Anar al contingut

Declinació (astronomia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En astronomia, la declinació (abreviada com dec. i el símbol del qual és δ) és un dels dos ànguls que ubiquen un punt en l'esfera celest en el sistema de coordenades equatorials, l'atre és l'ascensió recta. L'àngul de declinació és l'àngul que forma un astre en l'equador celest. La declinació es medix en graus sexagesimals i és positiva si està al nort del equador celest i negativa si està al sur. La declinació és comparable a la latitut geogràfica (que es medix sobre l'equador terrestre).[1]

Una volta obtinguda la declinació, el valor obtingut serà la declinació aparent i si es desija conéixer la declinació real cal tindre en conte les correccions degudes al paralaje, l'aberració anual, la precesión dels equinoccios i la nutación. Ademés, si l'astre pertany al sistema solar caldrà tindre en consideració l'aberració planetària i el paralaje geocéntrico. Es representa pel símbol «Dec» o per la lletra grega delta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Seidelmann; United States Naval Observatory. Nautical Almanac Office, {{{nom2}}}; Great Britain. Nautical Almanac Office, {{{nom3}}} (1992). Explanatory supplement to the Astronomical almanac, [Rev. ed.] edició, University Science Books. OCLC 27204584. ISBN 0-935702-68-7.