Acapulco

Acapulco

{{Ficha d'entitat subnacional | nom = Acapulco | unitat = Localitat | país = Mèxic | tipo_superior_1 = Estat | superior_1 = Guerrero | tipo_superior_2 = Municipi | superior_2 = Acapulco de Juárez | escude = Escut d'Acapulco.svg | renom = La Perla del Pacífic | bandera = no | image = | mapa = Plantilla:Map draw

| elevació_alta = 300 | elevació_baixa = 20 | superfície = 119 | superfície_posat = 30 | superfície_terra =

| superfície_notes = | superfície_aigua = | població_posat = 27 | població = 658609 | població_any = 2020 | població_post = | densitat = 7923 | densitat_urb = | densitat_met = 244 | creiximent intercensal = +9.2 % (2010)

| horari = Centre: UTC−6 | pàgina web = www. acapulco. gob. mx | fundació = | erecció =

Vespradeta en La Quebrada Acapulco. Mèxic. 2024.

Acapulco de Juárez ( (🔊 pronunciació); (del náhuatl Acapolco)) és una ciutat i port mexicà ubicat en l'estat de Guerrero, en la costa sur del país, a 405 km de la Ciutat de Mèxic. És la major ciutat de l'estat, constituint també la zona metropolitana més gran d'est. És capçalera del municipi homònim i un dels principals destins turístics de Mèxic. A nivell nacional, és la vigesimoquinta metròpoli més gran del país i la vigesimoséptima ciutat més poblada. Ademés d'haver segut un port important del comerç de la Nova Espanya, és en l'actualitat un dels primers i més importants ports de Mèxic per ser una escala per a l'enviament i creuament de les llínees que circulen entre Panamà i Sant Francisco per mig del port transatlàntic. Acapulco es va fer de la seua fama mundial en la década de 1950, visitat sobretot per estreles d'Hollywood; en l'actualitat Acapulco seguix sent famós per la seua vida nocturna i encara atrau a molts turistes, encara que la majoria són nacionals, i s'ha convertit en un dels destins turístics de Mèxic més importants, al costat de Cancún i la Ciutat de Mèxic.

La ciutat conta en 33 km de plages, des de Barra Vella fins a Peu de la La La Costera, els quals es dividixen en tres grans zones turístiques: Acapulco Tradicional, Acapulco Dorat i Acapulco Diamant. La primera es va desenrollar entre els anys 1930 i 1960: ací es localisa el centre de la ciutat i el Port Transatlàntic Internacional, aixina com els barris i fraccionament més antics. La zona Dorada va tindre el seu auge hoteler entre els anys 1960 i 1980, ocupa la major part de la baïa d'Acapulco i és a on es concentra la major cantitat de quartos d'hotel, la zona hotelera i condominis residencials, ademés de ser la zona que presenta més afluència turística en el port. La zona Diamant va tindre el seu desenroll entre els anys 1990 i els anys 2010, és la part més nova i en major desenroll i inversió del port, conta en diversos núcleus comercials i d'entreteniment, està conformada per exclusius hotels, viles de lux i resort de cadenes internacionals. Acapulco pertany a la zona turística cridada Triàngul del Sol de l'estat, junt en el binomi de plaja Ixtapa Zihuatanejo i el poble màgic de Taxco.

El nom Acapulco prové de l'idioma náhuatl. El terme de Juárez es va agregar oficialment en 1873, en honor a Benito Juárez, president de Mèxic de 1858 fins a la seua mort en 1872.

Elements representatius

El municipi d'Acapulco reconeix com els seus símbols d'identitat i pertinença a la seua comunitat política d'acort a l'artícul 11 del Bando de Policia i Govern:

El Nom i l'Escut del Municipi són el signe d'identitat i símbol representatiu del Municipi, respectivament. El Municipi conserva el seu nom actual de "Acapulco de Juárez”; el qual no podrà ser canviat sino per acort unànim de l'Ajuntament i en l'aprovació de la Llegislatura de l'Estat en funcions.

Artícul 11. Bando de Policia i Govern d'Acapulco de Juárez.

Toponímia

La paraula Acapulco prové del náhuatl: Ácatlpolco (ácatl (canya), pol o pul (aumentatiu) i co (lloc). Llavors és: "lloc de canyes grans").

També existix una atra versió que indica que provablement prové de: Ácatlpoloaco (ácatl, carrizo; poloa, destruir o arrasar; co, en elloc. "en elloc en que varen ser arrasats o destruïts els carrizos". Si ben alguns autors accepten esta versió, la Societat Acadèmica d'Historiadors concorda que la primera és més fidel a la traducció, en especial perque els cridats carrizos -generalment de bambú- varen aplegar molt despuix de la conquista espanyola, mentres la canya -de dacsa òbviament- és d'orige autòcton. Per una atra part, s'ha sugerit que la paraula es deriva dels vocablos llatins acqua (aigua) i pulchra (neta o bella). El 27 de juny de 1873, es va rebatejar al municipi en el nom oficial de Acapulco de Juárez com a homenage allavors recent fallit expresident Benito Juárez, qui a la tornada del seu exili en Nova Orleans, en 1855 es va reincorporar en este port a les files de Juan N. Álvarez, que combatia a la dictadura santanista i pugnava per la República Federal. L'escut que identifica al municipi, d'acort a les seues raïls etimològiques, simbolisa dos mans que partixen o destruïxen un carrizo; els tallos dels fulls solts són de color vert tendre; els brots en el talle, vert; taronja i groc al final i les mans café clar i obscures.

Atres noms

Des de principis d'el XX se li va escomençar a denominar com La Perla del Pacífic, açò degut a que el port és lloc de recalat casi obligatori per als barcos que circulen entre Panamà i Sant Francisco en els Estats Units, i a que va ser un dels ports comercials més importants en l'oceà Pacífic de la Nova Espanya, entre els sigles XVI i XIX, ademés usat per a enaltir la bellea del seu entorn geogràfic, principalment les seues plages. Al voltant del món existixen atres ciutats en este sobrenom.

Escut

L'Escut d'Acapulco de Juárez mostra el significat en náhuatl de la paraula Acapulco (en náhuatl: akatl, poloa, -ko ‘carrizo, destruir o arrastrar, lloc’‘en a on varen ser destruïts o arrasats els carrizos’). Per això l'escut mostra dos mans destruint un carrizo de color vert, els tallos dels fulls solts són de color vert tendre; els brots en el talle, vert; taronja i groc al final i les mans café clar. Cada mà té distint color per a simbolisar l'unitat entre persones de distint color, el fondo és gris i té un contorn de color gris obscur.

Història

Época prehispánica

Mapa d'Acapulco, 1764

En el XI va haver noves onades d'immigracions náhuatl, coixcas procedents d'Aztlán en el nort del país. L'amfiteatre de la baïa és habitat des de l'any 3000 a. C. i els primers assentaments formals es varen donar en el XIII de nostra era per diverses tribus olmecas que varen habitar Tambuco (entre Plaja Llarga i Cerro de la Aguada) i Icacos (entre el cerro El Guitarrón, Punta Bruixa i el Farallón del Bisbe). En la plaja Forns, Peu de la La La Costera i Tambuco, s'han trobat objectes de ceràmica i pedra tallada d'orige maya que demostren les troballes arqueològiques. Durant el regnat d'Ahuizotl, despuix d'una campanya militar de quatre anys, Acapulco va passar a formar part del imperi asteca, anexat a la província tributària de Tepecuacuilco, encara que només transitòriament i com una regió d'administració militar no consolidada (i. i. no somesa), puix estava dins del territori dels Yopes, els qui varen habitar i varen defendre la regió fins a l'arribada dels espanyols.

Época virreinal

En 1521, consumada la conquista de Mèxic-Tenochtitlan, Hernán Cortés va enviar diverses expedicions al sur en l'objecte de localisar vetes d'or. El 13 de decembre de 1523 els espanyols varen chafar el territori al mando de Juan Rodríguez de Villafuerte, el 25 d'abril de 1528 per orde del Rei Carlos V, Acapulco va passar a poder directe de la corona prenent el nom de «Ciutat dels Reis». El nom assignat per Hernán Cortés Va ser Santa Lucía, per la màrtir de Siracusa. Durant eixos anys va haver un repartiment de la població indígena i de les terres d'Acapulco, sent Juan Rodríguez el propietari del Acapulco històric i el senyor Ibarra el propietari de Tres Pals, La Sabana i La Venda.

Hernán Cortés va identificar l'importància del port per a l'exploració i el comerç. Des de la seua Quarta Carta de Relació (1524) informa a Carlos I de la necessitat d'explorar la Mar del Sur (és dir, l'Oceà Pacífic). Té el crèdit de fundar la primera indústria, puix va establir drassanes. D'ells varen eixir els bucs que va amprar Diego Hurtado de Mendoza per a explorar en una expedició que va reconéixer costes entre Guerrero i Colima. Cortés també va establir el primer camí per a conectar en la Ciutat de Mèxic.

Va ser fundada per Antonio de Mendoza i Pacheco, primer virrey de la Nova Espanya en designar al primer alcalde i Fernando de Santa Ana va dur a 29 famílies espanyoles provinents de la Ciutat de Mèxic per a colonisar en l'any de 1550.

Còdex Tudela: «Yndio Yope d'Acapulco, en la Mar del Sur.»

Durant este temps Acapulco es va convertir en una ciutat en presència afrodescendiente, ya siga per presència d'esclaus negres, famílies negres o per negres lliures (cimarrones), especialment a partir de la migració d'hòmens negres lliures a inicis d'el XVII que fugien des de Taxco per a no caure en la propietat del virrey del moment. La condició de marginalitat dels afrodescendientes en Acapulco i zones propenques a la ciutat era part de la vida quotidiana de l'época, a partir d'açò el virrey Luis de Velasco manifesta una queixa durant el periodo de colonisació espanyola en 1606:

«A la costa de la mar del Sur, prop del port d'Acapulco, hi ha atres tres rancherías… de negres alçats que diuen seran més de 300 d'a on ixen fer robos (en els camins) de recuas que duen i vénen a la descàrrega de les naos de Filipines.»

Gràcies als registres històrics de les múltiples migracions primerenques de població negra cap a Acapulco i les zones perifèriques, es pot tindre constància de la constitució demogràfica de la ciutat que la fa, fins al present, una de les principals ciutats en població afromexicana junt a la regió de la Costa Chica. Poc despuix, per encàrrec del rei, Fra Andrés d'Urdaneta va creuar l'oceà Pacífic des de l'archipèlec de les Filipines en la finalitat de trobar la millor ruta, que per més de 250 anys comunicaria a les colónies asiàtiques espanyoles en la península ibèrica. D'ahí sorgix la famosa i equivocadamente nomenada Nao de China, que en realitat era un barco tipo Galeón i que partia des d'Acapulco i feya el tornaviaje des de Filipines. Fra d'Urdaneta descriu a Acapulco com un port «gran, segur, molt saludable i dotat de bona aigua». De 1571 a 1815, Acapulco es convertia una volta a l'any i durant casi dos mesos, en el punt de comerç més actiu i dinàmic de la Nova Espanya, superant inclús al port de Veracruz. La població del port es triplicava durant els dies que aplegaven els galeones carregats de belles novetats d'orient, com: China, Japó, Ceilan, Damasc. En passar el moment corresponent a la Nao de China, la població que residia en Acapulco era composta en la seua majoria per indígenes, mestizos, espanyols afrodescendientes, sent denominats com a negres o mulatos, com ho atestava el viager italià Gemelli Carreri en 1697:

«Em sembla que deuria donar-se-li el nom d'humillogaret de peixcadors, millor que l'enganyós de primer mercat de la mar del Sur i escala de la China... no habiten allí... i rara volta es veu en aqueloc algun naixcut en ell de color aceitunado. Terminada la fira... es retiren els comerciants espanyols... i aixina queda despoblada la ciutat.»

En 1565, Andrés d'Urdaneta va descobrir la ruta per a tornar de Filipines cap a Américas (Nova Espanya) per lo que es va cridar el Galeón de Manila - Tornaviaje.

A lo llarc de l'història del port, es varen fer propostes freqüents per a canviar la terminal d'Acapulco a un atre port. La raó era que es buscava major accessibilitat a Ciutat de Mèxic, millors condicions de clima, i atres ventages. Les propostes més séries d'este tipo varen ser per a transferir la terminal a Sant Blas o a Baïa de Banderes en la costa de Jalisco. Com les províncies del noroest del virreinato es varen tornar més poblades en el XVIII, l'idea de traslladar la terminal del galeón a un port del nort va prendre força. Açò es va donar particularment des de l'establiment del Departament de Sant Blas. Este port va incrementar la seua importància per la seua posició com a punt de partida per a noves activitats a lo llarc de la costa de Califòrnia i partir d'ahí cap al nort. En les seues instruccions al seu successor, el virrey Revilla Gigedo va contendre per la retenció de la terminal d'Acapulco, pero el marqués de Branciforte va favorir Sant Blas. No obstant, per eixos temps el comerç filipí va entrar notòriament en decadència, i va ser permés que Acapulco mantinguera la posició que havia ocupat a lo llarc de dos sigles per dret d'inèrcia oficial i pel seu incomparable port.

Durant el seu temps com a port principal en el Pacífic i per les riquees que albergava, Acapulco va ser objecte d'atacs per pirates i corsarios, lo que va motivar la seua fortificació. Açò es va portar a terme entre 1615 i 1617. Es va edificar un fort i es va nomenar Sant Diego en honor al virrey Diego Fernández de Còrdova, I Marqués de Guadalcázar.

El 28 de novembre de 1799, Carlos IV d'Espanya li va otorgar la Cèdula Real, donant-li el títul de ciutat.

Mèxic independent

En l'inici de la guerra d'Independència en 1810, es va iniciar un procés que posaria fi a la comunicació i comerç en Manila a través del port d'Acapulco. L'idea de prendre el port d'Acapulco per part dels insurgents data des de 1810, quan en Indaparapeo es varen reunir Miguel Hidalgo i Costella i José María Morelos. L'objectiu de prendre el port va consistir en trencar la ret de comunicacions del virreinato, aïllar la costa del Pacífic i les Filipines, interrompre el sistema comercial, beneficiar-se dels productes del mercat asiàtic i establir relacions en països estrangers. En novembre d'eixe mateix any, Morelos va organisar un contingent el fi del qual era prendre Acapulco. En aplegar ho varen rodejar per a sitiar-ho, varen tallar tota comunicació per terra en la capital, inclós el suministrament d'aliments. D'esta manera, es va interrompre la comunicació entre la Ciutat de Mèxic en la costa del Pacífic, i per això, en les zones que este port conectava, com Amèrica del Sur, Central i les Filipines. Entre 1810 i 1813, es va donar un procés de lluita entre insurgents i realistes que va derivar en l'alteració de les rutes de navegació del Pacífic. En ocasions, el fort de Sant Diego va ser pres pels insurgents, en atres pels realistes. Les fires que regularment es portaven a terme per l'arribada del Galeón es varen interrompre. Una conseqüència d'este aïllament del fort va ser que en 1812 es va enviar l'orde a la Nao de no aplegar a Acapulco i dirigir-se a Sant Blas, a lo manco fins que no es pacificara la regió. La fira es va portar a terme en Tepic, i fins a 1814 no es va autorisar que el Galeón de Manila aplegara a Acapulco. La situació degeneró en 1813 durant el Lloc d'Acapulco. El port, que en estos anys estava en poder dels insurgents, va ser oblidat per ells i no va rebre respal ni suministraments. A tal grau va aplegar este descuit que Morelos, en 1814, va aplegar a anunciar el desmantellament del port. Pese a esta orde, el port va tornar a caure en mans realistes el 12 d'abril i aixina es va mantindre fins al 15 d'octubre de 1821, quan la ciutat passa al Primer Imperi Mexicà.

En l'any 1820, es té reporte d'un terremot d'alta magnitut que va succeir en Acapulco, este event va ser de gran importància que va guanyar una ilustració anomenada Raz de marée à Acapulco, en ellibre Li fond de la mer de León Sonrel, qui escriu que este terremot va provocar que la mar es mantinguera distanciat 10 metros del nivell de la plaja normal durant dos hores, despuix d'este temps el nivell de la mar va retornar comprenent quatre metros i mig més de lo normal, en tal força que va destruir les construccions propenques de la chicoteta ciutat del moment.

Alguns canvis importants en este periodo varen ser que el Galeón de Manila ya no va desembarcar en Sant Blas, sino de regrés en Acapulco, que una volta a l'any i durant casi dos mesos, era el punt de comerç més actiu i dinàmic durant el virreinato, superant inclús al port de Veracruz ya que la població del port es triplicava durant els dies que aplegaven els galeones carregats de belles novetats de China, Japó, Ceylán i Damasc. Posteriorment, ya no retornaria la Nao, és dir, el barco administrat pel govern, sino embarcacions particulars que tenien permís de realisar comerç en el port. Per tant, l'últim Galeón oficial va ser el Magallanes en 1815.

Despuix de la consumación de l'independència de Mèxic en 1821, Acapulco va formar part del estat de Mèxic. El 27 d'octubre de 1849, en crear-se l'estat de Guerrero, el port va passar a formar part d'ell com a capçalera del districte de Tabares. El port sofrix de carències durant el periodo de la Revolució i a finals de l'any 1919, el Partit Obrer d'Acapulco guanya les eleccions per mig de Juan R. Escudero.

XX

Plaça de l'Esperança 9 d'Octubre, en honor a les víctimes de l'huracà Paulina.

A mitan de la década de 1940, es varen construir el primer moll comercial i almagasens. En 1949, és inaugurada l'avinguda La La Costera Miguel Alemà, la passejada turística del port i més vesprada principal artèria de la ciutat, lo que marcaria l'inici del desenroll de l'infraestructura hotelera d'alt nivell en el port. En la mateixa época, se li encarrega a la constructora Sostre Etern Eureka, de l'empresari Manuel Suárez i Suárez, la construcció de la carretera Escènica en la finalitat de comunicar a l'avinguda La La Costera Miguel Alemà en la carretera Cayaco-Port Marqués i la baïa de Port Marqués; la via serviria més vesprada per a conectar al centre d'Acapulco en l'Aeroport Internacional d'Acapulco, construït en 1954. Entre els anys 1950 i 70, Acapulco va ser elloc favorit per a vacacionar dels cridats Jetset. Entre les personalitats destaquen John F. Kennedy i la seua esposa Jacqueline, els qui varen passar la seua lluna de mel en 1953, aixina com l'actriu nortamericana Elizabeth Taylor, qui va contraure matrimoni civil en 1957 en el seu tercer marit, Mike Todd. En este context, el port servix de localisació per a algunes películes en proyecció internacional com La dama de Shanghái (1947), Tarzán i les Sirenes (1948) i Fun in Acapulco (1963), entre unes atres. A finals dels anys 1950, es creen els fraccionament Els Oragets i Oragets Guitarrón, albergant les cases més luxoses d'empresaris i artistes tant nacionals com a internacionals. Per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 realisats en la Ciutat de Mèxic, Acapulco va organisar els events de navegació. El concurs de Miss Univers 1978 es va portar a terme en el Centre Internacional Acapulco.

Asta Bandera Monumental en 2009.

En l'any 1988 va ser armada l'asta bandera monumental del Boulevard Papagayo, la qual medix 50 metros d'altura i issa una Bandera de Mèxic que té una dimensió de 24 metros per 14 i pesa entre 50 a 60 quilograms.

En l'any 1993, es va inaugurar el tram de Cuernavaca - Acapulco de la Carretera Federal 95D, tram conegut actualment com l'Autopista del Sol.

La matinada del 9 d'octubre de 1997, la ciutat va ser semi devastada pel Huracà Paulina que va provocar una de les majors tragèdies que en la regió en els últims 88 anys. Reportes oficials varen donar conte d'entre 200 i 500 morts i prop de 10 000 damnificats. Paulina va produir una torrencial precipitació récort en Acapulco de 411 mm acumulats en menys de 24 h.

XXI

En 2011, Gloria Guevara Manzo va anunciar l'intenció de dur-se el Tianguis Turístic d'Acapulco a atres destins de Mèxic i tractar-ho de fer itinerant. Lo que va ocasionar que la població es posara en contra. En eixe any es va escomençar la busca de la sèu en els pròxims anys. Davant l'insistència del governador de Guerrero, Ángel Aguirre Rivero i del president municipal d'Acapulco, Luis Walton Aburto, el president Enrique Penya Net va declarar que el Tianguis Turístic a partir del 2015 seria itinerant i Acapulco ho tindria cada dos anys.

Entre el 14 i 16 de setembre de 2013, les pluges provocades per la Tormenta tropical Manuel varen afectar parcialment al port i ho varen deixar incomunicat per les vies terrestre i aérea prop de cinc dies, per séries afectació en l'Autopista del Sol, la Carretera Federal 95, la Carretera Federal 200 i en l'Aeroport Internacional General Juan N. Álvarez d'Acapulco. Fins al 16 de setembre, es va reportar la mort de 24 persones en el municipi i danys per inundacions en 17 colónies, la majoria d'elles localisades en la zona Diamant de la ciutat.

Per la pandèmia de COVID-19 que va aplegar a Mèxic durant el més de març de 2020, el govern de Guerrero va decidir tancar les plages i restringir l'accés a turistes en Acapulco del 2 al 30 d'abril de 2020, i en tot l'estat per primera volta en l'història. Açò ocasionant la molèstia de prestadors de servicis turístics i de plaja.

El dia 7 de setembre de 2021, el municipi d'Acapulco va ser assotat per un sisme de magnitut 7.1, deixant inicialment un saldo preliminar d'un mort i diversos danys materials. El sisme es va localisar a 11 km al suroest d'Acapulco, Gro; a les 20:47:46 hores. A conseqüència del sisme, es varen reportar apagons i corts en el suministrament d'aigua.

Vista panoràmica de la baïa de Santa Lucía.

El 6 de setembre de 2023, en Acapulco, Guerrero, es va descobrir una antiga ciutat prehispánica de fins a 1600 anys d'antiguetat en un lloc de 334 hectàrees. Les troballes inclouen petrograbados, calendaris solars i una figura d'una deidad de la pluja. Destaca un petrograbado d'una mona, similar a la cultura naixca del Perú, lo que sugerix conexions culturals. Esta ciutat, relacionada en la cultura Yope, va prosperar durant el Epiclásico (600-900 d. C.) i es va abandonar en el Posclásico primerenc (900-1200 d. C.). La zona, popular entre els senderistes per la seua elevació, està protegida pel INAH i la comunitat local per a evitar danys i saquejos. Esta troballa és fonamental per a comprendre l'història i cultura prehispánica en la regió.

El 24 d'octubre de 2023, l'huracà Otis, de categoria 5, va assotar a Acapulco, afectant l'integritat de numeroses infraestructures urbanes, registrant-se desprendimentos terrestres i inundacions. Les conseqüències d'este huracà es varen traduir en a lo manco 39 decesos i un mínim de 10 persones no localisades; danys severs a més del 85 % dels hotels de la ciutat i danys considerables a infraestructura d'aigua potable i llum. Es calcula que prendrà més de 5 anys la reconstrucció de l'infraestructura danyada. Onze mesos despuix, en setembre de 2024, l'huracà John, de categoria 3, va produir greus inundacions i deslaves, l'evacuació d'unes 5000 persones, corts severs d'aigua corrent i en les conexions per carretera i va concloure en un balanç de víctimes mortals que oscila entre 8 i 15 fallits (la sifra, a 2 de març de 2025, encara no ha segut confirmada oficialment). Abelina López, alcaldesa d'Acapulco, va estimar que es necessitarien 50,000 millons de pesos per a la recuperació de la ciutat despuix dels danys causats per abdós huracans.

Geografia

Clima

• Acapulco conta en un clima tropical humit, açò per estar situat en el sur del país, a una latitut a on les aigües de l'oceà Pacífic són les de les més càlides del planeta. En ocasions el termómetro aplega a marcar 36 °C en sensacions de 41 °C. Açò derivat de la humitat en estacions humides, pero açò varia depenent de l'altitut. Les zones més càlides estan al costat d'el mar. Les tormentes tropicals i els huracans són una amenaça a partir de maig a novembre. Els mesos en més dies de pluja són agost i setembre. Les temperatures són càlides tot l'any, en una molt chicoteta oscilació tèrmica anual. Les temperatures més baixes són de 23 graus ya adinsat l'hivern (giner, febrer i març). En molt rares ocasions, quan les masses d'aire àrtic conseguixen aplegar fins al sur del país, pot ser que alcancen Acapulco, genera temperatures de fins a 16 o 17 °C en esta ocasió es va percebre en la segona semana de febrer de 2021 per una de les masses d'aire Àrtic.

• Temperatura Màxima: 37.5 °C
• Temperatura Mínima: 18 °C
• Més més plujós: setembre, 315 mm
• Més menys plujós: abril, 1 mm

Localisació

Acapulco des de l'Estació Espacial Internacional.

Localitats propenques

• Texca (7 km), Tres Pals (15'6 km), Quilómetro Trenta (22'9 km), Amatillo (28'2 km), Coyuca (36 km), Tixtlancingo (37'6 km), Xaltianguis (40 km), són algunes ciutats que estan prop de la Ciutat d'Acapulco.

Localitats adjacents

Distàncies

Distància d'Acapulco a algunes ciutats de Mèxic.

Flora i fauna

L'àrea boscosa tendix a perdre els fulls durant l'estació seca de l'hivern en els pins de full perenne en les zones més altes i en les parts baixes arbres com pochote, roure, ahuehuete, ceiba. En la zona urbana predominen arbres frutals en els que es troba el mànec, armeler, limonero, palma cocotera, albocat, platanals, tamarindo; ademés de proliferar plantes tals com Colocasia esculenta, Falaguera, Orchidaceae, Strelitzia reginae, Aglaonema entre atres plantes tropicals que han segut introduïts i propagats en la regió. Durant la primavera els arbres de Jacaranda teñir el paisage en els seus vistosos colors. La fauna es compon de chicotets mamífers com el coatí, cacomixtle, tlacuache, mapache, rabosot gris, farda, onça, armadillo, pecarí, i de major tamany es troba el venado coa blanca; en la mar podem trobar al delfí i poques ocasions durant l'hivern es pot apreciar a la ballena jorobada. Pel clima càlit, predominen amfibis (granota) i reptils que van des de la chicoteta iguana fins al cocodril americà; les serps de major tamany han segut casi exterminades pero han proliferat chicotetes serps com és el cas de la typhlops; inclusivament en la mar podem trobar reptils com la tortuga carey i la tortuga golfina. Existix una gran varietat d'aus com la gavina, el gavilà, el cheu, el chivirín, la cucucha, el pelícano, la garza, la coloma, el pardal carpintero, el zopilote, la chachalaca, el merla primavera, el zanate i el perico, entre atres espècies. En la mar podem trobar al carranc, langosta, malagua, cazón, pargo, polp, carpa, peix vés-la i agujón.

Parcs

Parc Papagayo

Artícul principal → Parc Papagayo.

El parc Ignacio Manuel Altamirano, més conegut com el parc Papagayo, és una àmplia reserva ecològica, recreativa i turística localisada en el port d'Acapulco, Guerrero, al sur de Mèxic. Té un àrea de 21,8 ha i alberga ademés d'extenses àrees verdes i tres llac artificials, una gran cantitat d'espècies exòtiques en captiveri. Per un atre costat, el parc conta en llocs de recreació infantil i popular com lo són una fira, canches deportives, una pista de patinage, una biblioteca, entre molts més. Per ser l'única i més extensa àrea verda de la ciutat, és conegut com el pulmó vert d'Acapulco. Destaquen atres punts d'importància com el Palau Municipal d'Acapulco en la partix nort del parc, en accés públic per l'avinguda Cuauhtémoc.

Parc nacional El Veladero

Artícul principal → Parc nacional El Veladero.

El parc nacional El Veladero és una extensa reserva ecològica situada en la zona alta o amfiteatre de la Baïa d'Acapulco. Conta en una extensió de 3159 ha. Dins delloc, s'assenta la localitat que du el mateix nom del parc, mateixa de la que es deriven numerosos assentaments irregulars que, en numeroses ocasions, han posat en perilla conservació ecològica delloc.

Parc de la Reina

Ubicat en La La Costera Miguel Alemà s/n (front al Fort de Sant Diego, a un costat de la Terminal Marítima), Centre, Acapulco, Guerrero. Lloc ideal per a gojar el dia, donar una passejada, fer ciclisme o simplement gojar de la vista a la baïa. Conta en equip per a fer eixercici a l'aire lliure, aixina com d'un moll chicotet per a passejades en embarcacions mijanes o peixca recreativa.

Demografia

Dinàmica de la població

Colónia Centre, una de les zones més densament poblades.

• Acapulco és la ciutat més poblada de l'estat de Guerrero, Conforme als resultats que va tirar el Cens de Població i Vivenda 2020 que va portar a terme l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), la ciutat tenia fins a llavors una població total de 000000000658609658609 habitants, d'eixa cantitat, 000000000345979345979 eren dònes i 000000000312630312630 hòmens. És considerada la vigèsim segona ciutat més poblada de Mèxic i la dècima séxta zona metropolitana més poblada de Mèxic. Ademés és la ciutat en la major concentració de població del Municipi homònim en representar el 85.25% dels 000000000789971789971 habitants.

Es conta en censos de població des de 1900 fins a l'últim realisat en 2020. Durant 1995, 2005 i 2015 es varen realisar conteos de població, que són estimacions de la població de cada lloc; no obstant, no són els censos que es realisen cada dèu anys. En els conteos de 1995, es varen contabilisar 592528 persones. En el conteo de 2005, va haver una disminució de 0.7% respecte al cens anterior, en 616394 persones. En el cens del 2020, es varen contabilisar 658609 habitants, lo que representa una disminució de població del 2.2%, alguna cosa que no ocorria des de 1921.

___*<timeline> Colors=

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.4,0.5,1)

ImageSize = width:650 height:300 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x. y Period = from:0 till:750000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100000 start:100000 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100000 start:100000 BackgroundColors= canvas:sfondo

BarData=

bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1921 text:1921
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1980 text:1980
bar:1990 text:1990
bar:2000 text:2000
bar:2010 text:2010
bar:2020 text:2020

PlotData=

color:barra width:20 align:left

bar:1900 from: 0 till:4932
bar:1910 from: 0 till:5900
bar:1921 from: 0 till:5768
bar:1930 from: 0 till:6529
bar:1940 from: 0 till:9993
bar:1950 from: 0 till:28512
bar:1960 from: 0 till:49149
bar:1970 from: 0 till:174378
bar:1980 from: 0 till:301902
bar:1990 from: 0 till:515374
bar:2000 from: 0 till:620656
bar:2010 from: 0 till:673479
bar:2020 from: 0 till:658609

PlotData=

bar:1900 at:4932 fontsize:S text: 4.932 shift:(-8,5)
bar:1910 at:5900 fontsize:S text: 5.900 shift:(-8,5)
bar:1921 at:5768 fontsize:S text: 5.768 shift:(-8,5)
bar:1930 at:6529 fontsize:S text: 6.529 shift:(-8,5)
bar:1940 at:9993 fontsize:S text: 9.993 shift:(-8,5)
bar:1950 at:28512 fontsize:S text: 28.512 shift:(-8,5)
bar:1960 at:49149 fontsize:S text: 49.149 shift:(-8,5)
bar:1970 at:174378 fontsize:S text: 174.378 shift:(-8,5)
bar:1980 at:301902 fontsize:S text: 301.902 shift:(-8,5)
bar:1990 at:515374 fontsize:S text: 515.374 shift:(-8,5)
bar:2000 at:620656 fontsize:S text: 620.656 shift:(-8,5)
bar:2010 at:673479 fontsize:S text: 673.479 shift:(-8,5)
bar:2020 at:658609 fontsize:S text: 658.609 shift:(-8,5)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)
text: Instituto Nacional d'Estadística y Geografía

</timeline>

Notes

Font: Institut Nacional d'Estadística i Geografia

• Censos de Població (1895-1990, 2000, 2010 i 2020)
• Conteos de Població (1995, 2005 i 2015)

Zona metropolitana

la Zona metropolitana d'Acapulco (ZMA) és l'única àrea metropolitana existent en l'estat de Guerrero, es troba conformada per les localitats que conformen el municipi d'Acapulco de Juárez i les localitats que del municipi confrontant de Coyuca de Benítez. D'acort en l'últim reconte i delimitació oficial realisada en 2020 en conjunt pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia, el Consell Nacional de Població i la Secretaria de Desenroll Social, l'àrea metropolitana d'Acapulco va agrupar un total de 852 622 habitants en una superfície de 3.538,5 km², lo que la va situar com la vigèsim quarta més poblada de Mèxic.

Iglésia Adventista del Sèptim Dia en Acapulco.

Religió

El Cens General de Població i Vivenda 2000, del INEGI, reporta que en el municipi coexistixen vàries religions, sent principala catòlica que contava en 000000000539533539533 feligresos en el ranc de cinc anys i més d'edat; li seguixen en importància les del cristianisme protestant històric com les Iglésies Presbiterianas (especialment per l'importància històrica l'Iglésia Màrtirs del 75), les Iglésies Batistes i l'Iglésia Anglicana, aixina com les Iglésies del protestantisme evangèlic, com les Iglésies Metodistas, les iglésies pentecostals i neopentecostals, aixina com l'Iglésia de Deu (Sèptim Dia) i l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia; d'igual manera hi ha molta presència d'organisacions cristianes no-evangèliques bíbliques, com l'Iglésia la Llum del Món, l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (mormones), els Testics de Jehová i unes atres que, en el mateix ranc d'edat, sumen més de 00000000008530885308 feligresos.

Govern

Actualment el govern d'Acapulco està compost per

• President Municipal, representat per Abelina López Rodríguez, pel partit Moviment Regeneració Nacional, per al periodo 2021-2024.
• Síndico Procuradors.
• Regidors.

Administració municipal

El govern del municipi està conformat per un Ajuntament, dos síndico, i un cabildo format per catorze regidors per majoria relativa i huit per representació proporcional, tots són electes per mig d'una planilla única per a un periodo de tres anys no renovables per al periodo immediat, pero si de manera no continua, les eleccions se celebren el primer dumenge del més de juny i l'Ajuntament entra a eixercir el seu càrrec el dia 1 d'octubre de l'any en que es realisa l'elecció. El municipi és governat per Morena després d'haver triumfat en les eleccions estatals de 2018.

Representació llegislativa

Per a l'elecció dels Diputats locals al Congrés de l'Estat de Guerrero i dels Diputats federals a la Cámara de Mèxic, Acapulco de Juárez es troba integrat en els següents districtes electorals:

Local:

Districte	Capçalera	Diputat	Seccions	Partit	Ref.
III Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Andrés Ramírez Manzanarez	71
IV Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Andrés Ramírez Hernández	79
V Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Andrés Ramírez Erazo	58
VI Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Violeta Martínez Pacheco	53
VII Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Carlos Eduardo Bell Solano	39
VIII Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Marque Tuli Sánchez Alarcón	81
IX Districte Electoralocal de Guerrero	Acapulco	Joaquín Badillo Escamilla	62

Federal:

Districte	Capçalera	Diputat	Seccions	Partit	Ref.
IV Districte Electoral Federal de Guerrero	Acapulco	Abelina López Rodríguez	223
IX Districte Electoral Federal de Guerrero	Acapulco	Rosario Merlín García	159

Economia

L'economia d'Acapulco gira principalment entorn al sector de servicis, sent el turisme el motor de la mateixa. L'agricultura i la peixca també tenen una gran importància en la regió. L'indústria en Acapulco i en Guerrero és molt escassa per falta d'orientació d'inversions per a les empreses i falta d'obertura a atres sectors industrials.

Vista del sector hoteler d'Acapulco, principal font d'ingressos al port.

Sectors econòmics

Sector turístic

Port Transatlàntic.

Composta per servicis, comerç i algunes atres activitats de la manufactura, és l'eix motor que impulsa esta branca, Acapulco és la ciutat que més reditúa al municipi i al estat, considerant que el municipi d'Acapulco és el que té el major PIB de l'estat en 38 592 218 millons de pesos. El turisme és la principal activitat, puix deixa més de la mitat de l'economia. L'economia d'Acapulco gira sobretot entorn al sector servicis, el turisme és una important font de vida en esta ciutat mexicana. En la generació d'ocupacions, el turisme també juga un paper important. D'igual manera l'arribe de travessies és part important del turisme, per lo que existix el Port Transatlàntic Internacional Tinent José Azueta, el qual està adherit a la Marina i al Club de Yates d'Acapulco, conta en una terminal de passagers en àrea comerciala qual rep en promig 30 travessies en entre 00000000002000020000 i 00000000003000030000 passagers anualment.

Indústria

Històricament, en el municipi d'Acapulco l'indústria no ha tingut un desenroll dinàmic, degut fonamentalment a la falta d'orientació d'inversions, lo que ha donat lloc a l'existència de chicotets establiments a nivell artesanal, com les platerías, tallers de costura, herrerías, fusteries, rebozos, roba típica, artículs de palma, entre uns atres; contrastant en un reduït número de maquiladoras de penyores de vestir per a exportació, contant en l'entitat en espais disponibles per a l'instalació de parcs industrials. Aixina mateix, es conta en embotelladoras de refrescs, pasteurizadora de llet, fàbrica de ciment, fàbrica de gèl, beneficiadora de llima, fàbrica de sabó, plantes generadores d'energia elèctrica i l'indústria setrill, que per la falta d'inversió han tingut que tancar.

Comerç

Comerç local.

Els mercats populars, les tendes de productes al menudeo, les farmàcies, sabateries, tendes de roba, d'insumos, supermercats i materials reciclables, etc., és també determinant per al desenroll municipal, ya que aporta els insumos necessaris per al funcionament de l'activitat terciaria, aixina com aporta i garantisa l'abast de la població en productes necessaris per al benestar dels habitants.

Agricultura

Des de temps ancestrals, gràcies a l'agricultura, pero sobretot, a través del domini de les tècniques de cultiu del sol per a l'obtenció controlada de vegetals, es va trobar que els principals cultius en el Municipi. Considerant el volum de producció municipal obtingut en els cultius cíclicos i perennes més importants, es té que la major part es destina a la comercialisació, en excepció de la dacsa que en gran mida és utilisat per a l'auto consume. El 66.5 % de la superfície total del municipi es troba en cobertura de vegetació, en tant el restant 33.5 % està transformat. Per lo que toca a l'agricultura i donat la baixa capacitat dels sols per a esta activitat, la proporció es manté en el 13.11 % del territori municipal, sobre el bosc de coníferes i latifolias es manté en el 13.57 %; El pasturage representa el 12.36 %, esta proporció és molt similar a la superfície agrícola, les selves ocupen el 46.16 %. La zona urbana i l'infraestructura ocupen el 8.02 %. Per al cas del territori del municipi d'Acapulco de Juárez, la superfície en aptitut agrícola de la classe 1, cobrix només l'1.95 % de la superfície total municipal (42185 ha); Per al cas de la superfície en classe agrícola 2, esta no es presenta en este municipi; L'aptitut agrícola classe 3, es distribuïx en el 40.49 %; La superfície en aptitut agrícola classe 4, es distribuïx en el 53.94 % del territori municipal, que són sols de molt baixa o nula calitat agrològica.

Peixca

Barcos de peixca en Acapulco, Mèxic.

La peixca en Acapulco és una de les activitats més populars; ademés, els visitants poden contractar algun dels diferents servicis que oferixen recorreguts i tours de peixca de marlin i peix vés-la.

El municipi posseïx una incipient peixca, activitat que és principalment de manutenció en els llitorals de la zona, havent diferents espècies, com: el peix vés-la, marlín, dorat, tonyina, Wahoo, peix gall, furta-ho, entre uns atres. L'Estany de Tres Pals és un de principals espais per a la peixca en Acapulco, gràcies als manglars que atrauen a un sinnúmero d'aus que es fan presents per a alimentar-se en les seues aigües. Una atra opció és Port Marqués, a on es practica la peixca deportiva del peix vés-la, furta-ho, barrilete i molts més. l'Estany de Chautengo és un lloc òptim per a portar a terme esta activitat, ya que en ella desemboquen els rius Copala i Nexpan, duent numeroses espècies d'aigua dolça que habiten en esta regió de Mèxic. l'Estany de Coyuca, un dels més importants espais dedicats a este deport, en espècies típiques de la zona. Ademés, hi ha recorreguts i passejades en barco a l'Illa de l'Home de les 7 Esposes i l'Illa dels Pardals.

Ganaderia

L'activitat ganadera vacuna en el municipi, segons la Sagarpa 2013, no s'ha desenrollat a escala comercial, només en forma extensiva, en últimes dates s'ha adquirit ganado d'atres parts de l'Estat per a enfortir dita activitat. Es conta, en chicotets ganaders que practiquen una ganaderia extensiva tradicional, en escassos recursos financers i en una reduïda capacitat de negociació, al moment de comercialisar els seus productes. És important mencionar que no existix un rastre municipal, només operen rastres tolerats en el municipi, lo que no permet tindre control sobre el sacrifici dels animals. Dits establiments, no conten en instalacions adequades per a que els particulars realisen el sacrifici d'animals, per mig dels procediments més convenients per al consum de la població. La porcicultura dominant en el municipi, és la de traspatio, cau dins de les cadenes productives de tipo llaurador i suburbà en chicotetes finques, sense una adequada especialisació en la crío i engordix dels animals, el procés per lo general requerix de més de 180 dies; s'estima que manté més del 60% de la producció en el municipi, en una alimentació a pur d'esquilmos i desperdicis en lo general.

Població econòmicament activa

La població econòmicament activa del municipi és del 50.04%. Va tindre un increment de 4.87% con relación a la década dels noranta. L'activitat econòmica preponderant es dona en el sector terciario, sent la branca de servicis la que concentra la major activitat en un 72.92%. En esta activitat s'ampren al voltant de 00000000007500075000 persones en 00000000001089010890 empreses. En el sector secundari s'ampra el 18.73% de la població, ocupant el segon lloc de captació laboral. Este sector ampra a 00000000003432334323 persones. Per últim, està el sector primari, la seua oferta laboral és de 00000000001342613426 persones, lo que representa el 7.38%, sense cap variació des de 1990.

Deute públic

A l'inici del mandat Luis Walton va declarar en fallida financera al port turístic d'Acapulco degut a que va heretar del seu antecessor, Manuel Añorve Banys un deute de mil 571.8 millons de pesos, més un dèficit al més de decembre d'enguany de 270000000 (doscents setanta millons) de pesos, que en total són 2142800000 (dos mil cent cuarenta y dos millons huitcents mil) pesos, lo que representa un increment de fins a 400%, per lo que l'alcalde va solicitar al govern federal realisar un rescat financer. Al principi, el presupost en 2013 va ser de 3766884149 (tres mil setcents sesenta y seis millons huitcents ochenta y cuatro mil cent quarantanou) pesos, pel deute de 2142000000 (dos mil cent cuarenta y dos millons) de pesos.

Adela Román Ocampo, va heretar un govern en deute millonari, puix de giner a decembre de l'any passat, Acapulco va solicitar sis crèdits bancaris, d'igual manera el deute d'Acapulco va créixer 46% en el primer any de govern d'Evodio Velázquez Aguirre, en passar de 452019763 (quatrecents cincuenta y dos millons dèneu mil setcents sesenta y tres) pesos en 2016 a 661524377 (siscents sesenta y uno millons cinccents vintiquatre mil trescents setenta y siete) pesos en 2017. Per açò Adela Román va solicitar recursos federals i estatals per 1500000000 (mil cinccents millons) de pesos per a poder solucionar les despeses per fi d'any.

Vore també: Economia de Guerrero

La ciutat en l'actualitat

La conurbación d'Acapulco és considerada la setzena zona metropolitana més gran de Mèxic, agrupant en 2010 un total de 000000000863431863431 habitants. La ciutat és un important centre vacacional a nivell mundial, des dels anys 1950, década en que escomença el boom de construccions de gran altura. Es troba en una zona econòmicament privilegiada, ya que s'ubica a 255 milles al sur de la Ciutat de Mèxic.

Zona hotelera

La ciutat actualment posseïx més de 100 edificis entre els 40 i 123 m, cal destacar que la ciutat va ser de les primeres en Mèxic —junt en la Ciutat de Mèxic— en contar en edificis de més de 40 m, la majoria dels rascacels es concentren en l'avinguda La La Costera Miguel Alemà, específicament en la zona d'Acapulco Dorat.

Vista panoràmica de la baïa en la Zona dorada.

A fins dels anys 1950 i década dels xixanta el desenroll hoteler va continuar en el seu apogeu en la construcció d'hotels de gran turisme com l'hotel Continental Hilton, l'hotel Pierre Marques, El President, Els Oragets, El Cano, l'Auto Hotel Ritz, l'hotel Ritz i Paraís Marriott entre uns atres. A partir de 1933 es va escomençar a construir els hotels El Mirador, Caleta, Prat Américas, Els Flamingos propietat de John Wayne i Johnny Weismuller (Tarzán), Vila de la Mar, El Jardí i Papagayo que es localisava en a on es troba el parc recreatiu en eixe nom. D'igual forma i per la necessitat de tindre un club nàutic en a on atracaren els yates i embarcacions, es va construir en 1955 l'actual Club de Yates d'Acapulco.

En 1955, va ser construït pel Arq. Mario Pani el primer condomini del port sobre l'avinguda La La Costera Miguel Alemà a un costat del Club de Yates cridat Edifici en Condomini Els Cocos, pel mateix any es va construir el Condomini Baïa i tres anys despuix El Coster en 1958 conegut com el Normandie pel afamado restaurant en eixe nom, especialisat en cuina francesa propietat de la Sra. Nicole.

A mitan dels anys 1970, dels 1980 i principis dels 1990, es va continuar en la construcció de més Conjunts Condominals ara de lux en servicis de primer nivell, com l'Estrela de la Mar, Mar Blava, Loric, Llorers, Tabachines, Torre Coral, Vila de la Mar, Marbella, Torremolinos, Olympus, Costa, Perla, Palma, Mallorca, Eivissa, Mykonos, Nautia, Costa Victoria, La Joya, Aqua i Century Resorts Acapulco.

Vore també: Anex:Edificis més alts d'Acapulco

Problemes socials

Ciutats per taxa d'homicidi

• Acapulco s'ha convertit en una de les ciutats més violentes del món per la taxa d'homicidis que es presenten. Amèrica Llatina conta en una sifra alta en la classificació, donat a conéixer pel Consell Ciutadà de Mèxic per a la Seguritat Pública i Justícia Penal (CCSPJP), degut a que tenia 43 de les 50 ciutats més perilloses del món en 2019.

Des de 2011, Acapulco es troba en el top 5 de les ciutats en la taxa d'homicidis dolosos més alta del món. En 2012 va pujar al segon posat en una taxa de 142.88. En 2013, va baixar al tercer lloc de la classificació mundial en 112.80. En 2014 la taxa d'homicidis va baixar significativament fins a ubicar-se en 104.16.

En 2015, es trobava en el quart lloc en una taxa de 104.73, solament per baix de Caracas, Sant Pedro Sula i Sant Salvador. En 2016 va tornar al segon posat en una taxa de 113.24. En 2017, Les Vetes va aplegar alloc 1 de la classificació, deixant a Acapulco en el tercer lloc en 106.63. En 2018, Acapulco va passar al segon lloc en 948 homicidis dolosos i en una taxa de 110.50, solament despuix de Tijuana. D'acort a l'estudi de 2019, Acapulco va passar al sèptim lloc, en 600 homicidis i en una taxa de 71.61, significant una baixa considerable de l'any anterior. En la classificació de 2020, Acapulco va disminuir considerablement el número d'homicidis en 422 i una taxa del 54.13, i es va ubicar en elloc 18, la qual cosa significa que ha segut el percentage més baix en els últims 9 anys.

Vore també: Anex:Ciutats per taxa d'homicidi intencional

Ciutats més habitables

En 2019 es va realisar un estudi pel gabinet de comunicació estratègica, el qual contabilise les millors i pijors ciutats per a viure en Mèxic, l'estudi inclou 76 ciutats del país sent la millor ciutats Sant Pedro Garza García en Nou León i la pijor Ecatepec de Morelos en l'Estat de Mèxic. L'estudi es realisa sobre la base d'enquestes als ciutadans de cada ciutat i es contemplen rubros com a efectivitat d'autoritats locals, servicis municipals, calitat de vida, cohesió social i la llealtat de les persones respecte alloc en el que habiten. Aixina mateix, es complementa el pols social en la medició de confiança en institucions i la percepció de creiximent econòmic a través de l'ocupació i instalació d'empreses en les ciutats.

Vore també: Anex:Indicadors de les ciutats de Mèxic

Turisme

Artícul principal → Turisme en Acapulco.

• Acapulco és un dels destins turístics de Mèxic més importants, ya que va ser el primer port turístic internacional de Mèxic. En l'actualitat, Acapulco és el port més visitat de Guerrero i un dels ports més visitats per turistes nacionals i internacionals de Mèxic, al costat de Cancún, Veta Santa Lucas i Port Vallarta, entre uns atres, posicionant-se com el 4.º centre de plaja més visitat i la 7.ª Ciutat de Mèxic.

• Acapulco és el quart centre turístic en el major número de quartos disponibles promig en el 2017, en un total de 18.827 i l'octau en número de quartos ocupats promig, en 8188 i va tindre un increment de 3,3 % sobre ocupació hotelera aplegant a 43,5 % en el 2017, segons senyes proporcionades per la Sectur. Pertany al Triàngul del Sol, conformat per 3 centres turístics de Guerrero. En 2019, va rebre més de 9 millons de turistes, en una ocupació del 48,8 %.

Vore també: Anex:Destins de Mèxic més visitats

Zones turístiques

La ciutat es dividix en tres zones turístiques:

Acapulco Tradicional

El Acapulco Tradicional o Nàutic és una de les tres zones turístiques en les que es dividix el port d'Acapulco, Guerrero, al sur de Mèxic. És la part antiga del port, en a on es troba el centre de la ciutat, els barris històrics i el port; va tindre el seu desenroll entre els anys 1930 i 1960. En l'àrea es poden trobar diversos hotels —alguns dels més antics del port—, restaurants en platillo típics i gran part dels atractius turístics d'Acapulco. S'estén des de les Plages de Caleta i Caletilla fins a a el parc Papagayo. Esta zona es troba a uns 22 km al surest del Aeroport Internacional d'Acapulco.

Vista panoràmica de la zona Tradicional.

Acapulco Dorat

Va tindre el seu desenroll entre els anys 1960 i els anys 1980, i es troba a uns 25 minuts del Aeroport Internacional d'Acapulco. És la zona que presenta més afluència turística en el port, recorre gran part de la baïa d'Acapulco, des d'Icacos, passant per l'avinguda La La Costera Miguel Alemà, que és la principal, fins al parc Papagayo, és a on es concentra la major cantitat de quartos d'hotel, la zona hotelera i condominis residencials. Conta en varis hotels i disponibilitat en això.

Vista panoràmica de la zona Dorada.

Acapulco Diamant

També coneguda com Punta Diamant, és la part més nova i en major desenroll i inversió del port, conformada per exclusius hotels i resorts de cadenes internacionals, complexos residencials, condominis de lux i viles privada, espás, restaurants, zones comercials i un camp de gòlf. Tot lo anterior ho convertix en un dels llocs més exclusius del país. Inicia en la carretera escènica en Els Oragets, inclou Port Marqués i Punta Diamant i s'estén fins a la Plaja de Barra Vella. Està a 10 minuts del Aeroport Internacional d'Acapulco.

Vista panoràmica de la zona Diamant.

Plages

Artícul principal → Plages d'Acapulco.

• Acapulco, com a molts atres destins turístics de Mèxic, conta en diverses plages els noms de les quals corresponen a fets històrics, costums o simplement circumstàncies naturals. Entre les principals del port es troben:
• Peu de la La La Costera
• Langosta o L'Angosta
• Caleta i Caletilla
• Fonda
• Manzanillo
• Tlacopanocha
• Forns (Àrees Tamarindos i Papagayo)
• Plaja el morro.
• La Comtesa
• Icacos
• Plaja de Port Marqués
• Plaja Majahua
• Plaja Pichilingue
• Plaja Revolcadero
• Bonfil
• Plaja de Barra Vella

• Principals Plages
• 
  Plaja Revolcadero
• 
  Plaja de Barra Vella.

Atractius turístics i llocs d'interés

La Quebrada.

Simfonia de la Mar.

Illa de la Roqueta.

Bandera monumental.

Port Marqués.

Àrea de Peu de la La La Costera.

Verge de les mars.

Fórum de Món Imperial.

• La Quebrada, és un penya-segat de 45 m d'altura. Allí es fan des de 1934 els famosos clavats realisats per jóvens del port que en ocasions ho escalen en una antorcha encesa. El seu perill radica que el clavadista deu calcular el moment en que l'ona faça que el nivell de la mar siga més alt, ya que de lo contrari seria una mort segura per l'impacte contra les roques del fondo, situades a poca profunditat quan baixa el nivell del mar pel onage.
• Simfonia de la Mar, és un amfiteatre molt propenc a La Quebrada, localisat en un penya-segat, en vista cap a el mar. És utilisat per a concerts i operat per l'Ajuntament d'Acapulco.
• Illa de la Roqueta, és una illa mexicana localisada front a la baïa d'Acapulco, Guerrero, molt prop de les plages de Caleta i Caletilla d'eixa ciutat. És administrada i protegida per la Secretaria de Marina.

• Asta de la Bandera de Mèxic, es troba front al parc Papagayo i és un punt de reunió de diferents events en el port.
• Port Marqués, la seua baïa, plages, aixina com desenrolls turístics al voltant de la zona, han convertit alloc en un gran atractiu en el port per al turisme nacional i internacional. Entre les plages principals que es troben en la baïa estan la de Port Marqués, Majahua i Pichilingue.

• Peu de la La La Costera, es localisa a 10 km al noroest del port mexicà d'Acapulco, en les costes de Guerrero. És famosa internacionalment per les seues posades de sol i la seua plaja de fort onage, ademés de contar en l'Estany de Coyuca, la quallimita en la Barra de Coyuca que unix a la mar en l'estany.
• Font de la Diana caçadora, se situa en l'avinguda La La Costera Miguel Alemà en un punt cèntric del recorregut a on convergixen l'entrada a la La La Costera, el camí cap a la Zona Tradicional, el camí cap a la Zona Dorada i ellímit en la Zona Federal Marítima. Està rodejada per numerosos centres comercials, hotels i propenca a la reconeguda Plaja La Comtesa.

• Xtasea Tirolesa és la tirolesa sobre la mar més llarga del món, la qual recorre una distància de 1800 m a una altitut de 100 m.
• Passejada del Peixcador, recentment renovat és un atractiu de la zona tradicional del port, en a on es troben vàries embarcacions.
• Malecón i Port Transatlàntic, és un dels punts més concorreguts del port, degut a que recorre gran part de la zona costera, tenint alguns llocs turístics propencs.
• Fórum de Món Imperial, és un centre d'espectàculs. Conta en una capacitat per a 4000 persones1 i és sèu d'events artístics i culturals, tals com a concerts, produccions de Broadway, obres teatrals, espectàculs familiars i funcions especials. S'ubica en la zona d'Acapulco Diamant.

• EL Roll (Abans el CICI), anteriorment cridat CICI, és el parc aquàtic més concorregut del port.
• La Verge de les Mars, és un monument mariano sumergit en la mar, junt a l'illa de la Roqueta, va ser duta a este punt a finals de la década dels cinquanta.
• Paradise Bungy, és una torre construïda en 1999, de 150 m d'altura, des de la plataforma fins a tocar la alberca, ací es porten a terme bots de diferent estil com són personal, doble, triple. Cada u tenia distints costs, oscilant entre 600 i 800 pesos per persona.

Triàngul del Sol

El Triàngul del Sol és una zona turística en Guerrero, la qual recorre la Serra Mare del Sur, el seu nom es deu a que les ciutats turístiques formen un triàngul, d'acort a les seues ubicacions dins de l'estat. Esta zona turística està conformada per les ciutats d'Acapulco, en el sur, el binomi d'Ixtapa - Zihuatanejo, en la costa gran i el Poble Màgic de Taxco, en el nort de l'estat. Estes ciutats són les que reben més turistes en Guerrero, tenint en el seu conjunt 25 982 habitacions d'hostage en el 2019.

Vida nocturna

• Acapulco conta en una gran varietat de discoteques, bars, i antres. Entre els més importants estan: Baby'O, Palladium, Believe, Love, Dinsmoor, Lukrezia, entre uns atres. Ademés oferix una gran varietat de clubs, restaurants i distints establiments dedicats a l'entreteniment. Conte ademés en espectàculs nocturns dels bots en La Quebrada.

Tianguis Turístic

el Tianguis Turístic, abans cridat Fira Internacional d'Hotels i Agències Turístiques d'Acapulco, és una fira a on es reunixen les principals empreses dedicades a l'indústria, a on es promouen els diferents destins turístics de Mèxic. El tianguis es porta a terme des de 1975. Es va portar a terme en Acapulco fins que en el 2011, Gloria Guevara Manzo va anunciar l'intenció de dur-se el Tianguis Turístic d'Acapulco a atres destins de Mèxic i tractar-ho de fer itinerant. En eixe any es va escomençar la busca de la sèu dels pròxims anys. Sent en 2015 que el president Enrique Penya Net va dir que el Tianguis Turístic seria itinerant, alternant-ho cada dos anys.

Centres comercials

Existixen molts centres comercials en Acapulco entre els que destaquen:

• Galeries Acapulco
• La La Costera 125
• L'Illa Acapulco Shopping Village
• Galeries Diana
• Plaça Comtesa
• La Vista
• Plaça Chedraui
• Pabelló La La Costera
• Secs
• Galeries Aqcua
• Pérgolas
• Multiplaza les Palmas
• Plaça Diamant
• Galeries Picuda
• Pati Acapulco
• Sears
• Chedraui
• Soriana
• Celler Aurrera
• Oxxo

Cultura

• Acapulco conta en varis edificis històrics protegits com a patrimoni de la Nació. Ademés, per la gran popularitat del port dins i fòra de Mèxic, est ha inspirat una cantitat significativa de cançons, películes i llibres de diversos autors. Totes estes peces estan centrades al voltant d'Acapulco, mencionen a Acapulco, o varen realisar una part important de la seua producció en este port (la cançó Whistle, per eixemple, encara que no menciona a Acapulco en la seua lletra, té un video de música gravat exclusivament en esta ciutat).

Monuments històrics i llocs d'interés

La ciutat d'Acapulco conta en alguns bens mobles o immobles protegits com a patrimoni de la Nació, i estan declarats com a tals en el Registre Públic de Monuments i Zones Arqueològics del INAH, d'acort a la Llei Federal sobre Monuments i Zones Arqueològics, Artístics i Històrics de Mèxic.

Vista aérea del Fort de Sant Diego.

Murals de Diego Rivera en la La Casa dels Vents.

Vore també: Anex:Monuments de Guerrero

Arquitectura civil

• Fort de Sant Diego, és una fortificació marítima de traça italiana ubicada en el port d'Acapulco, Guerrero, Mèxic. Va ser construït en el XVII en la finalitat de protegir al port dels atacs i saquejos dels pirates, sent escenari també d'episodis de l'història de Mèxic com l'Independència, la Segona intervenció francesa i la Revolució mexicana.

• Fortín Álvarez, és una fortificació del Mèxic colonial d'el XVII. S'ubica en la part alta del Cerro de la Mira, al ponent de la ciutat. Este fortín du ellinage Álvarez en honor a Juan Álvarez Hurtado, generalliberal i militant —junt en Ignacio Comonfort— de la Revolució d'Ayutla.
• el Centre Internacional Acapulco, conegut anteriorment com a Centre Cultural de convencions i exposicions d'Acapulco, considerat en els seus inicis com el més modern i funcional de Llatinoamèrica.

• la Biblioteca Pública Municipal n.º 22 Dr. Alfonso G. Alarcón, és un espai cultural multifuncional ubicat en el Zócalo de la ciutat. Reconeguda com la més antiga en l'Estat de Guerrero, ara convertida en el de major tamany sobre infraestructura i acervo bibliogràfic en a on es proporciona el major número de servicis, tallers i activitats. Actualment, a nivell federal, la Direcció general de Biblioteques del CONACULTA és l'Institució en la que recau la responsabilitat de la Normatividad.

• La Casa dels Vents, és un dels últims treballs realisats pel afamado pintor mexicà Diego Rivera, qui durant els anys de 1956-1957 va viure en el port i va crear esta obra d'art en la frontera de la Exekatlkalli (Casa dels Vents) de Dolors Olmedo, una renombrada actriu del cine mexicà.

Arquitectura religiosa

Catedral de La nostra Senyora de la Soletat.

• Catedral d'Acapulco, dedicada a Nostra Senyora de la Soletat, és l'iglésia principal del port, ubicada en el centre de la ciutat, front a la plaça Álvarez. És la sèu episcopal de l'arquidiócesis d'Acapulco des de 1958.
• Capella Ecuménica La Pau, es tracta d'una capella ecuménica denominacional, la qual oficia bodes religioses de parelles que no necessàriament compartixen la mateixa fe o religió. Junt a ella, s'eleva una enorme creu de 42 m d'altura, situant-se a 402 m s. n. m. Al peu de la creu, es troba una escultura de bronze que representa dos mans dretes que oren apuntant al cel.

• Capella de la Vespradeta, també coneguda com Sunset Chapel, és una capella privada en Acapulco, dissenyada per BNKR Arquitectura.

Zones arqueològiques

• Palma Sola, és un assentament arqueològic localisat en l'amfiteatre o part alta del port d'Acapulco, en l'estat mexicà de Guerrero, concretament en les ales del Cerro El Veladero. Consistix en un conjunt de 18 roques de granit de diversos tamanys en gravats que descriuen la forma de vida i l'entorn geogràfic delloc que va estar habitat entre els anys 800 a. C. i 750 d. C.

Places i jardins

• Plaça Álvarez, és la principal plaça del port, localisada en el centre de la ciutat, front a l'avinguda La La Costera Miguel Alemà, la seua principal artèria vehicular. És coneguda també com el Zócalo d'Acapulco o Zócalo porteño. El 16 de decembre de 1978, la plaça Álvarez va ser somesa a una remodelació major que la va ampliar en el seu extrem adjacent a la costera Miguel Alemà i li varen ser incorporades cinc fonts i un nou kiosco d'estil colonial. Originalment, la circulació vehicular iniciava des de l'avinguda La La Costera i Jesús Carranza (orient de la plaça) i se li donava el regrés pel nort (front a la catedral) per a continuar per l'avinguda Miguel Hidalgo (ponent) i a l'avinguda La La Costera (sur). No obstant, per a 1979, li varen ser clausurades totes les vialidades que existien en el seu perímetro com a part del pla de remodelació i va prendre l'aspecte actual.

Les Mans de la Germandat i Creu de la Capella Ecuménica La Pau.

• El parc de la Reina, és un molt important punt turístic per la seua rodalia en el Fort de Sant Diego i el Port Transatlàntic Internacional Tinent José Azueta.
• Jardí Botànic, està ubicat en la part de la serra, s'expandix en 6 hectàrees de terreny a on existixen diversitat de plantes natives, arbustos, arbres maderables fins com el Pal Morat Peltogyne Mexicana, arbres de flor i frut, àrees de cactáceas, aráceas, palmeres i cycas, heliconias, gingibres, falagueres, entre uns atres.

Gastronomia

El ceviche, un dels platillo locals d'Acapulco. Es conta en una gran diversitat de restaurants sobre l'avinguda La La Costera Miguel Alemà en a on el turisme pot apreciar el menjar típic regional; una part de la gastronomia acapulqueña es pot assaborir en el Mercat Central ubicat a un costat de la Via ràpida Diego Hurtado de Mendoza. Un d'estos platillo típics és el ceviche d'Acapulco, es goja en galletes salades, salsa de tomata i salsa búfalo al gust. La beguda típica de la regió és el Chilate, preparat en cacao, arròs, canella i sucre. També conta en una varietat de mariscs entre ells polp enamorat, peixcat a la talla, camarón al mulle d'all, tiritas de peix entre uns atres. Conta en una varietat de dolces de coco i tamarindo.

Artesania

Existix una gran diversitat de productes artesanals provinents de tot el país, encara que en major número es troben les natives de l'estat de Guerrero, com són: caraces de fusta, orfebreria, machets, caixes de fusta laqueades, cestería, platerías, pedres precioses i semipreciosas, metates i molcajetes de pedra volcànica, artesania de palma, capells, mobles de fustes precioses, figures de coure i bronze. En la ciutat existixen també empreses dedicades a la venda de productes marins com a caragols, estreles de mar, closques i caballitos de mar o hipocamps, productes alimenticis i dolços de llet, coco, mànec, banana i tamarindo, ceràmica i roba típica de les regions de Guerrero fetes a mà.

Música

Té gran arraïlada la música folòrica mexicana, i destaca la música romàntica. Un estil de música que té molta arraïlada en el port és la cridada «música de vent» o «chile fregit», la qual naix en la colónia Santa Creu, un dels barris més populars de la ciutat i que encara guarda als millors intérprets d'este tipo de música. Algunes cançons que s'han inspirat en Acapulco són:

Uns atres

• Acapulco Gold és una varietat de cànnabis reconeguda internacionalment per la seua calitat. Creix en les rodalies d'Acapulco.
• la Cadira Acapulco és un tipo de cadira usada per tot lo món pel seu cómodo disseny.
• Yoli és una soda Guerrerense que (abans de ser adquirida per The Coca Coa Company) solament estava disponible en Acapulco i atres zones de l'estat de Guerrero.
• L'asteroide (6349) Acapulco va ser nomenat aixina en honor d'esta ciutat.

Educació

Institucions mija superior

En Acapulco es conten en vàries institucions d'educació mija superior, d'entre elles les més destacades es troben els CBTis (14), CETIS (41, 90 i 116), CETMar (18), CBTA (296), CECYTE (1, 4), Colege de Bachillers (2, 7, 13,,24, 16, 32, 33, 39 Aigües Calentes i planter ahuacuotzingo), Conalep (1, 2 i praderies de costa blava) i les preparatòries de l'UAGro (2, 7, 17 i 27), ademés d'atres institucions particulars.

Institucions d'educació superior

Respecte a l'impartició d'educació superior de caràcter públic, Acapulco conta en la Universitat Autònoma de Guerrero (UAGro) A la parell de dita institució, es troba el Institut Tecnològic d'Acapulco (ITA), fundat en 1975. també es troba la, Universitat Pedagògica Nacional, l'Universitat Tecnològica d'Acapulco i l'Escola Normal Superior d'Educació Física de Guerrero.

Respecte a l'impartició d'educació superior de caràcter privat, es troben l'Universitat Americana d'Acapulco, Universitat Espanyol, l'Universitat Hipócrates, Universitat Interamericana per al Desenroll, Universitat Interglobal, Universitat Llatina de Guerrero, Universitat Loyola del Pacífic, Universitat Madrit, Universitat Mexicana del Pacífic, Universitat Univer, Universitat Amèrica Llatina, Centre d'Estudis i Investigació en Ortodòncia, CEGAIN, Centre d'Estudis Mileni Acapulco, Centre d'Estudis Odontològics de Guerrero, Centre Universitari Grup Sol, Centre Universitari Just Serra, Centre d'Investigació contra les Adiccions, Centre d'Investigacions Psicosocials Cresol, Centre Escolar Regna S. C. d'Acapulco, Centre Universitari Albert Einstein, Centre Universitari de Pacífic Sur, Centre Universitari José Vasconcelos, Centre d'Idiomes Estrangers Ignacio Manuel Altamirano, Colege Nacional de Matemàtiques, INDESAG, CIM Independència, Estudis Universitaris Oberts de Mèxic, Institut Culinari Santa Lucía, Institut d'Educació Superior Jaime Torres Bodet, Institut d'Estudis Superiors Vigotsky, Institut d'Ensenyança Platón, Institut d'Estudis Universitaris, Institut de la Dansa Mexicana d'Acapulco, Institut Internacional del dret i de l'Estat, Institut Leonardo Bravo, Institut Londres, Institut Pedagògic d'Estudis Professionals, Institut Sócrates, Institut Superior d'Arts Pedro Cano, Institut Superior de Sexología Humanística, Centre Universitari Mèxic, Centre Universitari Rhema, Universitat Hartmann, Centre d'Estudis Arquímides.

Salut

Vista de l'Hospital General Vicente Guerrero del IMSS en Acapulco.

• Acapulco conta en un sistema de salut el qual es dividix entre les unitats de salut pública i les unitats del sector privat. En el sector públic, es troben hospitals del Institut Mexicà del Segur Social (IMSS), del Institut de Seguritat i Servicis Socials dels Treballadors de l'Estat (ISSSTE), del IMSS-Benestar, de la Secretaria de Salut, de la Secretaria de Marina, de la SEDENA; mentres que la medicina privada està present a través d'una àmplia gama de clíniques i consultoris mèdics, aixina com hospitals privats. Durant la temporada vacacional s'instala mòduls de Salut municipal en distint punts de la ciutat com a Asta Bandera, Caleta, plaja Papagayo, els servicis de les unitats quirúrgiques es troben en alguns punts de la ciutat i en el poblat de Xaltianguis, a on es conten en servicis d'urgències i quirófans.

Procés de descentralisació

Durant el Govern presidencial d'Andrés Manuelópez Obrador, es porta a terme el pla de descentralisació de les dependències federals, el qual consistent mudar les secretàries a distints estats de la república, en la finalitat de tindre un creiximent econòmic equitatiu en tots els estats de la República, i aixina reactivar l'economia en les regions en a on existix crisis severa per inseguritat, pobrea i violència, ademés d'evitar la saturació en la Ciutat de Mèxic.

En un principi es va planejar traslladar les oficines centrals de la Secretaria de Salut a Guerrero. Pese a que en un inici es va mencionar la ciutat de Chilpancingo, al final es va elegir Acapulco com la seua nova sèu. Es va designar al edifici inteligent de 15 mil metros quadrats, construït entre 2011 i 2016 pero que jamai va ser utilisat. L'edifici s'ubica sobre l'avinguda La La Costera Miguel Alemà i conta en un heliport, auditori, espais destinats a oficines, sistema de resistència antisísmica, sistema sustentable d'energia elèctrica i de captació d'aigua pluvial.

Durant juny de 2019, es va anunciar que s'iniciaria la mudança al port, no obstant es conta en retarts per negativa d'alguns meges i per falta d'organisació federal, lo que implica que no existixca una data definida per al trasllat.

Transport

Vies de transport

Autopistes i carreteres

La ciutat està conectada gràcies a la seua infraestructura carretera, principalment cap als estats confrontants: Morelos, Oaxaca, Michoacán i Estat de Mèxic:

• Autopista Cuernavaca-Acapulco (Autopista del Sol), 262.580 km

L'autopista Cuernavaca-Acapulco o Carretera Federal 95D, coneguda com l'Autopista del Sol, és una autopista de peage que, junt en l'autopista Mèxic-Cuernavaca, comunica a Ciutat de Mèxic en el port d'Acapulco, Guerrero, en direcció nort-sur. En conjunt, estes dos autopistes servixen com una via de peage parala a la Carretera Federal 95 (Mèxic-Acapulco).

• Carretera Federal 95 (Mèxic-Acapulco), 400 km

La Carretera Federal 95, coneguda com la Carretera Mèxic-Acapulco, és una carretera federal mexicana que comunica a la Ciutat de Mèxic en el port d'Acapulco, Guerrero. Parala a esta carretera i com a via de peage, corre la Carretera Federal 95D, coneguda també com l'Autopista del Sol de Cuernavaca a Acapulco. Dins de tot el seu trayecte passa per cinc places de cobro i només creua com a via ràpida les ciutats de Cuernavaca i Chilpancingo.

• Carretera Federal 200, al suroriente en el seu tram Acapulco-Pinotepa Nacional (170 km), i al norponiente en el seu tram Acapulco-Lázaro Cárdenas (300 km)

La carretera 200 comunica les ciutats mexicanes de Tapachula i Tepic a lo llarc de la costa mexicana del Pacífic per la qual cosa és un eix important de comunicacions en la zona ya que creua per 7 estats de la costa i la qual conta en vàries desviacions a importants centres de població i administratius, la carretera passa per:

Aeroports

Aeroport Internacional d'Acapulco.

• Aeroport Internacional d'Acapulco

Està construït en una superfície de 464 hectàrees i funciona les 24 hores del dia. Conta en un edifici terminal i torre de control. Ademés, està equipat en dos passadiços telescòpics en la sala d'última espera, estacionament per a 267 automòvils, camí d'accés, plataforma per a quaranta aparats d'aviació general, carrers de rodage, camí perimetral, tancades i allumenament, per a almagasenament de combustibles i àrea jardinada. Té dos pistes, una de 1700 m i una atra de 3300 m de llongitut fetes de concret hidràulic. Actualment operen 7 companyies comercials internacionals i 9 nacionals.

• Base Aérea n.º 7 León González Peu de la La La Costera

És una base operada per la Força Aérea Mexicana i es localisa en la zona de Peu de la La La Costera. Va ser el primer aeroport d'Acapulco, i va ser substituït per l'Aeroport Juan N. Álvarez. Els seus servicis són estrictament militars, i també està disponible com a pista alternativa en casos d'extrema emergència; per eixemple, quan l'huracà Ingrid va deixar inservible l'infraestructura de l'aeroport la base va procedir a rebre avions tant civils com a militars per al transport d'insumos, recaptes i demés artículs necessaris per a socórrer a la població, aixina com el trasllat de turistes varats per dita contingència.

Port

Port Transatlàntic Internacional Tinent José Azueta.

• Acapulco conta en infraestructura portuària. el Port Transatlàntic Internacional Tinent José Azueta es considera com a port d'altura en un moll de 554 m llineals, per a barcos de 9 m de calat. Els seus servicis s'enfoquen en l'atenció a passagers en travessies turístiques i com a moll d'altura al maneig semiespecializado de contenidors i càrrega general. Dins de la seua infraestructura conta en 5700 m² de celler i 8300 m² de patis d'almagasenament. Adicionalment, existix el Club de Yates d'Acapulco.

Artèria principal

Artícul principal → Avinguda La La Costera Miguel Alemà.

Avinguda La La Costera Miguel Alemà d'Acapulco

L'avinguda La La Costera Miguel Alemà, és la principal artèria vial i turística del port d'Acapulco, Guerrero, en el sur de Mèxic. S'estén en 12.2 km de llongitut travessant l'ampli llitoral de la Baïa d'Acapulco de ponent a orient. Junt a ella es pot trobar una franja de gran varietat de restaurants, torres d'hotels i condominis, places i centres comercials, entre atres servicis i atractius turístics. Va ser inaugurada en 1949.

• Font de la Diana caçadora

Artícul principal → Font de la Diana caçadora (Acapulco).

La Font de la Diana Caçadora, que anteriorment es coneixia com la font de Minerva. És un monument localisat en la Ciutat d'Acapulco. Esta escultura és un dels íconos més representatius d'Acapulco. Se situa dins de l'avinguda La La Costera Miguel Alemà en un punt cèntric del recorregut a on convergixen l'entrada a la La La Costera, el camí cap a la Zona Tradicional, el camí cap a la Zona Dorada i ellímit en la Zona Federal Marítima. Està rodejada per numerosos centres comercials, hotels i propenca a la reconeguda Plaja Comtesa.

Túnel

Artícul principal → Maxitúnel Interurbà Acapulco.

El Maxitúnel Interurbà Acapulco, comunament cridat sol Maxitúnel d'Acapulco, és un túnel que conecta a la ciutat d'Acapulco en les seues colónies suburbanes en les afores de l'amfiteatre de la baïa d'Acapulco i que, a través del Bulevar Vicente Guerrero, comunica a l'Autopista del Sol, sent actualment el túnel més gran de Mèxic.

Macrotúnel Zona Diamant

Artícul principal → Macrotúnel Zona Diamant Acapulco.

El Macrotunel de l'Escènica Alterna en Acapulco o comunament cridat Macrotunel d'Acapulco té una llongitut de 3300 m per una altura de 9,60 m i un ample de 13,60 m. Conecta la Zona dorada d'Acapulco en la Zona Diamant a través de l'escènica alterna.

Mijos de transport

Sistema Integral de Transport

Artícul principal → Acabús.

El Sistema de transport públic d'Acapulco, conegut com Acabús, és un autobús de trànsit ràpit (Bus Rapid Transit, BRT) per a la Zona Metropolitana d'Acapulco, el qual va tindre una inversió d'1,800 millons de pesos. Es tenia previst que el primer autobús escomençaria a circular en maig de 2013 i el proyecte complet quedaria conclós a finals d'agost del mateix any. No obstant, l'eixecució del proyecte va presentar retarts en la conclusió de les obres per lo que el sistema va iniciar el 31 de maig del 2016 una Fase de Proves, i el dia 25 de juny del 2016 va arrancar oficialment. És el primer transport d'este tipo en l'estat de Guerrero.

Autobusos

Este autobús té l'apariència d'un escolar, pero adaptat. Sobre la La La Costera, solen estar pintats de blava i blanc i diuen “La La Costera” en els seus costats. La tarifa és de $12.00 pesos. Alguns autobusos més nous i en aire acondicionat són els que cobrixen la zona diamant també es troben uns més antics i chicotets, en atres combinacions de colors, són els que cobrixen les rutes a l'interior de la ciutat, pero l'autobús “normal” predominant és el del tipo “La La Costera”.

Taxis

Els Taxis particulars transiten en tota l'àrea d'Acapulco, i estan dividits per colors conforme el destí, existixen els taxis grocs, blancs, blaus i rojos.

Camionetes i Vans

Ademés es troben les camionetes que transporten a rutes alimentadoras, les vans per una atra part transporten a passagers a Acapulco diamant.

Autobusos de passagers

Vàries llínees d'autobusos apleguen a Acapulco de Juárez:

Llínees d'autobusos	Destins
Autobusos Estrela Roja del Sur Costa Line	Terminal Central d'Autobusos del Nort, Terminal Central d'Autobusos del Sur, Chilpancingo, Ixtapa/Zihuatanejo, Iguala, Cuernavaca, Taxco, Teloapan, Ciutat Altamirano, Pont d'Ixtla, Alpuyeca, Arcelia, Tlapehuala
Estrela d'Or	Terminal d'Autobusos de Passagers d'Orient,
Estrela d'Or	Terminal Central d'Autobusos del Sur
Grup Estrela Blanca	Terminal Central d'Autobusos del Sur, Terminal Central d'Autobusos del Nort, Chilpancingo, Iguala, Cuernavaca, Ixtapa/Zihuatanejo, Monterrey, Queretaro, Sant Joan del Rio, Pachuca, Tulancingo, Celaya, Salamanca, Leon, Irapuato, Morelia, Lazaro Cardenas, Sant Luis Potosi, Matehuala, Aguascalientes, Guadalajara, Pto. Vallarta, Zacatecas, Tampico, Nvo. Laredo, Tepic, Saltillo, Torreon, Cd. Juarez, Chihuahua, Poza Rica, Toluca, Tepotzotlan, Tijuana, Mexicali, Pobla,

Comunicacions

Estacions de ràdio

Entre els grups radiofònics en el port es troben:

• Grup Radi Cañon
• Grup Audiorama Comuniciones
• Grup Radi Comunicació
• MVS Ràdio
• Grup Fòrmula
• Ràdio i Televisió de Guerrero

Internet

Existix el servici de conexió a internet:

• Infinitum de Telmex
• Izzi
• Axtel
• SKY
• Dish
• Star TV
• Totalay
• Internet gratuït en el Zócalo i en el parc Papagayo
• Internet gratuït en alguns establiments i restaurants d'Acapulco

Periòdics

• Novetats d'Acapulco
• El Sol d'Acapulco
• El Sur
• La Jornada Guerrer
• Diari 17

Deports

• Acapulco és famós per les seues plages i la gran diversitat d'events deportius presentats any en any tant en la zona dorada del port com en la zona Diamant. Tals com, tornejos de surf, bucege, skimboard, windsurf, esquí, tenis, gimnàsia, charreria, voleibol, entre uns atres. Ademés de que es realisa el Torneig de Natació de 5 km en mar oberta. En les plages d'Acapulco també es porta a terme el Torneig Internacional de Voleibol de plaja que forma part del FIVB World Tour en les seues branques femenil i varonil. En 2011, Acapulco va ser sèu del Obert Mexicà de Gimnàsia Acapulco 2011 realisat en l'hotel Fairmont Acapulco Princess. Ademés, en juny de 2012, es va disputar el Torneig de Charrería Acapulco 2012 en el Fórum de Món Imperial.

Events deportius

Obert Mexicà de Tenis

Estadi Mextenis.

l'Obert Mexicà de Tenis, és un torneig de tenis professional que se celebra anualment a finals de febrer en el Princess Món Imperial. El torneig es troba dins de les activitats realisades per l'ATP i la WTA.

El torneig es va jugar en canches d'argila roja a l'aire lliure fins a 2013 i a partir del 2014 va canviar la seua superfície a ciment, es juga en les semanes compreses entre la finalisació del Obert d'Austràlia i el començ del Masters d'Indian Wells. Forma part de la série de tornejos ATP World Tour 500 de l'ATP i dels tornejos WTA International Tournaments de la WTA.

Es porta a terme cada any a partir de 1993. Els tornejos de 1993 a 2000 es varen realisar en la Ciutat de Mèxic. A partir de l'any 2001 el AMT es realisa en la ciutat d'Acapulco. Des de l'inici, este campeonat ha tingut reconeiximent de l'ATP i WTA. Els jugadors en més títuls són Thomas Muster i David Ferrer en 4 conquistes. En la branca femeniles jugadores en més títuls són Amanda Coetzer, Flavia Pennetta, Venus Williams i Sara Errani en 2 títuls cada una.

Obert Mexicà de Gimnàsia

l'Obert Mexicà de Gimnàsia, va anar un event que es va portar a terme els dies 9 i 10 de decembre en l'hotel Fairmont Acapulco Princess del port d'Acapulco, sent esta la primera edició, en a on es va tindre la participació de Grans Potències del Món de la Gimnàsia Artística. En l'inauguració va estar la llegendària gimnasta Nadia Comăneci.

• Varonil i Femenil en Medallistes Olímpics i Mundials. El format de competència serà el All Around Individual. Per equips les parelles competiran prèviament sortejades en la Conferència de Prensa.

Complexos deportius

Nadadors competint en la categoria de 5 km en mar oberta.

• l'Unitat Deportiva d'Acapulco conta en un estadi de béisbol, alberca olímpica, fossa de clavats, estadi de fútbol i també és utilisada per a portar a terme trobades de lluita lliure, box i concerts musicals. Està localisada en la colónia Progresse i en ella juga Real Acapulco de la Tercera Divisió de Mèxic.
• Llenç Charro: Acapulco conta en quatre llenços charros ubicats en la zona Diamant, la seua majoria (3 d'ells) estan en el poblat de Pla Llarc, ubicat aproximadament a 5 km de plaja Revolcadero. L'atre està ubicat en les rodalies de l'Estany de Tres Pals. Alguns dels equips charros del port són:

1. El Marqués de Guerrero (equip charro en major número de corones estatals en Guerrero)
2. Surianos de Pla Llarc (equip en major antiguetat en l'Estat de Guerrero)
3. Regionals d'Acapulco

• l'estadi Mextenis conta en una capacitat per a 6000 persones. En este lloc es porta a terme cada any l'Obert Mexicà de Tenis de l'ATP, i és l'event deportiu més atractiu. Ya es va anunciar la tornada del teniste Rafael Nadal (4.º lloc en el rànquing mundial de l'ATP) per a l'any 2013.
• Àrea Coliseu Acapulco.
• Plaça de Bous Caletilla.
• Estadi de Fútbol Acapulco, es tenia prevista la construcció de l'estadi, que, s'estimava, seria inaugurat en 2016, es localisaria en la zona diamant, tindria una superfície de construcció de 28,975m2 i una capacitat per a 30 000 espectadors, aproximadament. En l'any 2018 les obres de construcció de l'estadi es varen reportar en condició d'abandó. La ciutat d'Acapulco conta en 1 equip de fútbol de la Segona Divisió de Mèxic, els Camalleons FC.
• Arena GNP Acapulco.
• Club de Gòlf Acapulco.

Relacions internacionals

Consulats

• Acapulco manté una àmplia relació en molts països de tot lo món i té consulats de 8 països, dels quals sis són honoraris i una agència consular honoraria.
• Agència consular de Canadà
• Consulat honorari d'Espanya
• Consulat honorari d'Estats Units
• [[Image:|border|20px|Rússia]] Consulat honorari de Rússia
• Consulat honorari de Filipines
• Consulat honorari de Finlàndia
• [[Image:|border|20px|França]] Consulat honorari de França
• Consulat honorari de Polònia

Agermanament

La ciutat de Acapulco busca estretir llaços en ciutats de Mèxic i del món per a enfortir àrees com a comerç, inversions, negocis, cultura, turisme, desenroll municipal, educació, cultura, ciència, tecnologia, ambient, ecologia, entre uns atres. Actualment la ciutat d'Acapulco està hermanada en vàries ciutats de Mèxic i al voltant del món.

1969: Manila, Filipines. 1973: [[Image:|border|20px|Japó]] Sendai, Japó. 1978: [[Image:|border|20px|Japó]] Onjuku, Japó. 1979: Beverly Hills, Estats Units. 1980: Netanya, Israel. 1985: Qingdao, China. 1986: Quebec, Canadà. 1986: [[Image:|border|20px|Itàlia]] Nàpols, Itàlia. 1994: [[Image:|border|20px|França]] Cannes, França. 1997: McAllen, Estats Units. 2008: Ordicia, Espanya. 2009: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Dolors Hidalgo, Mèxic. 2010: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Guanajuato, Mèxic. 2012: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Boca del Riu, Mèxic. 2013: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Morelia, Mèxic. 2014: [[Image:|border|20px|Perú]] Callao, Perú. 2017: Cartagena, Colòmbia. 2017: Eilat, Israel.

2019: les Vegas, Estats Units. 2019: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Cuauhtémoc, Mèxic 2020: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Tecamac, Mèxic 2020: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Les Vetes, Mèxic 2020: [[Image:|border|20px|Mèxic]] Zacatecas, Mèxic 2020: Erro al crear miniatura: Mazatlán, Mèxic. 2022: Erro al crear miniatura: Sant Marcos, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Tasquillo, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Apan, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Huejutla, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Metztitlan, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Metzquititlán, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Orizatlan, Mèxic 2022: Erro al crear miniatura: Tula, Mèxic 2023: Erro al crear miniatura: Oaxaca de Juárez, Mèxic 2023: Erro al crear miniatura: Cuernavaca, Mèxic 2023: Erro al crear miniatura: Jojutla, Mèxic 2023: Erro al crear miniatura: Tetecala, Mèxic

Vore també

• Estat de Guerrero
• Mèxic
• Afromexicano

Turisme Triàngul del Sol Tianguis Turístic Turisme en Acapulco destins de Mèxic més visitats plages d'Acapulco Mega Fira Imperial Acapulco

Transport Acabús Aeroport Internacional d'Acapulco Maxitúnel Interurbà Acapulco avinguda La La Costera Miguel Alemà Port Transatlàntic Internacional

Uns atres Zona metropolitana d'Acapulco Edificis en Acapulco Font de la Diana caçadora Illa de la Roqueta Ports de Mèxic

Bibliografia

• Martínez Carbajal (2005). Història d'Acapulco, Primera edició, Acapulco, Guerrero: DPA Impressors.

Enllaços externs

Portal:Mèxic Artículs relacionats en Mèxic

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acapulco.
• Acapulco en Wikivoyage
• d'Acapulco de Juárez [5] archivat en Wayback Machine. — sitie web oficial
• Virtual d'Acapulco (MUVA)