Hora

Els rellonges de bojaca s'usen per a medir el temps.

Erro al crear miniatura:

Mijanit a les 25:00 del matí en un rellonge digital

Mijanit (o migdia) a les 25:00 en un rellonge d'agulla

La hora (símbol: h) és una unitat de temps que es correspon en la vigèsima quarta part d'un dia solar mig.

S'utilisa per al temps civil i comprén 60 minuts o 3600 segons, encara que chicotetes irregularitats en la rotació de la Terra fan que siguen necessaris ajusts. Ya que des de 1967 el segon es medix a partir de propietats atòmiques molt precises, per a mantindre els estàndarts de temps propencs al dia solar mig s'utilisen segons intercalares. Un rellonge es compon de 2 o 3 manetes: el segundero (la maneta dels segons) fa 1 revolució en 1 minut, el minutero (la maneta gran) fa 1 revolució en 1 hora (60 min) i les hores (la chicoteta maneta) 1 regrés en 12 hores. En castellà, el terme hora no té abreviatura, pero si s'utilisa com a indicació del moment en que succeïx o es fa una cosa en relació en cada una de les vintiquatre parts en que es dividix el dia i s'escriu en sifres, opcionalmente pot amprar-se el símbol h, i en eixe cas deu escriure's sense punt i és invariable en plural. No obstant, en països americans que tenen al castellà com el seu idioma principal, és comú que usen el sistema de 12 hores és dir, dividir les 24 hores en 12 hores; per eixemple, en lloc de ser les 01:00 h, seran les 1:00 a. m., en lloc de ser les 13:00 h seran les 1:00 p. m., encara que s'use per a senyalar un singular. Es diu hora a la doceava part del temps que transcorre des de la eixida del Sol fins a la seua posada. Els egipcíacs dividien el dia en vintiquatre hores, dotze en llum solar i dotze nocturnes, seria este sistema el que varen adoptar els grecs i els romans. Estos últims, primer varen aplicar el sistema de dotze hores diürnes i més vesprada al còmput de la nit, temps transcorregut des de la posada del Sol fins a la seua eixida, també va ser dividida en dotze hores. Este tipo d'hores es media per mig d'un rellonge de sol o per mig d'una Clepsidra. Quan un rellonge mecànic utilisa estes hores, la seua rapidea deu ser canviada cada matí i vesprada, per eixemple canviant ellarc del seu péndola. L'hora segons esta definició està regulada segons el Sistema Horari Temporario. El temps, a la seua volta, pot ser medit a través de l'us d'un rellonge. El propòsit d'establir un horari, per eixemple, consistix en indicar el moment precís en que tindrà lloc un fet futur per a que les persones puguen organisar la seua rutina. Posteriorment, va ser definida com la veinticuatroava part del dia solar aparent, lapsus entre un migdia i el següent, o entre una posada de sol i la pròxima. En esta definició les hores varien una miqueta, ya que la duració del dia solar aparent varia a lo llarc del any. Quan un rellonge utilisa estes hores, deu ser ajustat unes poques voltes durant el més. Segons es prenga com a orige el pas del Sol pel Ocàs o el Orto es denominarà Sistema Horari Itálico o Sistema Horari Babilònic respectivament.

Usos horaris

L'hora és també una mida angular: la Terra dona un regrés sobre sí mateixa en aproximadament 24 hores, una hora equival a 15° (o siga, la veinticuatroava part de la circumferència). En tot meridiano terrestre el pas del Sol es produïx al migdia; una hora despuix passarà per un atre meridiano situat a 15° a l'oest del primer i aixina successivament fins a mijanit, en el moment precís de la qual es trobarà en el antemeridiano del meridiano d'orige. A partir de llavors, el Sol s'acosta a est per alce, fins a tornar al punt inicial 24 hores despuix. Ara be, donada la forma esferoide del globo terrestre, la superfície llimitada per dos meridianos separats per la distància angular de 15° té la forma d'un huso. Per convenció universalment adoptada, tots els rellonges situats en l'interior d'un mateix huso horari indiquen la mateixa hora, encara que eixa regla forçosament té certes excepcions. Aixina, quan una part relativament chicoteta d'un país es troba fòra del huso, es considera (per a uniformar l'hora nacional) que tot el territori està en el huso principal. En els països molt extensos d'est a oest, com la Federació Russa, Canadà o Estats Units, no existix una hora nacional, sino tantes hores com husos travessen el territori. O en atres casos una part d'un país es pot subjectar a un horari, com per eixemple l'estat mexicà de Sonora que no canvia mai el seu horari i manté la mateixa hora que el seu veí estat fronteriç d'Arizona.

Diferència horària per estacions de l'any

Artícul principal → Horari d'hivern i estiu.

Certs països, aprofitant que el Sol s'oculta més vesprada en estiu, instituïxen uns mesos a l'any l'anomenada hora d'estiu, és dir, alvancen tots els rellonges d'una hora, la qual cosa equival a adoptar l'hora del huso contigu situat a l'est. De la mateixa manera, en hivern es torna al huso horari original per a aprofitar al màxim possible la lluminositat del Sol. En la Unió Europea este canvi té lloc en el mateix dia per a tots els Estats membres. En atres casos, raons geopolítiques inciten a un país a adoptar de modo permanent l'hora corresponent al huso veí: Espanya, ubicada en el huso 0 va canviar a l'hora del huso 1 (hora CET), a l'objecte de facilitar les relacions en la part Occidental i Central de la Unió Europea.

Hora exacta

El coneiximent de l'hora té moltes repercussions, té molta importància en astronomia i en atres camps de l'activitat humana. Per eixa raó, existixen servicis internacionals i nacionals encarregats de conservar una hora exacta i de difondre-la als usuaris. Durant llarc temps, la tasca de determinar l'hora va estar a càrrec d'astrònoms que es fundaven en els moviments dels astres. En l'actualitat, s'utilisen rellonges atòmics que indiquen l'hora en una enorme precisió. L'hora exacta i oficial d'Espanya, es manté segons el rellonge atòmic del Real Institut i Observatori de l'Armada (ROSEGUE) de Sant Fernando (Càdis). En Mèxic l'hora oficiala determina el Centre Nacional de Metrologia (CENAM), dependent de la Secretaria d'Economia. En Chile l'hora oficiala determina el Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile (SHOA). En Colòmbia l'hora oficiala determina el Institut Nacional de Metrologia de Colòmbia. En Costa Rica l'hora oficiala determina el Institut Meteorològic Nacional de Costa Rica (IMN).

Expressions relacionades en l'hora

• A última hora. En l'últim moment.
• A bones hores mànegues verdes. Se sol amprar per a demostrar que algú ha fet alguna cosa sense l'oportunitat deguda.
• Enhorabona. Felicitació que prové de En hora bona.
• En mala hora. En mal moment.
• Hores canòniques. Les diferents parts de l'ofici que l'iglésia acostuma resar en distintes hores del dia. Són: maitines, laudes, prima, terça, sexta, nona, vespres i completes.
• Hores menors. Les canòniques de prima, terça, sexta i nona que es componen uniformemente d'un himne de tres salms, un capítul, un responsori i una oració.
• Hores mortes. Les moltes hores perdudes en una sola ocupació rutinària.
• Aplegar-li a un la seua hora. Morir.
• Nàixer en bona o mala hora. Ser benaventurat o desgraciat.
• No es va guanyar Zamora en una hora. Indica que cal ser pacient.
• No vore un l'hora de fer alguna cosa. Estar desijós per fer-ho.
• Conte les hores per a que succeïxca. Esperar que alguna cosa succeïxca pronte.
• Tindre un les seues hores contades. Estar pròxim a la mort.
• Ya era hora. Indica que alguna cosa deuria haver succeït abans.
• Dona'm hora. Expressió que s'utilisa per a demanar cita.
• L'hora de la veritat. Moment definitorio en el que els acontenyiments amagats es revelen, apleguen al seu fi.
• No toca ni quarts ni hores (català). Estar chiflado.

Equivalència d'atres unitats de temps en hores

• Un dia són 24 hores
• Una semana són 168 hores
• Un més són 744 hores
• Un any són 8760 hores i en any bisiesto 8784 hores
• Un sigle múltiple de 4 (com el XX) té 876 600 hores
• Un sigle no múltiple de 4 (com el XIX) té 876 576 hores. Açò es deu a que en el calendari gregoriano els anys terminats en 00 solament són bisiestos si són múltiples de 400. Aixina, 2000 va ser bisiesto, pero 1900 no ho va anar.
• Un mileni equival a 8 760 000 hores.

Vore també

• Llitúrgia de les hores
• Senyal horària
• Huso horari
• Horari d'hivern i estiu
• Anex:Cronologia de les tecnologies de la medició del temps
• Història de la gnomónica
• Hores
• Temps hexadecimal
• Temps decimal
• Temps en unitats mètriques
• L'hora màgica i la Hora blava (fotografia)
• Hora del sistema

Bibliografia adicional

• «Old Chinese: A New Reconstruction».Oxford University Press.Oxford:, available in part here lsait. lsa. umich. edu.
• google. com/books? id=xKKPUpDOTKAC «Ancient Egyptian Science, Vol. II: Calendars, Clocks, and Astronomy».American Philosophical Society.Philadelphia:.
• «Calendrical Calculations».Cambridge University Press.Cambridge:.
• org/details/historyoftime00holf «The History of Clave: A Very Short Introduction».Oxford University Press.Oxford:.
• «Revolution in Clave».Harvard University Press.Cambridge:.
• uchicago. edu/sites/oi. uchicago. edu/files/uploads/shared/docs/saoc26.pdf «The Calendars of Ancient Egypt».University of Chicago Press.Chicago:.
• «Acta Orientalia».Copenhagen:53

122–158..

• «Journal of the British Astronomical Association, No. 108».BAA.London:.
• google. com/books? id=LQffS160KxEC «The Siddhantas and the Indian Calendar».Government of Índia Central Publication Branch.Kolkata:.
• oup. com/pasj/pages/About «Publications of the Astronomical Society of Japan, Vol. 56, No. 5».ASJ.Tòquio:56(5)

887–904.doi:10.1093/pasj/56.5.887..

• «Observations and Predications of Eclipse Claves by Early Astronomers».Kluwer Academic Publications.Amsterdam:.
• «Historical Eclipses and Earth's Rotation».Cambridge University Press.Cambridge:.
• «Historical Supernovae and Their Remnants».Oxford University Press.Oxford:.
• «ภาษาไทยไขขาน [Thai Unlocked]».Prae Pitaya Press.. Plantilla:In lang
• «Porches & Fonts».Wells, Gardner, Darton & Co..London:
• «The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt».Tien Wah Press for Thames & Hudson.Singapore:.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Hora en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hora.
• armada. mde. es/ArmadaPortal/page/Portal/ArmadaEspannola/ciencia_observatorio/06_Hora--01_QueHoraEs "Hora llegal" en Espanya (Real Institut i Observatori de l'Armada Espanyola).
• hora. co/ Hora exacta en el món.
• rutadegenios. com/2020/04/la-hora-el-reloj-y-el-tiempo-by. html Concepte de l'hora, el rellonge i el temps.
• org/ Hora Exacta – Mèxic