Propulsor vernier

Esquema del funcionament d'un propulsor vernier pivotante

Un propulsor vernier és un motora eixida que servix per al control vectorial de l'espente dels missils i les naus espacials, lo que possibilita modificar la seua trayectòria de vol. Són motors de menor impulse que els motors principals i s'utilisa per a ajustar en precisió la trayectòria o la velocitat de la nau espacial. El seu nom fa honor al matemàtic Pierre Vernier (1580-1637) inventor del nonio, un artefacte per a poder llegir la llongitut i els ànguls en precisió.

Estructura i funció

Existix dos formes de implemetarlos: o motors eixida que poden pivotar en un o dos eixos, com en els missils balístics soviètics R-7 i R-13 o nortamericans Atles, o una estructura de vàries motores eixides fixes apuntant cada u en una direcció, com en el mòdul de mando i servici de les missions Apollo. Els propulsors vernier al contrari que els motors principals operaren només quan es necessita una correcció, no de forma contínua (açò minimisa la necessitat de refrigeració). Per a simplificar el disseny per lo general s'ampren propergoles hipergólicos. Estos s'inflamen de forma autógena quan abdós composts (oxidant i combustible) establixen contacte i evita la necessitat d'un sistema d'encés. Pel mateix motiu, simplicitat, per a transvasar els propergolés també solen treballar en un cicle de tanc presurizado.

Ocupació

Propulsors vernier en la primera fase d'una eixida Soyuz

Els propulsors vernier s'utilisen per al control de la nau . En l'actualitat han caigut en desús. En l'envolament les eixides més modernes ( Ariane, Delta, Atles) ya no els utilisen, per les millores en el sistema de control i hidràulics. En els dissenys d'eixides més antigues, com la família Soyuz encara s'ampren. En l'image de la dreta, es veuen les 20 toveres de gran tamany de la nau Soyuz. En l'exterior hi ha dos vernier en cada etapa i en la zona central hi ha quatre motors principals rodejat per quatre vernier.

Els propulsors vernier se seguixen amprant en les maniobres orbitales com les maniobres d'acoplament en una atra nau espacial en les que existix una diferents nivells d'espente de trayectòria o de velocitat. Els propulsors principals s'utilisen en el control de les trayectòria per als moviments grans i els verniers per a chicotets ajusts.

Proves dels propulsors vernier d'un transbordador espacial

El sistema de control del transbordador espacial està format per sis propulsors vernier. Durant la missió STS-130 el comandant Zamka i el pilot Terry Virts varen utilisar els propulsors vernier del transbordador espacial Endeavour para reimpulsar l'Estació Espacial Internacional a la seua altitut correcta.

Envolament d'una eixida Atles. En el lateral s'observa un propulsor verier en funcionament.

Vore també

• Propulsió chorrada
• Guiat de missils

Referències

Bibliografia

• Gatland, Kenneth. El Primer Avió Espacial del Món, Everest. ISBN 84-241-5899-2.

• Turner, Martin J. L. (2006). Rocket and spacecraft propultion, segona edició (en anglés), Springer. ISBN 3-540-22190-5.

Enllaços externs

• «ATLAS F MISSILE SCHOOL DRAWINGS» (en anglés). The Housing Group, Inc. Sitie web dedicat als emplaçaments dels missils básisticos de EE. UU. Gran cantitat de dibuixos. En la pàgina 3 esquema de l'acció dels propulsors verier.