Hores
En la mitologia grega, les Hores o Estacions[1] (en grec: Ὧραι, Hṓrai) són divinitats menors, compreses en la tradició clàssica com les deeses de les estacions de l'any. Estan vinculades a l'entorn olímpic i al servici de Zeus com a sobirà de l'orde còsmic. Les Hores estan associades als conceptes de l'orde, el temps i els cicles.[2] El seu nom en espanyol deriva del terme llatí Horae (la forma de transliteración del grec Ὧραι). Fins a época tardana, especialment en contexts helenístics i romans, no varen aplegar a personificar les hores del dia en el sentit cronològic actual (la paraula espanyola “hora” també procedix del llatí hora). Les Hores tenen un aspecte doble: com a divinitats de la naturalea, presidixen el cicle de la vegetació; com a divinitats del orde, asseguren l'equilibri social.[3]
En les arts li les representa com tres chicones en actituts gracioses, en una flor o una planta en la mà. Pero són considerades com a sers abstractes, de personalitat incerta, i casi no eixerciten cap paper en les llegendes.[3] A voltes es diu que poden distinguir-se dos «generacions» principals d'Hores pero és una apreciació contemporànea, ya que mai s'indica en la fonts mitográficas.[4]
En la tradició més comuna, la ática, són conegudes de manera individual com Eunomia, Diu i Irene.[5] Sobre la seua filiació, a les Hores, i ya des d'Hesíodo, li les sol considerar filles de Zeus i Temis.[5] En les fonts tardanes apareixen descrites com les quatre filles d'Heli i Selene, astres que marquen el pas del temps;[6] o be són «les filles del Temps, les dotze Hores circulares, acompanyen com sirvientas al lluent carro d'Heli».[7]
Us de «ὥρα (hōra)»
[editar | editar còdic]Ha de saber-se que el terme ὥρα (hōra) —singular de Ὧραι— va ser variant de significat en el pas del temps. Pero en singular, ὥρα, conserva l'idea d'un principi còsmic: ὥρα és el temps qualitatiu — el temps de la plenitut, no el temps del rellonge. És el moment en que alguna cosa o algú florix conforme a la seua naturalea (‘cada cosa florix al seu temps’).[8]
| Aspecte | Significat de ὥρα | Eixemple |
|---|---|---|
| Natural | Estació de l'any | «κατὰ τὰς ὥρας»[9] (‘segons les estacions’) |
| Vital | Edat o madurea | «ὥρη δ’ ἥβης»[10] (‘l'época de la joventut’) |
| Estètic | Moment de florir | «ἡ ἐν ὥρᾳ γυνή κάλλιστον»[11] (‘res hi ha més bell que la dòna en la seua plenitut’) |
| Ètic / moral | Moment just d'actuar | «πάντα κατ’ ὥρην ἔρχεται»[12] (‘tot aplega el seu temps’) |
| Còsmic / mític | Principi de l'orde temporal del món | Les Hōrai (Hores) com a filles de Zeus i Temis |
El concepte de ὥρα va quedar com un símbol d'harmonia temporal. Per això les Hōrai (plural) personifican la regulació del cosmos, la ciclicidad de la vida i la bellea de l'instant perfecte.
Funcions i mits
[editar | editar còdic]Com a deeses del temps meteorològic
[editar | editar còdic]En les obres d'Homero, a on no es menciona als seus pares ni el seu número, es diu que les portes del cel estan custodiades per les Hores, a els qui està encomanat del cel i l'elevat Olimp. La seua llabor és la de dissipar els núvols o afegir moltes en l'horisó. En esta guisa les Hores són servidores de Zeus, fomentant la fertilitat sobre la terra.[13] Com el clima, en un sentit general, es regula segons les estaciones, les Hores són també descrites com a deeses de les estacions, és dir, les fases regulars baix les que la pròpia naturalea es manifesta.[14] Són amables i benevolentes, duent a deus i hòmens moltes coses bones i desijables.[15] No obstant, com és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, les Hores són en realitat solament les seues sirvientas, i algunes voltes també les d'Hera.[16] Baix diferents circumstàncies, els hòmens consideren el pas del temps (o les estacions) ràpit o llent, i per tant abdós epítets s'apliquen a les Hores.[17] El curs de les estacions (o les hores) és descrit simbòlicament pel ball de les Hores; i, junt en les Cárites, Hebe, Harmonía i Afrodita, acompanyen les cançons de les Muses i el tañido de la lira d'Apolo en el seu ball.[18]
Com a deeses de les estacions
[editar | editar còdic]Les nocions homéricas varen continuar vigents durant molt temps, sent considerades les Hores com les dadoras de les diverses estacions de l'any, especialment de la primavera i l'autumne, és dir, de la naturalea en la seua floriment i madurea. En Atenes s'adorava des de temps molt antics a Tale (Θαλλώ), moment del brot i reverdecimiento primaveral, i Carp (Κάρπω), moment del frut madur i la recolecció.[19] L'Hores acompanyaven a Perséfone cada any en els seus ascensos des del inframundo i l'expressió «la cambra de les Hores s'obri» equivalia a «aplega la primavera».[20] El transcurs de les estacions també es descrivia simbòlicament com la dansa de les Hores, a les que se'ls atribuïen els atributs de les flors primaverals, la fragància i la frescura elegant; per eixemple, en els Treballs i dies, les Hores, junt en les Cárites i Peito, coronen a Pandora —la de «tots els dons»— en guirnaldas de flors.[21] Per lo tant, guarden gran semblat i són mencionades junt en les Cárites, i abdós són freqüentment confoses o identificades.[22] Com varen ser concebudes per a fomentar la prosperitat de tot allò que creix, apareixen també com les protectores de la joventut i els deus recent naixcuts,[23] i els jóvens atenienses, en ser admesos entre els efebos, mencionaven a Tale, entre atres deus, en el jurament que prestaven en el temple d'Aglauro.[24]
Com a deeses de l'orde social
[editar | editar còdic]Com en molts atres casos, en les Hores pot vore's una transició gradual des de nocions purament físiques a ètica, i l'influència que originalment tenien sobre la naturalea en general va anar posteriorment traslladada a la vida humana en particular, com a deeses de la llei i l'orde que mantenien l'estabilitat de la societat. El primer signe d'este canvi apareix ya en Hesíodo, qui les descriu en el seu Teogonía donant a un país bones lleis, justícia i pau, les crida filles de Zeus i Temis.[25] Pero les idees ètiques i físiques no es mantenen sempre separades, i a sovint es mesclen unes en les atres, com en Píndaro.[26] El número de les Hores varia segons els distints autors, encara que el número més antic sembla haver segut dos, com en Atenes,[27] pero despuix el seu número comú va passar a ser tres, com en el cas de les Moiras i les Cárites.[28] El temple que les Hores tenia en Atenes contenia també un altar dedicat a Dioniso Orto.[29] Varen ser igualment adorades en Argos,[30] Corinto i Olimpia.[31]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els térmens «Estaciones» i «Hores» són dos traduccions utilisats pels experts per a referir-se a les Ὧραι. La traducció «Estaciones», més antiga o lliterària, s'usava quan es buscava que el llector comprenguera el seu paper com a deeses del cicle natural. La forma «Hores» és l'opció preferida pels traductors actuals moderns i els filòlecs, perque respecta la paraula grega Ὧραι, encara que s'acompanye de notes explicatives per a aclarir que no són les hores del rellonge.
- ↑ Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica, p.94. Editorial Gredos, 1982. ISBN: 978-84-249-2900-8.
- ↑ 3,0 3,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Hores»
- ↑ Que existixen dos ‘generacions’ d'Hores és una interpretació que prové de les paraules de Pausanias (IX 35, 2): «Puix el nom de Carp no és d'una Cárite, sino d'una Hora. A l'atra Hora els atenienses li tributen honors».
- ↑ 5,0 5,1 Hesíodo: Teogonía 901 i ss.
- ↑ Quint d'Esmirna: Posthoméricas X 334
- ↑ Nono de Panópolis: Dionisíacas XII, 7
- ↑ LSJ: «ὥρα»
- ↑ Aristóteles: Meteorològics 362a
- ↑ Ilíada XXII, 437
- ↑ Píndaro: odes olímpiques 1.24
- ↑ Eurípides: Hipólito 73
- ↑ Homero: Ilíada V 749-751, VIII 393; Odissea, XXIV 343; X, 469, XIX, 132
- ↑ Odissea II 107, X 469, XI 294, XIX 152, XXIV 141
- ↑ Ilíada XXI 450; Himne homérico a Apolo, 16; Teócrito: Idilis XV, 105; Ovidio: Fastos I, 125
- ↑ Ilíada VIII, 433; Mosco, Idilis II, 160; Pausanias, Descripció de Grècia V 11, 2.
- ↑ Teócrito: Idilis XV, 104; Píndaro: odes nemeas IV, 34; Horacio, Carmen Saeculare IV 7, 8; Ovidio: Les metamorfosis II, 118
- ↑ Himne homérico a Apolo Pitio, 16; Píndaro: odes olímpiques IV, 2; Jenofonte, El convit, 7
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 35, 1; Ateneu de Náucratis XIV, 636; Ovidio: Les metamorfosis II, 1118; Valerio Flac: Argonáuticas IV, 92; Luciano: Diàlecs dels deus X, 1
- ↑ Himne órfico 42, 7; Píndaro, fr. XLV, 13, p. 576, ed. Bocckh
- ↑ Hesíodo: Treballs i dies, 74-75
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 17, 4; Müller: Orchomenos und die Minyer, p. 176 (2a ed.)
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 13, 3; Píndaro: odes píticas IX, 62; Filóstrato: Imàgens I, 26; Nono de Panópolis: Dionisíacas XI, 50
- ↑ Pólux: Onomàstica (Onomasticon) VIII, 106
- ↑ Hesíodo: Teogonía 901; Apolodoro: Biblioteca mitològica I 3, 1; Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V, 72
- ↑ Píndaro: odes olímpiques IV, 2 i XIII, 6; odes nemeas IV, 34; Himne órfico, 42
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia III 18, 7; IX 35, 1
- ↑ Higino: Faules, 183
- ↑ Ateneu de Náucratis I, 38 i XIV, 656; Hesiquio, s. v. hôraia
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 20, 4
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia V 15, 3
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Horas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.