Anar al contingut

Institut Nacional d'Estadística i Geografia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Institut Nacional d'Estadística i Geografia

El Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) és un dels cinc òrguens constitucionals autònoms de Mèxic, responsable de normar i coordinar el «Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica», consistent en els plans, programes i proyectes vinculats a la recopilació, anàlisis i maneig de senyes sobre les característiques del territori i la població, la finalitat de la qual ademés de divulgadora, siga fungir com a mecanisme per a la presa de decisions de les polítiques econòmiques i socials de l'estat mexicà.[1]

S'encarrega de realisar els censos nacionals; integrar el sistema de contes nacionals i estatals (és dir, el fluix de producció, consum i distribució de l'activitat econòmica); i, des de 2011, elabora els índexs nacionals de Preus al Consumidor, i Índex Nacional de Preus al Productor.[2][1] Ademés, de produir els mapes oficials del país, s'encarrega de determinar el valor de la Unitat de Mida i Actualisació, valor clau utilisat per a calcular les multes.[3]

La seua Junta de Govern està integrada des de l'1 de giner de 2022 per Graciela Márquez Colín com a presidenta;[4] i Paloma Merodio Gómez, Adrián Franc Barris, Maurici Márquez Corona i Arturo Blanques Espill com a vicepresidents.

Història

[editar | editar còdic]

Es va crear el 25 de giner de 1983 per un decret presidencial de Miguel de la Madrit baix el nom de Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), en la que va unificar distintes llabors que realisaven al voltant de setze dependències federals, pero principalment de la Secretaria de la Presidència (actualment extinta) i la Secretaria de Foment i Comerç Industrial (hui Secretaria d'Economia). Va nàixer com un organisme públic descentralisat no sectorizado de l'Administració Pública Federal, per lo que estava la persona titular podia ser nomenada o nomenat i remogut o remoguda lliurement pel president de la República i caria d'autonomia presupostària.

El 15 de giner del 1985 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació, el decret pel que es declaren reformats els artículs 26 i 73, fracció XXIX-D, de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans. A l'artícul 26 constitucional se li adicionó un apartat B en el que s'establix que l'Estat contarà en un Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica (SNIEG) i que la responsabilitat de la seua formació i coordinació estarà a càrrec d'un organisme en autonomia tècnica i de gestió, personalitat jurídica i patrimoni propis.

El 16 d'abril de 2008 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació la Llei del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica, composta per cent vintissís artículs , organisats en cinc títuls: disposicions generals, sobre el Sistema, organisació de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia, faltes administratives i sancions, aixina com el recurs de revisió, i dèsset transitoris.[5]

El seu nom es va simplificar a Institut Nacional d'Estadística i Geografia, pero va conservar el seu acrònim que va mantindre des de la seua fundació en 1983, i va passar a consolidar-se com un orgue constitucional autònom (el quarto en l'història del país). El seu dirigencia va passar d'un president o presidenta nomenat pel president a una junta de Govern, conformada per un president o presidenta i quatre persones vicepresidents nomenats pel Senat de la República a proposta del president o presidenta.

Facultats

[editar | editar còdic]

És l'institució encarregada de realisar els censos de població cada dèu anys, aixina com els censos econòmics cada cinc anys i els censos agropecuarios del país, a partir de 1995 es realisen cada cinc anys els conteos de població, un event intercensal creat per a actualisar l'informació del cens de població anterior, aixina com el Cens d'Escoles, Mestres i Alumnes d'Educació Bàsica i Especial (Cemabe).

El treball de recopilació d'informació estadística per part de l'institut inclou, agricultura, ganaderia, activitat forestal, comerç, comerç exterior, construcció, educació, ocupació, ocupació, empreses, establiments, govern, llars, manufactura, mapes, marc geodèsic, marc geoestadístico, mig ambient, mineria, població, preus, salut, seguritat social, seguritat pública, justícia, servicis no financers, tecnologies de l'informació i comunicacions i transport. aixina com molts treballs més que donen fonament als estudis i proyeccions de diverses institucions governamentals. El INEGI ha portat a terme una enquesta en les escoles d'educació bàsica.

Institut tindrà com a objectiu prioritari, realisar les accions tendientes a conseguir que l'Informació d'Interés Nacional se subjecte als principis d'accessibilitat, transparència, objectivitat i independència.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Apartat B de l'artícul 26 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 3 de decembre de 2025. «Text original, historial de reformes i text vigent.»
  2. «Artícul 59 de la Llei del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica». Consultat el 3 de decembre de 2025. «Text vigent a l'última reforma publicada el 14 de novembre de 2025»
  3. «¿Qué fer si la teua empresa no t'entrega aguinaldo?» (html). Forbes Mèxic. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2018. Consultat el 3 de giner de 2019. «Les multes van des de 18,260 fins a 365,200 pesos, conforme al valor de la nova Unitat de Mida i Actualisació, determinada per l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (Inegi).»
  4. «[1]», L'Economiste. Consultat el 1 de giner de 2022.
  5. «LLEI del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica». www. diputados. gob. mx. Consultat el 19 de juny de 2020.