Astronomia de posició

La astronomia de posició és la part d'esta ciència que s'encarrega de medir i estudiar la posició, paralajes i el moviment propi dels astres. És una disciplina molt antiga, tant com l'astronomia.

A pesar de que casi són sinònims, es considera com la part experimental o tècnica que permet medir la posició dels astres i els instruments que la fan possible, mentres que l'Astronomia de posició usa la posició dels astres per a elaborar un model del seu moviment o definir els conceptes que s'usen. Seria puix la part teòrica. S'han englobat les dos parts en la mateixa categoria. Esta part de l'astronomia seguix vigent perque la teoria forma part dels rudimentos de la ciència, mentres que la pràctica intenta medir en la màxima precisió possible la posició dels astres usant mijos moderns com el satèlit Hipparcos.

La astronomia de posició té puix per objecte situar en l'esfera celest la posició dels astres medint determinats ànguls respecte a uns plans fonamentals.

El seu comés és definir els distints tipos de coordenades astronòmiques i les seues relacions. També s'encarrega de definir conceptes fonamentals de l'astronomia.

Descriu el moviment dels astres, planetas, satèlits i fenomens com els eclipses i trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i l'anual del Sol i les estreles. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.