Assent eyectable
Un assent eyectable, també conegut com a assent expulsable o assent lanzable,[1][2] és un dispositiu dissenyat per a salvar les vides del pilot o atres tripulants d'una aeronau, normalment militar, en cas d'emergència. Existixen multitut de dissenys, pero en la majoria dels models el pilot acciona un mecanisme que propulsa l'assent a gran velocitat fòra de l'aeronau per mig d'una càrrega explosiva o un motora eixida, duent al pilot en ell, i una volta fòra de l'aeronau l'assent desplega un paracaigudes. Este tipo d'assents són comuns en els avions de combat. En algunes aeronaus també s'ha provat el concepte de la càpsula d'escape eyectable.
Història
Quan l'avió es va introduir com a arma de combat, els primers pilots de caça pensaven que era un acte de covardia abandonar l'avió si este era derribat, per lo que no veen en bons ulls els paracaigudes.
No obstant, la Segona Guerra Mundial va canviar la mentalitat dels soldats de les forces aérees i estos varen deixar de tindre eixe romanticisme dels primers asos. Les màquines eren més complexes i letals, per lo que la pèrdua de tripulacions era molt indesijable per l'experiència que es perdia. Durant esta época l'avió a hèliç alcançava velocitats de fins a 700 km/h, per lo que abandonar les cabines tancades, per la pressió dinàmica, era una tasca que exigia tota la concentració i fortalea del tripulant. No era rar que persones ferides que hagueren escapat moriren per no poder botar, per lo que es va escomençar a estudiar métodos per a salvar les vides d'estes persones.
Primers mecanismes
L'arribada dels reactors i les seues velocitats propenques als 1000 km/h varen confirmar que botar no era la solució, puix molts morien en chocar en la coa de l'avió. El problema a resoldre era cóm alluntar ràpidament al pilot de l'avió. A principis de la década dels quaranta, durant les primeres proves dels reactors alemans, es varen equipar estos en assents eyectores en aire comprimit, els quals varen salvar vides de pilots de proves. Este mecanisme havia segut patentat en eixa mateixa época en Suècia.
Durant la guerra, dos països varen ser els majors investigadors de tecnologies d'escape: Alemània i el Regne Unit. En este últim, la firma Martin-Baker va dur la davantera sobre investigacions, més en la finalitat del conflicte, ya que va aplegar un enorme cabal de coneiximent a les seues mans; no obstant, el primer avió de combat en que es varen instalar de série estos mecanismes d'evacuació va ser l'alemà Heinkel He 219 Uhu. L'aire comprimit, i despuix el nitrogen, varen ser les primeres solucions per a impulsar els assents durant una eixida d'emergència, pero para açò s'exigia que els pilots es eyectaran entre llímits mínims i màxims de velocitat (entre 200 i 250 nucs) i altura (entre 1000 i 10 000 peus). Novament es necessitava un pilot conscient per a saber la seua posició respecte a la terra, per lo que els dispositius no eren 100 % segurs.
L'introducció de l'eixida
El colp en la corrent d'aire era un factor que causava lesions facials en molts pilots eyectados, per lo que com a primera mida es va utilisar un capuchón de tela que el pilot desplegava en tirar de les anelles de l'assent ubicades sobre el cap. Atres lesions es devien a l'incorrecta posició dels braços i cames en colpejar en la cabina.
Els conceptes de eyecció es varen seguir perfeccionant i ademés l'introducció de l'electrònica en els sistemes de vol va permetre que els assents contaren en accelerómetros i giróscopos, ademés de dispositius automàtics que fixen el cap i les extremitats del pilot a posicions segures per a l'eyecció. En açò s'aplega a la tercera generació d'assents que són denominats en capacitat zero-zero, ya que funcionen des de velocitat i altitut zero, fins a velocitats supersòniques i grans altures. Eixemples d'ells són el:
- Martin-Baker MK14
- McDonnell Douglas ACES II
- Zvezda K-36 DM
Actualment està en estudi l'instalació d'estos assents en helicòpters, sent el helicòpter Kamov Ka-50 el primer en utilisar-los, ya que dispon d'una càrrega explosiva per a desfer-se del rotor coaxial.
Inicialment, al transbordador espacial se li va dotar d'estos assents, pero quan el número de passagers va aumentar, l'instalació d'este sistema es va tornar massa complexa i es varen retirar.
Referències
- ↑ A Dictionary of Aviation, David W. Wragg. ISBN 10: 0850451639 / ISBN 13: 9780850451634, 1st Edition Published by Osprey, 1973 / Published by Frederick Fell, Inc., NY, 1974 (1st American Edition.), Page 117.
- ↑ García de la Costera (2003). Terminologia aeronàutica, Edicions Díaz de Sants. ISBN 84-7978-579-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asiento eyectable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.