Anar al contingut

Ceiba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ceiba (Ceiba)




Ceiba és un gènero en unes 21 espècies acceptades, del centenar descrit,[1] pertanyent a la família Malvaceae. Les noves classificacions inclouen les espècies del gènero Chorisia dins d'est.[2]

Sembla haver-se originat en l'àrea tropical per a on es varen separar Amèrica del Sur i Àfrica, fa uns 120 millons d'anys.[3]

Descripció

Són plantes grans, freqüentment en raïls tabular, el tronc generalment té espines, a lo manco quan és jove. Fulls alterns palmaticompuestas; foliols 5 a 9, peciolulos articulats en l'àpiç del pecíol. Inflorescències en fascículos de poques flors o en ocasions, flors solitàries. Flors hermafroditas, usualment actinomorfas, pediceladas. Cáliz gros, campanulado; pétals 5, adnados a la base d'una columna estaminal, suculents; estams 5, columna estaminal cònica o cilíndrica en la base, a voltes en pseudoestambres 5, els filaments fusionats en la base, cada pseudoestambre en una antera en 1–3 teques espiralades o anfractuosas; estigma capitado o llaugerament 5-lobulado. Frut una càpsula elipsoide, leñosa; llavors redonejades i numeroses, envoltes en una fibra algodonosa ("kapok") abundant i sedosa.[4][5]

La majoria de les espècies de Ceiba, són caduques i escomencen la seua floració fins que cauen els fulls. La antesis és crepuscular o nocturna i per això els seus polinisadors són lepidòpters, #rat penat o menys freqüentment colibríes.[3]

Hàbitat

En general, les espècies d'este gènero ocorren naturalment en boscs que tenen una época marcada de sequia, per eixemple, en el bosc tropical caducifolio de Mèxic o en les costes del surest de Brasil. No obstant, hi ha espècies com Ceiba pentandra o Ceiba speciosa que mostren una tolerància considerable a ambients humits o inclús inundables.[3]

Taxonomia

Encara que Charles Plumier va escomençar a usar este nom ya en 1703, el gènero va ser descrit per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition, vol. 1, p. CA-CE,[6] en 1754. l'espècie tipo és Ceiba pentandra (L.) Gaertn.[4]

Etimologia

Ceiba: nom donat pels taínos que es deriva d'una paraula que significa 'pot' degut a que el tronc de les ceibas era utilisat pels taínos per a construir els cayucos.[7][8]

Espècies acceptades

Usos

Un dels seus principals usos és l'ornamental, l'espècie tipo, Ceiba pentandra ha segut àmpliament cultivada en Amèrica per a este us. D'igual manera, vàries ciutats d'Argentina estan adornades en ceibas (Ceiba speciosa, Ceiba chodatii, Ceiba pubiflora o híbrits d'estes espècies).

Les flors s'usen també en cerimònies religioses. Els fruts inmaduros, llavors i raïls tuberosas són comestibles en algunes regions de Mèxic. El teixit fibroso dels fruts s'usa com a farcidura de coixins i la fusta per a fabricació de mobles.[3][9]

Nom comú

Les espècies de Ceiba són conegudes en vàries parts d'Amèrica simplement com ceibas. En Argentina i Uruguai espècies en troncs particularment ventricosos són referides com a pal borracho. Atres noms comuns com pochote i yaxché (Mèxic) o painera (Brasil) fan alusió al teixit fibroso del seu frut (el kapok).[3]

La ceiba com a símbol sagrat i declaració nacional

La ceiba era considerada un arbre sagrat entre les diferents cultures prehispániques de l'àrea de Mesoamérica, tals com mayas, pipiles, nahuas, taínos (Puerto Rico, L'Espanyola i Cuba), entre uns atres. Actualment, ho seguix sent en la Santería cubana. També es venera en algunes de les #ètnia amazòniques del Perú, puix es diu que allí viuen certes deïtats de la selva.

Segons la cosmovisió d'estos pobles indígenes, la ceiba o Yaaxché, com es diu en l'idioma maya, l'univers està estructurat de tres plans, els quals es comuniquen per mig de la ceiba sagrada. Aixina mateix, d'acort a la creència maya, són les branques d'este arbre les que permeten l'obertura dels 13 cels. Precisament per l'importància que este arbre representava per al poble maya i atres pobles mesoamericans, estos acostumaven sembrar-la en les places de les seues ciutats. Açò es fa evident en l'antiga ciutat maya de Tikal, a on es troben varis eixemplars d'esta espècie.[10]

Va ser declarat Arbre Nacional de Guatemala el 8 de març de 1955 durant el govern del president Carlos Castell Armes.[3][9]

Referències

  1. ↑ The Plant List, vers. 1, 1, 2013
  2. ↑ Gibbs, Peter; Semir, Joao(2003).«A TAXONOMIC REVISION OF THE GENUS CEIBA MILL. (BOMBACACEAE)».ANALS JARDIN BOTANICO DE MADRIT.60(2)Consultat el 13 d'octubre de 2020.(en es)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «A taxonomic revision of the genus Ceiba Mill. (Bombacaceae) (Gibbs, P.; Semir, J. 2003. Anals Jard. Bot. Madrit 60(2):259-300 (en anglés)». Archivat des de l'original, el 22 d'abril de 2020. Consultat el 7 de novembre de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ceiba en Tropicos.org, Missouri Botanical Garden, Saint Louis
  5. ↑ Robyns, André (Feb-Nov 1964). «Bombacaceae». Flora of Panama Part VI pàg. 48. Annals of the Missouri Botanical Garden.
  6. ↑ «Ceiba». Biodiversity Heritage Library.
  7. ↑ «En Recursos Biològics, Escola d'Ingenieria de Antioquía-EIA Edu., Colòmbia». Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 22 de març de 2015.
  8. ↑ «Ceiba pentandra».conabio.Consultat el 4-10-2022.
  9. ↑ 9,0 9,1 Carranza-González, I.; Blanco-García, A. (2000). «Bombacaceae». Flora del Bajío i de Regions Adjacents pàgs. 1-13. Institut d'Ecologia A.C.
  10. ↑ «La ceiba, arbre sagrat dels mayas». Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2019. Consultat el 12 de juliol de 2019.

Enllaços externs

Commons