Giróscopo

Giróscopo

El giróscopo o giroscopi (del grec σκοπέω, skopeo, ‘vore’ i γῦρος, girs, ‘gir’) és un dispositiu mecànic que servix per a medir, mantindre o canviar l'orientació en l'espai d'algun aparat o vehícul.

Està format essencialment per un cos en simetria de rotació que gira al voltant del eix de dita simetria. Quan el giróscopo se somet a un moment de força que tendix a canviar l'orientació del seu eix de rotació, té un comportament aparentment paradòxic, ya que canvia d'orientació (o experimenta un moment angular en tot cas, si està restringit) girant respecte d'un tercer eix, perpendicular tant a aquell respecte del com li l'ha espentat a girar, com al seu eix de rotació inicial. Si està montat sobre un soporte de Cardano que minimisa qualsevol moment angular extern, o si simplement gira lliure en l'espai, el giróscopo conserva l'orientació del seu eix de rotació davant forces externes que tendixquen a desviar-ho millor que un objecte no giratori; es desvia molt manco, i en una direcció diferent.

Presenta, per tant, dos propietats fonamentals: l'inèrcia giroscòpica o "rigidea en l'espai" i la precesión, que és l'inclinament de l'eix en àngul recte davant qualsevol força que tenda a canviar el pla de rotació. Estes propietats es manifesten a tots els cossos en rotació, inclosa la Terra. El terme giróscopo s'aplica generalment a objectes esfèrics o en forma de disc montats sobre un eix, de manera que puguen girar lliurement en qualsevol direcció; estos instruments s'ampren per a demostrar les propietats anteriors, per a indicar moviments en l'espai, o per a produir-los.

Este fenomen físic, el efecte giroscòpic, pot observar-se fàcil i cotidianamente en peonzas, o monedes llançades a rodar, per eixemple, encara que per supost, qualsevol objecte giratori funciona en cert modo, com giróscopo. El gir en vol impartit pel jugador a un baló de rugby, o el d'una bela disparada des d'un arma d'ánima rayada per a estabilisar la seua trayectòria són eixemples d'aplicació de l'efecte.