Regió chaqueña argentina
La regió chaqueña argentina és una de les regions geogràfiques de la República Argentina.[1] Els seus llímits són el riu Pilcomayo al nort, els rius Paraguay i Paraná a l'est, el riu Salat al sur i la regió Nort a l'oest.[2] Comprenia originalment la major part de les províncies de Santiago del Estero, Jujuy, Chaco, Formosa, nort de Santa Fe i est de Bota. De modo ecotónico comprén el nort de Còrdova i est de Tucumán, i encara que el bioma canvie molt —especialment en lo climàtic— gran part dels botànics inclouen en la formació chaquense a les forestes del nort de la província de Sant Luis fins a confondre's al sur i a l'oest en la regió del Mont Sec. Geològicament la regió chaqueña constituïx una unitat en la Pampasia o planura pampeana, per lo que es parla de regió chacopampeana. No obstant, la regió chaqueña es distinguix de la pampeana pel seu clima i ecologia.
La regió chaqueña és la més extensa de les àrees forestals argentines i inclou, en les zones en humitat suficient, importants zones selváticas. L'àrea forestal chaquense es distinguix en dos zones principals, una humida i l'atra seca (la primera aproximadament a l'est del meridiano 62°O, la segona aproximadament a l'oest del mateix meridiano). No obstant, abdós zones de la regió chaqueña o chaquense sofrixen les alternatives de cicles de sequies —molt prolongats— i d'inundacions; les sequies predominen en els mesos hivernals (de maig a juny), no obstant els mesos càlits d'estiu també impliquen una gran pèrdua d'humitat per evaporament. Davant estes condicions climàtiques, gran part dels arbres s'ha adaptat en les següents defenses: fustes dures (com les dels quebrachos —"quebra-astrals és la seua etimologia"—), corfes buidas (espinoses) com les del vinal, l'acumulació d'aigua, tal com s'evidencia en els cridats pals borrachos (yuchán, samuhú, ñandubay), la defoliació natural durant els estíos o el desenroll d'extenses raïls.
La regió chaqueña és la principal afectada per la deforestación en Argentina.[3] A principis de el XX les principals activitats de la indústria forestal varen estar concentrades en l'extracció de quebrachos i els cridats "algarrobos" (Prosopis alba, Prosopis nigra), com en l'emblemàtic cas de La Forestal. De manera més recent, la causa de la deforestación és l'extensió del cultiu de soja i l'expansió de la agricultura.[3] La deforestación ha reduït la humectación del terreny i açò ha facilitat l'inici de processos de desertificación i l'expansió invasiva d'espècies xerófilas, com les del vinal i cactáceas, entre les que es destaca el quimil.
Clima
[editar | editar còdic]La regió chaqueña posseïx dos estacions climàtiques: un clima càlit i humit en estiu, en precipitacions cap al més de giner, i una estació seca i freda en hivern, en poques precipitacions en el més de juliol.[2] El promig de les temperatures és d'un ranc elevat (càlit). En estiu es produïxen les majors precipitacions i decreixen d'est a oest.
Esta és una de les zones en temperatures més elevades en l'hemisferi occidental, aplegant a giner les temperatures apleguen als 49 °C, per contrapartida el front del vent pampeano -pese al seu nom no és originat en la Pampa, sino en el anticiclón del Pacífic- dominant cap a juliol pot provocar importants descensos tèrmics en temperatures que en certes ocasions a penes superen els 6 °C, d'esta manera el promig anual de temperatures dona un perfil moderat que no reflectix a primera vista els extrems estacionals.
Adaptats a estes diferències en el clima es donen dos biomas prou contrastats: en la regió chaqueña predominen les formacions forestals de fusta dura, ya siga en forma de bosc, selva o parc, mentres que en la regió pampeana predominen les praderies i estepas de gramíneas i de arbustos baixos xerófilos fachinal en aïllats "monts" forestals. Estructuralment és una conca sedimentaria coberta pels sediment provinents de l'erosió dels massiços veïns.
Relleu
[editar | editar còdic]El seu relleu és molt pla, en un menut decliu cap al surest. Els sols es componen principalment d'arenes, argila, areniscas, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Galmarini, Alfredo G.; Camp, {{{nom2}}} (1964). Traces fonamentals que caracterisen el clima de la regió chaqueña (en és), Presidència de la Nació.
- ↑ 2,0 2,1 Peri, Pablo Luis; Dube, {{{nom2}}}; Varella, {{{nom3}}} (2 de març de 2016). Silvopastoral Systems in Southern SouthAmerica (en en), Springer. ISBN 978-3-319-24109-8.
- ↑ 3,0 3,1 Girbal-Blacha; Mendonça, {{{nom2}}} (2007). el+Sistema+de+Evaluaci%C3%B3n+Forestal&source=bl&ots=FV3wxzArWh&sig=ACfU3O0xMkh7EDV-lYUFebReaJ_k0V6Xtg&hl=és-419&sa=X&vejau=2ahUKEwi0momR4qzoAhXYGbkGHbUkBhYQ6AEwBXoECA0QAQ#v=onepage&q=Unitat%20de%20Maneig%20de el%20Sistema%20de%20Evaluaci%C3%B3n%20Forestal&f=false Qüestiones agràries en Argentina i Brasil: conflictes socials, educació i mig ambient (en és), Prometeo Llibres Editorial. ISBN 978-987-574-200-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región chaqueña argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.