Vega (eixida)
Vega és un eixida de llançament desenrollat conjuntament per l'Agència Espacial Italiana (ASI) i l'Agència Espacial Europea (ESA) des de 1998, el primer llançament de la qual va tindre lloc el 13 de febrer de 2012 des del port espacial de Kourou.[1] Ha segut dissenyat per a llançar chicotetes càrregues: satèlits de 300 a 2000 kg per a missions científiques i d'observació de la Terra en òrbites baixes i polars.
Té el seu orige en el programa italià Vega (Vettore Iuropeo vaig donar Generazione Avanzata) d'inicis dels anys 1990 que buscava substituir les eixides Scout usats per l'Agència Espacial Italiana. El programa Vega va ser aprovat per la Junta del Programa Ariane de la ESA del 27-28 de novembre de 2000. L'eixida té les mateixes capacitats que un missil intercontinental (ICBM) de llarc recorregut.[2]
Itàlia és el major contribuent al programa en un 65%. Atres participants són França (15%), Espanya (6%), Bèlgica (5,63%), Holanda (2,75-3,5%), Països Baixos (5,63%), Suïssa (1,34%) i Suècia (0,8%). La principal empresa contractista és ELV S.p.A., companyia creada i participada per l'empresa Avio S.p.A. i l'Agència Espacial Italiana.
Propulsió
[editar | editar còdic]El llançador conta en tres etapes de combustible sòlit, la primera etapa P80, la segona etapa Zefiro23, la tercera etapa Zefiro9, i un mòdul superior de combustible líquit cridat AVUM (Attitude and Vernier Upper Module). La tecnologia desenrollada per al programa P80 deuria ser usada també en futurs desenrolls del eixida Ariane. Bèlgica, França, Itàlia i els Països Baixos també participen en el programa P80.
P80
[editar | editar còdic]La primera etapa de propulsió és l'eixida de combustible sòlit P80, introduint tecnologies de baix cost que poden ser reusadas para futures versions d'Ariane 5. L'agència espacial francesa (CNES) és la principal responsable en el desenroll d'este motor.
Estes tecnologies consistixen principalment en:
Caucho de baixa densitat per a l'aïllament intern. Alt contingut d'alumini per al propelente (HTPB 1912). Arquitectura simplificada de l'injector usant carbó fenol de baix pes i cost. Coberta del ignitor consumible. Control del vector de turbina electromecànic usant bateries de ion liti.
| Primera Etapa | P80 |
|---|---|
| Alt | 12m |
| Diàmetro | 3m |
| Massa del propelente | 88 tonellades |
| Espente | 3040 kN |
| Ràdio expansió de l'injector | 16 |
| Temps en cremar-se | 107s |
Zefiro 23
[editar | editar còdic]El Zefiro 23 és un derivat del Zefiro 16 iniciat per Fiat-Avio (ara Avio S.p.A.), i està compost per:
EPDM de baixa densitat per a aïllament intern. Propelente HTPB 1912. Injector basat en tecnologia de juntes flexibles. Ignitor consumible. Control del vector de turbina electromecànic.
| Segona Etapa | Zefiro 23 |
|---|---|
| Alt | 7,5m |
| Diàmetro | 1,9m |
| Massa del propelente | 23,9 tonellades |
| Espente | 1200kN |
| Ràdio expansió de l'injector | 25 |
| Temps en cremar-se | 71,6s |
Zefiro9
[editar | editar còdic]Està compost pràcticament igual al Zefiro 23, pero posseïx característiques i dimensions diferents:
| Tercera Etapa | Zefiro 9 |
|---|---|
| Alt | 3,17m |
| Diàmetro | 1,92m |
| Massa del propelente | 10.1 tonellades |
| Espente | 305 kN |
| Ràdio expansió de l'injector | 56 |
| Temps en cremar-se | 117s |
Esta etapa va ser provada en èxit per primera volta en decembre de 2005. El 28 d'abril de 2009 va tindre lloc el segon encés de prova d'esta etapa, també exitós, certificant finalment que l'etapa està llista per al seu us en vol real.[3]
AVUM
[editar | editar còdic]La propulsió d'este mòdul es compon d'un motor principal alimentat en bipropelente i en capacitat de reignición i d'un sistema de control d'actitut basat en dos clústers de tres impulsors. Cada u d'estos clústers té un espente de 50N.
| Quarta etapa | AVUM |
|---|---|
| Alt | 2,04m |
| Diàmetro | 2,18m |
| Massa del propelente | 367kg N2O4 / 183kg UDMH |
| Espente | 2,45kN |
| Temps en cremar-se | 667s |
Missió
[editar | editar còdic]La missió típica d'una eixida Vega té tres fases: ascens, transferència i deorbitación.
Ascens de les tres primeres etapes
[editar | editar còdic]El perfil de vol s'optimisa per a cada missió i es basa en els següents events:
- Vol de la primera etapa en l'ascens vertical inicial.
- Vol de la segona etapa.
- Vol de la tercera etapa, separació i inserció en la trayectòria suborbital.
Perfil de vol AVUM
[editar | editar còdic]Despuix de la separació de la tercera etapa, ya en trayectòria suborbital, entra en acció AVUM per a transferir la càrrega a l'òrbita requerida, realisant els oportuns canvis de pla i increment d'òrbita.
Primerament AVUM s'impulsa fins a alcançar l'òrbita elíptica intermija. Esta òrbita coincidix en el seu apogeu en l'òrbita final. En un segon impuls AVUM se situa en l'òrbita circular requerida.
Maniobres de disposició orbital
[editar | editar còdic]Despuix de la separació final de AVUM de la càrrega i despuix d'un temps per as produïxca una separació suficient de seguritat, el AVUM realisa les maniobres de disposició orbital o deorbitación. Per a això es fa us d'una ignició adicional del motor principal.
Llançaments[4]
[editar | editar còdic]
| No | Còdic | Data | Carrega | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | VV01[5] | 13.02.2012 | LARES ALMASat 1 / i-str / Goliat / MaSat 1 / PW-Sat 1 / ROBUSTA / UniCubeSat-GG / Xatcobeo / LARES-A&H/SS | ||||
| 2 | VV02[6][7] | 07.05.2013 | Proba-V / VNREDSat 1.ª / ESTCube-1 | ||||
| 3 | VV03[8] | 30.04.2014 | KazEOSat 1 | ||||
| 4 | VV04[9] | 11.02.2015 | IXV / AVUM VV04 | ||||
| 5 | VV05[10] | 23.06.2015 | Sentinel-2A | ||||
| 6 | VV06[11] | 03.12.2015 | LISA Pathfinder | ||||
| 7 | VV07[12] | 16.09.2016 | PeruSat-1 / SkySat 4 / SkySat 5 / SkySat 6 / SkySat 7 | ||||
| 8 | VV08[13] | 05.12.2016 | - | 9 | VV09[14] | 07.03.2017 | Sentinel-2B |
| 10 | VV10[15] | 02.08.2017 | OPTSAT-3000 / VENµS | ||||
| 11 | VV11[16] | 08.11.2017 | Mohammed VI A (MN35-13A) | ||||
| 12 | VV12[17] | 22.08.2018 | Aeolus | ||||
| 13 | VV13[18] | 21.11.2018 | Mohammed VI B (MN35-13B) | ||||
| 14 | VV14[19] | 22.03.2019 | PRISMA | ||||
| 15 | VV15[20] | 11.07.2019 | Falcon Eye 1 | ||||
| 16 | VV16[21] | 03.09.2020 | Varis satèlits | ||||
| 17 | VV17[22] | 17.11.2020 | SEOSat-Ingeni i TARANIS | ||||
| 18 | VV18 | 29.04.2021 | Pleaides Neo 3, NorSat-3, Bravo, ELO Alpha, Lemur-2 x 2 | ||||
| 19 | VV19 | 17.08.2021 | Pleaides Neo 4, BRO-4, LEDSAT, RADCUBE, SUNSTORM | ||||
| 20 | VV20 | 16.11.2021 | CERES 1/2/3 | ||||
| 21 | VV21 | 13.07.2022 | LARES 2, ALPHA, AstroBio CubeSat, CELESTA, GreenCube, MTCube-2, TRISAT-R | ||||
| 22 | VV22 | 21.12.2022 | Pleaides Neo 5, Pleaides Neo 6 | ||||
| 23 | VV23 | 09.10.2023 | THEOS-2, TRITON, ANSER x 3, CSC x 2, ESTCube-2, MACSAT, N3SS, PRETTY, PROBA-V CC | ||||
| 24 | VV24 | 05.09.2024 | Sentinel-2C | ||||
| 25 | VV25 | 05.12.2024 | Sentinel-1C |
Vore també
[editar | editar còdic]Agència Espacial Europea Agència Espacial Italiana Centre National d'Études Spatiales Programa Ariane
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rotunt èxit del nou llançador de la ESA, Vega, en el seu vol inaugural». www.esa.int.
- ↑ «Copia archivada» (en it). Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2018. Consultat el 2 de decembre de 2018.
- ↑ «ESA Portal - Second firing test for Vega’s Zefiro 9A solid rocket motor» (en en). Consultat el 5 de març de 2021.
- ↑ «Gunter's Space Page - Information on Launch vehicles, Satellites, Space Shuttle and Astronautics» (en en).
- ↑ «Vega Flight VV01» (en en). arianespace.com.
- ↑ «Vega Flight VV02 with Proba-V, VNREDSat-1 and ESTCube-1» (en en). arianespace.com.
- ↑ seua-segona-mision Vega realisa en èxit la seua segona missió en www.tedae.org
- ↑ «Vega Flight VV03 with DZZ-HR» (en en). arianespace.com.
- ↑ «Vega Flight VV04 with Intermediate experimental Vehicle (IXV) spaceplane» (en en). arianespace.com.
- ↑ «Vega Flight VV05».
- ↑ «Vega Flight VV06».
- ↑ «Vega Flight VV07».
- ↑ «Vega Flight VV08».
- ↑ «Vega Flight VV09».
- ↑ «Vega Flight VV10».
- ↑ «Vega Flight VV11».
- ↑ «Vega Flight VV12».
- ↑ «Vega Flight VV13».
- ↑ «Vega Flight VV14».
- ↑ «Vega Flight VV15».
- ↑ «Vega Flight VV16».
- ↑ «Vega Flight VV17».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vega (eixida).
First stone for Vega at Europe's Spaceport (en anglés) Galeria d'Imàgens ESA (en anglés) Vega brochure (en anglés) Vega launcher, Agència Europea de l'espai. (en anglés) [enllaç trencat] (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vega (cohete)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.