Pomona

Pomona era, en la mitologia romana, la deesa de la fruta, i per extensió dels arbres frutales, els jardins i les hortas. Era una deesa únicament romana, i s'associa generalment en l'abundància, particularment en la floració dels arbres —en oposició a la collita— i ademés de les frutes; també ho era de l'olivera i de la vinya.[1] El gavinet de podar, o l'hoz, varen anar els seus atributs. Detestava la naturalea salvage i preferia els jardins cuidats: cap deïtat coneixia com ella l'art del seu cultiu i el dels arbres frutales. Pomona no sentia cap atracció pels hòmens, a pesar de ser requerida per tots els deus campestres.
El nom de la deesa deriva clarament de pomum, 'fruta' (i és cridada per això Patrona pomorum, 'senyora dels fruts'). Ovidio la descriu en una hoz en la mà dreta (i a voltes en un javalina com en el cas d'atres divinitats).[2] També diu d'ella que era hamadríade més hàbil en l'estudi dels arbres i l'us dels horts.[3]
Li va ser dedicat un bosc sagrat cridat Pomonal, situat al sur de la XII pedra miller de la Via Ostiense,[4] molt prop de l'actual Castel Porziano.[5] El cult de la deesa estava a càrrec d'un flamine menor, el flamen pomonalis, que en l'orde sacerdotal era el menys important de tots.[6] No tenia cap festivitat, pero segons el poeta Ausonio, Pomona tenia en tutela el més de setembre perque en ell madura la fruta.[7]
El mit de Pomona

Segons Ovidio,[8] Pomona hauria segut sitiada per vàries divinitats de la selva, entre elles, els Sàtirs, pero solament el deu Vertumno el hauria amat de vores, el hauria cortejat largament i al final s'hauria unit a ella. Segons el historiador britànic Herbert Jennings Rose, esta història seria solament una invenció pura i simple d'Ovidio o de qualsevol atre escritor relativament tardà.
Pomona, aïllada del món, solament consentia que algunes persones pogueren acostar-se-li. Al principi, va rebujar inclús rebre a Vertumno, divinitat de les estacions i dels arbres frutales, perdidament enamorat d'ella, pero acaba per cedir a les seues pretensions. Este es va valdre d'un ardid per a acostar-se i parlar-li: disfrassat com una vella dòna, va anar a felicitar-la per les frutes dels seus arbres i la va abraçar de bon cor. Llavors, li va mostrar un om enllaçat per una vinya i va començar a defendre la causa de l'amor. Després, li va contar el història d'amor d'Anaxárete:
Al fi, veent a Pomona fascinada per l'història, Vertumno li va mostrar el seu verdader rostre, resplandeciente de joventut i salut. Pomona no va poder resistir-se i va acceptar el seu amor.
La tradició llatina comuna sosté no obstant que Pomona hauria estat també en companyia de Pico.[9]
Divinitats itálicas afins
Sembla que en atres pobles propencs itálicos han segut venerades divinitats de nom (i provablement de funcions) similars a Pomona, pero que són de gènero masculí més que femení; entre els umbros, de fet, es troba Pomo o Pomonus, atestat en les Taules de Gubbio, a on se cita el sacrifici d'una ovella a Puemune Puprike, és dir, a «Pomono públic».[10] Entre els sabinos, a la seua volta, es troba el deu Poemonio, citat en la Pedra de Scoppito.[11]
Bibliografia
- Pomona en el Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines, de Daremberg et Saglio (es pot consultar en llínea gràcies a l'Universitat de Toulouse
- Archivat el 14 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine.).
Notes i referències
- ↑ Cayo Plinio Segon. Naturalis història, XXII, 2.
«Ego sucum vini, liquorem olei gigno, ego palmes et poma». - ↑ Publio Ovidio Nasón. Metamorfosis, llibre XIV.
«Nec iaculo gravis est, sigau adunca dextera falce». - ↑ Les metamorfosis XIV, 622
- ↑ Festo, p. 296, 15 i següents; ed. Lindsay.
- ↑ Lorenzo Quilici. Roma primitiva i li origini della civiltà laziale, pag. 81. Roma, Newton Compton, 1979.
- ↑ Georges Dumézil. La religione romana arcaica.
«Poiché i frutti degli alberi sono i beni meno voluminosi». - ↑ Dècim Magne Ausonio. Eclogarum liber, 9.
«Autumnum, Pomona, tuum September opimat». - ↑ Ovidio, Les metamorfosis, llibre XIV, p. 623 i següents.
- ↑ Servio, Comentari a l'Eneida, VII, p. 190.
- ↑ Tabulae Iguvinae, III, 26. Cfr. A. Ernout. Aspect du vocabulair latin, p. 29, n. 1. 1954.
- ↑ Cfr. V. Pisani. Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, 1964.
«Mesene/Flusene/Poimunien/Atrno/Aunom/Hiretum», és dir: «In mense Florari, in (luco) Poemonio, Aterno novellum arietem (sacrificent)».
- OVIDIO: Les Metamorfosis, XIV, 621 - 696; XIV, 765 - 771.
- Vertumno i Pomona, I: text espanyol en Wikisource.
- XIV, 609 i ss.: text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions, al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al text llatí) i "lloeu" (per a la visualisació simultànea de text i anotacions, per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- Vertumno i Pomona, II: text espanyol en Wikisource (764 - 770).
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions, al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la visualisació simultànea de text i anotacions, per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe). Amprant el ròtul "lloeu" de l'etiqueta "Vocabulary Tool", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari llatí del text.
- XIV: text llatí en Wikisource.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions, al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la visualisació simultànea de text i anotacions, per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe). Amprant el ròtul "lloeu" de l'etiqueta "Vocabulary Tool", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari llatí del text.
- Vertumno i Pomona, I: text espanyol en Wikisource.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pomona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.