Soyuz

Erro al crear miniatura:

La Soyuz 19 en òrbita vista des de l'Apolo ASTP

La Soyuz TMA-6 aproximant-se a l'Estació Espacial Internacional en 2005

Plantilla:Cirílic és el nom tant d'una nau espacial com del eixida portador que la coloca en òrbita, també utilisat per a atres missions.

La nau espacial Soyuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soyuz de l'antiga Unió Soviètica. La nau Soyuz pot dur una tripulació de fins a tres membres i és llançada pel vehícul de llançament Soyuz. Este vehícul de llançament ha segut utilisat per a enviar a l'espai vàries missions externes al programa Soyuz, incloent missions científiques de l'Agència Espacial Europea (ESA) com la sonda Mars Express en l'any 2003.

El programa Soyuz va ser creat per Serguéi Koroliov, el dissenyador principal del programa espacial soviètic durant la carrera espacial. En el seu primer vol tripulat, Soyuz 1 (abril de 1967), la nau es va estrelar contra el sol despuix de la reentrada, morint el seu únic tripulant, Vladímir Komarov. Ha servit per a transportar tripulacions a les estacions espacials Salyut, Mir i l'Estació Espacial Internacional. La Soyuz va ser dissenyada també per a missions tripulades a la Lluna en el marc dels programes Zond i N1/L3.

Des de 1980 s'usa un model perfeccionat cridat Soyuz T i des de 1986 el model Soyuz TM, dissenyat inicialment durant la construcció i utilisació de l'estació espacial Mir. En 2002 va ser introduïda la variant Soyuz TMA, utilisada per Rússia per a transportar astronautes fins a l'EEI, servint ademés com a vehícul d'emergència per a l'estació. En 2010 va ser introduïda una nova variant, la Soyuz TMA-M.

La Soyuz ha segut utilisada com a base per al disseny de la família de naus automàtiques Progress. En l'actualitat la construcció de la nau corre a càrrec de l'empresa RKK Energiya.

L'Eixida Soyuz o R-7, és el més longeu, més adaptable i més exitós de l'història de l'astronáutica, prova d'açò és el seu índex de confiabilidad del 97,5% en més de 1700 llançaments des de la seua creació.

Els russos varen dissenyar el model més nou l'Eixida Soyuz 2, el qual va tindre el seu primer llançament el 8 de novembre de 2004, i la posada en òrbita d'un satèlit el 27 de decembre de 2006. Existix també una versió anomenada Soyuz ST que, durant un temps, va ser llançada des del port espacial europeu de Kourou en la Guayana Francesa.

Disseny

El disseny bàsic de la Soyuz ha permaneixcut inalterado des dels anys 1960. El vehícul consistix en tres parts:

Mòdul Orbital (en rus, бытовой отсек, БО): té una forma casi esfèrica i es troba situat en la part davantera del vehícul. Conté la major part de l'equip necessari per a la supervivència de la tripulació fins a la seua tornada a la Terra o acoplament a una estació espacial. En la major part de les missions anava equipat en un sistema d'acoplament. El mòdul orbital és abandonat en l'espai just abans de la reentrada i es destruïx en l'atmòsfera.

Càpsula de la Tripulació (en rus, спускаемый аппарат, СА): és l'única part del vehícul que retorna a la Terra, per lo que va equipada en un escut tèrmic i dos paracaigudes, un de primari i un atre d'emergència. Té forma de campana i en el seu interior poden anar fins a tres tripulants equipats en trages de pressió Sokol (des de la missió Soyuz 11, en 1971). Durant l'aterrisage l'escut tèrmic es desprén per a poder utilisar una série de retrocohetes de combustible sòlit situats en la base de la càpsula que frenen l'impacte en el sol. 

Mòdul de Servici (en rus, приборно-агрегатный отсек, ПАО): en forma cilíndrica, és la secció a on es troben els motors orbitales, els tancs de combustible (àcit nítric i hidracina) i atres equipaments. Despuix de frenar la nau per a tornar a la Terra, se separa de la càpsula i és destruït en l'atmòsfera.

Característiques tècniques (Soyuz TMA)

Massa: 7200 kg
Llongitut: 6,98 m
Diàmetro: 2,2-2,72 m
Envergadura (en panels solars): 10,7 m
Tripulació: 3 persones
Capacitat de permanència en l'espai: sis mesos (acoplada a una estació espacial) o 14 dies de vol autònom

Soyuz detallat

Mòdul orbital (A) 1 Mecanisme d'acoplament 2, 4 Antena radar Kurs de trobada 3 Antena de transmissió de televisió 5 Cambra 6 Escotilla

Mòdul de descens (B) 7 Compartimiento de paracaigudes 8 Periscopi 9 Portilla 11 Escut tèrmic

Mòdul de servici (C) 10, 18 Motors de control d'actitut 12 Sensors de terra 13 Sensor solar 14 Punt de fixació del panel solar 15 Sensor tèrmic 16 Antena Kurs 17 Propulsió principal 19 Antena de comunicació 20 Depòsit de combustible 21 Tanc d'oxigen

Historial llançament càpsules

Erro al crear miniatura:

L'eixida Soyuz-O desplegat

La nau Soyuz va nàixer producte de les investigacions de l'oficina de disseny liderada per Serguéi Koroliov, l'OKB-1, a principis dels anys 1960. En un principi el proyecte es dia Sever (nort). La Soyuz devia substituir a la nau Vostok com a nau principal del programa espacial soviètic tripulat. Es va dissenyar per a que fora possible usar-l'en un gran número de missions distintes, puix encara no es tenia clar la direcció que devia prendre l'esforç espacial soviètic. Les principals versions són:

Soyuz 7K-OK

Soyuz 7K-OK: versió inicial per a l'òrbita terrestre baixa destinada a missions autònomes. Contava en panels solars i un sistema d'acoplament sense túnel d'accés, per lo que la transferència de personal d'una nau a una atra devia fer-se per mig d'una passejada espacial. Totes les missions Soyuz tripulades des de 1967 (Soyuz 1) fins a 1970 (Soyuz 9) pertanyien a esta variant.

Soyuz 7K-OKS

Soyuz 7K-OKS: versió per a acoplament en l'estació espacial Salyut 1. Es va afegir un sistema d'acoplament especial dotat d'un túnel d'accés al mòdul orbital (similar en concepte al sistema d'acoplament de l'astronave Apolo). Despuix de la mort dels tres tripulants de la Soyuz 11 en 1971, per la despresurisació de la càpsula durant la reentrada, es va cancelar esta variant.

Soyuz 7K-T

Soyuz 7K-T: versió introduïda despuix de la tragèdia de la Soyuz 11. Es varen introduir trages de pressió Sokol i en conseqüència es va reduir el número de tripulants a dos. Es varen eliminar els panels solars. Entre 1973 i 1981 es varen realisar 31 missions tripulades, la majoria a estacions espacials Salyut i Almaz.

Soyuz T

Soyuz T (7K-ST): versió modernisada de la Soyuz introduïda en 1981. Es varen redissenyar casi tots els components del vehícul, introduint nous trages de pressió sokol-KV2 més llaugers que varen permetre tornar a aumentar la capacitat de la nau a tres tripulants. Es varen tornar a introduir panels solars. En este model es varen realisar 14 missions tripulades entre 1980 i 1986 a la Salyut 6, Salyut 7 i Mir

Soyuz TM

Soyuz TM (7K-STM): versió millorada de la Soyuz T. Incorporava un nou sistema d'acoplament automàtic denominat Kurs. Entre 1986 i 2002 va realisar 33 missions tripulades a la Mir i l'Estació Espacial Internacional.

Soyuz TMA

Soyuz TMA (7K-STMA): versió llaugerament modificada de la Soyuz TM en millores en els equips digitals i en els assents, rebaixant les llimitacions per l'altura dels passagers i ampliant per tant el número de candidats que poden viajar en el vehícul. Es va introduir en 2002 per a traslladar tripulacions a l'Estació Espacial Internacional i com a vehícul d'emergència de la mateixa, sent retirada en 2011.

Soyuz TMA-M

Soyuz TMA-M: versió llaugerament modificada i millorada de la Soyuz TMA. Es va introduir en 2010 per a traslladar tripulacions a l'Estació Espacial Internacional i com a vehícul d'emergència de la mateixa.

Soyuz MS

Soyuz MS: ('sistema modernisat') versió introduïda en 2016

Futur llançament Soyuz-MS

En agost de 2024, l'agència ROSCOSMOS, anuncie les tripulacions per a les naus Soyuz-MS de 2025 i 2026 a la ISS, aixina com l'últim cosmonauta, Kinill Peskov que realisaria un intercanvi de tripulació en la NASA en 2025 i la seua reserva, Oleg Artemyev a l'espera de l'ampliació de l'acort un any més.

Soyuz 7K-L1

Soyuz 7K-L1 (Zond): versió modificada de la nau Soyuz per a dur dos astronautes en vols al voltant de la Lluna. Estes missions es varen realisar sense tripulació baix el programa Zond, creat inicialment per Vladímir Cheloméi. La L1 caria de mòdul orbital per a reduir la seua massa i poder ser llançada en una trayectòria de tornada lliure al voltant de la Lluna per mig d'una eixida Protón. Despuix de chafar la Lluna els nortamericans en 1969 en el programa programa Apolo, el programa Zond va ser cancelat en 1970, pese a haver realisat numeroses missions no tripulades, incloent quatre vols al voltant de la Lluna, que varen demostrar que era possible llançar una nau Soyuz en una missió llunar.

Soyuz LOK

Soyuz LOK (Soyuz 7K-L3): versió per a realisar missions en òrbita llunar dins del programa N1/L3, equivalent al Apolo nortamericà. La Soyuz LOK devia ser capaç de viajar a la Lluna en el mòdul llunar LK i dos astronautes. Despuix d'insertar-se en òrbita llunar, un dels tripulants descendiria a la superfície llunar en el LK, mentres un atre es quedava en òrbita dins de la Soyuz LOK. Incorporava un mòdul de servici més gran i en més subsistema, ademés d'un mòdul de maniobra adicional (DOK) acoplat al mòdul orbital. En lloc de panels solars incorporava cèlules de combustible. El programa va ser cancelat pel va fracassar en els seus quatre llançaments entre 1969 i 1971 de l'eixida jaganta N-1.

Eixides llançadors

Llançament del Soyuz TMA-3 (NASA)

Soyuz 11A511 Soyuz-L 11A511L Soyuz-M 11A511M Soyuz-O 11A511U Soyuz-U2 11A511U2 o 11A511K Soyuz-FG 11A511U-FG Soyuz-2 14A14

Soyuz 2.1B: Esta última versió, incorpora noves tecnologies com el nou motor de quatre cámara cridat  RD-0124, donant-li un impuls de més de 359 s contra els 326 segons de la seua versió anterior. Sent llançat des de Baikonur pot insertar fins a 8,2 tonelladas de càrrega útil. Va ser provat en èxit en llançar un satèlit europeu el  COROT, el 27 de decembre de 2006.

El Molniya-M es deriva també de la família Soyuz

Vols tripulats

Vols 1 - 20	Vols 21 - 40	Vols 41 - 60	Vols 61 - 80	Vols 81 - 100	Vols 101 - 120	Vols 121 - 140	Vols 141 - 160
1. Soyuz 1	21. Soyuz 22	41. Soyuz 39	61. Soyuz TM-8	81. Soyuz TM-28	101. Soyuz TMA-14	121. Soyuz TMA-12M	141. Soyuz MS-12
2. Soyuz 3	22. Soyuz 23	42. Soyuz 40	62. Soyuz TM-9	82. Soyuz TM-29	102. Soyuz TMA-15	122. Soyuz TMA-13M	142. Soyuz MS-13
3. Soyuz 4	23. Soyuz 24	43. Soyuz T-5	63. Soyuz TM-10	83. Soyuz TM-30	103. Soyuz TMA-16	123. Soyuz TMA-14M	143. Soyuz MS-15
4. Soyuz 5	24. Soyuz 25	44. Soyuz T-6	64. Soyuz TM-11	84. Soyuz TM-31	104. Soyuz TMA-17	124. Soyuz TMA-15M	144. Soyuz MS-16
5. Soyuz 6	25. Soyuz 26	45. Soyuz T-7	65. Soyuz TM-12	85. Soyuz TM-32	105. Soyuz TMA-18	125. Soyuz TMA-16M	145. Soyuz MS-17
6. Soyuz 7	26. Soyuz 27	46. Soyuz T-8	66. Soyuz TM-13	86. Soyuz TM-33	106. Soyuz TMA-19	126. Soyuz TMA-17M	146. Soyuz MS-18
7. Soyuz 8	27. Soyuz 28	47. Soyuz T-9	67. Soyuz TM-14	87. Soyuz TM-34	107. Soyuz TMA-01M	127. Soyuz TMA-18M	147. Soyuz MS-19
8. Soyuz 9	28. Soyuz 29	48. Soyuz T-10-1	68. Soyuz TM-15	88. Soyuz TMA-1	108. Soyuz TMA-20	128. Soyuz TMA-19M	148. Soyuz MS-20
9. Soyuz 10	29. Soyuz 30	49. Soyuz T-10	69. Soyuz TM-16	89. Soyuz TMA-2	109. Soyuz TMA-21	129. Soyuz TMA-20M	149. Soyuz MS-21
10. Soyuz 11	30. Soyuz 31	50. Soyuz T-11	70. Soyuz TM-17	90. Soyuz TMA-3	110. Soyuz TMA-02M	130. Soyuz MS-01	150. Soyuz MS-22
11. Soyuz 12	31. Soyuz 32	51. Soyuz T-12	71. Soyuz TM-18	91. Soyuz TMA-4	111. Soyuz TMA-22	131. Soyuz MS-02	151. Soyuz MS-24
12. Soyuz 13	32. Soyuz 33	52. Soyuz T-13	72. Soyuz TM-19	92. Soyuz TMA-5	112. Soyuz TMA-03M	132. Soyuz MS-03	152. Soyuz MS-25
13. Soyuz 14	33. Soyuz 34	53. Soyuz T-14	73. Soyuz TM-20	93. Soyuz TMA-6	113. Soyuz TMA-04M	133. Soyuz MS-04	153. Soyuz MS-26
14. Soyuz 15	34. Soyuz 35	54. Soyuz T-15	74. Soyuz TM-21	94. Soyuz TMA-7	114. Soyuz TMA-05M	134. Soyuz MS-05
15. Soyuz 16	35. Soyuz 36	55. Soyuz TM-2	75. Soyuz TM-22	95. Soyuz TMA-8	115. Soyuz TMA-06M	135. Soyuz MS-06
16. Soyuz 17	36. Soyuz T-2	56. Soyuz TM-3	76. Soyuz TM-23	96. Soyuz TMA-9	116. Soyuz TMA-07M	136. Soyuz MS-07
17. Soyuz 18a	37. Soyuz 37	57. Soyuz TM-4	77. Soyuz TM-24	97. Soyuz TMA-10	117. Soyuz TMA-08M	137. Soyuz MS-08
18. Soyuz 18	38. Soyuz 38	58. Soyuz TM-5	78. Soyuz TM-25	98. Soyuz TMA-11	118. Soyuz TMA-09M	138. Soyuz MS-09
19. Soyuz 19	39. Soyuz T-3	59. Soyuz TM-6	79. Soyuz TM-26	99. Soyuz TMA-12	119. Soyuz TMA-10M	139. Soyuz MS-10
20. Soyuz 21	40. Soyuz T-4	60. Soyuz TM-7	80. Soyuz TM-27	100. Soyuz TMA-13	120. Soyuz TMA-11M	140. Soyuz MS-11

Vols no tripulats

Vols 1 - 5	Vols 6 - 10	Vols 11 - 15	Vols 16 - 20	Vols 21 - 25	Vols 26 - 27
1. Cosmos 133	6. Cosmos 212	11.Cosmos 396	16.Cosmos 638	21.Soyuz 20	26. Soyuz TM-1
2. Fallo de llançament	7. Cosmos 213	12.Cosmos 434	17.Cosmos 656	22.Cosmos 869	27.Soyuz MS-14
3. Cosmos 140	8. Cosmos 238	13.Cosmos 496	18.Cosmos 670	23.Cosmos 1001	28.Soyuz MS-23
4. Cosmos 186	9. Soyuz 2	14.Cosmos 573	19.Cosmos 672	24.Cosmos 1074
5. Cosmos 188	10. Cosmos 379	15. Cosmos 613	20. Cosmos 772	25. Soyuz T-1

Perfil d'una missió

Erro al crear miniatura:

Ensamble de l'eixida Soyuz

Totes les naus Soyuz han segut llançades des del Cosmódromo de Baikonur, actualment en Kazakhstan. La nau és enviada des de Moscou, a on és fabricada per l'empresa RKK Energia. Una volta en el cosmódromo s'omplin els tancs de combustible principals en àcit nítric i hidrazina.

Posteriorment la nau passa a l'edifici d'ensamblage horisontal, a on es finalisa la construcció de la nau i s'inserta dins de la cofia de l'eixida, estructura que protegix a la nau durant els primers minuts despuix de l'envolament. Posteriorment, la nau en l'interior de la cofia és duta per ferrocarril a un atre edifici a on és acoplada al restant de l'eixida Soyuz i s'instala la torre d'escape. A continuació, l'eixida és transportada en posició horisontal per mig de ferrocarril fins a una de les dos rampes de llançament disponibles, encara que per a viages tripulats la majoria utilisa la mateixa rampa des d'a on va partir el històric vol de la Vostok 1 en Yuri Gagarin.

La tripulació aplega a la rampa de llançament en autobús duent els trages de pressió Sokol i ascendix en ascensor fins al nivell superior. Unes dos hores abans de l'envolament accedixen a l'interior de la nau per una escotilla situada en la cofia de l'eixida, escotilla que coincidix en una atra situada en el mòdul orbital. Una volta dins de la Soyuz, s'introduïxen en la càpsula travessant una atra escotilla situada entre abdós mòduls. Primer entra l'Ingenier de Vol, que se senta en l'assent esquerre, després el Cosmonauta Investigador (si ho hi ha), ubicat en l'assent central i, per últim, el Comandant, que ocupa l'assent de la dreta.

Seqüència de llançament

Envolament de la Soyuz TMA-9

30 minuts abans de l'envolament, les estructures de servici al voltant de l'eixida són retirades
20 segons abans de l'envolament s'eixecuta l'orde de llançament, posant en funcionament els motors de la primera etapa. Quan l'espente dels motors iguala al pes de l'eixida, les estructures que ho subjecten a l'altura de la tercera etapa es retiren i l'eixida abandona la rampa. Durant els primers minuts la tripulació experimenta uns 3g d'acceleració.
115 segons despuix de l'envolament, a una altitut de 46 km, la torre d'escape se separa. Poc despuix, a 49 km, les quatre eixides auxiliars de la primera etapa se separen, formant la comunament coneguda com a «creu de Koroliov».
165 segons despuix del llançament, a uns 85 km, en haver superat les capes més denses de l'atmòsfera, la cofia protectora es desprén deixant la nau al descobert.
288 segons despuix de l'envolament la segona etapa, el mòdul central, se separa i s'encén la tercera etapa.
Uns 520 segons despuix del llançament, la tercera etapa s'apaga despuix de haver alcançat la velocitat orbital de 8 km/s. A continuació, la nau Soyuz se separa i escomença la seua missió orbital, encenent els motors del mòdul de servici per a ajustar i elevar la seua òrbita.

Tornada a la Terra

Despuix de portar a terme la seua missió, normalment acoplant-se a una estació espacial, la Soyuz retorna a Terra despuix de frenar la seua velocitat en els motors principals. La tornada dura aproximadament una mija hora. Dèu minuts despuix de l'encés de frenat, la nau gira 90° i se separen el mòdul orbital i el mòdul de servici, que es destruiran després en l'atmòsfera. La càpsula s'orienta després en l'escut tèrmic en la direcció del moviment. Gràcies a la forma de campana i al seu centre de gravetat desplaçat, la càpsula pot generar una miqueta de sustentació, reduint l'acceleració experimentada durant la reentrada a uns 3-4g. En este cas, la posició de la càpsula es regula per mig de chicotetes eixides de peròxit de hidrogen. En cas d'emergència, la càpsula és capaç de reentrar de forma balística directament, lo que implica una major acceleració per a la tripulació. Entre els 80 i 40 km d'altura es produïx el major calfament de l'escut tèrmic i pel plasma que es forma al voltant de la càpsula s'interrompen momentàneament les comunicacions per ràdio.

A 10 km d'altura es desplega un paracaigudes de frenat que disminuïx la velocitat d'uns 250 a 90 m/s, permetent el desplegament del paracaigudes principal uns 20 segons despuix. El paracaigudes principal alcança la seua màxima extensió a uns 5 km d'altura i frena la càpsula fins als 6 m/s. Llavors l'escut tèrmic se separa per a deixar al descobert uns retrocohetes de combustible sòlit, que són activats a 1,5 metros d'altura per mig d'un altímetro de rajos gamma, frenant el descens fins a una velocitat final de 2-3 m/s.

Galeria d'imàgens

• 
  Una Soyuz 7K-OK inicial en el National Space Centre en Leicester, Anglaterra
• 
  Nau espacial Soyuz 19 en el Proyecte de proves Apolo-Soyuz
• 
  Soyuz TM atracada a la Mir
• 
  Soyuz TMA-19 atracada a l'ISS
• 
  Nau espacial Soyuz
• 
  Motors del llançador Soyuz
• 
  Soyuz TM-31 transportada a la rampa de llançament el 29 d'octubre del 2000
• 
  Llançament de la Soyuz TMA-2 des de Baikonur el 26 d'abril de 2003
• 
  Aterrisage de la Soyuz TMA-16
• 
  Comparació entre el Space Shuttle Orbiter i el Soyuz-TM
• 
  Sessió d'entrenament en un simulador Soyuz

Vore també

Soyuz (eixida)
Kliper
Perspektivnaya Pilotiruemaya Transportnaya Sistema
Progress
LOK
Soyuz 7K-L1
Programa Vosjod

Programa Vostok

Polyus

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Soyuz.

Astronautix.com: Buscar les referències als distints tipos de naus Soyuz en la mateixa pàgina
Soyuz-2: Els Zemiorka del Sigle XXI
Soyuz Activitat educativa: Naus Espacials de la Terra i la Lluna.