Héroe de l'Unió Soviètica
Héroe de l'Unió Soviètica (en ruso: Герой Советского Союза, Guerói Sovétskogo Soyuza) va ser el més alt títul honorari i el grau de distinció superior de l'Unió Soviètica. Incloïa l'Orde de Lenin i, com a senyal d'excelència, la medalla de l'Estrela d'Or en el certificat de l'ardit (grámota), concedit pel Presidium del Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica. El guardó va ser establit el 16 d'abril de 1934.
Història
[editar | editar còdic]La condecoració va ser instituïda el 16 d'abril de 1934 pel Comité Eixecutiu Central de l'Unió Soviètica.[1] En un principi, els primers guardonats només rebien l'Orde de Lenin, la més alta condecoració soviètica, junt en un certificat (грамота, grámota) del Presidium del Soviet Suprem de la URSS en el que es descrivia l'ardit. Ya que l'Orde de Lenin podia concedir-se per fets que no reunien els requisits per al títul de héroe, i per a distinguir als héroes dels demés titulars de l'Orde de Lenin, l'1 d'agost de 1939 es va introduir la medalla de l'Estrela d'Or.[2]
Un héroe podia tornar a rebre el títul per un ardit heròic posterior en una medalla Estrela d'Or i un certificat adicionals.[3] La pràctica de concedir Órdens de Lenin adicionals quan el títul es concedia vàries voltes va ser abolida pel Soviet Suprem de la URSS en 1988 durant la perestroika.[3]Es va concedir el títul a 44 ciutadans estrangers.[4]
El títul només podia ser revocat pel Presidium del Soviet Suprem.[5]
Més de 12 500 persones varen rebre esta distinció.[6] La gran majoria durant la Gran Guerra Pàtria (11 635 Héroes de la URSS, 101 en dos ocasions, 4 en tres ocasions i 2 en quatre ocasions). Un héroe famós va ser Aleksandr Matrósov que va rebre de manera pòstuma per haver mort en bloquejar una ametralladora enemiga en el seu propi cos. També va rebre la condecoració a títul pòstum l'espanyol Rubén Ruiz Ibárruri, únic fill varó de Dolores Ibárruri La Pasionaria, caigut durant la duríssima batalla pel control de l'estació central en la Batalla de Stalingrado.
Els primers en rebre la distinció varen ser els pilots: Anatoli Liapidevski, Siguizmund Levanevski, Vasili Mólokov, Mavriki Slepniov, Nikolái Kamanin, Iván Doronin i Mijaíl Vodopiánov, que varen participar en la busca i rescat de la tripulació del vapor Cheliuskin, que es va afonar en aigües del Àrtic el 13 de febrer de 1934.[7]
Hi ha casos curiosos, com el de Lev Shestakov qui va reclamar el títul en presentar proves de que havia derribat i matat a Hans-Ulrich Rudel, l'as de Stuka que va volar en péntols a l'acorazar rus Marat en Kronstad-Leningrado. Shestakov que estava de patrulla va observar l'aterrisage d'emergència d'un Stuka i després quan ya s'acostaven va vore un atre Stuka aterrisar, aixina que ell i els seus soldats varen apurar el pas, puix els blancs es veen «interessants».
En aplegar al sector a on havien aterrisat els alemans, va vore que abdós aparats estaven en flames i a les seues respectives tripulacions córrer a l'escape, Shestakov va reconéixer que un dels aparats era el de Rudel, al cap del qual s'havia posat preu, aixina que varen eixir entusiastament en la seua persecució per espai de 6 km, un dels tiradors russos va abatre a un pilot i va ferir greument al seu ametrallador, l'atra parella va seguir la seua escapatoria fins a alcançar el Dniéster, en aplegar a la vora no varen poder vore ningú en l'atra vora, aixina que Shestakov va assumir que el pilot abatut podia ser Rudel, aixina que va prendre parts del Stuka de Rudel i atres proves i pomposament va reclamar el premi oferit per Iósif Stalin i títul en presentar-se com el rus que va derribar a Rudel i ho va matar, rebent el tracte de noble Shestakov i Héroe de l'Unió Soviètica. Sense voler, Rudel que va sobreviure al creuament del Dniéster i va conseguir aplegar a les seues llínees (no aixina el seu ametrallador Henschel) va otorgar a Shestakov una de les més altes condecoracions russes.
Un atre personage que va rebre esta distinció va ser l'espanyol Ramón Mercader, agent del servici de seguritat NKVD, conegut per assessinar el 21 d'agost de 1940 al polític i revolucionari León Trotski.
Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, a finals de 1991, el títul de Héroe de l'Unió Soviètica títul va ser succeït en Rússia pel d'Héroe de la Federació Russa, en Ucrània pel d'Héroe d'Ucrània i en Bielorússia pel d'Héroe de Bielorússia.
L'aviadora Marina Raskova, coneguda com la «Amelia Earhart» soviètica, va ser la primera dòna condecorada en el honor Héroe de l'Unió Soviètica.
També els liquidadores nuclears de Chernóbil.
Vore també
[editar | editar còdic]- Héroe
- Héroe de la Federació de Rússia
- Guardonats dos voltes en el títul de Héroe de l'Unió Soviètica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Постановление ЦИК СССР от 16.04.1934 Герой Советского Союза — Викитека» (en ru). ru.wikisource.org. Consultat el 2024-04-15.
- ↑ {{Cita web|url=https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%A3%D0%BA%D0%B0%D0%B7_%D0%9F%D1%80%D0%B5%D0%B7%D0%B8%D0%B4%D0%B8%D1%83%D0%BC%D0%B0_%D0%92%D0%A1_%D0%A1%D0%A1%D0%A1%D0%A0_%D0%BE%D1%82_01.08.1939_%D0%BE_%D0%B4%D0%BE%D0%BF%D0%BE%D0%BB%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BB%D1%8C%D0%BD%D1%8B%D1%85_%D0%B7%D0%BD%D0%B0%D0%BA%D0%B0%D1%85_%D0%BE%D1%82%D0%BB%D0%B8%D1%87%D0%B8%D1%8F_%D0%B4%D0%BB%D1%8F_%D0%93%D0%B5%D1%80%D0%BE%D0%B5%D0%B2_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D0%A1%D0%BE%D1%8I%D0%B7%D0%B0%7Ctítul=Указ Президиума ВС СССР от 01.08.1939 о дополнительных знаках отличия для Героев Советского Союза — Викитека|fechaacceso=2024-04-15|sitioweb=ru.wikisource.org|idioma=ru}}
- ↑ 3,0 3,1 Alander, Jussi-Pekka (2012). Neuvostoliiton kunniamitalit (in Finnish). Tampere: Apali. ISBN 978-952-5877-13-7.
- ↑ «Статистика :: Герои страны». www.warheroes.ru. Consultat el 2024-04-15.
- ↑ Who Was Who.Oxford University Press.Consultat el 2024-04-15.
- ↑ «Статистика по Героям Советского Союза» (en ru). Consultat el 6 de maig de 2015.
- ↑ «¿Era molt difícil convertir-se en Héroe de la URSS?» (en és-es). Russia Beyond ES. Consultat el 2024-04-15.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Héroe de la Unión Soviética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.