Terremot de Mèxic de 1957
El terremot de Mèxic de 1957, conegut també com el terremot de l'Ángel, va anar un sisme ocorregut a les 02:40 hora local (UTC-6), el dumenge 28 de juliol de 1957, va tindre epicentre en la Brecha de Guerrero.
Este moviment telúric va alcançar una magnitut de 7.9(Mw), encara que el Servici Geològic dels Estats Units ho va registrar com un sisme de magnitut 8.0 Mw.[1]
El seu epicentre es va ubicar en la costa chica de l'estat de Guerrero molt prop del port d'Acapulco.
La zona centre de la república mexicana va ser la més afectada, en especial la Ciutat de Mèxic, deixant un saldo de 700 morts i 2500 ferits.[2]
Història
La Torre Llatinoamericana, va ser construïda un any abans en el centre de la ciutat, va guanyar prestigi a nivell mundial quan va resistir este fort terremot gràcies a la seua construcció en estructura d'acer i fonaments que suren sobre el mant freàtic de la ciutat, que varen ser necessaris donada la freqüència de sismes en la Ciutat de Mèxic, i la composició lodosa del sol que fa complicada la construcció sobre eixe terreny.
Este ardit li va obtindre un reconeiximent en rebre el premi del American Institute of Steel Construction (Institut Nortamericà de la Construcció en Acer), per ser l'edifici més alt que jamai havia segut expost a una força sísmica tan enorme, com atesten inscripcions en sengles plaques en el vestíbul i mirador de l'edifici.
Despuix d'este terremot (i del terremot de 1985, aixina com el terremot de Pobla de 2017 el qual encara que va ser de menor intensitat en ser més propenc l'epicentre va tindre efectes amplificats que si s'haguera donat en la franja comuna) és considerat un dels rascacels més segurs del món.
El poble mexicà va donar una demostració de solidaritat en la tragèdia, donando sanc i menjar per als afectats.
Estructures molt antigues i adequades al tipo del terreny arcilloso, tals com la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, el Palau Nacional i l'edifici de Nacional Monte (que daten de l'época colonial), varen soportar el sisme per tindre grosses parets de pedra i rajola.
No obstant la Victoria Alada va caure de la Columna de l'Independència, reparada per un grup de tècnics baix la direcció de l'escultor José María Fernández Urbina.
Imàgens
-
Restants de l'escultura de la Victòria Alada despuix del sisme.
-
Columna de l'Independència sense l'escultura de l'àngel.
-
El cap de l'Ángel, oficialment la Victoria Alada, destrossada en la caiguda, es guarda en el Museu Archive Històric de la Ciutat de Mèxic.
-
Placa commemorativa del terremot de 1957 en el vestíbul de la Torre Llatinoamericana, que no va sofrir danys.
-
Catedral Metropolitana en estructura de pedra, data a l'Época Colonial.
-
Edifici Nacional Monte, 2.ª estructura de pedra.
-
Palau Nacional, 3.ª estructura de pedra.
-
L'edifici Guardiola, danyat pel sisme, va anar cuidadosadament reparat.
-
Varis edificis recent construïts en el Caixco de Sant Tomás de l'Institut Politècnic Nacional varen ser sériament danyats. Tots varen ser derribats i tornats a fer.
-
Els edificis del Multifamiliar Juárez es varen danyar, es varen arreglar i es varen derrocar en el terremot de 1985.
Referències
- ↑ «Historic Worldwide Earthquakes». Servici Geològic dels Estats Units. Archivat des d'el original, el 3-6-2008. Consultat el 2025-04-09.
- ↑ Leticia Sánchez«En exposició creen consciència sobre sismes».Mileni.com.Consultat el 24 de maig de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de México de 1957» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.