Anar al contingut

Yuri Gagarin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

Yuri Alekséyevich Gagarin[lower-alpha 1](en rus, Юрий Алексеевич Гагарин; Klúshino, Óblast Occidental, 9 de març de 1934 - Kirzhach, Óblast de Vladímir, 27 de març de 1968) va ser un cosmonauta i pilot soviètic que es va convertir en el primer home en viajar al espai exterior, conseguint una important fita en la carrera espacial; la seua càpsula, Vostok 1, va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961. Gagarin va passar a ser una celebritat internacional i va ser guardonat en numeroses medalles i títuls, inclós el d'Héroe de l'Unió Soviètica, la major condecoració del seu país.[1]

Gagarin va nàixer en el poble de Klúshino, prop de Gzhatsk (una ciutat despuix rebatejada en el seu nom, Gagarin). En la seua joventut va treballar en una fundició d'acer en la ciutat de Liúbertsi. Despuix es va unir a la Força Aérea Soviètica com a pilot i va ser destinat a la base aérea de Luostari, prop de la frontera en Noruega, abans de ser seleccionat per al programa espacial de l'Unió Soviètica, junt a atres cinc candidats a cosmonauta. Despuix del seu pioner vol espacial, Gagarin va passar a ser director adjunt d'entrenament del Centre d'Entrenament de Cosmonautas, institució que també més vesprada va ser renombrada en el seu honor. Ademés, va ser elegit primer diputat del Sóviet de l'Unió en 1962 i despuix del Sóviet de les Nacionalitats, respectivament les cambres baixa i alta del Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica, màxim orgue llegislatiu de l'Unió Soviètica.

La seua òrbita en la nau Vostok 1 va ser el seu únic vol espacial, encara que va ser designat com a tripulant de reserva per a la missió Soyuz 1, que va terminar en un accident mortal en el que va fallir el seu amic i companyer cosmonauta Vladímir Komarov. Convertit en un héroe i tement per la seua vida, les autoritats soviètiques li varen prohibir permanentment realisar més vols espacials. No obstant, se li va permetre tornar a pilotar avions despuix de completar el 17 de febrer de 1968 un curs d'entrenament en l'Acadèmia d'Ingenieria de la Força Aérea Zhukovski. Finalment, cinc semanes despuix, Gagarin va morir quan el caça d'entrenament MiG-15 que pilotava junt al seu instructor de vol es va estrelar prop de la localitat de Kirzhach.[1]

Infància i joventut

Yuri Gagarin va nàixer el 9 de març de 1934 en el poble de Klúshino,[2] prop de Gzhatsk (una localitat hui batejada en el seu nom).[3] Els seus progenitors treballaven en un koljós, una granja colectiva,[4] a on el seu pare Alekséi Ivánovich Gagarin era carpintero i la seua mare Anna Timoféievna Gagárina (de fadrina, Matvéieva) s'ocupava d'una granja lletera.[5] Va ser el tercer de quatre germans. El seu germà major Valentí havia naixcut en 1924 i para quan Yuri va vindre al món ya ajudava en les vaques de la granja. La seua germana Zoya, naixcuda en 1927, va ajudar a cuidar del chicotet Yuri i el seu germà menor Borís, que naixeria en 1936.[6][7]


Com a millons de ciutadans soviètics, la família Gagarin va sofrir l'ocupació nazi de l'Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, puix Klúshino va ser ocupada en novembre de 1941 durant l'alvanç alemà cap a Moscou i un oficial germà es va instalar en la residència Gagarin. La família va rebre permís per a construir una cabanya de fanc de 9 m2 de superfície en el terreny atrasser de la casa i allí varen tindre que viure durant vintidós mesos fins al final de l'ocupació.[8] Els dos germans majors varen ser deportats pels alemans en 1943 a Polònia com a mà d'obra esclava i no varen poder retornar fins al final de la guerra en 1945.[9][10] Un any despuix tota la família es va mudar a Gzhatsk, a on Yuri va continuar la seua educació secundària.[8]

Gagarin com a cadet del club de vol de Sarátov (c. 1954).

En 1950, quan tenia 16 anys, Gagarin va iniciar el seu aprenentage com a treballador d'una fundició en una acería en Liúbertsi, prop de Moscou,[9][10] a l'hora que es va matricular en una escola local de classes vespertines per a treballadors jóvens.[11] Despuix de graduar-se en 1951 en eixa escola vocacional, en honors en l'elaboració de mòles i treball de fundició,[11] va ser seleccionat per a una formació adicional en l'Escola de Tècnica Industrial de Sarátov, en la que va estudiar tractors.[9][10][12] En Sarátov, es va presentar voluntari en un club de vol local per a un entrenament de fin de semana com a cadet aéreu soviètic, a on va rebre instrucció per a pilotar un biplano i despuix un Yak-18.[10][12] Al temps guanyava un sòu extra com a treballador de moll a temps parcial en el riu Volga.[8]

Força Aérea Soviètica

En 1955, va ser admés en la Primera Escola Superior de Pilots de la Força Aérea Chkálovski, una escola d'aviació en Oremburgo[13][14] a on va començar la seua formació per a pilotar el Yak-18 que ya li era familiar i, en febrer de 1956, es va graduar en l'entrenament de MiG-15.[13] Gagarin va sofrir dos aterrisages accidentats en l'avió biplaza d'instrucció, en lo que es va arriscar a ser despedit de l'entrenament de pilots. No obstant, el comandant del regiment va decidir donar-li una atra oportunitat en els aterrisages i el seu instructor de vol li va posar un coixí en l'assent per a millorar la seua visió des de la cabina, en lo que va conseguir aterrisar be. Completada la seua evaluació en l'aeronau d'entrenament,[15] va començar a volar solament en 1957.[9]

El 5 de novembre de 1957, ya havia acumulat 166 hores i 47 minuts de temps de vol, per lo que va ser ascendit a tinent en la Força Aérea Soviètica. Es va graduar de l'escola de vol al sendemà i va ser enviat a la Base Aérea de Luostari, prop de la frontera noruega en l'Óblast de Múrmansk, per a una assignació de dos anys en la Flota del Nort.[16] El 7 de juliol de 1959, va ser nomenat Pilot Militar de 3.ª classe.[17] Despuix d'interessar-se en l'exploració espacial despuix del llançament de la sonda espacial Lluna 3 el 6 d'octubre de 1959, el tinent coronel Babushkin va respalar i va remetre la seua recomanació de Gagarin per al Programa espacial de l'Unió Soviètica.[16][18] Per a llavors, havia acumulat 265 hores de temps de vol.[16] El 6 de novembre de 1959, va ser ascendit a tinent primer[17] i tres semanes despuix va ser entrevistat per una comissió mèdica per a la seua classificació per al programa espacial.[16]

Programa espacial soviètic

Selecció i entrenament

Vore també: programa Vostok

La selecció de Gagarin per al Programa Vostok va ser supervisada per la Comissió Mèdica Central de Vol dirigida pel Major General Konstantín Fiódorovich Borodín del Servici Mèdic del Eixèrcit soviètic. Es va sometre a proves físiques i sicològiques realisades en el Hospital d'Investigació Científica Central d'Aviació, en Moscou. Eixa comissió mèdica estava comandada pel coronel A. S. Usánov, i d'ella també formaven partix el coronel Yevgueni Anatóliyevich Kárpov, posterior director del Centre d'entrenament, el coronel Vladímir Ivánovich Yazdovski, cap mèdic per al vol de Gagarin, i el major general Aleksandr Nikoláyevich Babiychuk, un oficial mèdic de l'estat major del Comandant en Cap de la Força Aérea Soviètica.[19] La comissió va llimitar la seua selecció a pilots d'entre 25 i 30 anys. L'ingenier cap del programa, Serguéi Koroliov, va especificar també que els candidats devien pesar menys de 72 kg i no ser més alts d'1,70 metros per a cabre en l'espai llimitat de la nau espacial Vostok;[20][21] Gagarin media 1,57 metros.[22]


Dels 154 pilots preseleccionados per les seues unitats de la Força Aérea, els meges militars varen elegir a 29 candidats a cosmonauta, dels quals 20 varen resultar aprovats pel Comité de Credencials del Govern de l'Unió Soviètica. Els primers dotze, inclós Gagarin, varen rebre l'aprovació el 7 de març de 1960; a ells es varen afegir huit més en vàries órdens posteriors emeses fins a juny.[19] Gagarin va començar a entrenar en l'aeròdrom Jodynka, en el centre de Moscou, el 15 de març de 1960 baix un règim d'entrenament que implicava eixercicis físics vigorosos i repetitius que Alekséi Leónov, membre del grup inicial de dotze, va descriure com alguna cosa similar a la preparació per als Jocs Olímpics.[23] En abril de 1960, varen començar a practicar bots en paracaigudes en l'óblast de Sarátov i cada u va completar entre 40 i 50 bots, tant a baixa com a gran altitut, en terra i en aigua.[24]

Gagarin contava en el favor dels seus companyers, puix quan se'ls va demanar que votaren anónimamente per un candidat que, ademés d'ells, els agradaria que fòra dels primers en volar, tots menys tres ho varen elegir a ell.[25] U d'estos candidats, Yevgueni Jrunov, creïa que Gagarin estava molt concentrat i s'exigia molt a sí mateix i als demés quan era necessari.[26] El 30 de maig de 1960, va ser seleccionat per a un grup d'entrenament accelerat, conegut com «Els Sis de Vanguarda» o «Els Sis de Sochi»,[27] del com s'elegirien els primers cosmonautas del programa Vostok. Els atres membres del grup varen ser Anatoli Kartashov, Andrián Nikoláyev, Pável Popóvich, Guerman Titov i Valentí Varlámov. No obstant, Kartashov i Varlámov varen resultar ferits i varen ser reemplaçats per Jrunov i Grigori Neliúbov.[28]

Com a varis dels candidats seleccionats per al programa, inclós Gagarin, no tenien títuls d'educació superior, es varen inscriure en un programa de cursos per correspondència en l'Acadèmia d'Ingenieria de la Força Aérea Zhukovski. Yuri es va inscriure en el programa en setembre de 1960 i no va obtindre el seu diplomar d'especialiste fins a principis de 1968.[29][30] També va ser somés a experiments dissenyats per a provar la seua resistència física i sicològica, com les proves d'hipoxia (falta d'oxigen) en les que els cosmonautas varen ser tancats en una cambra d'aïllament en la que l'aire es bombejava llentament, o experimentant força g centrífuga.[28][31] Les proves sicològiques varen incloure ficar als candidats en una cámara anecoica en complet aïllament, en la qual Gagarin va permanéixer del 26 de juliol al 5 d'agost.[32][24] En agost de 1960, un mege de la Força Aérea Soviètica va evaluar la seua personalitat de la següent manera:

Modest; s'avergonyix quan el seu humor és massa àcit; alt grau de desenroll intelectual evident en Yuri; memòria fantàstica, es distinguix dels seus colegues pel seu agut i ampli sentit d'atenció al seu entorn; una imaginació ben desenrollada; reaccions ràpides, perseverante, es prepara minuciosament per a les seues activitats i eixercicis d'entrenament, domina la mecànica celest i les fòrmules matemàtiques en facilitat, ademés de descollar en matemàtiques alvançades; no es autolimita quan té que defendre el seu punt de vista si ho considera correcte. Sembla que entén la vida millor que molts dels seus amics.[25]
Càpsula espacial Vostok 3KA de Gagarin en el museu de RKK Energiya en Koroliov, prop de Moscou.

Els Sis de Vanguarda varen rebre el títul de pilot-cosmonauta en giner de 1961 i varen participar en un examen de dos dies realisat per una comissió interdepartamental especial dirigida pel tinent general Nikolái Kamanin, el supervisor del programa Vostok.[28] La comissió es va encarregar de classificar als candidats en funció de la seua preparació per a la primera missió humana Vostok. El 17 de giner varen ser posats a prova en un simulador de l'Institut d'Investigació de Vol M. M. Grómov dins d'una rèplica a tamany real de la càpsula Vostok. Gagarin, Nikoláyev, Popóvich i Titov varen rebre excelents calificacions en el primer dia de la prova, en la qual se'ls va demanar que descrigueren les diverses fases de la missió, seguides de preguntes de la comissió.[26] El segon dia, se'ls va realisar un examen escrit, despuix del qual la comissió especial va classificar a Gagarin com el millor candidat. Ell i els següents dos cosmonautas de major ranc, Titov i Neliúbov, varen ser enviats a Tyuratam per als preparatius finals.[26] El 7 d'abril, Gagarin i Titov varen ser seleccionats per a entrenar en la nau espacial ya preparada per al vol. El historiador Asif Siddiqi va escriure sobre la selecció final:

Al final, en la reunió de la Comissió d'Estat el 8 d'abril, Kamanin es va posar de peu i va nominar formalment a Gagarin com a pilot principal i a Titov com a suplementari. Sense molta discussió, la comissió va aprovar la proposta i va passar a atres qüestions llogístiques d'última hora. Es va assumir que en cas que Gagarin sofrira problemes de salut abans de l'envolament, Titov ocuparia el seu lloc i Neliúbov passaria a ser suplementari.[33]

Vostok 1

Artícul principal → Vostok 1.
Yuri Gagarin just abans de l'envolament de la Vostok 1, el 12 d'abril de 1961.

El 12 d'abril de 1961, a les 6:07 a. m. UTC es va llançar la nau espacial Vostok 3KA-3 (Vostok 1) des del Cosmódromo de Baikonur en Yuri Gagarin a bordo, el primer humà en viajar a l'espai. Va usar el distintiu de cridada Kedr –en rus: Кедр, pi siberiano o cedre[34] i durant el llançament de l'eixida es va registrar per ràdio el següent diàlec entre la sala de control i el cosmonauta:



La despedida de Gagarin a Koroliov usant la paraula informal ¡Poyéjali! (Поехали!, ¡Anem!) es va fer despuix molt popular en el bloc comuniste perque s'usava per a referir-se al començ de l'era espacial.[35][36] Els cinc motors de la primera etapa varen cremar combustible fins que els quatre impulsors laterals es varen desprendre per a deixar la nau en una trayectòria suborbital en solament el motor central, moment en el que la part central es va separar i la part superior ho va dur a l'òrbita. Una volta que esta part va terminar d'impulsar la càpsula, esta també es va separar de la nau espacial. Gagarin va estar orbitando el nostre planeta durant 108 minuts fins que a uns 7000 metros d'altitut va ser expulsat de la càpsula descendent segons lo planejat i va aterrisar en Kazakhstan usant un paracaigudes.[37][38] S'havia convertit aixina en el primer ser humà en orbitar la Terra.[39]


En el seu informe posterior al vol va descriure que «La sensació de ingravidez era alguna cosa desconeguda en comparació a les condicions de la Terra; t'assentes com si estigueres penjat de correges en una posició horisontal, com suspés».[40] També va escriure en la seua autobiografia, llançada el mateix any, que durant la reentrada va cantar la cançó «La pàtria sent, la pàtria sap» («Родина слышит, Родина знает»).[41] Mentres estava volant, una orde especial d'autoritats soviètiques va reconéixer a Gagarin com a pilot militar qualificat de primera classe i va ser ascendit al ranc de major.[17][41]

Existia la preocupació de que el récort del vol espacial no fora certificat per la Federació Aeronàutica Internacional (FAI), l'organisme rector mundial d'estandardisació i manteniment de registres, que en eixe moment requeria que el pilot aterrisara en la nau.[42] El pilot i les autoritats soviètiques inicialment es varen negar a admetre que no havia aterrisat en la seua nau espacial per a aixina obtindre el reconeiximent,[43] pero la mentira es va destapar quatre mesos despuix, despuix del vol de Titov en la Vostok 2. Segons les antigues definicions de la FAI, la missió s'hauria considerat un vol espacial "incomplet".[44][45] A pesar de tot, el récort va ser certificat i reafirmat novament per la FAI, que va revisar les seues regles i va reconéixer que els passos crucials del llançament, òrbita i tornada segurs del pilot s'havien conseguit. Gagarin continua sent reconegut internacionalment com el primer humà en l'espai i el primer en orbitar la Terra.[46][1]

Despuix de la Vostok 1

Guerman Titov, Nikita Jrushchov i Gagarin en la Plaça Roja el 20 de novembre de 1961.

El vol de Gagarin va ser un triumfo per al programa espacial soviètic i ho va convertir en un héroe nacional de l'Unió Soviètica i del Bloc comuniste, aixina com en una celebritat mundial. Periòdics de tot lo món varen publicar la seua biografia i detalls del seu vol, mentres que en Moscou es va organisar una llarga caravana de vehículs en la que va desfilar escoltat per importants càrrecs de l'Unió Soviètica fins al Kremlin a on, en una luxosa cerimònia, Nikita Jruschov li va otorgar el títul d'Héroe de l'Unió Soviètica. Atres ciutats del país també varen realisar celebracions massives, l'escala de les quals solament va ser superada pels Desfilades de la Victòria de la Segona Guerra Mundial.[47]

Multitudinària benvinguda a Gagarin en Varsòvia, Polònia (1961)


Gagarin es va guanyar una reputació com a personage públic expert i va destacar pel seu somriure carismàtic.[48][49][50] El 15 d'abril de 1961, acompanyat de funcionaris de l'Acadèmia de Ciències de l'Unió Soviètica, va respondre preguntes en una conferència de prensa en Moscou a la que, segons els informes, varen assistir mil periodistes.[51]

Va visitar el Regne Unit tres mesos despuix de la missió Vostok 1, anant a Londres i Mánchester,[48][52] ciutat esta última en la que va rebujar un paraigües en mig d'una copiosa pluja i va insistir que el sostre del coche descapotable en el que viajava permaneixquera obert per a que les multituts que lo vitoreaban pogueren vore-ho.[48][53] En els quatre mesos posteriors al seu vol històric va viajar a Brasil, Bulgària, Canadà, Cuba, Checoslovàquia, Finlàndia, Hongria i Islàndia, encara que en total va acceptar invitacions per a viajar a uns trenta països en anys posteriors.[54][55] Per la seua popularitat com a símbol d'un triumfo soviètic en la carrera espacial, el president nortamericà John F. Kennedy li va prohibir visitar els Estats Units.[56]


La figura de Gagarin es va convertir en icon del triumfo del sistema soviètic i va servir d'eixemple per als seus conciutadans, com ell mateixa ho manifestaria en el seu llibre Veig la terra:


En 1962, Gagarin va començar a servir com diputat del Sóviet de l'Unió,[57] i va ser elegit membre del Comité Central de l'Unió Comunista de la Joventut (Komsomol). Despuix va retornar a la Ciutat de les Estreles, les instalacions dels cosmonautas, a on va passar varis anys treballant en dissenys per a una nau espacial reutilisable. Va ascendir al ranc de tinent coronel de les Forces Aérees Soviètiques el 12 de juny de 1962 i a coronel el 6 de novembre de 1963.[17] El 20 de decembre, es va convertir en Director Adjunt d'Entrenament de les instalacions d'entrenament de cosmonautas.[58] Les autoritats soviètiques, inclós Kamanin, varen tractar de mantindre-ho alluntat de qualsevol vol, preocupats per perdre al seu héroe en un accident i varen senyalar que era «massa volgut per l'humanitat com per a arriscar la seua vida en benefici d'un vol espacial ordinari».[59] Kamanin també estava preocupat per l'afició a la beguda de Gagarin i creïa que el seu repentí ascens a la fama havia afectat al cosmonauta, puix encara que alguns coneguts diuen que havia segut un «bebedor sensat», la seua agenda de gires ho situava en events socials en els que es consumia molt alcohol.[9][12]

Yuri Gagarin en una cerimònia en 1963.
Gagarin en Suècia en març de 1964.

Dos anys despuix, va ser reelegit com a diputat de l'Unió Soviètica, pero esta volta per al Sóviet de les Nacionalitats, la cambra alta.[57] A l'any següent, va començar a preparara de nou com pilot de combat[60] i va actuar com a pilot de respal per al seu amic Vladímir Mijáilovich Komarov en el vol de la Soyuz 1 despuix de cinc anys sense servir en este rol. Kamanin s'havia opost a la reasignación de Gagarin com a entrenador de cosmonautas perque havia aumentat de pes i les seues habilitats de vol s'havien deteriorat, lo que no va impedir que seguira sent considerat un ferm candidat a pilotar la Soyuz 1 fins que va ser reemplaçat per Komarov en abril de 1966 i reasignado a la Soyuz 3.[61]


El llançament de la Soyuz 1 es va afanyar per pressions polítiques[62] i a pesar de les protestes de Gagarin perque creïa que eren necessàries més precaucions de seguritat.[63] Va acompanyar a Komarov a l'eixida abans del llançament i li va transmetre instruccions des del control de terra en acabant de que sorgiren múltiples fallos en els sistemes de la nau espacial.[64] A pesar de tots els seus esforços, els paracaigudes de la Soyuz 1 no es varen obrir i la nau es va estrelar en terra provocant la mort instantànea de Komarov.[65] Despuix de l'accident a Gagarin li varen prohibir permanentment participar en la preparació de nous cosmonautas i en vols espacials,[66] ademés d'impedir-li volar solament, una degradació que mai va acceptar plenament i que va lluitar per recuperar. Va ser rellevat temporalment dels seus deures militars per a enfocar-se en lo acadèmic en la promesa de que podria recomençar els entrenaments de vol.[67] El 17 de febrer de 1968, va defendre en èxit la seua tesis d'ingenieria aeroespacial sobre el tema de la configuració aerodinàmica del avió espacial i es va graduar cum laude en l'Acadèmia d'Ingenieria de la Força Aérea Zhukovski.[30][67][68]

Vida privada

Gagarin i la seua esposa Valentina en un concert en Moscou en 1964.

A Gagarin li encantava el deport: jugava al hockey sobre gèl com a porter,[69] era aficionat al bàsquet i va ser entrenador de l'equip d'este deport en l'Escola Tècnica Industrial de Sarátov, ademés de ser àrbit.[70]


En 1957, mentres era cadet en l'escola de vol, va conéixer en les celebracions del Primer de Maig en la Plaça Roja de Moscou a Valentina Goriácheva,[71] una tècnica mèdica que s'havia graduat de l'Escola de Medicina d'Oremburgo[10][12][72] en la que es va casar el 7 de novembre d'eixe any,[10] el mateix dia en que Gagarin es graduava en la seua escola de vol. Varen tindre dos filles:[73][74] Elena Yúrievna Gagárina, naixcuda en 1959,[74] que és historiadora de l'art i ha treballat com a directora general dels Museus del Kremlin de Moscou des de 2001;[75][76] i Galina Yúrievna Gagárina, naixcuda en 1961,[74] professora d'economia i cap de departament en l'Universitat Russa d'Economia Plejánov en Moscou.[75][77] En setembre de 1961, quan ya era una celebritat, Gagarin va ser descobert per la seua esposa en un centre turístic del Mar Negra mantenint relacions en una enfermera que ho havia cuidat despuix d'un accident de navegació, per lo que va intentar escapar a través d'una finestra i va botar d'un balcó del segon pis, pero es va lesionar en el rostre i li va quedar una cicatriu permanent sobre la seua cella esquerra.[9][12]


Algunes fonts sostenen que Gagarin va comentar durant el seu vol: «No veig Deu ací dalt», encara que tals paraules no apareixen en el registre lliteral de les seues conversacions en les estacions terrestres durant el vol espacial.[1][78] En una entrevista de 2006, el coronel Valentí Petrov, amic del cosmonauta, va declarar que ell mai va dir eixes paraules i que la cita es va originar en el discurs de Nikita Jrushchov en el ple del Comité Central del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica sobre la campanya antirreligiosa de l'estat, qui va dir que «Gagarin va volar a l'espai, pero no va vore allí cap Deu».[79][1] Petrov també va comentar que el pilot havia segut batejat de chiquet en l'Iglésia ortodoxa russa, mentres que en 2011 en un artícul de la revista Foma es varen citar unes paraules del rector de l'iglésia ortodoxa de la Ciutat de les Estreles que sostenien que «Gagarin va batejar a la seua filla major Elena poc abans del seu vol espacial, la seua família solia celebrar el Nadal i les Pasqües i tenien icons en casa».[80][1]

Decés

Obelisc alçat en 1975 en el lloc de la mort de Gagarin i Seryoguin en el raión de Kirzhach.

El 27 de març de 1968, mentres realisaven un vol rutinari d'entrenament des de la Base Aérea Chkálovski, Gagarin i l'instructor de vol Vladímir Seryoguin varen perdre la vida quan la seua caça de combat MiG-15UTI n.º 612739, número de fuselage 18, de fabricació checa,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingutes va estrelar prop de la ciutat de Kirzhach. Els cossos d'abdós varen ser incinerats i les seues cendres inhumades en la Necròpolis de la Muralla del Kremlin.[81] La causa de l'accident en que varen morir no està clarificada degut a que sempre ha estat envolta en el secretisme, lo que ha propiciat el sorgiment de vàries teories.[82][83] Es varen portar a terme a lo manco tres investigacions sobre l'accident per part de la Força Aérea, per orde oficial del govern i pel KGB.[84][85] Segons una biografia de Gagarin escrita per Jamie Doren i Piers Bizony titulada Starman: La veritat darrere de la llegenda de Yuri Gagarin, el KGB va treballar «no solament junt a la Força Aérea i els membres de la comissió oficial, sino contra ells».[84]

L'informe de el KGB, desclasificado en març de 2003, va rebujar vàries teories conspirativas i va indicar que les accions del personal de la base aérea varen contribuir a l'accident. Sosté que un controlador de tràfic aéreu li va proporcionar a Gagarin informació meteorològica desactualizada i que, en el moment del seu vol, les condicions havien empijorat significativament. La tripulació en terra també va deixar adossats a l'aeronau uns depòsits de combustible externs que el seu pla de vol no necessitava. L'investigació va concloure que l'avió va entrar en barrena, ya fora per l'impacte en un pardal o per una maniobra repentina per a esquivar a un atre avió, pero per culpa de l'informe meteorològic desactualizado que tenien, els dos tripulants varen creure que la seua altitut era major de lo que era i no varen poder reaccionar adequadament per a detindre la barrena del MiG-15.[85] Una atra teoria, proposta en 2005 per l'investigador original de l'accident, planteja el hipòtesis de que la tripulació o el pilot anterior va deixar accidentalment un respirader de la cabina obert, lo que els va provocar asfíxia i va deixar a la tripulació incapaç de controlar l'avió.[82] Una teoria similar, publicada en la revista Air & Space, és que la tripulació va detectar el respirader obert i va eixecutar un descens en picat, lo que els va fer perdre el coneiximent i estrelar-se.[83]

Un MiG-15UTI, el mateix tipo d'avió en que es va estrelar Gagarin.


El 12 d'abril de 2007, el Kremlin –governe rus– va vetar una nova investigació sobre l'accident perque no veen cap raó per a posar-l'en marcha.[86] En abril de 2011, varen ser desclasificados els documents d'una comissió de 1968 creada pel Comité Central de el PCUS per a investigar l'accident, els quals varen revelar que la seua conclusió original era que Gagarin o Seryoguin havien maniobrat bruscament, ya fòra per a evitar un globo meteorològic o per a evitar la «entrada en el llímit superior de la primera capa de núvols», lo que va dur a l'avió a un «règim de vol supercrítico i a la seua immersió en condicions meteorològiques complexes».[87]

Alekséi Leónov, membre d'una comissió estatal creada per a investigar la mort de Gagarin, estava portant a terme sessions d'entrenament en paracaigudes eixe dia i va escoltar «dos sorolls forts a lo llunt». Va creure que un Sukhoi El seu-15 volava per baix de la seua altitut mínima i, «sense donar-se conte per les males condicions meteorològiques, va passar a 10 o 20 metros de l'avió de Yuri i Seryoguin mentres trencava la barrera del sò», creant una turbulència que hauria dut al MiG-15UTI a una barrena incontrolable. Leónov va dir que el primer esclat que va escoltar va ser el de l'avió trencant la barrera del sò i el segon va ser l'accident de l'avió.[88] En una entrevista de juny de 2013 en la cadena de televisió russa RT, Leónov va afirmar que un informe sobre l'accident va confirmar la presència d'un atre avió, un El seu-15 «no autorisat» que volava per la zona, pero li havien prohibit, com a condició per a que se li permetera parlar de l'informe desclasificado, que revelara el nom del pilot de l'El seu-15, un home que ya tenia 80 anys i no gojava de bona salut.[89]

Premis i honors

Medalles i órdens del mèrit

El 14 d'abril de 1961, Gagarin va ser honrat en una desfilada de dèneu quilómetros de llongitut al que varen assistir millons de persones i que va concloure en la Plaça Roja. Despuix d'un breu discurs, se li va nomenar Héroe de l'Unió Soviètica[90][91] i se li va guardonar en l'Orde de Lenin,[90] com a Mestre de Mèrit de Deports de l'Unió Soviètica[92] i com el primer Pilot-Cosmonauta de la URSS.[91] El 15 d'abril, l'Acadèmia Soviètica de Ciències li va otorgar la Medalla d'Or Konstantín Tsiolkovski, que du el nom del pioner rus de l'aeronàutica espacial.[93] També va rebre quatre medalles commemoratives soviètiques en el transcurs de la seua carrera.[17]


En atres països va rebre innumerables reconeiximents. En 1961 se li va honrar com a Héroe del Treball Socialiste en Checoslovàquia[94][95] i en Bulgària, país este últim en el que ademés se li va entregar l'Orde de Georgi Dimitrov.[17] En l'octau aniversari del començ de la Revolució Cubana (26 de juliol), el president de Cuba Osvaldo Dorticós Torrado ho va nomenar primer comandant de l'Orde Plaja Girón, una medalla recent creada.[96] En novembre de 1963 va ser condecorat pel president mexicà Adolfo López Mateos en l'Orde de l'Àguila Asteca durant la seua visita a la Ciutat de Mèxic.


Gagarin també va rebre la Medalla Aérea d'Or de 1960 i la Medalla De la Vaulx de 1961 de la Federació Aeronàutica Internacional en Suïssa.[97] Va rebre numerosos premis d'atres nacions eixe any, inclosa l'Estrela de la República d'Indonèsia (2.ª classe), l'Orde de la Creu de Grunwald (1.º Grau) en Polònia, l'Orde de la Bandera de la República Popular de Hongria, el Premi Héroe del Treball de la República Democràtica de Vietnam,[17] la Medalla Italiana del Dia de Colón[98] i una Medalla d'Or de la Societat Interplanetaria Britànica.[99][100] El president de Brasil Jânio Quadros ho va condecorar el 2 d'agost de 1961 en l'Orde del Mèrit Aeronàutic en grau de comandant.[101] Durant una gira per Egipte a fins de giner de 1962, va rebre l'Orde del Nilo[102] i les claus d'or de les portes d'El Caire.[55] El 22 d'octubre de 1963, Gagarin i Valentina Tereshkova varen ser honrats en l'Orde de Karl Marx de la República Democràtica Alemana.[103]

Tributs

Estàtua de Yuri Gagarin en el Real Observatori de Greenwich, Londres.

La data del vol espacial de Gagarin, el 12 d'abril, es va commemorar des de 1962 en la URSS i en la majoria dels seus antics territoris com el Dia de la Cosmonáutica.[104] Des de l'any 2000 se celebra anualment La nit de Yuri, una celebració internacional que commemora fites en l'exploració espacial.[105] En 2011 l'efeméride va ser declarada per les Nacions Unides el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats.[106]

Numerosos edificis i llocs han rebut el nom de Gagarin. El 30 d'abril de 1968 va ser batejat el Centre d'Entrenament de Cosmonautas Gagarin en la Ciutat de les Estreles.[107] La plataforma de llançament en el cosmódromo de Baikonur des d'a on es varen llançar les Sputnik 1 i Vostok 1 ara es coneix com Plataforma Gagarin. El raión de Gagarin és un districte urbà de Sebastopol, en Ucrània, que va rebre el seu nom quan la zona pertanyia a la URSS, de la mateixa manera que l'Acadèmia de la Força Aérea Gagarin de Rússia.[108] En Varsòvia està el carrer Yuri Gagarin[109] i en Armènia la localitat de Gagarin, nomenada aixina en 1961.[110]


Gagarin ha segut honrat en la Lluna per astronautes i astrònoms. Durant la missió Apolo 11 del programa espacial nortamericà en 1969, els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin varen deixar en la superfície de la Lluna una cartera commemorativa que contenia medalles en recort dels ya fallits Gagarin i Komarov.[111][112] En 1971, els astronautes del Apolo 15 David Scott i James Irwin varen deixar en el seu lloc d'aterrisage la chicoteta escultura L'Astronauta Caigut com un monument als astronautes nortamericans i els cosmonautas soviètics que varen morir en la carrera espacial; entre els quinze noms estava el de Yuri Gagarin.[113][114] En 1970, un cràter de 262 km d'ample en l'atre costat de la Lluna va rebre el seu nom.[115] També va ser inclós com a membre de la classe inaugural de 1976 del Saló Internacional de la Fama de l'Espai en Nou Mèxic.[116]

Moneda russa de dèu rublos de 2001 en el rostre de Gagarin.

El món de la música també ha volgut honrar al pioner cosmonauta. La compositora Aleksandra Pájmutova i el poeta Nikolái Dobronrávov varen escriure entre 1970 i 1971 un cicle de cançons patriòtiques soviètiques titulat La constelació Gagarin (Созвездье Гагарина, Sozvézdie Gagárina).[117] La més famosa d'estes cançons es referix al ¡Poyéjali!.[117] La seua gesta també va ser inspiració per a les peces «Hey Gagarin» de Jean-Michel Jarre en les seues Métamorphoses, «Gagarin» de Public Service Broadcasting, i «Gagarin, I loved you» de Undervud.[118]


El barco soviètic de monitorisació i control espacial Kosmonavt Yuri Gagarin va estar en servici entre 1971 i 1991,[119] mentres que l'aerollínia armènia Armavia va posar en 2011 el seu nom al seu primer avió Sukhoi Superjet 100.[120] La URSS va falcar dos monedes commemoratives en el 20 i 30 aniversari del seu vol, mentres que, en 2001, 40.º aniversari, es va posar en circulació en Rússia una série de quatre monedes en el retrat de Gagarin.[121] En 2011 també en Rússia es va falcar una moneda d'or per valor de mil rublos i una d'argent de tres rublos en commemoració del 50.º aniversari.[122]

En 2008, la Lliga Continental de Hockey, deport al que era aficionat el cosmonauta, va posar el nom de Copa Gagarin al seu trofeu de campeonat.[123] En una enquesta de 2010 de la Space Foundation nortamericana, va aparéixer com el sext héroe espacial més popular.[124] En 2013 es va estrenar un docudrama rus titulat Gagarin: First in Space (Гагарин. Первый в космосе or поехали!). Els intents anteriors de contar en el cine la seua gesta varen ser rebujats; de fet, la seua família va mamprendre accions llegals pel seu retrat en un drama fictici i va vetar un musical.[125]

Estàtues, monuments i murals

Mural en el rostre de Gagarin sobre un edifici en Odintsovo, obra de 2019 de l'artiste Jorit.

Hi ha estàtues i monuments de Gagarin en la ciutat que du el seu nom, aixina com en Oremburgo, Cheboksary, Irkutsk, Izhevsk, Komsomolsk del Amur i Yoshkar-Olá en Rússia, aixina com en Nicòsia en Chipre, Druzhkivka en Ucrània, Karagandá en Kazakhstan i Tiráspol en Moldàvia. El 4 de juny de 1980, es va inaugurar el Monument a Yuri Gagarin en la Plaça Gagarin, Avinguda de Lenin de Moscou.[126] El monument està montat sobre un pedestal de 38 m d'altura i està fet de titani. Al costat de la columna hi ha una rèplica del mòdul de descens utilisat durant el seu vol espacial.[127]


En 2011 es va desvelar una estàtua a Gagarin en l'Arc del Almirantazgo, en Londres, enfront de l'estàtua permanent de James Cook. És una còpia del monument que es troba enfront de l'antiga escola del cosmonauta en Liúbertsi.[128] En 2013 l'escultura va ser traslladada a una ubicació permanent front al Real Observatori de Greenwich.[129] En 2012 es va colocar una atra estàtua en la sèu original dels vols espacials de la NASA en South Wayside Drive d'Houston, Texas. Esta obra havia segut completada en 2011 per Alekséi Leónov, que també és artista, i va anar un regal encarregat per vàries organisacions russes. L'alcaldesa de la ciutat, Annise Parker, l'administrador de la NASA Charles Bolden i l'embaixador de Rússia Serguéi Kisliak varen estar presents durant la dedicatòria del monument.[130][131] Aixina mateix, la Federació Russa va entregar busts del cosmonauta a vàries ciutats d'Índia, entre elles la que va ser desvelada en el Planetari de Birla en Calcuta en 2012.[132] En agost de 2019 l'artiste italià Jorit va pintar el rostre de Gagarin en la frontera d'un edifici de 22 plantes del districte d'Odintsovo, prop de Moscou.[133][134] Este mural és el major retrat del cosmonauta en tot lo món.[135] El 4 d'octubre de 2019, en l'assistència del cosmonauta Serguéi Revin, es va portar a terme l'inauguració d'un bust de Gagarin en la ciutat de La Punta (Sant Luis), Argentina.[136]

50.º aniversari

Sagell postal soviètic de 1964 en honor del viage de Gagarin

El 12 d'abril de 2011 es va celebrar en tot lo món el 50.º aniversari del viage espacial de Gagarin en actes entorn a lo que s'ha cridat la nit de Yuri. L'Agència Espacial Europea (ESA) junt en les expedicions 26 i 27 en l'Estació Espacial Internacional (EEI) va colaborar en una película documental sobre el seu vol, First Orbit, que oferix gravacions de l'àudio original del vol junt a filmacions de la ruta de la Vostok 1.[137] L'expedició 27 —de tripulació russa, nortamericana i italiana— va embarcar en la Soyuz TMA-21, batejada com Gagarin en el seu honor.[138][139] Des de la EEI varen enviar també un mensage especial en video per a desijar al món una Feliç nit de Yuri, en camisetes en l'image del pilot espacial.[140]

Vore també

Valentina Tereshkova, primera dòna en anar l'espai exterior, i única dòna en fer una missió espacial en solitari.

Notes

  1. ↑ Plantilla:Cirílic. El nom de Gagarin també s'escriu a voltes Yuriy, Youri o Yury.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «dir-no-veig-deu-aqui.html Gagarin, en l'espai, mai va dir: «No veig Deu ací»... va parlar de la seua fe en el coronel Petrov». Archivat des d'el dir-no-veig-deu-aqui.html original, el 25 de giner de 2023. Consultat el 13 de març de 2021.
  2. ↑ Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 332.
  3. ↑ French, 2010, p. 270.
  4. ↑ «Yuri Gagarin».
  5. ↑ Burgess y Hall, 2009, pp. 41–42.
  6. ↑ Doren y Bizony, 2011, p. 11–12.
  7. ↑ Burgess y Hall, 2009, p. 42.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Moskvitch, Katia. «Yuri Gagarin's Klushino: forgotten home of space legend».
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Yuri Gagarin: the man who fell to Earth».
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «First man of Space – the flight and plight of Yuri Gagarin».Engineering & Technology.6(3)
  11. ↑ 11,0 11,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Yury Gagarin: Biography».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Rincon, Paul. «Profile: Yuri Gagarin».
  13. ↑ 13,0 13,1 Burgess y Hall, 2009, p. 43.
  14. ↑ Burgess y Hall, 2009, p. 352.
  15. ↑ Burgess y Hall, 2009, pp. 43–44.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Burgess y Hall, 2009, p. 45.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Юрий Алексеевич Гагарин» (en russian).
  18. ↑ Lindsay, 2013, p. 42.
  19. ↑ 19,0 19,1 Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 120.
  20. ↑ Siddiqi, 2000, p. 244.
  21. ↑ Norberg, 2013, p. 16.
  22. ↑ Impey, 2015, p. 51.
  23. ↑ Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 121.
  24. ↑ 24,0 24,1 Siddiqi, 2000, p. 248.
  25. ↑ 25,0 25,1 Siddiqi, 2000, p. 262.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Siddiqi, 2000, p. 261.
  27. ↑ Cavallaro, 2018, p. 96.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 122.
  29. ↑ Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 135.
  30. ↑ 30,0 30,1 «Диплом гагарина».New Defence Order Strategy.16(4)
    117–118.
  31. ↑ Doren y Bizony, 2011, pp. 34–38.
  32. ↑ Hall, Shayler y Vis, 2007, p. 77.
  33. ↑ Siddiqi, 2000, pp. 271-272.
  34. ↑ Siddiqi, 2000, p. 283.
  35. ↑ Dushenko, 2019, p. 1097.
  36. ↑ Pervushin, 2011, p. Capítul 6.2.
  37. ↑ Siddiqi, 2000, p. 281.
  38. ↑ Sheldon, 2013, p. 219.
  39. ↑ Siddiqi, 2000, p. 275.
  40. ↑ Siddiqi, 2000, p. 278.
  41. ↑ 41,0 41,1 Gagarin, Denisova y Borzenko, 1961.
  42. ↑ Angelo, 2014, p. 24.
  43. ↑ Jenks, 2011, p. 112.
  44. ↑ «Geek Trivia: A leap of fakes» (en en).
  45. ↑ «World Air Sports Federation's Sporting Code Section 8: Astronautics» (en en).
  46. ↑ Lewis, Cathleen. «Why Yuri Gagarin remains the first man in space, even though he did not land inside his spacecraft» (en en).
  47. ↑ Pervushin, 2011, Capítul 7.1.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 «Yuri Gagarin's visit to manchester».Spaceflight.British Interplanetary Society.40(7)
    261–262.
  49. ↑ Williams, Huw. «Memories sought of Yuri Gagarin's way into space».
  50. ↑ «Sergei Korolev: the rocket genius behind Yuri Gagarin».
  51. ↑ «Astronaut meets press at Moscow».
  52. ↑ Callow, John. «Yuri Gagarin in Manchester».
  53. ↑ Gerovitch, 2015, p. 175.
  54. ↑ Gerovitch, 2011, p. 92.
  55. ↑ 55,0 55,1 «На орбите дружбы».МК в Египте [MK in Egypt].07(37)
  56. ↑ «Yuri Gagarin: 50th anniversary of the first man in space».ISSN 0307-1235.
  57. ↑ 57,0 57,1 «Космонавт и депутат».
  58. ↑ «Юрий Алексеевич Гагарин» (en russian).
  59. ↑ Siddiqi, 2000, p. 568.
  60. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Gagarin».
  61. ↑ Siddiqi, 2000, pp. 568, 622.
  62. ↑ Siddiqi, 2000, p. 590.
  63. ↑ Krulwich, Robert. «Cosmonaut crashed into Earth 'crying in rage'». NPR.
  64. ↑ Siddiqi, 2000, pp. 581–584.
  65. ↑ Siddiqi, 2000, pp. 588–589.
  66. ↑ Siddiqi, 2000, p. 622.
  67. ↑ 67,0 67,1 Siddiqi, 2000, p. 627.
  68. ↑ «Диплом Гагарина».New Defence Order Strategy.17(5)
    68–69.
  69. ↑ Gavrilin, 1973, pp. 26–27.
  70. ↑ Louis y Louis, 1980, p. 43.
  71. ↑ Burgess y Hall, 2009, p. 44.
  72. ↑ Jenks, 2012b, p. 75.
  73. ↑ Rosenberg, Jennifer. «Biography of Yuri Gagarin, first man in space».
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 The First Man in Space, New York: Crosscurrents Press, p. 79. OCLC 220499322.
  75. ↑ 75,0 75,1 «The family he left behind».Air & Space.
  76. ↑ «Gagarin in his daughter's words».
  77. ↑ «8 – 9 апреля заведующая кафедрой национальной и региональной экономики, проф. Г.Ю. Гагарина посетила г. Самару, где проходили праздничные мероприятия, посвященные 50-летию полета Ю.А. Гагарина в космос» (en ru).
  78. ↑ «Полная стенограмма переговоров Юрия Гагарина с Землей с момента его посадки в корабль (за два часа до старта) до выхода корабля "Востока-1" из зоны радиоприема» (en ru). Consultat el 30 de març de 2008.
  79. ↑ «I am proud to be accused of having introduced Yury Gagarin to Orthodoxy». Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2013. Consultat el 30 de març de 2008.
  80. ↑ «Gagarin's family celebrated Easter and Christmas, Korolev used to pray and confess». Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2013.
  81. ↑ Cavallaro, 2018, p. 248.
  82. ↑ 82,0 82,1 «Inquiry promises to solve Gagarin death riddle».
  83. ↑ 83,0 83,1 «What made Yuri fall?».Air & Space.
  84. ↑ 84,0 84,1 Doren y Bizony, 2011, p. 221.
  85. ↑ 85,0 85,1 «KGB held ground staff to blame for Gagarin's death».
  86. ↑ «Kremlin vetoes new inquiry into mystery death of Yuri Gagarin».
  87. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Malpas, Anna. «Russia sheds light on Gagarin death mystery».
  88. ↑ Leonov y Scott, 2004, p. 218.
  89. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Death of Yuri Gagarin demystified 40 years on».
  90. ↑ 90,0 90,1 «Soviets give Yuri hero's welcome».Santa Rosa, Califòrnia:
  91. ↑ 91,0 91,1 «Moscow goes wild about spaceman».Bridgewater, New Jersey:
  92. ↑ «Gagarin's honors piling up fast».Springfield, Missouri:
  93. ↑ «Astronaut meets press at Moscow (continued from page 1)».Troy, Nova York:
  94. ↑ «Czechs honor Yuri».Nova York:
  95. ↑ «Čestný titul Hrdina socialistické práce s právem nosit zlatou hvězdu Hrdiny socialistické práce» (en czech).
  96. ↑ «Castro to unify his gains».Wilmington, Delaware:
  97. ↑ «FAI Awards».
  98. ↑ «Cosmonaut Gagarin ill in hospital».Austin, Texas:
  99. ↑ «British queen rolls out ret carpet for Yuri».Deadwood, South Dakota:
  100. ↑ (1955).«Honours and Awards».Weather.10(4)
    133.doi:10.1002/j.1477-8696.1955.tb00173.x.
  101. ↑ «Brazilian President pins medal on Yuri, praises space flight».St. Petersburg, Florida:
  102. ↑ «Gagarin honored».Lincoln, Nebraska:
  103. ↑ «Rednauts Get Top Marx».New York:
  104. ↑ «International Day of Human Space Flight, Cosmonautics Day in Russia».
  105. ↑ «Darwin's Day to Yuri's Night: Some science dates to remember».
  106. ↑ «Celebrating the beginning of the space era for mankind». United Nations.
  107. ↑ «Stages of the GCTC development».
  108. ↑ «Создана Военно-воздушная академия им. Ю. А. Гагарина».
  109. ↑ «Ulica Jurija Gagarina – Ulice».
  110. ↑ Kiesling, Brady. Rediscovering Armènia: An Archaeological / Touristic Gazetteer and Map Set for the Historical Monuments of Armènia, Embassy of the United States, Yerevan.
  111. ↑ «U.S. taking Russian medal to the Moon».Chicago, Illinois:
  112. ↑ Aldrin y McConnell, 1989, p. 227.
  113. ↑ Pocock, 2012, pp. 335–336.
  114. ↑ Powell, Corey S.. The sculpture on the Moon.
  115. ↑ «Gagarin». USGS Astrogeology Science Center.
  116. ↑ «Space Pioneers Enshrined».Las Vegas, New Mexico:
  117. ↑ 117,0 117,1 Созвездье Гагарина [1] archivat en Wayback Machine.. Alexandra Pakhmutova's website.
  118. ↑ Matveyeva, Ksenia. «В роке, джазе и ска-панке. 9 песен, посвященных Юрию Гагарину».
  119. ↑ Polmar y Breyer, 1984, p. 309.
  120. ↑ Kaminski-Morrow, David. «Picture: first Armavia Superjet awaits delivery».
  121. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«База данных по памятным и инвестиционным монетам» (en ru).
  122. ↑ Alexander, Michael. «Yuri Gagarin Featured on Russian Gold and Silver Coins».
  123. ↑ Fraser, Adam. «UFA Sports to market Kontinental Hockey League».
  124. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Space Foundation Survey Reveals Broad Range of Space Heroes».
  125. ↑ «Yuri Gagarin movie attracts criticism».
  126. ↑ «Cosmonaut honored».Newport News, Virginia:
  127. ↑ «A half-century on, Russian space flight pioneer Yuri Gagarin stands tall».
  128. ↑ «How Yuri Gagarin's historic flight was nearly grounded».
  129. ↑ «Gagarin Monument Mogau from London's Mall to Greenwich».
  130. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Houston major, NASA administrator & Russian ambassador dedicate gifts of artworks honoring Russian and US space pioneers».
  131. ↑ Aristov, Mikhail. «Houston unveils monument to first cosmonaut Yuri Gagarin» (en en-us).
  132. ↑ TNN. «Gagarin bust unveiled at planetarium» (en en).
  133. ↑ «Jorit, il Bansky italià approda in Russia: a Mosca un suo murals jagant dedicato a Gagarin».
  134. ↑ «donar-jorit-i-in-russia-un-murale-dedicato-a-yuri-gagarin/ La nuova opera vaig donar Jorit è in Russia: un murale dedicato a Yuri Gagarin».
  135. ↑ «[https://it.sputniknews.com/mondo/201908318031956-artiste-italià-realizza-enorme-volto-vaig donar-juri-gagarin-el seu-palazzo-a-mosca Artiste italià realizza enorme volto vaig donar Yuri Gagarin el seu palazzo a Mosca]».
  136. ↑ El bust del cosmonauta soviètic, Yuri Gagarin, es va inaugurar en la província argentina de Sant Luis, Centre Rus de Ciència i Cultura en Buenos Aires.
  137. ↑ «What Yuri Gagarin saw: First Orbit film to reveal the view from Vostok 1».
  138. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Anikeev, Alexander. «Spacecraft "Soyuz-TMA21"».
  139. ↑ «Soyuz TMA-21 Gagarin launch» (en en).
  140. ↑ «Yuri's Night 2011 International Space Station crew: 50th anniversary of human spaceflight».

Bibliografia

Angelo, Joseph A. (14 de juny de 2014). Human Spaceflight (en en), New York: Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-0891-9. Aldrin, Buzz (1989). Men From Earth, New York: Bantam. ISBN 0-553-05374-4.

Cavallaro, Umberto (5 d'octubre de 2018). The Race to the Moon Chronicled in Stamps, Postcards, and Postmarks: A Story of Puffery vs. the Pragmatic (en en), Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-3-319-92153-2. Burgess, Colin (2009). The First Soviet Cosmonaut Team, Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-0-387-84824-2. Doren, Jamie. Starman: The Truth Behind the Legend of Yuri Gagarin, 50th Anniversary edició, London: Bloomsbury. ISBN 978-1-4088-1554-0. Dushenko, Konstantin. Большой словарь цитат и крылатых выражений (en Russian), LitRes. ISBN 978-5-457-02195-2. Evans, Ben (2 d'abril de 2010). Escaping the Bonds of Earth: The Fifties and the Sixties (en en), Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-0-387-79093-0. French, Francis (1 de setembre de 2009). Into That Silent Siga: Trailblazers of the Space Era, 1961–1965 (en en), Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-2639-5. French, Francis (2010). «Yuri Gagarin: the first person into space (1934–1968)», The Great Explorers, London: Thames & Hudson. ISBN 978-0-500-25169-0. Gagarin, Yuri. «Среда, 12 апреля», Дорога в космос (en ru), Moscow: Pravda. Gavrilin, Vaig vore︠a︡cheslav Mikhailovich (1973). Sportsmen of the Soviet Army, Moscow: Novosti Press Agency. OCLC 23374154. Gerovitch, Slava. «The human inside a propaganda machine», Into the Cosmos: Space Exploration and Soviet Culture (en en), Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-7746-9.

Gerovitch, Slava (24 de juliol de 2015). Soviet Space Mythologies: Public Images, Private Memories, and the Making of a Cultural Identity (en en), Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-8096-4. Hall, Rex. The Rocket Men: Vostok & Voskhod. The First Soviet Manned Spaceflights, Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-1-85233-391-1. Hall, Rex D.. Russia's Cosmonauts: Inside the Yuri Gagarin Training Center (en en), Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-0-387-73975-5. Impey, Chris (13 d'abril de 2015). Beyond: Our Future in Space (en en), New York: W. W. Norton & Company. OCLC 946968696. ISBN 978-0-393-24664-3. Jenks, Andrew. «The sincere deceiver: Yuri Gagarin and the search for a higher truth», Into the Cosmos: Space Exploration and Soviet Culture (en en), Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press, pp. 107–132. ISBN 978-0-8229-7746-9. Jenks, Andrew (2012a). «Conquering space: the cult of Yuri Gagarin», Soviet and Post-Soviet Identities, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 129–150. ISBN 978-1-107-01117-5. 

Jenks, Andrew L. (2012b). The Cosmonaut Who Couldn't Stop Smiling: The Life and Legend of Yuri Gagarin, DeKalb, Illinois: Northern Illinois University Press. ISBN 978-0-87580-447-7.

Leonov, Alexei (2004). Two Sides of the Moon, Nova York: Thomas Dunne Books. OCLC 56587777. ISBN 978-0-312-30866-7. Lindsay, Hamish (11 de novembre de 2013). Tracking Apollo to the Moon (en en), London: Springer. ISBN 978-1-4471-0255-7. Louis, Victor I (1980). Sport in the Soviet Union, Oxford: Pergamon. ISBN 0-08-024506-4. Norberg, Carol (18 de novembre de 2013). Human Spaceflight and Exploration (en en), Chichester, UK: Praxis Publishing. ISBN 978-3-642-23725-6. Pervushin, Аnton. «6.2 Он сказал "Поехали!"», 108 минут, изменившие мир: вся правда о полете Юрия Гагарина (en Rus), Moscow: Eksmo. ISBN 9785457022300.

Pervushin, Anton. «7.1 Гражданин мира», 108 минут, изменившие мир: вся правда о полете Юрия Гагарина (en Russian), Moscow: Eksmo. ISBN 9785457022300. [enllaç trencat] Polmar, Norman. Guide to the Soviet Navy, 3rd edició, Annapolis: Naval Institute Press. OCLC 317097201. ISBN 978-0-87021-239-0. Sheldon, Charles (18 de maig de 2013). Histories of the Soviet / Russian Space Program (vol. 1), Progressive Management Publications. OCLC 1019250543. ISBN 978-1-5496-9658-9. Siddiqi, Asif A (2000). Challenge to Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945–1974, Washington, DC: NASA. OCLC 48909645. ISBN 978-1-78039-301-8. Part 1 (pages 1–499), Part 2 (pages 500–1011)

Enllaços externs

Yuri Gagarin en Viquidites. Commons 

La Yuriesfera, recopilació de web de tot lo món en honor a Yuri Gagarin.
El primer home en l'espai
Yuri Gagarin: 50 anys en l'espai
Gagarin, en l'espai, mai va dir: «No veig Deu ací»
Gagarin, ficha del portal sobre astronaútica Astronautix.com
First Orbit, película documental gratuïta compartida en YouTube sobre el viage de Gagarin (2011).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yuri_Gagarin&oldid=1494782»