, per lo que a mitan de la década es produïx un acostament entre els dos blocs, que es veu favorit principalment per les polítiques conegudes en Occident com Glásnost i Perestroika, del mandatari soviètic Mijaíl Gorbachov. En el pla econòmic, el president d'Estats Units, Ronald Reagan, presenta una série de mides econòmiques de lliure mercat, popularment conegudes com Reaganomics, que senten les bases de l'economia neolliberal dels anys venidors. Per una atra part, les diferències en el desenroll entre els diferents pobles del món s'evidencien en la hambruna que devasta a varis països d'Àfrica. En Etiopia la situació es torna particularment dramàtica per la sequia. Països asiàtics com Corea del Sur, Taiwan i Singapur aixina com la regió d'Hong Kong experimenten un ràpit desenroll industrial que no es detindria durant el restant del sigle. L'existència del sida es fa pública per primera volta en juny de 1981 i acabarà presentant-se davant el món com una epidèmia d'enormes proporcions. Chernóbil, localitat ucraniana al nort de Kiev, es convertix en el símbol de l'incapacitat de l'home per a controlar el mònstruo que ha creat: el risc continu i inapelable de la tècnica nuclear. La catàstrofe nuclear contamina tota una regió i provoca una pluja radiactiva en àmplies zones d'Europa. Mèxic va viure el pijor terremot de la seua història, el Terremot de Mèxic de 1985, en una magnitut de 8.1 graus en la Escala Richter que va deixar unes 10 000 víctimes. En 1985 en Colòmbia es va desnugar la Pren del Palau de Justícia en Bogotà per part del comando guerriller M-19. També en Colòmbia es va viure la pijor catàstrofe en la seua història ocasionat pel volcà del Nevat del Ruiz causant la Tragèdia d'Armero fallint més de 28.000 persones. Un atre aspecte important d'esta década varen ser les desaparicions forçades en Llatinoamèrica que ya havien començat en la década anterior. Perú, que eixia del Govern Revolucionari de les Forces Armades per 11 anys i que retornava a la democràcia de forma dictatorial, s'enfronta a l'organisació terrorista maoísta Sendera Lluminosa, que inicia la seua lluita armada en Ayacucho i que poc a poc va ser incursionando en la capital. En 1983 Argentina torna a la democràcia de forma insegura, en acabant de que l'any anterior anara la guerra de les Malvines i resultaren derrotats, i assumix Raúl Alfonsín a la presidència. En 1985 es condena en un Juí a les Juntes als repressors militars de la dictadura, sent Argentina el primer i únic país de Llatinoamèrica en fer-ho. Despuix de 15 anys de dictadura militar els chilens tornen a les urnes en 1988 per a decidir la continuïtat del general Augusto Pinochet en el govern. El plebiscit li va ser advers i la democràcia torna de forma insegura en 1990. El terrorisme internacional que es venia presentant des de la década anterior s'intensifica i els Estats Units bombardeja la Líbia de Muamar Gadafi, com a represàlia per atacs terroristes supostament patrocinats per eixe país. En 1989 l'URSS i el bloc soviètic en general es troben més debilitats que mai. En novembre el mur de Berlín que encarnava la divisió de dita ciutat des del fi de la Segona Guerra Mundial, va ser demolit pels propis berlinesos, donant en això el colp de gràcia a l'era soviètica i convertint-se en el símbol de les revolucions de 1989 en els països d'Europa de l'est. En l'àmbit cultural, esta década té molts seguidors del seu estil de vida, com la moda, la música i exhibicions televisives i del sèptim art, exclusives, en l'opinió de molts admiradors, d'este deceni. Els videojocs es fan cada volta més populars i comença a estendre's com una nova cultura.



Anys 1990

[editar | editar còdic]
La mort de Lady Vaig donar en 1997 es va convertir en un símbol de la década.

La caiguda del mur de Berlín i l'afonada de l'Unió Soviètica varen obrir una época coneguda com la Posguerra Freda. El colapse soviètic va liquidar l'antiga política de blocs, naixcuda despuix del final de la Segona Guerra Mundial i va donar pas a un nou quadro internacional en els Estats Units com a única superpotencia. Alguns parlaven del fi de l'història, en la que les democràcies lliberals han guanyat al comunisme i finalisa la lluita d'ideologies iniciada en el xix. En Europa la década s'inicia pocs mesos despuix de la caiguda del mur de Berlín en 1989 i el fi de la Guerra Freda. Gran cantitat dels països de l'este europeus es trobaven en un doble procés de transició: de dictadura a democràcia, i d'economia planificada a economia de mercat. Alguns països com Checoslovàquia, Yugoslàvia i la pròpia URSS es varen desintegrar. En el cas yugoslavo es varen produir enfrontaments violents pels nacionalisme que varen provocar les cridades «guerres yugoslavo» durant tota la década. Atres països que estaven lligats econòmicament a l'URSS varen sofrir una forta caiguda econòmica com Cuba, Corea del Nort o Finlàndia. Per un atre costat, s'accelera l'integració de la Unió Europea, en acorts com el Tractat de Maastricht o el Tractat de Ámsterdam. En Àsia, China recupera la colónia britànica d'Hong Kong en 1997 i la portuguesa de Macau en 1999. La crisis financera asiàtica iniciada en 1997 va provocar l'aument de la pobrea generalisada en els països del Surest Asiàtic. En Àfrica la segona guerra del Congo involucra a varis països africans i provoca millons de morts. En 1994 en Ruanda va ocórrer el genocidi més sanguinari de l'història en proporció a la seua duració. Culturalment, la década de 1990 es va caracterisar per l'auge del multiculturalisme i dels mijos alternatius, que va continuar en el següent sigle. Es va produir l'auge de noves tecnologies, com la televisió per cable i d'internet. En la TV apareixen els primers realities televisius. El fi de la década coincidix en l'explosió de la bombeta de les punt-com, que es infló entre els anys 1997-2000 i va esclatar en l'any 2000, duent a la fallida a numeroses empreses tecnològiques en els països més desenrollats.



Any 2000

[editar | editar còdic]
Fotografia de la Torre Eiffel

Principal referència:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Alvanços tecnològics

[editar | editar còdic]
Chafada de l'astronauta Buzz Aldrin en la Lluna. Durant el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) va donar començ la exploració espacial. En 1969 un humà va chafar el primer cos celest a banda de la Terra, la Lluna.

La ciència aplicada va continuar l'alvanç tecnològic que havia iniciat el sigle anterior, accelerant-ho i obrint nous camps.


Desastres naturals

[editar | editar còdic]

1900-1949

[editar | editar còdic]

1950-1999

[editar | editar còdic]

Desastres provocats pel ser humà

[editar | editar còdic]

1900-1949

[editar | editar còdic]

1950-1999

[editar | editar còdic]

Deports

[editar | editar còdic]

Copa Mundial de la FIFA

[editar | editar còdic]

Copa Mundial de la FIFA femenina

[editar | editar còdic]

Jocs Olímpics

[editar | editar còdic]


Campeonat Suramericà (Renombrado a Copa Amèrica en l'any 1975)

[editar | editar còdic]


Eurocopa

[editar | editar còdic]

Copa Or d'Amèrica

[editar | editar còdic]

Jocs Olímpics d'Hivern

[editar | editar còdic]


Cultura

[editar | editar còdic]
Vore també: [[:Categoria:Art d'el XX|Categoria:Art d'el XX]] i [[:Lliteratura d'el XX|Lliteratura d'el XX]]

Problemes ambientals

[editar | editar còdic]

Persones d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE)

[editar | editar còdic]

Empreses fundades en el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE)

[editar | editar còdic]

Invents, descobriments, troballes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ elmundo. es/navegante/99/diciembre/31/2000. o.2001. en. que. quedamos. html «Sí, pero el Tercer Mileni escomença en l'any 2001».El Món.Consultat el 16 de setembre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Astronomical Applications Department of the O. S. Naval Observatory (ed.): «archive. org/web/20191002112920/https://aa. usno. navy. mil/faq/docs/millennium. php The 21st Century and the 3rd Millennium When Did They Begin?» (en en). husno. navy. mil. Archivat des d'el usno. navy. mil/faq/docs/millennium. php original, el 2 d'octubre de 2019. Consultat el 16 de setembre de 2018.
  3. ↑ rmg. co. uk/explore/astronomy-and-time/time-facts/faqs/new-millennium-where-when-why «When and where did the new Millennium officially start, and why?» rmg. co. uk/explore/astronomy-and-time/time-facts/faqs/new-millennium-where-when-why archivat en Wayback Machine. Real Observatori de Greenwich.
  4. ↑ «archive. org/web/20151218012125/http://www. petermaas. nl/extinct/lists/mostrecent. htm The Sixth Extinction - The Most Recent Extinctions». Archivat des d'el petermaas. nl/extinct/lists/mostrecent. htm original, el 18 de decembre de 2015.
  5. ↑ pbs. org/newshour/bb/world-july-dec11-population1_10-27/ World Population to Hit Milestone With Birth of 7 Billionth Person.
  6. ↑ «archive. org/web/20151218012125/http://www. petermaas. nl/extinct/lists/mostrecent. htm The Sixth Extinction - The Most Recent Extinctions». web. archive. org. Archivat des d'el petermaas. nl/extinct/lists/mostrecent. htm original, el 18 de decembre de 2015. Consultat el 2021-01-26.
  7. ↑ «nasa. gov/world-of-change/global-temperatures World of Change: Global Temperatures» (en en). earthobservatory. nasa. gov. Consultat el 2021-01-26.
  8. ↑ Pinker, Stephen (2011). org/details/betterangelsofou00pink The Better Angels of Our Nature, Viking. ISBN 978-0-670-02295-3.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikiversidad


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sigle_xx&oldid=1382334»