Advanced Telescope for High Energy Astrophysics
Advanced Telescope for High ENergy Astrophysics (ATHENA) és un futur telescopi de rajos X proyectat per l'Agència Espacial Europea, que s'està desenrollant per a ser llançat aproximadament en l'any 2028.[1] És la segona missió de gama alta (L2) dins del programa europeu Cosmic Vision.[2] Serà cent voltes més sensible que el millor dels telescopis de rajos X actuals: l'Observatori Chandra de Rajos X i XMM-Newton.[3]
Els objectius principals de la missió són mapear estructures de gasos calents, determinar les seues propietats físiques i buscar forats negres supermasivos.
Història i desenroll
[editar | editar còdic]La missió té les seues raïls en dos missions proyectades a principis de la década de 2000, les missions de la ESA, XEUS i de la NASA, Constellation-X. Al voltant de 2008, estes dos propostes es varen fusionar en el proyecte conjunt de la NASA/ESA/JAXA International X-ray Observatory (IXO). Aplegat l'any 2011 la NASA es va retirar de IXO per problemes financers, principalment pel presupost desorbitat de la missió Telescopi espacial James Webb (JWST). La ESA va decidir procedir en una modificació menys costosa de IXO (aproximadament ascendiria a un milló d'euros),[4] coneguda com ATHENA. ATHENA va ser preseleccionada per a la gama alta del programa Cosmic Vision en 2012, pero va terminar llevant-li el lloc la missió Jupiter Icy Moon Explorer (JUICE);[5] despuix d'algunes modificacions, ATHENA va ser seleccionada de nou en 2014 passant a la segona missió (L2)[6][7]
El 27 de juny de 2014 es va prendre la decisió final sobre el reinicie de el IXO.[7] El tema de ciència seleccionat és "Hot and Energetic Universe" en l'objectiu de respondre a dos preguntes d'astrofísica: ¿Cóm es ensambla la matèria ordinària en les estructures a gran escala que veem hui en dia? i ¿cóm creixen els forats negres formant l'univers?
L'equip científic encarregat de la missió va ser nomenat el 16 de juliol de 2014.[8] La prova de vibració inicial d'un mòdul d'espill d'òptica de poro de silici va tindre lloc en agost de 2014.[9] El Comité del Programa de Ciències de la ESA es reunirà en 2019 per a tornar a revisar completament la missió i aprovar definitivament el proyecte ans que comence la construcció eixe mateix any.[3][10]
Òrbita
[editar | editar còdic]Es preveu que la missió inicie el seu comés en l'any 2028, en el llançament de la nau per mig d'una eixida Ariane 6 que la posaria en una òrbita de halo al voltant del punt de Lagrange L2 del sistema Sol-Terra prèviament elegit. El punt L2 va ser seleccionat degut a que està ubicat en un ambient terme estable, en bona visibilitat del cel i alta eficiència d'observació. L'objectiu és que ATHENA realise observacions previstes de fins a 300 posicions celests a l'any, en una duració mija d'estes observacions que oscilen entre mija hora i fins a més d'11 dies, encara que també pot ser programat per a observar events transitoris.[11]
Òptiques i instruments
[editar | editar còdic]ATHENA utilisarà un telescopi en una llongitut focal de 12 metros i dos instruments principals: X-ray Integral Field Unit (X-IFU) d'alta resolució i Wide Field Imager (WFI) en una resolució moderada i un gran camp de visió.[11]
El telescopi utilisarà òptica de poro de silici desenrollada per ESA que proporciona una combinació de gran camp de visió i alta resolució angular. Cada poro és un telescopi Wolter Type-I de tan sol uns pocs mm² de secció travessera, en dos reflexos dins de cada poro que enfoquen als rajos X. En total, s'usaran 1.5 millons de poros. El telescopi es fabricarà en matrius de 60 mm d'ample utilisant obleas de silici.[11]
- X-ray Integral Field Unit
X-IFU utilisa una matriu de sensors de vora de transició gelats criogénicamente en un ranc de detecció de 0.2–12 keV. El camp de visió total és de 5 arcominuto.[12][13]
- Wide Field Imager
WFI és un espectrómetro de rajos X que utilisa cinc matrius de transistors d'efecte de camp de canal p en un ranc de detecció de 0,1–15 keV. El seu chip central té una resolució de 256 × 256 px i un camp de visió de 7.5 arcominutos. Les seues quatre matrius exteriors tenen una resolució de 448 × 640 px i un camp de visió de 40 arcominutos.[14][15]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 1, 9
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ EUROPA PRESS. «Athena, un invent per a vore l'univers en rajos x». Consultat el 19 de maig de 2018.
- ↑ «ESA's new vision to study the invisible universe». ESA. Consultat el 29 de novembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 Jonathan Amos. «Athena: Europe plans huge X-ray space telescope». BBC News Online. BBC. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
- ↑ EUROPA PRESS. «La ESA llançarà en 2028 Athena, un gran observatori de Rajos X per a estudiar estructures còsmiques». Consultat el 19 de maig de 2018.
- ↑ Jonathan Amos. «ESA selects 1bn-euro Juice probe to Jupiter». BBC News Online. BBC. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ «About ATHENA». ESA. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ 7,0 7,1 «ESA Science & Technology: Athena to study the hot and energetic Universe». ESA. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ «ESA appointed Science Study Team». ATHENA website. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ «Vibration testing of silicon pore optics module». ESA. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ Jacob Aron. «Biggest X-ray eye in space to hunt hot cosmic objects». New Scientist. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «ESA Science & Technology: ATHENA». ESA. Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ «The X-ray Integral Field Unit (X-IFU)». ATHENA website. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ «The X-ray Integral Field Unit (X-IFU) for Athena».
- ↑ «The Wide Field Imager (WFI)». ATHENA website. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ A. Rau. «The Wide Field Imager (WFI) for Athena+» (DOCX). Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]The ATHENA X-ray observatory – official website (alternative link) ATHENA resources – 1st ATHENA conference, September 2015. ATHENA on ESA Cosmic Vision website ATHENA on ESA Cosmos website ATHENA video on YouTube Image of silicone pore optics mirror
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Advanced Telescope for High Energy Astrophysics» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.