Clima d'Argentina

Mapa 1: Tipos de clima segons IGN.

Mapa de la Classificació climàtica de Köppen d'Argentina.

El clima de l'Argentina està determinat per la posició de casi tot el seu territori en la zona templada del hemisferi sur terrestre. El seu gran desenroll en latitut possibilita climes càlits subtropicales en el nort i fredor en el sur./

Moltes regions argentines es caracterisen per una escassa diferència de temperatura entre l'hivern i l'estiu, típica dels climes oceànics. Les precipitacions del país depenen de dos masses d'aire marítimes d'escala planetària que duen aire humit dels oceans: La massa d'aire tropical del oceà Atlàntic Sur i la polar marítima del Pacífic Sur. La primera és la responsable de les pluges abundants i suficients de les àmplies zones de la planura Chaco-Pampeana. La cordillera dels Vages i atres sistemes montanyosos favorixen les pluges orogràfiques en unes regions i les reduïxen en unes atres. Allí a on es veuen favorides, es presenten climes humits. Les zones a on les pluges es reduïxen formen una àmplia zona de climes àrits que pertanyen a la diagonal àrida d'Amèrica del Sur que travessa el país del noroest al surest.

Els climes argentins han segut classificats per diversos autors. La més recent de les classificacions és la del Institut Geogràfic Nacional (IGN) (Mapa 1) que actualisa una llarga tradició de classificacions nacionals que, a la seua volta, es basen en la classificació internacional de Köppen i Geiger.

El clima d'Argentina està fortament relacionat en sectors importants del seu economia. Els distints tipos climàtics permeten i favorixen distints tipos de cultius i de ganado. També està implicat en certs tipos de turisme.

Masses d'aire

Mapa 2: El Con Sur. Es mostren els vents en fleches curtes negres fines i les corrents marines en fleches blaves i grosses. Els óvals senyalats en (A) representen anticiclones emetent vents en sentit antihorario. El de la dreta és el de l'Atlàntic sur. També es mostren els vents de l'oest al sur.

El clima d'Argentina està influenciat principalment per dos masses d'aire marítimes i una continental estacional

Tropical continental suramericana

Es forma durant l'estiu, producte del Sistema Monsònic de Sudamérica SAMS, sobre la regió chaqueña un centre de baixa pressió que permet l'ingrés d'humitat i aire càlit del nort transportat per un jet de capes baixes (Low level jet), provocant que en els mesos d'estiu hi haja un increment de les precipitacions en esta regió i en el restant del país, disminuint gradualment la seua intensitat de Noreste a Suroest. La reducció d'humitat en l'estació hivernal impedix la formació de núvols generant una estació seca en hivern en àmplies regions del nort del país.

Polar marítima del Pacífic sur

Recorre de suroest a norest gran part del País i està constituïda per aire humit i fret. Penetra en el suroest Argentí, per les valls travesseres i per trobar-se en menor altura en els Vages patagónicos, descarregant gran part de la seua humitat sobre la zona montanyosa i continuen secs en la replanell patagónica.

El anticiclón subtropical del Pacífic Sur no té influència en el país per les grans altures de la cordillera en la zona centre i nort del país.

Factors geogràfics que determinen el clima

Latitut

La latitut determina la cantitat de radiació solar que aplega per unitat de superfície a la Terra i, aixina, la temperatura de cada zona, sent les més càlides les latitut menors (propenques al equador) i més fredes, les majors.

El territori argentí es troba casi completament en la zona templada del hemisferi sur. Per estar ubicat en l'hemisferi sur, les regions de majors temperatures estan ubicades al nort i les més fredes, al sur del país.

Mapa 3: El món entre el pol i els tròpics, disposts per a comparar la seua latitut relativa. L'hemisferi nort, en els seus continents en blanc. Es intercalan els continents de l'hemisferi sur en gris en el sur cap a dalt.

El país s'ubica entre els entre els paralels 22º (departament de Santa Catalina, província de Jujuy) i els 55° S (departament Ushuaia, en l'illa gran de Terra del Fòc), aproximadament. En més de 30° de desenroll latitudinal, és un dels 5 països en major desenroll en latitut del món sent el factor més important en el desenroll de tipos tèrmics. Existix una chicoteta zona argentina ubicada al nort del Tròpic de Capricorn (23º30’), és dir dins de la zona intertropical. Es tracta de la mitat de la província de Jujuy, una part de la de Bota i una chicoteta part de Formosa.

Argentina sosté reclams territorials sobre un sector d'Antàrtida que s'estén fins a la latitut de 90°. Esta zona es troba en el marc del Tractat antàrtic del que país és firmant original. Argentina també reclama illes de l'Atlàntic sur que es desenrollen entre les latitut 53° i 60° que, de la mateixa manera que les illes Malvines ubicades més al nort d'aquelles, estan administrades pel Regne Unit. Cap d'estos territoris disputats serà inclós en este artícul.

Relleu

El relleu afecta el clima de diverses maneres. A mida que aumenta l'altitut, la temperatura mija es reduïx sobre la que tindrien a nivell de la mar i també aumenta l'amplitut tèrmica diària. Açò produïx els climes de montanya. Ademés, les cadenes montanyoses produïxen pluges orogràfiques i climes àrits en les regions a sotavent.

La planura Chaco-pampeana en la zona oriental i central del país oferix un ampli territori sense obstàculs en la que l'aire humit provinent del noroest pot alvançar distribuint pluges.

La cordillera dels Vages és la zona en major altitut del país, per lo que les zones més fredes seran els seus alts cims, ubicades especialment en el tram central del país. Argentina, es diferencia del restant dels països que llimiten en la cordillera, a on els seus núcleus urbans importants s'ubiquen al peu de la cordillera per lo que no hi ha ciutats grans en climes de montanya. La Puna de Atacama, un replanell relativament ampli a uns 4000 m s. n. m. ubicada en el noroest, conté la majoria dels pobles de major altitut del país i afectats per esta modificació del clima.

Els cordoneres més orientals de la cordillera dels Vages, en la seua zona nort, i les serres Pampeanas en el centre del país, produïxen pluges orogràfiques i zones àrides a occident.

En la zona sur, la cordillera patagónica rep aire humit de l'oest, produïx pluges principalment del costat chilé i neu en els alts cims. En ser més baixa i entrecortada per valls, passos i llac, permet el pas de pluges en una estreta franja més allà de la qual, els vents de l'oest bufen secs produint la zona àrida patagónica.

Les replanells patagónicas poden aplegar a altituts propenques als 1000 m s. n. m. i també reduiran la temperatura d'algunes chicotetes localitats ubicades sobre elles.

Distància a l'oceà

Les zones més distants del oceà tenen climes de tipo continental, en grans diferències de temperatura entre l'hivern i l'estiu. Les zones propenques a l'oceà, tenen climes oceànics a on estes diferències, si be existixen, són menors. Els climes continentals són típics de les zones altes latitut d'Àsia, Europa de l'Est i Amèrica del nort, a on es concentren les majors masses continentals. En l'hemisferi sur, estes condicions no es donen per la menor dimensió de les masses continentals, especialment en les latitut més altes. Argentina, apareix com una península entre l'Atlàntic, per lo que no hi ha zones en grans distàncies a l'oceà i per lo tant, tampoc en grans amplitut tèrmiques.