Vostok 1

Vostok 1

Vostok 1 (en ruso: Восто́к-1, Oriente 1) va ser el primer eixida espacial del Programa Vostok i la primera missió espacial tripulada del programa espacial soviètic. El cosmonauta va ser Yuri Gagarin, que es va convertir en este vol en el primer home en l'espai. La nau va ser llançada del Cosmódromo de Baikonur el 12 d'abril de 1961.

Esta missió, la primera del programa Vostok, va estar precedida de dos vols no tripulats coneguts com Korabl-Sputnik-4 i Korabl-Sputnik-5, que varen usar la nau Vostok per a proves i varen tindre un patró de vol compatible en una missió tripulada, encara que abdós vols siguen considerats missions Sputnik.

El vol de Gagarin va consistir en una òrbita a la Terra a una altitut de 315 km. La càrrega de la nau incloïa equipament de soport vital, ràdio i televisió per a monitorizar les condicions del cosmonauta.

En esta missió, Gagarin va proferir la seua famosa frase «La Terra és blava». Aixina els comentaris dels mijos soviètics que tenen la gravació original de les paraules de Yuri Gagarin durant la missió, va comentar: «Ací no veig a cap Deu». No obstant, opositors de l'Unió Soviètica pel biaix que va provocar l'impotència de haver perdut la carrera del primer home en l'espai varen escomençar a manifestar-se en especial l'iglésia dient en el món occidental que no hi ha cap gravació que demostre que Gagarin va pronunciar eixes paraules. En canvi, es vol fer creure que va ser Nikita Jrushchov qui en cert context va dir: «Gagarin va estar en l'espai, pero no va vore cap Deu allí». Lo que sí se sap en certea és que el cosmonauta va dir des del Vostok 1 al orbitar la Terra: «Pobladors del món, salvaguardem esta bellea, no la destruïm».

Càpsula habitable de Vostok 1, usada per Gagarin en el seu primer i únic vol orbital. Ara exposta en el Museu de RKK Energia, a les afores de Moscou.

Context

Artícul principal → Programa Vostok.

La carrera espacial entre l'Unió Soviètica i els Estats Units, les dos superpotencia de la Guerra Freda, va començar just ans que l'Unió Soviètica llançara el primer satèlit artificial del món, Sputnik 1, en 1957. Abdós països volien desenrollar ràpidament la tecnologia dels vols espacials, particularment llançant el primer vol espacial tripulat exitós. L'Unió Soviètica va portar a terme en secret el programa Vostok en competència en el Proyecte Mercurio dels Estats Units. Vostok va llançar vàries missions precursores sense tripulació entre maig de 1960 i març de 1961, per a provar i desenrollar la família d'eixides Vostok i la càpsula espacial. Estes missions varen tindre diversos graus d'èxit, pero les dos últimes (Korabl-Sputnik 4 i Korabl-Sputnik 5) varen ser un èxit complet, lo que va permetre el primer vol tripulat.

Tripulació

Vore també Selecció i formació del programa Vostok

La càpsula Vostok 1 va ser dissenyada per a transportar un sol cosmonauta. Yuri Gagarin, de 27 anys, va ser elegit com a pilot principal de Vostok 1, en Gherman Titov i Grigori Nelyubov com a reforços. Estes assignació es varen realisar formalment el 8 d'abril, quatre dies abans de la missió, pero Gagarin havia segut el favorit entre els candidats a cosmonauta durant a lo manco varis mesos.

La decisió final de quí volaria la missió es va basar en gran mida en l'opinió del cap d'entrenament de cosmonautas, Nikolai Kamanin. En una entrada de diari del 5 d'abril, Kamanin va escriure que encara estava indecís entre Gagarin i Titov. "Lo únic que m'impedix elegir a [Titov] és la necessitat de tindre a la persona més forta per al vol d'un dia." Kamanin es referia a la segona missió, Vostok 2, en comparació a la relativament curta missió d'òrbita única de Vostok 1. Quan Gagarin i Titov varen ser informats de la decisió durant una reunió el 9 d'abril, Gagarin estava molt feliç i Titov estava decepcionat. El 10 d'abril es va recrear esta trobada front a les cambres de televisió, per lo que hi hauria imàgens oficials de l'event. Açò va incloure un discurs d'acceptació de Gagarin. Com una indicació del nivell de secret involucrat, un dels atres candidats a cosmonautas, Alexei Leonov, va recordar més vesprada que no va saber quí va ser elegit per a la missió fins al cap de que el vol espacial havia començat.

Transcurs de la missió

Eixida R-7 en VDNKh

El dimecres 12 d'abril de 1961, a les 06:7 hora universal (UT), va desapegar la nau Vostok 3KA-3, més coneguda com Vostok 1 des del Cosmódromo de Baikonur. El seu nom clau durant el vol va ser Kedr (en rus кедр, cedre), és dir, pi siberiano, els operadors de terra eren Zaryá (Заря, Aurora) i Vesná (Весна, primavera).

Se sap que el vol va durar 108 minuts en total: 9 minuts per a entrar en òrbita i després una òrbita al voltant de la Terra. El vol va ser totalment automàtic, ya que el panel de control estava bloquejat, encara que Gagarin posseïa un sobre tancat en el còdic numèric per al cas de que hi haguera necessitat de prendre el control manual de la nau. Mentres, tot lo que tenia que fer el pilot era parlar per ràdio, provar una miqueta de menjar —va ser el primer en menjar a bordo d'una nau espacial— en l'objectiu de saber si un ser humà podia sentir i comportar-se de manera normal estant sense gravetat. Els científics no coneixien en certea els efectes de l'ingravidez, i la nau va estar sempre baix control terrestre. En cas d'emergència contava en tots els instruments de vol necessaris per a l'aterrisage manual.

Els controladors de terra no varen poder saber si Gagarin havia alcançat una òrbita estable fins a 25 minuts despuix del llançament, just quan es dirigia cap al costat no allumenat de la Terra i deixant arrere l'Unió Soviètica a través del oceà Pacífic. Va creuar en la matinada l'estret de Magallanes i durant l'amanecer el vast oceà Atlàntic Sur. Despuix es va activar el sistema automàtic de la nau per a alinear la càpsula i disparar les eixides de reculada començant aixina el descens, mentres creuava la costa occidental d'Angola, a uns 8000 quilómetros de distància del punt d'aterrisage. Durant este punt crític de reentrada atmosfèrica, es va presentar el problema més greu del vol: la nau devia desprendre's d'una part si volia reentrar exitosament adoptant una orientació apropiada, o terminaria convertida en una gran bola de fòc. Durant 10 incómodos minuts, i sense poder actuar, la càpsula girava violentament. Havia fallat el sistema de solta automàtic i la vida de Gagarin perillava. Per sòrt, en l'immensa calor generada durant la reentrada es va debilitar el sistema de anclaje i es va lliberar la càpsula en Gagarin en el seu interior. Mentres el seu descens continuava, creuava els obscurs boscs i montanyes del centre d'Àfrica, després el Sàhara, el riu Nilo, Orient Mig, mentres continua el seu descens cap al suroest de l'actual Federació Russa. Preparat per a iniciar l'expulsió i ya prop del mar Negra, Gagarin es va desfer de la càpsula a 7000 metros sobre la terra. Subjecte a un assent eyectable, per mig del com eixiria del mòdul de la nau després del descens, a una altitut d'aproximadament 7 quilómetros, Gagarin va terminar usant el seu paracaigudes propi, com estava planejat, encara que l'URSS haja negat açò durant anys per por a que el vol no fora reconegut per les entitats internacionals, ya que el pilot no va acompanyar a la seua nau fins al sol.

Pels problemes descrits, Gagarin no va aterrisar en la regió prevista (a uns 110 quilómetros de Stalingrado, hui Volgogrado), sino en la província de Sarátov. A les 10:20 d'aquell dia, Gagarin, despuix d'eixir despedit de la càpsula del Vostok, va aterrisar en paracaigudes prop del poble de Smelovka, a uns 15 quilómetros de la ciutat d'Engels. La llauradora Anna Tajtárova d'una granja colectiva propenca i la seua neta Rita, de sis anys d'edat, varen ser les primeres persones en trobar a Gagarin. Duya un estrany vaig dur taronja i un caixco blanc en unes grans inicials en roig, RKK0___ (les sigles en rus de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). «¿Véns de l'espai?», va preguntar la vella. «Certament, sí», va dir el cosmonauta que, per a calmar a la llauradora, es va afanyar a afegir: «Pero no s'alarme, soc soviètic».

Existia la preocupació de que el récort del vol espacial no fora certificat per la Federació Aeronàutica Internacional (RKK1___), l'organisme rector mundial d'estandardisació i manteniment de registres, que en eixe moment requeria que el pilot aterrisara en la nau. El pilot i les autoritats soviètiques inicialment es varen negar a admetre que no havia aterrisat en la seua nau espacial per a aixina obtindre el reconeiximent, pero la mentira es va destapar quatre mesos despuix, despuix del vol de Titov en la Vostok 2. Segons les antigues definicions de la RKK2___, la missió s'hauria considerat un vol espacial "incomplet". A pesar de tot, el récort va ser certificat i reafirmat novament per la RKK3___, que va revisar les seues regles i va reconéixer que els passos crucials del llançament, òrbita i tornada segurs del pilot s'havien conseguit. Gagarin continua sent reconegut internacionalment com el primer humà en l'espai i el primer en orbitar la Terra.

Reentrada i aterrisage

Archiu:RKK4 2

La càpsula Vostok 1 quan estava en exhibició en el museu RKK5___ Energiya. La càpsula principal, que es veu en el centre d'esta image, està ara en exhibició en el Pabelló Espacial en el RKK7___Kh.

A les 07:25 RKK8___, els sistemes automàtics de la nau espacial la varen posar en l'actitut requerida (orientació) per a l'ignició del retrocohete, i poc despuix, el motor alimentat per líquit va encendre durant aproximadament 42 s sobre la costa oest d'Àfrica, prop d'Angola, sobre 8000 quilómetros (4300 milles nàutiques) de ranc superior del punt d'aterrisage. El perigeo i apogeu de l'òrbita havia segut seleccionat per a causar la reentrada atmosfèrica per la decadència orbital dins de 13 dies (el llímit de la funció del sistema de soport vital) en cas de mal funcionament del retrocohete. No obstant, l'òrbita real diferia de la prevista i no hauria permés el descens fins a 20 dies.

Dèu segons despuix del retroignició, es varen enviar comandos per a separar el Mòdul de Mando i Servici d'Apolo Vostok del mòdul de reentrada (nom en clau "chicoteta bola" ()), pero el mòdul de l'equip inesperadament va quedar unit al mòdul de reentrada per un manojo de cables. Al voltant de les 07:35 RKK9___, les dos parts de la nau espacial varen començar a reingresar i varen experimentar forts girs quan Vostok 1 es va acostar a Egipte. En este punt, els cables es varen trencar, els dos mòduls es varen separar i el mòdul de descens es va instalar en la posició de reentrada adequada. Gagarin telegrafió "Tot està ben" a pesar dels continus girs; més vesprada va informar que no volia "fer soroll" ya que havia raonat (correctament) que els girs no posaven en perill la missió (i aparentment varen ser causats per la forma esfèrica del mòdul de reentrada). Mentres Gagarin continuava el seu descens, va permanéixer conscient mentres experimentava al voltant de 8 g durant el reingrés. (El propi informe de Gagarin diu "més de 10 g").

A les 07:55 A.0___, quan Vostok 1 encara estava a 7 km des del sol, es va obrir l'escotilla de la nau espacial i, dos segons despuix, es va expulsar a Gagarin. A 2,5 km d'altitut, el paracaigudes principal es va desplegar des de la nau espacial Vostok.

El paracaigudes de Gagarin es va obrir casi de colp i repent i uns dèu minuts despuix, a les 08:05 A.1___, Gagarin va aterrisar. Tant ell com la nau espacial varen aterrisar en paracaigudes 26 km al suroest d'Engels, en la regió de Saratov en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.

Una grangera i la seua neta, Rita Nurskanova, varen observar l'estranya escena d'una figura en un trage taronja lluenta i un gran caixco blanc que aterrisava prop d'ells en paracaigudes. Gagarin va recordar més vesprada: "Quan em varen vore en el meu trage espacial i el paracaigudes arrastrant-se mentres caminava, varen començar a retrocedir en por. Els vaig dir, no tinguen por, soc un ciutadà soviètic com vostés, que havia descendit de l'espai i dec trobar un teléfon per a cridar a Moscou!"

Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats

El 25 de març de 2011 l'Assamblea General de les Nacions Unides en la Resolució 65/271 "declara el 12 d'abril Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats, en el que es commemorarà cada any a nivell internacional el principi de l'era espacial per a l'humanitat, reafirmant que la ciència i la tecnologia espacials contribuïxen de manera important a alcançar els objectius de desenroll sostenible, a aumentar el benestar dels Estats i els pobles, i a assegurar que es veja complida la seua aspiració de reservar l'espai ultraterrestre per a fins pacífics".

En l'efeméride es vol commemorar cada any el principi de l'era espacial i reafirmar que la ciència i la tecnologia còsmica contribuïxen de manera crucial a conseguir els objectius de desenroll sostenible i aumentar el benestar dels Estats i els pobles. També es busca sensibilisar al món per a assegurar que es complixca l'aspiració de reservar l'espai ultraterrestre a fins pacífics, perseverar en els esforços per a que tots els Estats puguen gojar dels beneficis derivats d'eixes activitats, i mantindre l'espai com a patrimoni de tota l'humanitat.

Bibliografia

• Angelo, Joseph A.5___ (2014). Human Spaceflight (en en), New York: Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-0891-9.
• Colin Burgess, Rex Hall. The first Soviet cosmonaut team: their lives, legacy, and historical impact, Praxis, pp. 356. ISBN 978-0-387-84823-5.
• Jenks, Andrew (2011). «The sincere deceiver: Yuri Gagarin and the search for a higher truth», Into the Cosmos: Space Exploration and Soviet Culture (en en), Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press, pp. 107–132. ISBN 978-0-8229-7746-9.
• Rex Hall, David Shayler. The rocket men: Vostok & Voskhod, the first Soviet manned spaceflights, Springer, pp. 350. ISBN 1-85233-391-X.
• Антон Первушин. 108 минут, изменившие мир, Эксмо. ISBN 978-5-699-48001-2. (Anton Pervushin. 108 minutes which changed the world; en rus)

Enllaços externs

• Vostok 1 - activitat educativa: naus espacials de la Terra i la Lluna.