Zones tèrmiques

Mapa de la temperatura mija anual a nivell global.

Es denomina zones tèrmiques a les regions climàticas, geogràfiques o biogeográficas definides d'acort a la seua temperatura. Per a la seua delimitació sol usar-se un ranc de temperatura atmosfèrica mija anual o de biotemperatura segons siga el cas, o un atre tipo de referència com la latitut i l'altitut, ya que estos dos últims són factors que tenen una influència determinant en la temperatura.

L'identificació de zones tèrmiques té importància en l'estudi del creiximent dels cultius, especialment durant el periodo estacional favorable.

Si be hi ha varis sistemes de classificació, lo més tradicional és la divisió en tres grans grups:

• Zones càlides: També cridades regions tórridas o tropicals. Generalment és una referència a la zona intertropical o al clima càlit.
• Zones templades: Podent referir-se a les zones templades de la terra (zones geoastronómicas) o a les de clima templat.
• Zones fredes: Com a referència a les regions polars i boreales o al clima fret i polar.

Esta visió bàsica o simple en tres zones està molt estesa, s'usa des de temps antics i ha tingut variants a lo llarc de l'història segons diferents autors que han utilisat després major número de zones. També s'utilisa atres denominacions per a referir-se a les zones de la Terra, per eixemple zona climàtica, pero açò implica que solen intervindre atres paràmetros com la precipitació; zona latitudinal si es medix sobre la base de la latitut i pis tèrmic sobre la base de l'altitut.

Antecedents històrics

Model de les zones de la Terra de Juan de Sacrobosco de 1230 i imprés en Alemània en 1500.

Grècia antiga

Les classificació climàtica més antiga és del pensador grec Parménides de Elea, posteriorment modificada per Aristóteles. Abdós varen sostindre que la Terra podia dividir-se en tres zones d'acort en la latitut:

• Zona tórrida
• Zona templada
• Zona frígida

Estos pensadors varen sostindre que la zona tórrida era massa calenta per a ser habitada i la zona frígida igualment massa freda; per lo tant la zona templada era l'única zona habitable. Tot açò en una época en que es desconeixia l'existència del hemisferi sur.

Edat Mija

Provablement, la versió més alvançada en esta época és la del pensador anglés Juan de Sacrobosco, qui en el seu De sphaera mundi de 1220 sostenia que la Terra és esfèrica i la dividia en tres geozonas: Zona càlida, zona templada i zona freda.

Edats moderna i contemporànea

Mapa de les regions isotèrmiques de 1823 de William Woodbridge basat en les senyes d'Alexander von Humboldt.

Començant el XIX es varen elaborar mapes tèrmics, en a on la temperatura i la latitut són la principal referència per a la classificació climàtica. Alexander von Humboldt va definir sèt regions isotèrmiques, com a figura en l'image adjunta:

• Regió tórrida equatorial
• Regió calenta
• Regió càlida
• Regió templada
• Regió freda
• Regió hivernal
• Regió gèlida

Zones latitudinales

Zones latitudinales: Dos zones polars, dos templades i la zona intertropical.

Artícul principal → Zona geoastronómica.

D'acort a la latitut, la Terra presenta tres grans zones delimitades pels paralels notables. En este sentit es considera:

• Zona intertropical: També cridada zona càlida, tórrida o tropical, és la que es troba entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn (aproximadament entre les latitut 23°N i 23°S).
• Zona templada: Existixen dos zones templades: Zona templada de l'Hemisferi Nort, al nort del Tròpic de Càncer i Zona templada de l'Hemisferi Sur, al sur del Tròpic de Capricorn. Es troben entre els tròpics i els círculs polars.
• Zona polar: O zona freda, són les àrees delimitades pel círcul polar àrtic en l'Hemisferi Nort i l'antàrtic, en l'Hemisferi Sur, en abdós casos entre els 66° i 90° de latitut Nort o Sur, segons l'Hemisferi del que es tracte.

A voltes s'inclou una zona subtropical situada entre els tròpics i el paralel 38.