Ariane 6
Ariane 6 és un eixida i sistema de llançament espacial en us actiu per l'Agència Espacial Europea (ESA). És el membre més nou i més potent de la família de vehículs de llançament Ariane. El disseny final va ser seleccionat en la reunió de la ESA a nivell ministerial en decembre de 2014,[1] favorint un disseny d'eixida de combustible líquit en propulsors de combustible sòlit sobre el disseny inicial de combustible sòlit.[2] Els requisits del proyecte incloïen el desenroll d'un vehícul de llançament capaç d'elevar 6,5 tonellades a òrbita de transferència geoestacionaria per 70 millons d'euros a 9 llançaments per any, en el vol inaugural tenint lloc el 9 de juliol de 2024.[3][4]
Ariane 6 està dissenyat en dos etapes centrals, abdós impulsades per motors d'hidrogen líquit - oxigen líquit (hidrolox). La primera etapa té una versió millorada del motor Vulcain, ya utilisat en l'Ariane 5, mentres que la segona etapa té un motor Vinci de nou disseny. La major part de l'espente d'envolament inicial ho proporcionen els propulsors d'eixides de la primera etapa: dos o quatre propulsors P120 (variants Ariane 62 i Ariane 64 respectivament), que són versions més grans dels P80 utilisats en l'eixida Vega.
Descripció
Actualment es contemplen dos variants del Ariane 6:
Ariane 64, en 4 propulsors de combustible sòlit P120, té un pes en l'envolament de 860 tonellades i estarà dissenyat per a transportar dos satèlits en cada llançament. Podrà posar en òrbita 11.500 kg en GTO i 21.500 kg en LEO. Ariane 62, en 2 propulsors de combustible s P120, té un pes en l'envolament de 530 tonellades i estarà dissenyat per a transportar dos satèlits en cada llançament. Podrà posar en òrbita 5.000 kg en GTO i 10.350 kg en LEO.
Ariane 6 consta de tres components principals estructurals i de propulsió:
Mòdul de propulsió líquida
La primera etapa de Ariane 6 es denomina Mòdul inferior de propulsió líquida (LLPM per les seues sigles en anglés). Està propulsado per un sol motor Vulcain 2.1, que utilisa hidrogen líquit (LH2) en oxigen líquit (LOX) com a combustible. Vulcain 2.1 és una versió actualisada del motor Vulcain 2 del Ariane 5, en un cost de fabricació més baix. El LLPM té 5,4 m de diàmetro i pesa aproximadament 140 tonellades.[5]
Propulsors de combustible sòlit
L'espente adicional per a la primera etapa ho proporcionaran dos o quatre propulsors de combustible sòlit P120.[6] Cada propulsor conté aproximadament 142 tonellades, entregant fins a 4650 kN d'espente. El motor P120 també és la primera etapa del llançador Vega C millorat. L'aument dels volums de producció per mig de l'us compartit de motors reduïx els costs de producció.[7]
La primera prova a gran escala de la ESR va tindre lloc en Kourou (Guayana Francesa) el 16 de juliol de 2018, i la prova es va completar en èxit en un espente que va alcançar els 4615 kN en el buit.[8]
Mòdul superior de propulsió líquida
L'etapa superior de Ariane 6 es denomina Mòdul Superior de Propulsió Líquida (ULPM per les seues sigles en anglés). Té el mateix diàmetro de 5,4 m que el LLPM i també crema hidrogen líquit en oxigen. Està propulsado per un motor Vinci que proporciona 180 kN d'espente i permet múltiples reinicios. El ULPM aportarà unes 31 tonellades de propulsió.[7]
Història
Ariane 6 es va concebre inicialment a principis de la década de 2010, per a ser un vehícul de llançament que reemplaçara al Ariane 5. Durant 2012 i 2015 es varen sugerir i varen propondre una série de conceptes i dissenys d'alt nivell. La finançació de desenroll de varis governs europeus es va assegurar inicialment a principis de 2016 i es varen firmar contractes per a escomençar el disseny detallat i la construcció de components per a sometre'ls a proves. En 2019, es va planejar un vol orbital inaugural per a 2020,[9] encara que la pandèmia de coronavirus va fer que en maig de 2020 la data del llançament inicial retardara a 2021.[10] En octubre de 2020, la ESA va solicitar formalment una finançació adicional de 230 millons d'euros als països patrocinadors del proyecte, en la finalitat de completar el desenroll de l'eixida i dur el vehícul al seu primer vol de prova, que finalment va retardar fins al segon trimestre de 2022, despuix d'un nou retart que es va anunciar en juny de 2021.[11] No obstant, per la falta de materials i a l'invasió russa d'Ucrània, en juny de 2022, es va anunciar un retart, anunciant-se que el llançament no seria abans del quart trimestre de 2023.[12]
El 23 de novembre de 2022, l'ESA va anunciar un aument de l'inversió en exploració espacial de 17.000 millons d'euros, incloent el proyecte Ariane 6 en esta nova inversió.[13][14]
Historial de llançament
Llista de llançaments
| Vol
N.º |
Data i
hora (UTC) |
Tipo d'eixida
N.º de série |
Lloc de
llançament |
Càrrega útil | Massa de
càrrega útil |
Òrbita | Clients | Resultat del
llançament |
Observacions |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| VA262 | 9 de juliol de 2024
19:00 |
Ariane 6 62
601 |
Centre Espacial de Guayana
ELA-4 |
Múltiples càrregues
útils per a viages compartits |
1.600
quilograms |
LEO | Varis | Èxit parcial | Vol inaugural del Ariane 6. Es va tractar d'un Vol de prova que transportava un simulador de massa, ademés de varis CubeSat i atres experiments com a càrregues útils compartides, incloent un de LCE. L'eixida va alcançar òrbita i l'etapa superior va realisar un segon encés per a lliberar els cubesats. El sistema de propulsió auxiliar de l'eixida va fallar en intentar un tercer encés, impedint la desórbita. |
Referències
- ↑ Peter B. De Seldinger. «ESA Members Agree To Build Ariane 6, Fund Station Through 2017». SpaceNews. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2014. Consultat el 3 de decembre de 2014.
- ↑ Michel Cabirol. «Faut-il Donner toutes les clés de Ariane 6 á Airbus et Safran?» (en francés). La Tribune. Consultat el 5 d'agost de 2014.
- ↑ «Ariane 6 rocket holding to schedule for 2020 maiden flight». Consultat el 14 de decembre de 2017.
- ↑ Nuño Domínguez«Europa conseguix llançar a l'espai el Ariane 6, l'eixida més potent de la seua història».El País.
- ↑ «Ariane 6» (en en). www.esa.int. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2017. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ 7,0 7,1 «Ariane | Ariane 6». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2017. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «La nova eixida de l'Agència Espacial Europea Vega-C desapega en èxit despuix d'un imprevist» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «Ariane 6 séries production begins with first batch of 14 launchers» (en en-us). Arianespace. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «Ariane 6 maiden flight likely slipping to 2021» (en en-us). SpaceNews. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «The Ariane 6 debut is slipping again as Europe hopes for a clapix 2022 launch» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ «El primer llançament del Ariane 6 es retarda a lo manco a l'últim trimestre de 2023» (en és-es). Microsiervos. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ Ministers back ESA’s bold ambitions for space with record 17% rise
- ↑ «Europa resucita la seua missió per a trepar Mart en busca de vida en 2028» (en és). El País. Consultat el 2022-11-24.
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Exploració espacial|20px|Vore el portal sobre Exploració espacial]] Portal:Exploració espacial. Contingut relacionat en Exploració espacial.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ariane 6.
Airbus Defence & Space presenta el Ariane 6 en el Paris Air Show de 2015
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ariane 6» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.