Paralel

Erro al crear miniatura:

Paralel

Es denomina paralel a l'intersecció del geoide terrestre en un pla perpendicular al eix de rotació de la Terra.

Sobre els paralels, i a partir del equador o paralel 0, es medix la latitut —l'arc de circumferència expressat en graus sexagesimals—, que podrà ser nort o sur, en funció del sentit de mida de la mateixa. A diferència dels meridianos, els paralels no són circumferències màximes, llevat l'equador, no contenen el centre de la Terra.

l'àngul format (en vèrtiç en el centre de la Terra) sobre qualsevol pla meridià per un paralel i la llínea equatorial es denomina latitut i és la mateixa per a tots els punts del paralel, la qual es discrimina entre latitut Nort i latitut Sur segons l'hemisferi.

Tant meridianos com a paralels formen el sistema de coordenades geogràfiques basat en latitut i llongitut.

Els círculs de latitut es diuen a sovint paralels perque són paralels entre sí; és dir, els plans que contenen qualsevol d'estos círculs mai es intersecan entre sí. La posició d'un lloc a lo llarc d'un círcul de latitut ve donada per la seua llongitut. Els círculs de latitut són diferents dels círculs de llongitut, que són tots grans círculs en el centre de la Terra en el mig, ya que els círculs de latitut es fan més menuts a mida que aumenta la distància des del Equador. La seua llongitut pot calcular-se per mig d'una funció sen o coseno comú. Per eixemple, el paralel 60 nort o el sur tenen la mitat de llongitut que l'Equador (sense tindre en conte el menor achatamiento de la Terra en un 0,335%), resultant de <math>cos(60^{ Hi ha 89 círculs de latitut integrals (sancers graus) entre l'Equador i el pols en cada hemisferi, pero estos poden dividir-se en mides més precises de latitut, i a sovint es representen com un grau decimal (p. eix. 34,637° N) o en minuts i segons (p. eix. 22°14′26″ S).

En un mapa, els círculs de latitut poden ser paralels o no, i el seu espayat pot variar, depenent de la proyecció que s'utilise per a representar la superfície de la Terra en un pla. En una proyecció equirectangular, centrada en l'equador, els círculs de latitut són horisontals, paralels i igualment espayats. En atres proyeccions cilíndriques i pseudocilíndricas, els círculs de latitut són horisontals i paralels, pero poden estar espayats de forma desigual per a donar al mapa característiques útils. Per eixemple, en una proyecció Mercator els círculs de latitut estan més espayats prop dels pols per a preservar les escales i formes locals, mentres que en una proyecció Gall-Peters els círculs de latitut estan més espayats prop dels pols per a que les comparacions d'àrea siguen precises. En la majoria de les proyeccions no cilíndriques i no pseudocilíndricas, els círculs de latitut no són rectes ni paralels.

Els arcs de círculs de latitut s'utilisen a voltes com a llímits entre països o regions a on no existixen fronteres naturals distintives (com en els deserts), o quan es traça una frontera artificial com una «llínea en un mapa», lo que es va fer a escala massiva durant la Conferència de Berlín de 1884, en relació en enormes parts del continent africà. Les nacions i estats nortamericans també s'han creat en la seua majoria per mig de llínees rectes, que a sovint són parts de círculs de #latitut. Per eixemple, la frontera nort de Colorat està a 41° N, mentres que la frontera sur està a 37° N. Aproximadament la mitat de la llongitut de la frontera entre Estats Units i Canadà seguix els 49° N.

Els cinc paralels principals

Existixen cinc paralels notables o principals que es corresponen en una posició concreta de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol i que, per això, reben un nom particular:

• Círcul polar àrtic (latitut 66°33′ N). És el paralel més al nort en el qual tenen lloc la nit polar i el sol de mijanit en l'hemisferi nort. Estos events ocorren en els solsticis d'hivern (decembre) i estiu (juny) respectivament.
• Tròpic de Càncer (latitut 23°27′ N). És el paralel més al nort en el qual el Sol alcança el cenit. Açò ocorre en el solstici de juny.
• Equador, (latitut 0°). En l'equador el Sol culmina en el cenit en l'equinoccio de primavera (març) i d'autumne (setembre).
• Tròpic de #Capricorn (latitut 23°27′ S). És el paralel més al sur en el qual el Sol alcança el cenit. Açò ocorre en el solstici de decembre.
• Círcul polar antàrtic (latitut 66°33′ S). És el paralel més al sur en el qual tenen lloc la nit polar i el sol de mijanit en l'hemisferi sur. Estos events ocorren en els solsticis d'hivern (juny) i estiu (decembre) respectivament.

Estos ànguls són determinats per l'oblicuïtat de la eclíptica (aprox. 23°27′).

Zones de la Terra

A partir d'estos paralels principals, la Terra queda dividida en tres zones conegudes com zones geoastronómicas:

• Una zona intertropical, també cridada zona tórrida, que és la zona compresa entre els tròpics, i que l'equador subdivide en nort i sur. Coincidix en la màxima i mínima declinació del Sol, el qual alcança grans altures i culmina en el cenit dos voltes a l'any. En esta zona la radiació solar incidix casi perpendicularment i per això és la més calorosa.

• Dos zones templades, les zones compreses entre els tròpics i els círculs polars. El Sol mai culmina en el cenit. La radiació solar incidix més oblicuamente i per això són menys caloroses que l'anterior.
• Dos zones glaciars o zones polars, les zones compreses entre els círculs polars i els pols. En les zones glaciars la radiació solar incidix molt oblicuament, calfant molt poc.

La zona intertropical

Artícul principal → zona intertropical.

La zona intertropical és l'espai de la superfície de la Terra comprés entre els dos tròpics, a qui dividix per mig l'equador o la llínea i distant cada u 23° i 27', serà tota la seua latitut de aprox. 47° que reduïts a llegües espanyoles són 822,5 i en llegües franceses 940; la llongitut d'esta zona és tota la redondez de la Terra o 360° d'equador igual a 6300 llegües espanyoles o be 7200 franceses. La superfície i solidea d'esta zona es trobarà pels preceptes de la geometria.

Els antics varen cridar a esta zona tórrida perque tenint els habitants d'ella el Sol en el seu cenit i sent-los els seus rajos perpendiculars, varen jujar que seria en la major part inhabitada per la seua excessiva calor, pero els moderns han trobat en ella països frescs, templats i saludables en a on es goja casi de primavera i autumne perpetus, perque sent les nits de casi 12 hores i corrent en el dia vents frescs que passen sobre moltes llegües de mar, templen els rajos del Sol causant freqüents pluges i per açò en moltes parts d'esta zona es fan dos collites de frut cada any i els arbres en tot temps tenen flor i frut.

Característiques de la zona tórrida intertropical

Les regions situades en la llínea equatorial, per tindre la seua cenit en este círcul, tenen l'esfera recta i les seues propietats són les següents:

1. Dos dies en l'any tenen el Sol en el cenit al punt del migdia, estos són el 23 de març i el 23 de setembre, perque el Sol en ells fa la revolució diürna per l'equador.
2. Lo més que s'aparta el Sol del seu cenit són 23º30'. Açò succeïx en 22 de juny i 22 de decembre, puix llavors la revolució diürna del Sol es fa pels tròpics.
3. Les estacions de l'any anomenades estío, autumne, hivern i primavera (atenent al moviment del Sol) es conten generalment d'esta manera: el estío escomença quan el Sol es troba més pròxim al cenit, l'hivern quan el Sol està més apartat, l'autumne quan apartant-se del cenit es troba en la distància mija i la primavera quan es troba en la distància mija acostant-se al cenit; en açò es comprén que els habitants de l'equador tenen dos estíos, dos autumnes, dos hiverns i dos primaveres en un any. El primer estío escomença el 21 de març tenint el Sol en el seu cenit i dura fins al 21 d'abril que el Sol fa la declinació 11°45′ (mitat de la seua màxima declinació), despuix seguix un autumne de dos mesos fins al 22 de juny que el Sol té la màxima declinació, després seguix un hivern de dos mesos fins al 23 d'agost que el Sol té la declinació mija, despuix seguix una primavera fins al 23 de setembre; després un atre estío d'un més fins al 23 d'octubre, després un autumne de dos mesos fins al 21 de decembre, despuix un hivern de dos mesos fins al 20 de febrer i, finalment, una atra primavera d'un més fins al 21 de març. La raó de no ser iguals els temps consistix que la declinació del Sol mentres es troba en els signes de Aries, Lliura, Virgo i Piscis, és casi igual a la que fa mentres corre els atres 8 signes.

Les zones templades

Artícul principal → Zones templades.

Es denomina zones templades a les zones entre cada u dels tròpics i el seu corresponent círcul polar en l'hemisferi. Estes zones es caracterisen per:

1. El Sol mai alcança el cenit.
2. El clima no és tan calorós com en la zona intertropical ni tan fret com en les zones polars.
3. Durant tot l'any, el Sol creua l'horisó dos voltes. En atres paraules, els dies i les nits mai superen les 24 hores de duració (vore diferències en les zones polars). No obstant, en els llocs propencs al círcul polar, durant els solsticis es presenten dies o nits propencs a les 24 hores de duració.

1. Les varietats de fauna i flora són majors.

També cridades zones subtropicals, estes presenten una série de núcleus d'alta pressió, en abdós hemisferis, alineats seguint aproximadament els 35° de latitut. Els eixos de cada cinturó experimenten un dèbil desplaçament meridià anual.

Les zones polars

Artícul principal → Regions polars.

Les zones polars estan situades al nort del círcul polar àrtic i al sur del círcul polar antàrtic. En el cas de la zona polar sur, se sol prendre com a punt de partida el paralel 58, per a incloure la totalitat del continent antàrtic.

Atres paralels notables

Una série de fronteras sub-nacionals i internacionals varen ser destinats a ser definits per, o s'aproxima per, paralels. Els paralels són fronteres convenients en l'hemisferi nort perque la latitut astronòmica pot medir-se aproximadament (en una precisió d'unes poques decenes de metros) observant l'Estrela Polar.

Paralel	Descripció
81°N	En Svalbard, Noruega, els llímits nort i sur de la zona compresa pel Tractat de Svalbard de 9 de febrer de 1920.
74°N
70°N	En Illa Victoria, Canadà, dos trams de la frontera entre Territoris del Noroest i Nunavut.
60°N	En Canadà, la frontera sur de Yukón en la frontera nort de Columbia Britànica; la frontera sur dels Territoris del Noroest en les fronteres nort de Columbia Britànica, Alberta i Saskatchewan; i la frontera sur de Nunavut continental en la frontera nort de Manitoba, donant lloc a l'expressió «al nort del xixanta» per als territoris.
54°40′ N	La frontera entre els territoris russos de el XIX al nort i les reivindicacions territorials nortamericanes i britàniques en conflicte en l'oest de Norteamérica. Les reivindicacions enfrontades varen donar lloc a la disputa de la frontera d'Oregó entre Gran Bretanya i Estats Units, que va donar orige a l'eslògan «Cincuenta y cuatro quaranta o lluita.»
52°N	En Canadà, part de la frontera entre Terranova i Labrador i Quebec.
51°N	El llímit sur d'Amèrica russa des de 1799 fins a 1821.
49°N	Gran part de la la frontera entre Canadà i Estats Units, des de la Columbia Britànica fins a Manitoba; «paralel 49» és una expressió comuna per a referir-se a la frontera, encara que la majoria de la població de Canadà viu en realitat al sur del paralel.
48°N	En Canadà, part de la frontera entre Quebec i Nou Brunswick.
46°N	En Estats Units, part de la frontera entre Washington i Oregó.
45°N	S'aproxima a la part de la frontera Canadà-Estats Units entre Quebec (Canadà) i Nova York i Vermont (EE. UU.). També s'aproxima a la major part de la frontera entre Montana i Wyoming.
43°30′ N	En Estats Units, la frontera entre Minnesota i Iowa.
43°N	En Estats Units, gran part de la frontera entre Dakota del Sur i Nebraska.
42°30′ N	En Estats Units, la frontera entre Wisconsin i Illinois.
42°N	Originalment el llímit nort de Nova Espanya. En Estats Units, les fronteres meridionals d'Oregó i Idaho a on es troben en les fronteres septentrionals de Califòrnia, Nevada i Utah. El paralel també definix gran part de la frontera entre Pennsilvània i New York.
41°N	En Estats Units, part de la frontera entre Wyoming i Utah, la frontera entre Wyoming i Colorat, i part de la frontera entre Nebraska i Colorat.
40°N	En Estats Units, la frontera entre Nebraska i Kansas. El paralel es va elegir originalment per a la llínea Mason-Dixon, pero la llínea es va traslladar varis quilómetros al sur per a evitar biseccionar la ciutat de Filadèlfia.
38°N	El llímit entre les zones d'ocupació Soviètica i Americans en Corea, i més tart entre Corea del Nort i Corea del Sur, des de 1945 fins a la guerra de Corea (1950-1953).
37°N	En Estats Units, la frontera sur d'Utah en la frontera nort d'Arizona. La frontera sur de Colorat en les fronteres nort de Nou Mèxic i Oklahoma. La frontera sur de Kansas en la frontera nort d'Oklahoma.
36°30′ N	L'històrica llínea del Compromís de Misuri (la divisió històrica entre estats esclaus i lliures). En Estats Units, definix part de la frontera entre Oklahoma i Texas, la major part de la frontera entre Misuri i Arkansas. Geogràficament és una extensió cap a l'oest de la frontera entre #Virginia i Carolina del Nort i part de la frontera entre Kentucky i Tennessee.
36°N	En Estats Units, un curt tram de la frontera entre el Bootheel de Misuri i Arkansas.
35°N	En Estats Units, la frontera sur de Tennessee, que confluïx en Mississipi, Alabama i Geòrgia. També, part de la frontera entre Carolina del Nort i Geòrgia.
33°N	En Estats Units, la frontera sur d'Arkansas, que es troba en la frontera nort de Luisiana, està aproximada pel paralel. Històricament, definia la frontera sur del Territori de Luisiana.
32°N	En Estats Units, part de la frontera entre Nou Mèxic i Texas.
31°20′ N	Part de la frontera entre EE. UU. i Mèxic (Sonora i Chihuahua); la frontera sur d'Arizona i el Bootheel de Nou Mèxic.
31°N	Part de la frontera entre Iran i Iraq. En Estats Units, part de la frontera entre Mississipi i Luisiana, i part de la frontera entre Alabama i Florida.
28°N	En Mèxic, frontera entre Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sur.
26°N	Part de la frontera entre el Sàhara Occidental (reclamat per Marroc) i Mauritània.
25°N	Part de la frontera entre Mauritània i Mali.
22°N	Gran part de la frontera entre Egipte i Sudan, en part disputada (vore també Triàngul de Hala'ib).
20°N	Un curt tram de la frontera entre Líbia i Sudan, i dins de Sudan, la frontera nort de la regió de Darfur.
17°N	Divisió entre la República de Vietnam (Vietnam del Sur) i la República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nort) durant la guerra de Vietnam.
15°N	Frontera marítima de facto entre Hondures i Nicaragua.
13°5′ N	Part de la frontera entre Chad i Camerún, en un tram de 41,6 km, en part en el Llac Chad
10°N	Part de la frontera entre Guinea i Sierra Leona.
8°N	Part de la frontera entre Somàlia i Etiopia.
1°N	Part de la frontera entre Guinea Equatorial i Gabon.
1°S	La major part de la frontera entre Uganda i Tanzània, i un tram molt curt de la frontera entre Kènia i Tanzània en el Llac Victoria.
7°S	Un curt tram de la frontera entre República Democràtica del Congo i Angola.
8°S	Dos trams curts de la frontera entre la República Democràtica del Congo i Angola.
10°S	Un curt tram de la frontera entre Brasil i Perú.
13°S	Part de la frontera entre Angola i Zàmbia.
16°S	Part de la frontera entre Moçambic i Zimbabue.
22°S	Un curt tram de la frontera entre Namíbia i Botswana, i parts de la frontera entre Bolívia i Argentina.
26°S	En Austràlia, la frontera entre Austràlia Meridional i el Territori del Nort, i part de la frontera entre Austràlia Meridional i Queensland.
28°S	En Argentina, la frontera entre la Província del Chaco i la Província de Santa Fe.
29°S	En Austràlia, gran part de la frontera entre Queensland i Nova Gales del Sur.
35°S	En Argentina, part de la frontera entre Província de Còrdova i Província de la Pampa.
36°S	En Argentina, part del llímit entre la Província de Mendoza i la Província de la Pampa, i part del llímit entre la Província de Sant Luis i la Província de la Pampa.
42°S	En Argentina, el llímit entre la Província de Riu Negre i la Província de Chubut.
46°S	En Argentina, llímit entre la Província de Chubut i la Província de Santa Creu.
52°S	Part de la frontera entre Argentina i Chile.
60°S	El llímit nort de l'Antàrtida a efectes del Sistema del Tractat Antàrtic (vore map). El llímit septentrional del Oceà Antàrtic.

Vore també

• Círcul polar antàrtic
• Círcul polar àrtic
• Llínea equatorial
• Meridiano
• Paralel notable
• Proyecció geogràfica
• Tròpic de Càncer
• Tròpic de #Capricorn
• Zona geoastronómica