Carp (mitologia)
En la mitologia grega, Carp (en grec: Καρπώ —nom femení— o Καρπός —nom masculí—, que significa: fruta) és una deïtat menor estacional associada als fruts.[1]
Carp, una de les Hores
Pausanias[2] nomena a Carp junt en Tale (Θαλλώ), personificació de la primavera, com les dos Hores venerades en la ciutat d'Atenes, en el temple de la qual hi havia també un altar a Dioniso Ortos.[3][4]
El número de les Hores varia segons la font consultada, pero segons pareix els grecs consideraven solament tres Hores com a representants de les estacions de l'any sent estes: Auxo, Carp i Tale.[5] En l'iconografia de l'art grec, a Carp se li representa junt a les restants Hores i deus de la fertilitat en processó o dansant, sostenint els fruts propis de l'estiu, especialment una poma,[5] tal com s'aprecia en la vasija de Sosias (ca. 500 a. C.), a on sosté un frut roig.[6]
Carp és la derivació de la deesa romana Pomona. Segons algunes fonts, Carp és una de les Hores[7] de la primera generació, i representava l'autumne.
Carp, deu dels fruts
Carp, com a deu masculí, apareix en fonts tardanes i era un dels chicons més bells. Servio nos diu que és fill de Céfiro, el vent de l'oest, i d'una tal nimfa Hora. Es diu que Carp es va enamorar d'un atre jove, Cálamo, fill del deu Meandre i abdós varen decidir participar en una competició de natació. Carp va ser arrastrat pel vent fins que va morir ofegat i Cálamo, apenado per la mort del seu amat, li va demanar a Zeus que li arrebatara la vida. Cálamo va ser transformat en la planta que va dur des de llavors el seu nom, mentres que Carp va ser transformat en el frut dels camps, que mor i renaix cada any.[8][9]
S'ha sugerit que Carp haguera segut fill de Cloris/Flora, la consorte de Céfiro.[10]
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, 9.35.2: «Estos són els noms assignats a les Gràcies, com lo són les donades pels atenienses, que des d'antic han adorat a dos Gràcies, Auxo i Hegemone. Carp és el nom, no d'una Gràcia, sino d'una Hora. L'atra Hora que és adorada junt en Pándroso pels atenienses, és cridada Tale.»
- ↑ Ateneu, Deipnosofistas II, 38C.
- ↑ Smith, William (1873). «Horae», A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, London: Spottiswoode and Co.. Consultat el 10 de setembre de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 Fairbanks, Arthur (1907). The Mythology of Greece and Rome (en inlgés), Nova York: D. Appleton, p. 104.
- ↑ Perseus Project. «Berlin F 2278 (Vase)» (en anglés). Consultat el 10 de setembre de 2015.
- ↑ Higino: Faules 183
- ↑ Servio: sobre les Églogas de Virgilio, V, 48
- ↑ Nono de Panópolis, Dionisíacas, XI.369-481, XII.99-101.
- ↑ Guirand, Felix; Greus, Robert (1987). New Larousse Encyclopedia of Mythology. Delano Ames. Crescent Books. ISBN 0517004046.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carpo (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.