Alekséi Leónov
Alekséi Arjípovich Leónov[nota 1] (Listvianka, 30 de maig de 1934-Moscou, 11 d'octubre de 2019) va ser un pilot, ingenier i cosmonauta soviètic-rus, conegut per realisar el primer passejada espacial el 18 de març de 1965.
En juliol de 1975, Leónov comandó la càpsula Soyuz en la missió Apollo-Soyuz, que es va acoplar en l'espai durant dos dies en una càpsula Apollo nortamericana.
Leonov va ser dos voltes Héroe de l'Unió Soviètica (1965, 1975),[1] Major General de la Força Aérea de Rússia (1975), guanyador del Premi Estatal de la URSS (1981) i membre del Consell Suprem del partit Rússia Unida (2002-2019).
Biografia
Leonov va nàixer el 30 de maig de 1934 en Listvyanka, Krai de Siberia Occidental, RSFS de Rússia, en una família russa.[2] El seu yayo s'hi havia vist obligat a traslladar-se a Siberia pel seu paper en la Revolució russa de 1905. Alexei va ser l'octau dels nou fills supervivents de Yevdokia née Sotnikova i Arkhip.[3] El seu pare era electriciste i miner.[4]
En 1936, el seu pare va ser arrestat i declarat "enemic del poble". Leonov va escriure en la seua autobiografia: "No estava sol: molts varen ser arrestats. Era part d'un esforç concienzudo de les autoritats per a erradicar a qualsevol que mostrara massa independència o força de caràcter. Eren els anys de les porgues de Stalin. Molts varen desaparéixer en gulags remots i mai més li'ls va tornar a vore".[5]
La família es va mudar a casa d'una de les seues germanes casades en Kemerovo. El seu pare es va reunir en la família en Kemerovo despuix de ser lliberat. Va ser compensat pel seu encarcerament injust.[3] Leonov va utilisar l'art com una forma de proporcionar més aliments a la família. Va escomençar la seua carrera artística dibuixant flors en forns i més vesprada va pintar paisages en llenços.[3]
El govern soviètic va encorajar als seus ciutadans a mudar-se a la Prusia ocupada pels soviètics, per lo que en 1948 la seua família es va mudar a Kaliningrado.[6] Leonov es va graduar de l'escola secundària (n.º 21) en 1953.[6] Va solicitar ingressar a l'Acadèmia d'Arts en Riga (Letònia), pero va decidir no assistir pels alts costs de matrícula. Leonov va decidir unir-se a una escola preparatòria de vol ucraniana en Kremenchug. Va fer el seu primer vol en solitari en maig de 1955. Mentres s'entregava a la seua passió per l'art estudiant a temps parcial en Riga, Leonov va escomençar un curs alvançat de dos anys per a convertir-se en pilot de combat en l'Escola Superior de Pilots de la Força Aérea en Chuguev en la República Socialista Soviètica d'Ucrània.[6]
El 30 d'octubre de 1957, Leonov es va graduar en honors i va ser nomenat tinent del 113.º Regiment d'Aviació Paracaigudista, part de la 10.ª Divisió d'Ingenieria d'Aviació del 69.º Eixèrcit de l'Aire en Kiev.[6] El 13 de decembre de 1959, es va casar en Svetlana Pavlovna Dozenko.[7] Al sendemà es va traslladar a Alemània de l'Est per a la seua nova assignació en el 294.º Regiment de Reconeiximent del 24.º Eixèrcit de l'Aire.[6]
Semblança

Leónov va ser un dels vint pilots de la Força Aérea Soviètica seleccionat per a formar part del primer grup de cosmonautas en 1960.[8] Com tots els cosmonautas soviètics, Leónov va ser membre del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS).
La seua passejada espacial devia realisar-se originalment en la missió Vosjod 1, pero va ser cancelada, per lo que l'acontenyiment històric es va produir durant el vol de la Vosjod 2.[9] Va estar fora de la nau durant 12 minuts i nou segons el 18 de març de 1965, unit en la mateixa per una correja de 5,35 metros. Al final de la caminada espacial, el trage espacial de Leonov s'hi havia inflado en el buit de l'espai fins al punt en que no podia tornar a entrar en l'esclusa d'aire. Va obrir una vàlvula per a permetre que partix de la pressió del trage es lliberara i a penes va poder retornar a la càpsula.[8][10] Durant la missió, Leonov va dibuixar un chicotet esbós d'un amanecer orbital, produint la primera obra d'art jamai realisada en l'espai exterior.[11] Leonov havia passat díhuit mesos rebent entrenament de ingravidez per a la missió.[12]
En 1968, Leonov va ser seleccionat per a ser comandant d'un vol circunlunar de la Soyuz 7K-L1. Este es va cancelar pels retarts en la consecució d'un vol circunlunar fiable (només els posteriors Zond 7 i Zond 8 del programa varen tindre èxit) i la missió Apolo 8 ya havia conseguit eixe pas en la Carrera Espacial. També va ser seleccionat per a ser la primera persona soviètica en aterrisar en la Lluna, a bordo de la nau LOK/N1.[9] Este proyecte també va ser cancelat. (El disseny requeria una passejada espacial entre vehículs llunars, alguna cosa que va contribuir a la seua selecció). Leonov anava a ser comandant de la missió Soyuz 11 de 1971 a Salyut 1, la primera estació espacial tripulada, pero la seua tripulació va ser substituïda per la de reserva despuix de sospitar-se que un dels seus membres, el cosmonauta Valery Kubasov, havia contret tuberculosis (l'atre membre era Pyotr Kolodin).[13]
Leónov va poder haver manat la següent missió a la Salyut 1, pero també va ser cancelada despuix de la mort dels membres de la tripulació de la Soyuz 11, perdent-se ademés l'estació.[14] Els següents dos Salyut (en realitat l'estació militar Almaz) es varen perdre en el llançament. A partir de la Salyut 4, Leónov va ser traslladat a proyectes més prestigiosos.[15][16]
El segon viage a l'espai de Leónov va ser igualment significatiu: va ser el comandant de la mitat soviètica de la missió Apolo-Soyuz —la Soyuz 19— la primera missió espacial conjunta entre l'Unió Soviètica i els Estats Units.[15][17]Durant el proyecte, Leonov va entaular una amistat duradora en el comandant nortamericà Thomas P. Stafford, sent Leonov el padrí dels fills chicotets de Stafford.[18][19] Stafford va pronunciar un panegíric en rus en el funeral de Leonov en octubre de 2019.[20]

De 1976 a 1982, Leónov va ser el comandant de l'equip de cosmonautas i director adjunt del Centre d'Entrenament de Cosmonautas Yuri Gagarin, a on va supervisar la formació de les tripulacions. També va editar el periòdic dels cosmonautas Neptú. Es va retirar en 1991.[9]
Vida posterior i mort
Leónov va ser un artiste consumat que va publicar llibres que inclouen àlbums de les seues obres artístiques i les obres que va fer en colaboració en el seu amic Andréi Sokolov. Leónov va dur llàpissos de colors i paper a l'espai, a on va esbossar la Terra i va dibuixar retrats dels astronautes de l'Apolo que varen viajar en ell durant el proyecte Apolo-Soyuz.[10][11] Arthur C. Clarke va escriure en les seues notes de 2010: Odissea dos que, despuix de vore una proyecció en 1968 de 2001: A Space Odyssey, Leónov li va senyalar que l'alliniació de la Lluna, la Terra i el Sol que es mostra en l'obertura de la película és essencialment la mateixa que la que apareix en la pintura de 1967 de Leónov sobre la Lluna, encara que l'enquadrament diagonal de la pintura no es va repetir en la película. Clarke va tindre penjat en la paret de la seua oficina un bosqueig autografiado d'esta pintura, realisat per Leónov despuix de la proyecció.[21]Clarke va dedicar 2010: Odyssey Two a Leonov i al físic soviètic Andrei Sakharov.[22] La nau espacial fictícia del llibre es diu Cosmonauta Alexei Leonov.[23]
En 2001, va ser un dels vicepresidents de la sèu en Moscou del Alfa Bank i assessor del vicepresident primer en el Consell.[24]
En 2004, Leónov i l'astronauta nortamericà David Scott varen escomençar a treballar en una història doble de la carrera espacial entre Estats Units i l'Unió Soviètica. baix el títul Les dos cares de la Lluna: La nostra Història de la Carrera Espacial en la Guerra Freda, que es va publicar en 2006. Neil Armstrong i Tom Hanks varen escriure l'introducció al llibre.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Leónov també va colaborar en el llibre de 2007 Eixa mar silenciosa de Colin Burgess i Francis French, que descriu la seua vida i la seua carrera en l'exploració espacial[25] i va ser assessor en la película de 2017 Vremia Pervyj en la que es relata la seua passejada espacial.[26]
Va fallir l'11 d'octubre de 2019 en el Hospital Burdenko de Moscou, despuix d'una llarga malaltia,[27][28] tenia 85 anys[29] i era l'últim membre viu dels cinc cosmonautas del programa Vosjod.[11] Li varen sobreviure la seua esposa Svetlana Dozenko, la seua filla Oksana i dos nets; la seua atra filla, Viktoria, va morir en 1996.[30]
En l'illa de La Palma (illes Canàries), a on està el Gran Telescopi Canàries - GTC (10.4 m), el major telescopi òptic del món, Alexéi Leónov va inaugurar en 2016, junt a Stephen Hawking i acompanyat per Brian May, professor d'astrofísica (i guitarrista de Queen), el "Passejada de les estreles de la ciència" en la seua avinguda marítima, a on cada any s'afig una placa en el nom d'un destacat científic.[31]
Eponimia
el cràter llunar Leonov du este nom en la seua memòria.[32] l'asteroide (9533) Aleksejleonov també commemora el seu nom.[33]
Vore també
Guardonats dos voltes en el títul de Héroe de l'Unió Soviètica
Notes
- ↑ en ruso: Алексе́й Архи́пович Лео́нов.
Referències
- ↑ Yefimov, Aleksandr , ed. (2007). "Леонов Алексей Архипович". Авиационная энциклопедия в лицах [ Enciclopèdia d'aviació en cares ]. Moscou: Bars. pág. 369.ISBN 978-5-85914-075-6.
- ↑ Burgess, Colin; Hall, Rex (2009-03-27). The First Soviet Cosmonaut Team: Their Lives and Legacies (en en), Springer Science & Business Mija, p. 54. ISBN 978-0-387-84824-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Burgess, Colin; Hall, Rex (2009-03-27). The First Soviet Cosmonaut Team: Their Lives and Legacies (en en), Springer Science & Business Mija, p. 55. ISBN 978-0-387-84824-2.
- ↑ French, Francis; Burgess, Colin (2007-01-01). Into That Silent Siga: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965 (en en), O of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-0697-7.
- ↑ Scott, David; Leonov, {{{nom2}}} (2013-12-03). Two Sides of the Moon: Our Story of the Cold War Space Race (en en), Macmillan, p. 8. ISBN 978-1-4668-5927-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Burgess, Colin; Hall, Rex (2009-03-27). The First Soviet Cosmonaut Team: Their Lives and Legacies (en en), Springer Science & Business Mija, p. 56. ISBN 978-0-387-84824-2.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20191011123907/http://www.astronaut.ru/as_rusia/vvs/text/leonov.htm?reload_coolmenus ������� ��������� ������]». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2019. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ 8,0 8,1 «[1]». Consultat el 2024-10-09 (en en-GB).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Hall, Rex; Shayler, David (2003-05-07). Soyuz: A Universal Spacecraft (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-85233-657-8.
- ↑ 10,0 10,1 «50 Years Ago, The First Spacewalk Nearly Ended In Tragedy» (en en-us). Gizmodo. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «[2]». Consultat el 2024-10-09 (en en-GB).
- ↑ «Cosmonaut Leonov recalls life-threatening challenges during historical space walk» (en en). United Nations : Information Service Vienna. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ «Valeri Kubasov, Veteran ASTP Cosmonaut, Dies Aged 79 - AmericaSpace» (en en-us). www.americaspace.com. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ Hall, Rex; Shayler, David (2003-05-07). Soyuz: A Universal Spacecraft (en en), Springer Science & Business Mija, p. 173. ISBN 978-1-85233-657-8.
- ↑ 15,0 15,1 Hall, Rex; Shayler, David (2003-05-07). Soyuz: A Universal Spacecraft (en en), Springer Science & Business Mija, p. 210. ISBN 978-1-85233-657-8.
- ↑ Harland, David M.; Catchpole, John (2002-02-06). Creating the International Space Station (en en), Springer Science & Business Mija, p. 77. ISBN 978-1-85233-202-0.
- ↑ Dicati, Renato (2017-01-10). Stamping the Earth from Space (en en), Springer, p. 61. ISBN 978-3-319-20756-8.
- ↑ «How historic handshake in space brought superpowers closer» (en en). CNN. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ «Apollo–Soyuz: A cold war handshake in space, 40 years on» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ «Russia buries cosmonaut Alexei Leonov, first human to walk in space».
- ↑ Clarke, Arthur C. (2012-11-30). 2010: Odyssey Two (en en), RosettaBooks. ISBN 978-0-7953-2482-6.
- ↑ «The Galactic Dreamer Returns».
- ↑ «SCINCE FACTS HELP PROPEL SCIENCE FICTION IN THE FILM '2010'».
- ↑ «Алексей Леонов: "Выбирать актеров меня просил Михалков"».
- ↑ French, Francis; Burgess, Colin (2009-09-01). Into That Silent Siga: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965 (en en), O of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-2639-5.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[3]». Consultat el 11 d'octubre de 2019.
- ↑ «[4]». Consultat el 11 d'octubre de 2019.
- ↑ «Alexei Leonov, the First Man to Walk In Space, Has Died» (en en-us). Popular Mechanics. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ «[5]». Consultat el 2024-10-09 (en en-GB).
- ↑ «Leónov, cosmonauta soviètic, la primera passejada espacial i la Verge del Cosmos» (en és). Fundació Cari Filii. Consultat el 2024-10-09.
- ↑ «Leonov» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- ↑ Web de jpl. «(9533) Aleksejleonov».
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Alexei Leónov» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alekséi Leónov.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alekséi Leónov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros de referència
- Proyecte:Artículs en texts en atres idiomes
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Héroes de l'Unió Soviètica
- Astronautes de l'Unió Soviètica
- Héroe del Treball Socialiste
- Paracaigudistes
- Orde de Georgi Dimitrov
- Orde de la Bandera de la República Popular Hongaresa
- Membres del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica
- Condecorats en l'Orde del Mèrit Civil (Síria)
- Naixcuts en Rússia
- Fallits en Moscou