Anar al contingut

Agència Espacial Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Atall
ESA


La Agència Espacial Europea (ESA, de l'anglés: European Space Agency, i ASE, del francés: Agence spatiale européenne) [1] és una agència espacial constituïda en organisació internacional dedicada a la exploració de l'espai, en 23 Estats membres.[2] Va ser constituïda el 31 de maig de 1975.[3] Ampra a unes 2200 persones (excloent subcontractats)[4][5] i té un presupost de Plantilla:Nts millons d'euros per a l'any 2024.[6] La sèu principal de la ESA està en París, França, encara que les estructures de la ESA estan molt descentralisades.

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Organisació Europea per a l'Investigació Espacial.

El 14 de juny de 1962 s'establix la Organisació Europea per a l'Investigació Espacial (ESRO),[7] organisme orientat principalment al desenroll de satèlits. Casi en el mateix periodo alguns governs europeus varen voler iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèlits. Açò va donar lloc a que el 29 de març de 1962 varis països europeus ratificaren la creació de la Organisació Europea per al Desenroll de Llançadores (ELDO)[7] que tenia la finalitat de desenrollar el proyecte del gran transportador Europa. A principis de 1964 les dos organisacions estaven operatives. La ELDO reunia als Estats membres de l'Unió Europea Occidental i Austràlia i atres països europeus no membres per llavors de l'Unió, com Espanya i Dinamarca, mentres que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava a tots els països d'Europa occidental en algunes excepcions.


Com a frut del programa d'inversions de la ESRO, sorgixen el European Space Research and Technology Centre (ESTEC) en Noordwijk, Països Baixos, que s'encarregaria del desenroll de satèlits i vehículs espacials, i el European Space Operations Centre (ESOC) en Darmstadt, Alemània, responsable del control de les operacions dels satèlits que orbitan la terra actualment. El ESRO va desenrollar els seus primers satèlits científics: el ESRO I (per a realisar estudis de la ionosfera i auroras polars), el ESRO II (rajos còsmics i rajos X solars) i el HEOS A1 (vent solar i espai interplanetario), llançats per les eixides nortamericanes Scout i Thor-Delta. En 1969 el ESRO tenia tres satèlits en òrbita i 22 experiments en curs. El TD1, es va convertir en el primer proyecte espacial de el ESRO, consistent en un satèlit per a l'estudi dels rajos ultravioletas. En 1973, en l'acort global de tots els països membres, s'aproven tres proyectes (el Spacelab, el Programa Ariane, i el Marots) i es pren una decisió fonamental: la de crear l'Agència Espacial Europea.[7]

Estats membres

[editar | editar còdic]
  •  Països membres de la ESA
  •  Estats de el ECS
  •  Acort de Cooperació firmat
    • ESOC, Darmstadt, Hessen, Alemània

    La ESA està formada per vintitrés Estats membres: Alemània, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburc, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suècia i Suïssa. Tres membres associats: Eslovàquia, Letònia i Lituània. Quatre estats colaboradors: Bulgària, Chipre, Croàcia i Malta. I un colaborador de llarga duració: Canadà.

    En la següent taula pot vore's una vista general de les contribucions a la ESA en 2023 dels seus Estats membres, aixina com d'aquells associats:[8]

    Estat Any d'adheriment al tractat ESA Organisme nacional Total
    (mill. de €)     		Total (%)
    Membres de ple dret
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Alemaniaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania 26 de juliol de 1977 DLR 1046,8 21,4 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Austriaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria 30 de decembre de 1986 ALR 65,5 1,30 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Bélgicaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica 3 d'octubre de 1978 BELSPO 260 5,30 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:DNK 15 de setembre de 1977 DTU Space 35,1 0,70 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]] Espanya 7 de febrer de 1979 AEE 285,7 5,80 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:EST 4 de febrer de 2015 ESO 6,9 0,10 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:FIN 1 de giner de 1995 TEM 39,0 0,80 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]França FRA 30 d'octubre de 1980 CNES 1000,9 20,4 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:GRC 9 de març de 2005 HSC 21,0 0,40 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:HUN 24 de febrer de 2015 MŰI 24,7 0,50 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:IRL 10 de decembre de 1980 Enterprise Ireland 21,4 0,40 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Itàlia ITA 20 de febrer de 1978 ASI 580,1 11,8 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:LUX 30 de juny de 2005 LSA 42,0 0,90 %
    Noruegaborder|link=|20px Noruega 30 de decembre de 1986 NRS 75,4 1,50 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:NLD 6 de febrer de 1979 NSO 95,6 2,00 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Poloniaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia 19 de novembre de 2012 PAK 44,7 0,90 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:PRT 14 de novembre de 2000 AEP 30,8 0,60 %
    Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png 28 de març de 1978 UKSA 609,6 12,4 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:CZE 12 de novembre de 2008 Ministeri de Transports 49,2 1,00 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:ROM 22 de decembre de 2011 ASR 56,4 1,20 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:SWE 6 d'abril de 1976 SNSA 84,0 1,70 %
    Plantilla:CHE 19 de novembre de 1976 SSO 184,5 3,80 %
    Atres - - 209,5 4,30 %
    Membres associats / Membres sense plena integració
    Canadáclass=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá 1 de giner de 1979 CSA 19,0 0,40 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:SVK 14 de juny de 2022 SSO 3,0 0,10 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:SVN 5 de juliol de 2016 Ministeri de Desenroll Econòmic i Tecnologia 3,4 0,10 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:LVA 30 de juny de 2020 LSO 1,1 <0,10 %
    [[Image: 20px|Unió Europea]]Plantilla:LTU 28 d'abril de 2021 LSO 1,8 <0,10 %
    Atres institucions associades
    Unió Europea EU 28 de maig de 2004 EUSPA 1713,4 24,2 %
    EUMETSAT - - 127,4 1,8 %
    Atres ingressos - - 552,2 7,8 %
    Presupost total Plantilla:Nts Plantilla:Nts%

    Ademés la ESA ha firmat acorts de colaboració en estats no membres: 

    Eslovènia i Letònia ha firmat acorts de cooperació (Pla for European Cooperating State, PECS) en preparació per a l'entrada com a membre de ple dret a la ESA.
Des de l'1 de giner de 1979, Canadà té l'estatus especial d'Estat cooperante en la ESA.

    La ESA interessada en la cooperació per a programes espacials i missions científiques en colaboració en atres organismes va conseguir un acort de cooperació i treball conjunt en la Agència Espacial Federal Russa que beneficiarà a abdós parts; aixina, Rússia és el primer soci de la ESA en els seus esforços per a garantisar a llarc determini l'accés a l'espai. El marc de l'acort entre l'Agència Espacial Europea i el Govern de la Federació Russa es va fonamentar en la cooperació i associació en l'exploració i utilisació de l'espai exterior en fins pacífics. Per a l'efecte s'ha construït un complex de llançament per a l'eixida Russa Soyuz-ST (Soyuz 2.1a i Soyuz 2.1b) —un llançador dissenyat fa 40 anys que bat récorts de seguritat i que pot ser usat per a llançar humans a l'espai— en el Port espacial de Kourou, situat en la Guayana Francesa; mateix lloc des del que s'efectuen els llançaments dels vehículs Ariane 5 de la ESA.[9] Este Port espacial per al Soyuz-ST en Kourou és similar als ya existents en Baikonur i Plesetsk, encara que més modern. Proyecte que ha supost un pas de jagant per a l'indústria aeroespacial russa, sobretot per a l'empresa TsSKB Progress, fabricant de les eixides i vehículs Soyuz. Ya s'ha completat la construcció del complex i la torre del Soyuz-ST en Kourou i s'han realisat diverses proves. S'espera per a agost o setembre de 2011 el primer llançament del Soyuz-ST, que inaugurarà la rampa en un llançament dedicat a posar en òrbita dos satèlits del sistema de posicionament Galileo.[10]
Des de que China va començar a invertir més en investigació espacial, la ESA s'ha convertit en un dels seus socis prioritaris despuix de la Agència Espacial Federal Russa. Esta colaboració va culminar en el llançament de la missió Double Star.

    L'aporte espanyol a la ESA

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Programa espacial d'Espanya.

    Espanya es va comprometre en la reunió ministerial celebrada el 28 de novembre de 2019 en Sevilla, a aportar 1200 millons d'euros a l'Agència Espacial Europea fins a l'any 2024, eixa sifra significa un 8,3% del presupost que aporten els Estats membres, i és la major inversió que l'estat espanyol ha contribuït a la ESA des de que es va fundar en 1975.

    Espanya podria estar al cap en les missions d'observació de la Terra per a monitorizar, per eixemple, el mig ambient o per a detectar l'arribada d'asteroides. En canvi serà complicat que lidere el desenroll d'eixides ni tecnologies per a missions tripulades, segons va afirmar en eixa conferència el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duc.

    Fins a 2019 Espanya ha liderat dos missions europees, el satèlit d'observació de la Terra SMOS, llançat en 2009 per a analisar l'humitat en els continents i la salinitat en els oceans i el telescopi de busca d'exoplanetes Cheops.[11]

    Centres

    [editar | editar còdic]
    Josef Aschbacher, director de la ESA des de 2021

    Centres notables

    [editar | editar còdic]

    HQ: sèu central (París, França) 

    CSG: Centre Espacial Guayanés (Kourou, Guayana francesa)
ESOC: Centre Europeu d'Operacions Espacials (Darmstadt, Alemània)
ESTEC: Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial (Noordwijk, Països Baixos)
ESRIN: Centre de la ESA per a l'Observació de la Terra (Frascati, Itàlia)
EAC: Centre Europeu d'Astronautes (Colónia, Alemània)
ESAC: Centre Europeu d'Astronomia Espacial (Madrit, Espanya)[5]
ECSAT: Centre Europeu per a Aplicacions Espacials i Telecomunicacions (Oxfordshire, Regne Unit)[12]

    Centres d'incubació d'empreses

    [editar | editar còdic]

    En maig de 2020 existien els següents centres d'incubació d'empreses de la ESA, cada u en la data d'establiment:[13] 

    2004: BIC Noordwijk, Plantilla:NED
2005: BIC Lazio en Roma, Itàlia ITA
2007: BIC Hessen & Baden-Württemberg en Darmstadt, Plantilla:ALE
2009: BIC Baviera en Oberpfaffenhofen, Núremberg i el Berchtesgaden, Plantilla:ALE
2011: BIC UK en Harwell, Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png
2018: BIC Bèlgica en Redu, Geel i Mol, Bèlgica ; Els BIC de Flandes i Valonia, fundats en 2012, es varen fusionar en 2018 per a formar BIC Bèlgica, Bélgicaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica
2013: BIC Sud France en Aquitània, Midi-Pyrénées i Provence-Alps-Côte d'Azur, França FRA
2014: BIC Barcelona,  Espanya

    2014: BIC Portugal en tres ubicacions, Plantilla:PRT
2015: BIC Comunitat de Madrit,  Espanya

    2015: BIC Suècia, Plantilla:SWE
2016: BIC República Checa en Praga, República Checa
2016: BIC Àustria en Graz, Austriaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria
2016: BIC Irlanda, Plantilla:IRL
2016: BIC Switzerland en Zuric,
    1. redirect Plantilla:CHE
    2017: BIC Estònia en Tallin, Plantilla:EST
2017: BIC Finlàndia, Plantilla:FIN
2018: BIC Nord France, França FRA
2018: BIC Hongria en Budapest, Plantilla:HUN
2018: BIC Noruega, Noruegaborder|link=|20px Noruega
2023: BIC Castella i Lleó,  Espanya


    La ESA també té oficines en EE. UU., Moscou / Rússia i Toulouse / França.

    Ports espacials

    [editar | editar còdic]
    Port espacial de Kourou
La Illa de Santa María, que forma part del Archipèlec de les Azores (Portugal), serà la primera base exclusiva per al llançament i aterrisage de nanosatélites (chicotets satèlits) dins de la Unió Europea. Pretén estar operativa per a l'any 2022.

    Programes

    [editar | editar còdic]

    Programes actuals classificats per àrees presupostàries:

    Llançadors

    [editar | editar còdic]
    Programa Ariane
Programa Vega
 Programa Preparatori de Futurs Llançadors (FLPP) (2004-Actualitat)

    Observació de la Terra

    [editar | editar còdic]
    Living Planet Programme (LPP)
Programa Copérnico (1998-Actualitat)
Missions Sentinel-3
Programa Meteosat

    Vol espacial humà

    [editar | editar còdic]
    Cos Europeu d'Astronautes
Programa Aurora (2001-Actualitat) per a l'exploració en profunditat del Sistema solar, sobretot la Lluna i Mart
Missió ExoMars, en llançament en 2016 i 2022 (previst)
Missió Mars sample return, el llançament de la qual està previst entre 2020 i 2030[14]
Programa Terrae Novae, programa espacial tripulat de la ESA en destí òrbita baixa, la Lluna i Mart.
European Programme for Life and Physical Sciences in Space (ELIPS) (anglés)
Participació en el Programa Artemisa (2017-Actualitat) com a sòcia de la NASA
European Large Logistics Lander (EL3) és un sistema de transport a la Lluna proposta capaç de dur mercaderies per al Programa Artemisa i dur mostres de regrés a la Terra. És una evolució del programa HERACLES. Es troba en fase d'estudi[15]
Mòdul de Servici Orión
ESPRIT
Mòdul de Habitació Internacional
Contribució europea a l'Estació Espacial Internacional

    Programa Científic (anglés)

    [editar | editar còdic]
    Programa Cosmic Vision (2015-2025) és el cicle actual de planificació de la ESA
Missió S1  CHEOPS, llançat en decembre de 2019
Missió S2 SMILE, el llançament de la qual està previst en 2023
Missió M1 Solar Orbiter, llançada en octubre de 2020
Missió M2 Euclid, el llançament de la qual està previst en 2022
Missió M3 PLATO, el llançament de la qual està previst en 2026
Missió M4 ARIEL, el llançament de la qual està previst en 2029
Missió M5 pendent de ser determinada
Missió L1 JUICE, el llançament de la qual està previst en 2022
Missió L2 ATHENA prevista per a la década de 2030
Missió L3 LISA, prevista per a 2034
Missió F1 Comet Interceptor (anglés), prevista per a 2029 
Programa Horisó 2000+ (1994-2013) és l'anterior cicle de planificació de la ESA, del com algunes missions encara es mantenen operatives:
Missió Mars Express
Missió Gaia, observatori espacial llançat en decembre de 2013
    [editar | editar còdic]
    Programa EGNOS
Programa Galileo

    Telecomunicacions

    [editar | editar còdic]
    ARTES (anglés)

    Exploració robòtica

    [editar | editar còdic]

    Prodex

    Soport de tecnologies

    [editar | editar còdic]
    Programa FAST20XX (anglés)
Programa Boost!

    Seguritat espacial

    [editar | editar còdic]
    Programa de Consciència Situacional Espacial (SSA) (2009-Actualitat)

    Missions

    [editar | editar còdic]

    AP


    Procés de selecció

    [editar | editar còdic]

    Un proyecte científic de la ESA (Ciència espacial) pansa per les següents fases ans que es realise:[16] 

    Pluja d'idees ( Convocatòria d'idees ): Durant esta fase, se solicita a la comunitat científica propostes de missió. Estes propostes són examinades per comités de revisió per parells i es fan recomanacions sobre quines propostes deuen alvançar a la següent fase.
Fase d'evaluació (fase d'evaluació ): Ara se seleccionarà un màxim de quatre missions del Comité del Programa Científic. L'equip de missió respectiu dissenya la càrrega útil junt en els ingeniers de la ESA. L'objectiu és mostrar el valor científic i la viabilitat tècnica de la missió. El Comité Assessor de Ciències Espacials selecciona una de les quatre missions per a la següent fase.
Fase de definició: Ací es deuen planificar els costs i el cronograma de la missió. Al final del dia, se selecciona el soci contractual encarregat de la construcció dels instruments.
Fase de desenroll: En esta fase, el programa es desenrolla i implementa junt en el soci industrial seleccionat.

    Missions actuals

    [editar | editar còdic]
    Proyecte XMM-Newton, llançat en 1999
    Integral, llançada en 2002
Mars Express, llançada en 2003
SOHO en colaboració en la NASA llançada en 1995
Gaia, observatori espacial llançat en decembre de 2013
XMM-Newton, llançat en decembre de 1999
ExoMars, en primer llançament en 2016 i segon previst en 2022
Sentinel-3
Telescopi espacial Hubble en colaboració en la NASA llançat en 1990
ADM-Aeolus, llançada en 2018
BepiColombo, llançada en 2018
Programa Espacial de Satèlits Meteosat, començat en 2002
Telescopi Espacial James Webb en colaboració en la NASA llançat en decembre de 2021

    Missions futures

    [editar | editar còdic]
    Hera component europeu de la missió AIDA, el llançament de la qual està previst per a 2026[17]
PROBA 3 que té previst el seu llançament en 2024. Missió demostrador de vol en formació i observació solar de microsatélites, sent quart vol de la série PROBA.

    Missions finalisades destacades

    [editar | editar còdic]
    Rosetta
Venus Express
Cassini-Huygens en colaboració en la NASA
LISA Pathfinder
Vehícul de transferència automatizado (ATV)

    Prototips i conceptes

    [editar | editar còdic]

    La ESA difon periòdicament conceptes o prototips que espera servixquen de base per a missions futures. Estos són alguns dels que ha llançat en els últims anys: 

    Advanced Crew Transportation System programa de vehícul espacial tripulat, basat en el Vehícul de transferència automatizado i capaç d'alcançar òrbita llunar
Moon Village - Concepte de base llunar (2016)[18]
URBAN - Prototip de base llunar amprant tecnologies d'impressió 3D (2018)[19]

    Vore també

    [editar | editar còdic]
    Anex:Proyectes de l'Agència Espacial Europea

    Ascensor espacial
Colonisació de l'Espai
Anex:Agència espacial
ESA Televisió
(9950) ESA
Agència de l'Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA)

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ «Agence spatiale européenne - Annuaire | service-public.fr». lannuaire.service-public.fr. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2015. Consultat el 11 de maig de 2016.
    2. ↑ «ESA Member States and Cooperating States».
    3. ↑ canalhistoria. «CREACIÓN DE LA AGENCIA ESPACIAL EUROPEA». Consultat el 11 d'abril de 2018.
    4. ↑ ESA. «What is ESA?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de març de 2010. Consultat el 25 de novembre de 2009.
    5. ↑ 5,0 5,1 ESA. «Establishments and facilities» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2010. Consultat el 25 de novembre de 2009.
    6. ↑ «La ESA conseguix un presupost récort de 7.790 millons d'euros per a 2024».
    7. ↑ 7,0 7,1 7,2 ESA. «ELDO/ESRO/ESA: Key dates 1960-2009» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2009.
    8. ↑ eixa.int – Presupost de la ESA per al 2011
    9. ↑ ESA. «International cooperation» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2007. Consultat el 2 de juliol de 2011.
    10. ↑ ESA. «Soyuz launch facility nears completion» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2012. Consultat el 2 de juliol de 2011.
    11. ↑ La Vanguardia.
    12. ↑ «[1]», European Space Agency.
    13. ↑ ESA Business Incubation Centres, abgerufen am 10. Mai 2020
    14. ↑ «Mars sample return». www.esa.int. Consultat el 23 de febrer de 2021.
    15. ↑ «European Large Logistics Lander». www.esa.int. Consultat el 23 de febrer de 2021.
    16. ↑ «Science & Technology: The Selection Process of a Science Mission». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2003. Consultat el 24 de febrer de 2021.
    17. ↑ «From 2022 to 2026: a question of clave» (en en). eixa.in.
    18. ↑ «Moon Village».
    19. ↑ «URBAN – Conceiving a Llunar Base Using 3D Printing Technologies».

    Enllaços externs

    [editar | editar còdic]

    Commons

    Plantilla:Wikinoticiascat Plantilla:Pàgina web 

    Senyes de la ESA en pàgina web de la ESA

    Informació general


    Referències

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agència_Espacial_Europea&oldid=909019»