Anar al contingut

Horta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Horta


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Per a atres usos d'este terme vore Horta (desambiguaació).

La horta[1] és un model d'agricultura per a la pràctica i explotació de cultius de regadiu,[2][lower-alpha 1] tradicionalment emplaçats en les vegas o valls dels rius per ser un tipo d'agricultura que requerix rec abundant, encara que el sistema de rec per goteig ha revolucionat en gran partix la tradició hortícola, ampliant la geografia hortelana en poder regular el consum d'aigua. Poden acceptar el nom genèric de cultius hortícoles, ya que tradicionalment els principals cultius de les hortes han segut les hortalices, verduras, o llegums, encara que a sovint també incloïen arbres frutales. El treball del horta es completa en les llabors de preparació de semilleros o sementeras, transplant, abonament, carda o bina (per a eliminar les plantes sobreres), preparació d'estructures de soport (per a tomateras o llegums, per eixemple), etc.

Hortes d'Oriola en la Vega Baixa del Segura.
Principals regions hortícoles d'Argentina

En Patagonia argentina

Des de començos de 1900, els primers pobladors d'esta regió meridional d'Argentina es varen dedicar a l'activitat agropecuaria com a modo de producció de matèria primera per a dur els seus productes a Buenos Aires.[3] Per les inclemències climàtiques de la regió Patagónica elllogarencs varen tindre que deprendre a conviure en els avatars dels llocs frets de montanya o en els més benévolos com la regió de les valls de Riu Negre.

La regió geogràfica en més complicacions per a la producció agrícola familiar és la montanyosa.[4] Sant Carlos de Bariloche no és l'excepció i generalment genera crisis en l'estabilitat de la seua incorporació com a part de la cultura familiar.[5]

L'organisació dels distints vivers en la regió, donen vida a les espècies exòtiques, pero les produccions familiars hortícoles són generades principalment per organisacions de horticultores i capacitacions o assessorament de INTA.[6][7]

En Estats Units

El horta en la facenda-plantació de George Washington en Mount Vernon, Virginia, de el XVIII. Rodejada per una bardiça, poden observar-se els cultius per a abastir-se de vegetals frescs.

Les cases de la classe terratinent en els Estats Units en el sigle xix (per eixemple, Mount Vernon, la llar de George Washington) disponien d'una horta prou gran (denominada en anglés The Kitchen Garden, ‘el hort per a cuinar’). El model s'ha conservat en el horta privada de la Casa Blanca. En Boston, en 2008, es va plantejar la possibilitat de dur chicotets camps de cultiu a la ciutat. En l'any 2009, ya havien instalat al voltant de 100 «llits-cultivables», una espècie de maceteros, en diverses formes i tamanys, que es poden instalar a on menys s'espera, i que són utilisats per a autoabastecer als seus propietaris de verdures i hortalices durant tot l'any. En l'any 2010, ya havien doblat el número de clients, i varen escomençar a estendre's per atres ciutats. Seguix creixent el número de «llits-cultivables» i donant-se soport i assessoria a particulars, escoles, tendes i restaurants de l'est de Massachusetts, reduint els costs d'abastiment i servint verdures fresques procedents de terrats, patis, jardins o carrerons a on dona una miqueta el sol.[8][9] La finalitat d'este model hortícola metropolità de horta atomizada –i, per lo tant, distint del primitiu hort tradicional rural- i propiciada be per entitats governamentals com no governamentals, no és tant aportar aliments, com sí promoure una diversificació dels hàbits alimentaris i la seua calitat.

Vore també

Notes

  1. ↑ No deu confondre's en l'hort com a tipo d'explotació de chicoteta extensió i per lo general dedicat al consum familiar o la venda al por menor; vore secció d'enllaços externs, al peu de l'artícul. En síntesis, podrien diferenciar-se aixina: hort sol fer referència a un tipo de chicotet jardí mediterràneu domèstic o parcela en alguns frutales i un espai dedicat a l'horta; mentres que horta (també cridada quinta, perque generalment ocupava eixe espai en un terreny), és l'ampli terreny a on es cultiven hortalices.(vore pàgina de discussió)

Referències

  1. ↑ «Horta». DRAE.
  2. ↑ Casares, 1975, pp. 223 i 457.
  3. ↑ «El Història de la Patagónia».
  4. ↑ «Cultius de hivern: qué plantar i cóm protegir el horta mentres esperem la primavera».
  5. ↑ «L'agricultura familiar està en crisis terminal i espera ajuda».
  6. ↑ «El horta en casa».
  7. ↑ «a-espècies-horticolas-en-el-sur-de-rio-negre Calendari de cultiu per a espècies hortícoles en el Sur de Riu Negre».
  8. ↑ «Blog Protegit › Accedir» (en és-es). laboratoriodeintervenció.wordpress.com. Consultat el 22 de maig de 2018.
  9. ↑ «Coming Soon page». www.growmycitygreen.com. Consultat el 22 de maig de 2018.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasares1959">Casares (1959). Diccionari ideològic de la llengua espanyola, 1975 edició, Barcelona: Gustavo Gili. ISBN 8425201268.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorominas1987">Corominas (1987). Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Gredos.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVV. AA.2011">VV. AA. (2011). Tractat Pràctic de Horticultura (en ES), Omega. ISBN 978-84-282-1561-9.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVV. AA.1999">VV. AA. (1999). Societat Espanyola de Ciències hortícoles (SECH) (ed.). Diccionari de ciències hortícoles (en ES), Mundiprensa. ISBN 9788471148186.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Horta&oldid=1485502»