Coordenades equatorials
Les coordenades equatorials formen un sistema que permet ubicar un objecte en l'esfera celest respecte al equador celest i al equinoccio vernal. Estes coordenades es denominen declinació i ascensió recta i són equivalents a la latitut i llongitut geogràfiques.[1]
El Sol, gràcies al moviment real de la Terra, descriu una trayectòria aparent sobre l'esfera celest denominada, de la mateixa manera que el pla que la conté, trayectòria eclíptica. A la llínea perpendicular a dit pla se li denomina eix de la eclíptica i l'oblicuïtat de la eclíptica és l'àngul que forma la eclíptica en l'equador celest. Actualment té un valor de 23°26′.
La llínea de equinoccios és l'intersecció de l'equador en la eclíptica. Al punt a on es proyecta el Sol en passar de l'hemisferi sur a l'hemisferi nort se li denomina punt vernal o punt Aries.[2]
Direcció primària
[editar | editar còdic]Esta descripció de l'orientació del sistema de referència està alguna cosa simplificada; l'orientació no és del tot fixa. Un moviment llent de l'eix de la Terra, precesión, provoca un gir llent i continu del sistema de coordenades cap a l'oest al voltant dels pols de la eclíptica, completant un circuit en uns 26.000 anys. A açò se superpon un moviment menor de la eclíptica, i una chicoteta oscilació de l'eix de la Terra, nutación.[3]
Per a fixar la direcció primària exacta, estos moviments obliguen a especificar l'equinoccio d'una data concreta, coneguda com época, a l'hora de donar una posició. Les tres més utilisades són:
- Equinoccio mig d'una época estàndar (normalment J2000,0, pero pot incloure B1950,0, B1900,0, etc.): és una direcció estàndar fixa, que permet comparar directament posicions establides en vàries dates.
- Equinoccio mig de data: és l'intersecció de la eclíptica de "data" (és dir, la eclíptica en la seua posició en "data") en l'equador "mig" (és dir, l'equador girat per precesión a la seua posició en "data", pero lliure de les chicotetes oscilacions periòdiques de nutación). Comunament utilisat en el càlcul d'òrbites planetàries.
- Equinoccio verdader de la data: és l'intersecció de la eclíptica de la "data" en l'equador "verdader" (és dir, l'equador mig més la nutación). És l'intersecció real dels dos plans en un moment donat, tenint en conte tots els moviments.
Per tant, una posició en el sistema de coordenades equatorials sol especificar-se com equinoccio verdader i equador de la data, equinoccio mig i equador de J2000.0, o similar. Note's que no existix una eclíptica mija, ya que la eclíptica no està subjecta a chicotetes oscilacions periòdiques.[4]
Orige de les coordenades i unitats
[editar | editar còdic]
Les referències fonamentals són:
El equinoccio vernal, o punt Aries, per a la recta d'ascensió. El equador celest per a la declinació.
El equinoccio vernal és el punt d'intersecció de l'eclíptica en el pla equatorial celest per a on el Sol pansa de sur a nort de dit pla en el seu moviment aparent per l'eclíptica.
L'equador celest és el círcul que resulta de l'intersecció del pla equatorial terrestre en l'esfera celest. Esta i la Terra, són concèntriques. Prolongant l'eix de rotació de la Terra tenim l'eix del món, o eix de rotació del moviment diürn.
La llínea de equinoccios (eix x), el diàmetro equatorial perpendicular (eix i) i l'eix del món (eix z), formen el triedro a on es representen les coordenades rectilíneas equatorials.
A diferència de les coordenades horisontals, que estan lligades a cada lloc d'observació en particular, és dir són coordenades locals, les coordenades equatorials no, ya que estan referides a l'esfera celest. Són una referència independent del punt d'observació. El equinoccio vernal i l'equador celest no varien, s'estiga on s'estiga. Pel contrari, el horisó local i el punt sur de les coordenades horisontals, són distintes per a cada observador. Ademés les coordenades horisontals i horàries canvien ràpidament, l'àngul horari canvia 15° per hora, per efecte de la rotació de la Terra, mentres que les coordenades equatorials, encara que afectades per la precesión i nutación, estan pràcticament immòvils en intervals no molt grans de temps. De tots modos, en mides molt precises cal considerar dits moviments per a efectuar les correccions necessàries.
La ascensió recta, abreviadamente AR, i denotada per la lletra grega α, és l'àngul, medit sobre l'equador celest, comprés entre el Punt Aries (equinoccio vernal) i el círcul horari o meridiano que passa per l'objecte observat. Equival a la llongitut geogràfica. El seu sentit positiu és el directe o antihorario, el mateix de la rotació terrestre vista des del pol nort. Les seues unitats són les angulars, expressades en hores, de manera que 24 hores es corresponen a 360°. És dir que 1 hora equivalen a 15°, o be 1° equival a 4 minuts horaris.
Círcul horari o meridiano celest d'un astre és el círcul màxim que passa per l'astre i els pols celests.
La declinació, abreviadamente Dec, i denotada per la lletra grega δ, és l'àngul que formen l'equador celest i l'objecte. La declinació és comparable a la latitut geogràfica i es medix en graus sexagesimals. És positiva si està al nort del equador celest i negativa si està al sur.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nautical Almanac Office, U.S. Naval Observatory; Royal Greenwich Observatory, {{{nom3}}} (1961). Explanatory Supplement to the Astronomical Ephemeris and the American Ephemeris and Nautical Almanac, H.M. Stationery Office, London (reprint 1974), pp. 24, 26.
- ↑ Entancat, David A. (2001). Fundamentals of Astrodynamics and Applications, Microcosm Press, El Segon, CA, p. 157. ISBN 1-881883-12-4.
- ↑ Suplement Explicatiu (1961), pp. 20, 28
- ↑ Meeus, Jean (1991). Willmann-Bell, Inc., Richmond, VA (ed.). Algoritmes astronòmics, p. 137. ISBN 0-943396-35-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coordenadas ecuatoriales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.