Hipparcos
Hipparcos (The High Precision Parallax Collecting Satellite) va ser un satèlit astrométrico llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a medir el paralaje i els moviments propis de més de 2,5 millons d'estrelas a menys de 150 pc de la Terra. Els resultats es varen publicar en forma d'un catàlec estelar conegut com Catàlec Tycho.
El proyecte Hipparcos va ser propost en 1980. El satèlit va ser llançat per una eixida Ariane 4 el 18 d'agost de 1989. La missió es va donar per conclosa el 17 d'agost de 1993.
Catàlecs publicats
[editar | editar còdic]El catàlec final de Hipparcos va ser el resultat de la comparació crítica i la fusió dels dos anàlisis (consorcis NDAC i FAST), i conté 118 218 entrades (estreles o estreles múltiples), corresponents a un promig d'unes tres estreles per grau quadrat en tot el cel.[1] La precisió mijana dels cinc paràmetros astrométricos (Hp <9 mag) va excedir els objectius originals de la missió, i estan entre 0,6-1,0 msa. Unes 20 000 distàncies es varen determinar a millor que 10 %, i 50 000 a millor que 20 %. La relació inferida d'errors externs a estàndart és ≈1,0-1,2, i els errors sistemàtics estimats estan per baix de 0,1 msa. El número d'estreles dobles o múltiples resoltes o sospitades és de 23 882.[2] Les observacions fotomètriques varen donar una fotometria de vàries époques en un número mig de 110 observacions per estrela, i una precisió fotomètrica mijana (Hp <9 mag) de 0,0015 mag, en 11 597 entrades, va ser identificada com a variable o possiblement variable.[3]
Per als resultats del mapejatr d'estreles, l'anàlisis de senyes va ser portat a terme pel Tycho Data Analysis Consortium (TDAC). El catàlec de Tycho comprén més d'un milló d'estreles en 20-30 milisegons d'arc de astrometría i dos colors (banda B i V) fotometria.[4]
Els catàlecs finals de Hipparcos i Tycho es varen completar en agost de 1996. Els catàlecs varen ser publicats per la ESA en nom dels equips científics en juny de 1997.[5]
Un anàlisis més extens de les senyes del mapejatr d'estreles (Tycho) va extraure estreles dèbils adicionals de la corrent de senyes. Combinat en les velles observacions de la placa fotogràfica realisades vàries décades abans com a part del programa del catàlec de Astrographic, el catàlec de Tycho-2 de més de 2,5 millons d'estreles (i totalment que substituye el catàlec original de Tycho) va ser publicat en 2000.[6]
Els catàlecs Hipparcos i Tycho-1 es varen utilisar per a crear l'Atles d'estreles del mileni: un atles de tot el cel d'un milló d'estreles a la magnitut visual 11. També s'inclouen uns 10 000 objectes no estelars per a complementar les senyes del catàlec.[7]
Entre 1997 i 2007, varen continuar les investigacions sobre efectes sotils en l'actitut del satèlit i la calibración de l'instrument. Es varen estudiar varis efectes en les senyes que no s'havien explicat completament, com les discontinuidades de la fase d'exploració i els bots d'actitut induïts per micrometeoróticos. Una re-reducció dels passos associats de l'anàlisis es va portar a terme finalment.[8] Açò ha dut a una precisió astrométrica millorada per a estreles més lluentes que Hp = 9,0 mag, alcançant un factor d'al voltant de tres per a les estreles més lluentes (Hp <4,5 mag), a el hora que subralla la conclusió de que el catàlec de Hipparcos publicat originalment és generalment confiable dins del Precisió citades.
Totes les senyes del catàlec estan disponibles en llínea des del Centre de Senyes astronòmiques d'Estrasburc.
Vore també
[editar | editar còdic]Gaia Michael Perryman
Enllaços externs
[editar | editar còdic]The Hipparcos Space Astrometry Mission
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Hipparcos Catalogue».Astronomy & Astrophysics.323
- L49–L52.
- ↑ «Double star data in the Hipparcos Catalogue».Astronomy & Astrophysics.323
- ↑ «The Hipparcos Mission: Photometric Data».Astronomy & Astrophysics.323
- L61–L64.
- ↑ «The Tycho Catalogue».Astronomy & Astrophysics.323
- L57–L60.
- ↑ European Space Agency (1997). The Hipparcos and Tycho Catalogues, Noordwijk, the Netherlands: ESA Publications Division. ISBN 92-9092-399-7.
- ↑ «The Tycho-2 Catalogue of the 2.5 million brightest stars».Astronomy & Astrophysics.355
- L27–L30.doi:10.1888/0333750888/2862.
- ↑ Sinnott, Roger (1997). Millennium Star Atles, Sky Publishing Corporation & European Space Agency. ISBN 0-933346-83-2.
- ↑ Van Leeuwen, Floor (2007). Hipparcos, the New Reduction of the Raw Data, Springer, Dordrecht. ISBN 1-4020-6341-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipparcos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.