República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, abreviada com RSFS de Rússia (Plantilla:Cirílic; PСФСР) i coneguda comunament com Rússia soviètica, Rússia bolchevique o simplement Rússia,[1][2] va ser la república federada més gran, més poblada i econòmicament més desenrollada de l'antiga Unió Soviètica.[3]
El govern soviètic, denominat Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom), dirigit pels bolcheviques, va aplegar al poder el 7 de 11 de 1917 —immediatament en acabant de que el Govern provisional rus, que dirigia la República Russa, fòra derrocat per la Revolució d'Octubre. Inicialment, l'Estat no va tindre un nom oficial i no va ser reconegut pels països veïns durant cinc mesos. El 25 de giner de 1918 —en l'III Congrés Panruso dels Sóviets— l'Estat no reconegut va ser renombrado com la República Soviètica de Rússia.[4] El 3 de març de 1918, es va firmar el Tractat de Brest-Litovsk, que cedia molts dels territoris de l'antic Imperi rus a Alemània, a canvi de la pau en la Primera Guerra Mundial. El 10 de juliol de 1918, la Constitució russa de 1918 renombró al país com la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFS de Rússia o RSFSR).[5] En 1918, durant la guerra civil russa, varis Estats dins de l'antic Imperi rus es varen separar, reduint encara més el tamany del país. La RSFSR va ser reconeguda com a Estat independent internacionalment solament per Estònia, Finlàndia, Letònia i Lituània, en els dos Tractat de Tartu en 1920 i pel Estat Lliure Irlandés també en 1920.[6]
El 30 de decembre de 1922, en la creació de l'Unió Soviètica, la RSFS de Rússia es va convertir en una de les quatre repúbliques dins de la federació de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR)—el nom final de l'era soviètica de la república, va ser adoptat en la Constitució soviètica de 1936. El 25 de decembre de 1991 —despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica— va ser renombrada com la Federació de Rússia, pero l'estructura estatal heretada dels temps soviètics va permanéixer inalterada fins a la sanció de la nova constitució després de la crisis constitucional russa de 1993.[7]
La República comprenia 16 repúbliques autònomes, cinc óblasts autònoms, 10 ókrugs autònoms, sis krais i 40 óblasts.[3] Els russos varen formar el grup ètnic més gran. L'economia de la RSFSR era fortament industrialisada. La RSFSR representava al voltant de dos terços de la producció d'electricitat en l'Unió Soviètica. Era el tercer major productor de petròleu, solament darrere dels Estats Units i Aràbia Saudita. En 1974, va haver 475 instituts d'educació superior en la república per a uns 23 941 000 estudiants. L'assistència mèdica va ser proporcionada a través d'una ret de servicis de salut organisada territorialmente.[3]
Història
La RSFS de Rússia té el seu orige el 7 de novembre de 1917, en la Revolució d'Octubre. El 10 de juliol de 1918, la Constitució soviètica de 1918, per la que es creava oficialment la RSFS de Rússia, era aprovada. En 1922, junt en la RSS d'Ucrània, la RSS de Bielorússia i la RFSS de Transcaucasia va ser fundadora de l'Unió Soviètica per mig de la firma del Tractat de Creació de l'URSS. Dita unió va ser oficialisada per mig de la Constitució de l'Unió Soviètica de 1924. En els documents russos de l'época, era referida com a República de Rússia (Российская республика, Rossíyskaya respúblika) i República dels Sóviets (Советская республика, Soviétskaya respúblika).
Primers anys (1917-1920)
El govern soviètic va aplegar en poder per primera volta el 7 de novembre de 1917, immediatament en acabant de que el Govern Provisional Rus interí encapçalat per Aleksandr Kérenski, que governava la República Russa, fòra derrocat en la Revolució d'Octubre, la segona part de la Revolució russa. L'Estat que governava, que no tenia un nom oficial, no seria reconegut pels països veïns durant atres cinc mesos.
.svg)
El 18 de giner de 1918, l'Assamblea Constituent Russa recent elegida va emetre un decret proclamant a Rússia una república federal democràtica baix el nom de "República Federal Democràtica de Rússia". No obstant, els bolcheviques varen dissoldre l'Assamblea al sendemà i varen declarar nuls i sense efecte els seus decrets.[8]
El 25 de giner de 1918, en el Tercer Congrés Panruso dels Sóviets, es va proclamar l'establiment de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR).[9] El 3 de març de 1918, es va firmar el Tractat de Brest-Litovsk, cedint gran part del territori de l'antic Imperi rus al Imperi alemà, a canvi de la pau en el Front oriental de la Primera Guerra Mundial. En juliol de 1918, el Quint Congrés Panruso dels Soviets va adoptar la Constitució de la RSFSR. En 1918, durant la guerra civil russa, varis estats de l'antic Imperi Rus es varen separar, lo que va reduir encara més el tamany del país. La Rússia Soviètica viuria una guerra civil en contra del Eixèrcit Blanco, lo que per a mantindre al nou Eixèrcit Rojo s'aplicara el conegut comunisme de guerra. En eixe periodo els bolcheviques nacionalisarien totes les empreses privades, es crearien zones de treball forçat per a l'agricultura, una gran part de les collites dels llauradors russos seria donada a l'Eixèrcit Rojo, es donaria una etapa de racionament en les ciutats urbanes, es prohibiria la propietat privada i els militars tindrien el poder absolut en les llínees de ferrocarrils de Rússia. Un mercat negre va sorgir en Rússia, a pesar de l'amenaça de llei marcial contra l'especulació. el rublo va colapsar i el trueque va reemplaçar cada volta més als diners com a mig d'intercanvi[10] i, en 1921, la producció de l'indústria pesada havia caigut al 20% dels nivells de 1913. El 90% dels salaris es pagaven en bens i no en diners,[11] i la requisición d'aliments, combinada en els efectes de sèt anys de guerra i una severa sequia, varen contribuir a una hambruna que va causar entre 3 i 10 millons de morts.[12]
En les ciutats i el camp circumdant, la població va experimentar penúries com a resultat de la guerra. Els llauradors, per l'extrema escassea, començaven a negar-se a cooperar en l'entrega d'aliments per a l'esforç bèlic. Els treballadors varen començar a migrar de les ciutats al camp, a on les possibilitats d'alimentar-se eren majors, disminuint encara més la possibilitat de trueque de bens industrials per aliments i empijorar la difícil situació de la població, l'economia i la producció industrial restants urbana. Entre 1918 i 1920, Petrogrado va perdre el 70% de la seua població, mentres que Moscou va perdre més del 50%.[13]
Es donarien enormes campanyes modernizadoras com la llegalisació del abort, el facilitamiento del divorç, la promoció de la dòna en la societat i una reforma en el sistema educatiu que permetria que famílies pobres de proletarios se'ls permetera educació de calitat.[13]
Década de 1920
l'hambruna russa de 1921-1922, també coneguda com gólod v Povólzhie, va matar a uns 5 millons i va afectar principalment a les regions dels rius Volga i Ural.[14]
A principis de la década de 1920, Rússia albergava a millons de chiquets òrfens i abandonats, descrits colectivament en rus com "besprizórnye", "besprizórniki" (lliteralment "desatesos").[15] Per a 1922, la Primera Guerra Mundial, la Revolució russa i la guerra civil russa varen resultar en la pèrdua d'a lo manco 16 millons de vides dins de les fronteres de l'Unió Soviètica i varen tallar el contacte entre millons de chiquets i els seus pares. En eixe moment, les autoritats bolcheviques es varen enfrontar en un estimat de sèt millons de jóvens sense llar.[16]
Els besprizórnye també realisaven tasques remunerades, com dur equipage en l'estació de tren o ocupar un lloc en la fila del teatre. Alguns varen ingressar a restaurants en l'esperança d'obtindre sobres. La competència pels llocs va ser feroç.[17] Mils de chiquets, en particular chiquetes pero també molts chiquets, es varen dedicar a la prostitució. De 5.300 chiquetes del carrer de 15 anys o menys enquestades en 1920, el 88% havia treballat com a prostituta. Este mig de sustente era més comú en l'hivern, quan la mendicitat a l'aire lliure era més difícil.[18]
A mitan de la década de 1920, l'Estat soviètic es va vore obligat a admetre que els seus recursos per als orfenats eren inadequats, que caria de la capacitat per a criar i educar als chiquets galliponters de l'URSS. El govern soviètic va iniciar noves polítiques. L'Estat es va acostar a la societat en busca d'ajuda. l'acogimiento familiar per part de famílies privades es va promoure com una solució parcial.[19]
Durant la segona mitat de la década de 1920, les condicions dels orfenats varen millorar significativament, pero es varen mantindre les deficiències. L'estat soviètic va conseguir salvar als chiquets del carrer, pero la seua missió d'educació socialista es va estancar.[20]
El 30 de decembre de 1922, el Primer Congrés dels Sóviets de l'URSS va aprovar el Tractat de Creació de l'Unió Soviètica, pel que la RSFS de Rússia s'unia en la República Socialista Soviètica d'Ucrània, la República Socialista Soviètica de Bielorússia i la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucasia en un sol estat federal, l'Unió Soviètica. En el periodo dels anys vint, el país viuria en els seus inicis una séria crisis econòmica i humanitària causada per la guerra civil russa.[14] Per la falta d'aliments per la guerra civil russa en alguns territoris soviètics va causar una enorme immigració de ciutadans soviètics de les ciutats al camp, fent que ciutats com Moscou o Petrogrado perguera gran part de la seua població.[21]
Una série de folgues de treballadors i rebelions de llauradors varen esclatar en tot el país, com la rebelió de Tambov (1920-1921). Un punt d'inflexió va aplegar en la rebelió de Kronstadt en la base naval de Kronstadt a principis de març de 1921. La rebelió va sorprendre a Lenin perque els bolcheviques consideraven als mariners de Kronstadt els "més rojos dels rojos". La naturalea d'estos alçament i el seu liderage també varen ser motiu de gran preocupació perque, en general, eren alçament d'esquerra dirigits per izquierdista opositors, lo que creava competència en els bolcheviques. La producció industrial va caure un 20,4% i la producció agrícola es va reduir a un 60%.[21] La caiguda de la calitat de vida dels ciutadans russos ocasionaria un aument de malties com el tifus i la febra tifoidea.cita requeridaTambé es començaria a donar alçament llauradors descontents per la política del PCUS i que terminarien eliminant el comunisme de guerra. Pero també cal destacar els guanys del govern bolchevique, com en l'IX Congrés del Partit Comuniste Rus es donaria el pla GOELRÓ que donaria un l'electrificació de la RSFSR i en el X Congrés del Partit Comuniste Rus el propi Lenin oficialisaria un nou pla econòmic conegut com la NEP.[22]
En l'implementació de la NEP es permetria la propietat privada en l'indústria, es desnacionalizarían empreses (pero les més estratègiques varen continuar estatalizades), es permetria el mercat lliure i la tornada dels imposts per diners. Gràcies a la NEP la producció agrícola aument un 113% i la producció industrial un 75%.[8] La producció cooperativa aumente un 81% i la privada un 13%. També es conseguiria controlar el desocupació i en 1929 més de 12 millons de persones varen conseguir treball.[23]
En la cultura, la NEP donaria una enorme llibertat i experimentació a l'art. Durant este periodo molts artiste s'exiliarien pel seu anticomunisme i oposició al govern bolchevique. Fins al propi Lenin era fanàtic de l'art el qual odiava els nous "ismos" (futurisme, expressionisme) i volia la promoció i conservació de l'art de manera tradicional, no obstant, va permetre en totallibertat l'alvanç del futurisme en Rússia.[23]
el PCUS respal obertament l'art i volia que este fòra accessible a totes les masses. Despuix de la Revolució de Febrer i d'Octubre es donaria la promoció del moviment artístic Proletkult. Es construirien prou teatres, estudis i exposicions d'art en tota Rússia. En molts aspectes es donaria una enorme llibertat artística en Rússia baix la NEP, a diferència del repressiu govern zarista, el PCUS va tolerar una varietat de tendències d'art i lliteratura quan estes no foren obertament hostils al govern.[23] Es va viure una época prospera a la lliteratura russa, es construirien escoles d'arts per a promoure millor la cultura. el cine rus, va ser promogut per l'Estat cap a una societat majoritàriament analfabeta.
Década de 1930
En els anys trenta el país abandonaria la NEP pels plans quinquenal dirigits per Iósif Stalin. El país viuria un periodo d'industrialisació i modernisació massiva junt en un enorme creiximent econòmic ocasionats pels plans quinquenal.[24] Uns dels primers canvis en Rússia seria la nacionalisació massives de les empreses soviètiques i les terres llauradores. En este periodo la RSFSR passaria de ser una regió agrícola composta en la seua majoria per llauradors analfabets a un Estat completament industrialisat[25]
el PCUS dirigit per Iósif Stalin donarien per finalisada la NEP en 1927 i donarien el tan coneguda Primer Pla Quinquenal, que tenia com a objectius modernisar i industrialisar tota l'Unió Soviètica. En anterioritat l'economia de Rússia estava completament centrada a l'agricultura que constituïa tot el PIB rus.[26]
Mentres l'agricultura soviètica era molt pròspera i les collites eren excelents, l'indústria soviètica havia tingut resultats en la seua majoria mediocres i el pilar d'esta, l'indústria pesada era molt dèbil i atrassada i estava ubicada en Moscou i Leningrado.[27]
L'industrialisació massiva va causar que es crearen jagantesques fàbriques comparables a les nortamericanes. L'industrialisació donaria pas una massiva campanya d'urbanisació que tornaria llogarets rurals en enorme ciutats que tindria massius centres industrials.[27] S'invertiria en grans cantitats en l'indústria pesada, la metalúrgia, la siderúrgia, l'indústria automovilística i l'indústria petrolera. En l'agricultura es faria una massiva campanya de colectivisació que donaria la creació de granges estatals com el sovjós i el koljós.[28] La colectivisació donaria una enorme modernisació i mecanisació de l'agricultura, per mig de parceles de terres que serien utilisats per equips moderns (com tractors) i els últims métodos científics agrícoles (com fertilisants). Els mijos de producció (terres, equip, ganado) serien totalment "socialisats", el treball agrícola va ser concebut a escala massiva i enormes columnes de màquines devien treballar en els camps agrícoles russos.[28]
Moltes regions de Rússia es varen vore afectades per l'hambruna soviètica de 1932-1933: Volga, regió central del sol negre, nort del Caucas, els Urals, Crimea, part de Siberia i Kazak. En l'adopció de la Constitució soviètica de 1936 el 5 de decembre de 1936, el tamany de la RSFSR es va reduir significativament. la RSS de Kazakhstan i la RSS de Kirguizistan. L'antiga República Autònoma Socialista Soviètica de Karakalpakia va ser transferida a la República Socialista Soviètica d'Uzbekistan.
Década de 1940
- Artícul principal → Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial.
Solament quatre mesos despuix de l'Operació Barbarroja, la Wehrmacht alvançava ràpidament a través de la RSFS de Rússia i estava aproximadament a 16 km (10 milles) de distància de Moscou. No obstant, despuix de la derrota en la Batalla de Moscou i l'ofensiva d'hivern soviètica, els alemans es varen vore obligats a retrocedir. En 1942, la Wehrmacht va entrar en Stalingrado. A pesar d'una batalla mortal de 5 mesos de duració en la que els soviètics varen sofrir més d'1.100.000 baixes, varen conseguir la victòria despuix de la rendició de les últimes tropes alemanes prop del riu Volga. En 1943, l'óblast autònom de Karacháyevo va ser dissolt per Iósif Stalin, secretari general del Partit Comuniste, més tarde primer ministre, quan els karacháis varen ser exiliats a Àsia Central per la seua suposta colaboració en els invasores alemans en la Gran Guerra Pàtria, i el territori es va incorporar a la República Socialista Soviètica de Geòrgia.[14]
L'11 d'octubre de 1944, la República Popular de Tannu Tuvá es va unir a la RSFS de Rússia com l'Óblast Autònom Tuvano, convertint-se en una República Socialista Soviètica Autònoma en 1961. Despuix de reconquistar Estònia i Letònia en 1944, la RSFS de Rússia va anexar els seus territoris més orientals al voltant d'Ivangorod i dins dels moderns districtes de Pechorsky i Pytalovsky en 1944-1945. Al final de la Segona Guerra Mundial, les tropes soviètiques del Eixèrcit Rojo varen ocupar el sur de l'illa de Sajalín i les illes Kuriles front a la costa de l'est d'Àsia, al nort del Imperi de Japó, fent-les part de la RSFSR. L'estatus de les Kuriles més meridionals, al nort d'Hokkaido de les illes d'orige japoneses, seguix en disputa en Japó i Estats Units despuix del tractat de pau de 1951 que va posar fi a l'estat de guerra. El 17 d'abril de 1946 es va crear l'óblast de Kaliningrado, a partir de la part nort-oriental de l'antic Regne de Prusia l'Estat fundador del Imperi alemà i més vesprada la província alemana de Prusia Oriental. La capital i la ciutat portuària de Königsberg va ser anexada per l'Unió Soviètica i va formar part de la RSFS de Rússia.
Década de 1950
Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial, l'Unió Soviètica es tornaria la segona potència mundial i un colós industrial. El país conseguiria recuperar-se econòmicament i seguiria creixent econòmicament. En inicis dels anys cinquanta la repressió de Stalin de suavisaria prou i es varen lliberar alguns presoners del gulag.cita requerida
Despuix de la mort d'Iósif Stalin el 5 de març de 1953, Gueorgui Malenkov es va convertir en el nou líder de l'URSS. En giner de 1954, Malenkov va transferir Crimea de la RSFS de Rússia a la RSS d'Ucrània. El 8 de febrer de 1955, Malenkov va ser degradat oficialment a vice primer ministre. Com a Primer Secretari del Comité Central del Partit Comuniste, l'autoritat de Nikita Jrushchov es va vore significativament millorada per la degradació de Malenkov. la RSS Carelo-Finesa es va transferir de nou a la RSFSR com la República Autònoma Socialista Soviètica de Carelia en 1956. El 9 de giner de 1957, Jrushchov va restaurar el Óblast Autònom de Karachái i la República Socialista Soviètica Autònoma de Chechènia-Ingusetia, i les va transferir de la RSS de Geòrgia a la RSFS de Rússia. Durant el mandat de Jrushchov el país viuria una lliberalisació i llibertat d'expressió enorme, com també millors relacions en el Bloc Occidental.[29] També es donaria la tan famosa desestalinisació i el discurs secret a on es criticaria i eliminaria ellegat de Stalin a l'URSS.
Décades de 1960, 1970 i 1980
En 1964, Nikita Jrushchov va ser destituït del seu càrrec de poder i reemplaçat per Leonid Brézhnev. baix el seu govern, la RSFS de Rússia i el restant de l'Unió Soviètica varen travessar una era massiva d'estancament i censura. Inclús despuix de la mort de Brézhnev en 1982, l'era no va terminar fins que Mijaíl Gorbachov va assumir el poder en març de 1985 i va introduir reformes lliberals en la societat soviètica.
Últims anys
.svg)
En els anys noranta, la RSFSR vivia una séria crisis econòmica i social causada per les reformes lliberals de Gorbachov i les revolucions de 1989. El 29 de maig de 1990, en el seu tercer intent, Borís Yeltsin va ser elegit president del Sóviet Suprem de la RSFS de Rússia. El Congrés de Diputats del Poble de la República va adoptar la Declaració de Sobirania Estatal de la RSFS de Rússia el 12 de juny de 1990, que va anar el començ de la "Guerra de les Lleis", que va enfrontar a l'Unió Soviètica contra la Federació Russa i atres repúbliques constituents. El 17 de març de 1991, un referèndum de tota Rússia va crear el càrrec de president de la RSFSR i el 12 de juny, Boris Yeltsin va ser elegit president per vot popular. Durant el fallanc Colp d'Estat en l'Unió Soviètica en 1991 del 19 al 21 d'agost, Yeltsin va recolzar fermament al president de l'Unió Soviètica, Mijaíl Gorbachov. El 23 d'agost, Yeltsin, en presència de Gorbachov, va firmar un decret que suspenia tota activitat del Partit Comuniste de la RSFS de Rússia en el territori de Rússia. El 6 de novembre, va anar més allà, prohibint al PCUS i el de la RSFSR del territori de Rússia.[30]
Encara que la votació del 12 de decembre a voltes es considera com el moment en que la RSFSR es va separar de l'Unió Soviètica que es derrocava, este no és el cas. Sembla que la RSFSR va prendre la llínea de que no era possible separar-se d'una entitat que ya no existia. El 24 de decembre, Yeltsin va informar al secretari general de les Nacions Unides que, per acort dels Estats membres de la CEI, la Federació Russa assumiria la membresía de l'Unió Soviètica en tots els òrguens de l'ONU (inclós l'assent permanent de l'Unió Soviètica en el Consell de Seguritat de l'ONU). Per lo tant, Rússia es considera membre original de l'ONU (des del 24 d'octubre de 1945) junt en Ucrània (RSS d'Ucrània) i Bielorússia (RSS de Bielorússia). El 25 de decembre, poques hores en acabant de que Gorbachov dimitira com a president de l'Unió Soviètica, la RSFS de Rússia va passar a cridar-se Federació Russa (Rússia), lo que reflectix que ara era un estat sobirà en Yeltsin assumint la presidència. Eixa mateixa nit, la bandera soviètica va ser arriada i reemplaçada per la tricolor. L'Unió Soviètica va deixar d'existir oficialment al sendemà. El canvi es va publicar originalment el 6 de giner de 1992 (Rossiyskaya Gazeta). D'acort en la llei, durant 1992, es va permetre utilisar l'antic nom de la RSFSR per a assunts oficials (formularis, sagells i estampilles). El 12 de decembre de 1991, el Sóviet Suprem de la RSFS de Rússia va ratificar el Tractat de Belavezha per part de la RSFS de Rússia, i al mateix temps va derogar el Tractat de Creació de l'URSS de 1922. El 25 de decembre, es produïa la dissolució de l'Unió Soviètica. Prèviament, el 12 de juny de 1990, el primer Congrés dels Diputats del Poble de la RSFS de Rússia havia adoptat la Declaració de Sobirania Estatal de la RSFS de Rússia. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, la RSFSR va abandonar el sistema socialiste, i va introduir reformes econòmiques i polítiques. Va canviar la seua denominació per la de Federació de Rússia baix la presidència de Borís Yeltsin, i va crear la Comunitat d'Estats Independents, que actualment (2020) agrupa a nou repúbliques exsoviéticas, quedant-se sis —Estònia, Letònia, Lituània, Geòrgia, Ucrània i Turkmenistan— fora de l'estructura. La RSFS de Rússia i més vesprada, la Federació de Rússia han segut àmpliament acceptades com els successors de l'Unió Soviètica en assunts diplomàtics i ha assumit el paper de membre permanent i capacitat de vet de l'URSS en el Consell de Seguritat de Nacions Unides.
Política
De la mateixa manera que en les demés repúbliques de l'Unió Soviètica, Rússia tenia un govern en el marc d'una república socialista. El poder llegislatiu consistia en el Sóviet Suprem, el qual era el parlament unicameral de la república en sèu en l'edifici del Sóviet Suprem en Moscou, que establia les lleis locals i designava tant a la seua presídium com a les autoritats eixecutives. L'orgue eixecutiu era el Consell de Ministres, dirigit per un president, el qual era la màxima institució administrativa de la república, i responsable de les funcions governamentals. No obstant, a diferència de les demés repúbliques, la RSFS de Rússia no contava en cap partit local del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica, sino que els comités regionals en el seu territori estaven subordinats directament al Comité Central federal, encara que va existir breument una branca del partit local coneguda com Partit Comuniste de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia entre 1990 i 1991.
Subdivisions administratives
En 1991 la RSFS de Rússia estava dividida en els següents subjectes federals:
Repúbliques autònomes
.png)
Óblasts
.svg){kind=link}
Óblast autònoms
| Nom | Capital | Superfície (mils de km²) |
Població (mils d'hab.) |
|---|---|---|---|
| Óblast Autònom d'Adigueya | Maikop | ||
| Óblast Autònom de Gorno-Altái | Gorno-Altaisk | ||
| Óblast Autònom Judeu | Birobidzhán | ||
| Óblast Autònom de Karacháyevo-Cherkesia | Cherkesk | ||
| Óblast Autònom de Jakasia | Abakán |
Atres óblasts autònoms també varen existir en diversos punts de l'història soviètica:
| Nom | Capital | Superfície
(mils de km²) |
Població
(mils d'hab.) |
|---|---|---|---|
| Óblasts desapareguts abans de la dissolució de l'URSS | |||
| Óblast Autònom de Chechènia[n 4] (1922-1934) | Grozni | ||
| Óblast Autònom de Chechènia-Ingusetia[n 5](1934-1936, 1944-1957) | Grozni | ||
| Óblast Autònom de Cherkesia[n 6] (1928-1957) | Cherkesk | ||
| Óblast Autònom de Chuvasia[n 7] (1920-1925) | Cheboksary | ||
| Óblast Autònom d'Ingusetia[n 8] (1922-1934) | Nazrán | ||
| Óblast Autònom Kabardino-Balkario[n 9] (1922-1936) | Nálchik | ||
| Óblast Autònom de Kalmukia[n 10] (1920-1935) | Astracán | ||
| Óblast Autònom de Karacháyevo[n 11] (1928-1957) | Mikoyán-Shajar | ||
| Óblast Autònom Kara-Kirguís[n 12] (1924-1926) | Biskek | ||
| Óblast Autònom Komi-Ziriano[n 13] (1922-1936) | Siktivkar | ||
| Óblast Autònom de Mari[n 14] (1920-1936) | Yoshkar-Olá | ||
| Óblast Autònom d'Osetia del Nort[n 15] (1924-1936) | Vladikavkaz | ||
| Óblast Autònom de Tuvá[n 16] (1944-1961) | Kizil | ||
| Óblast Autònom d'Udmurtia[n 17] (1920-1934) | Izhevsk | ||
| Óblast Autònom de Karakalpakia[n 18] (1925-1936) | Nukus | ||
Krais
| Nom | Capital | Superfície
(mils de km²) |
Població
(mils d'hab.) |
|---|---|---|---|
| Krai d'Altái | Barnaúl | ||
| Krai de Jabárovsk | Jabárovsk | ||
| Krai de Krasnodar | Krasnodar | ||
| Krai de Krasnoyarsk | Krasnoyarsk | ||
| Krai de Primorie | Vladivostok | ||
| Krai de Stávropol | Stávropol |
| Nom | Capital | Superfície
(mils de km²) |
Població
(mils d'hab.) |
|---|---|---|---|
| Krais desapareguts abans de la dissolució de l'URSS | |||
| Krai d'Azov-Mar Negra (1934-1937) | Rostov del Don | ||
| Krai de Kírov (1934-1937) | Kírov | ||
| Krai de Múrmansk (1918-1920) | Arcàngel | ||
| Krai de Gorki[n 19] (1929-1936) | Gorki | ||
| Krai de Sarátov (1934-1936) | Sarátov | ||
| Krai de Siberia (1925-1930) | Novosibirsk | ||
| Krai de Siberia Occidental (1930-1937) | Novosibirsk | ||
| Krai de Siberia Oriental (1930-1937) | Irkutsk | ||
| Krai de Stalingrado (1934-1936) | Stalingrado | ||
| Krai del Baix Volga (1928-1934) | Stalingrado | ||
| Krai del Volga Mig (1928-1934) | Samara | ||
| Krai del Caucas Nort (1924-1937) | Vladikavkaz | ||
| Krai delluntà Oriente (1926-1938) | Jabárovsk | ||
| Krai del Nort (1929-1936) | Arcàngel | ||
Ókrugs autònoms
| Nom | Capital | Superfície
(mils de km²) |
Població
(mils d'hab.) |
|---|---|---|---|
| Buriatos d'Aguínskoye | Agínskoye | ||
| Buriatos d'Ust-Ordá | Ust Ordynski | ||
| Chukotka | Anádyr | ||
| Evenkía | Turá | ||
| Janti-Mansi | Janti-Mansisk | ||
| Komi-Permiakia | Kudímkar | ||
| Koriakia | Palana | ||
| Nenetsia | Narian-Mar | ||
| Taimiria | Dudinka | ||
| Yamalia-Nenetsia | Salejard |
Economia
En els primers anys de l'existència de la RSFSR, la doctrina del comunisme de guerra es va convertir en el punt de partida de l'activitat econòmica de l'estat. En març de 1921, en el X Congrés del PCUS, les tasques de la política d'el "comunisme de guerra" varen ser reconegudes peliderage del país com complides, i es va introduir una nova política econòmica a sugerència de Vladímir Lenin. Despuix de la formació de l'Unió Soviètica, l'economia de la RSFSR es va convertir en una part integral de l'economia de l'URSS. El programa econòmic de la RSFSR (NEP) va continuar en totes les repúbliques sindicals. el Gosplán (Comissió de Planificació General de l'Estat) de la RSFSR, que va reemplaçar a Goelro, es va reorganisar en el Gosplan de l'URSS. La seua tasca inicial va ser desenrollar un pla econòmic nacional unificat basat en el pla d'electrificació i supervisar l'implementació general d'este pla. A diferència de les constitucions russes anteriors, la Constitució de 1978 va dedicar un capítul complet (Capítul II) a la descripció del sistema econòmic de la RSFSR, que va definir els tipos de propietat i va indicar els objectius de les tasques econòmiques de l'estat. Com va senyalar V. I. Súslov, qui va participar en estudis a gran escala sobre la relació entre les economies de les repúbliques de l'URSS i la RSFSR a finals de l'era soviètica: "El grau de desigualtat de l'intercanvi econòmic era molt alt, i Rússia sempre va ser el costat perdedor. El producte creat per Rússia va recolzar en gran medida el consum d'atres repúbliques de l'unió ".[31]
Vore també
- Principat de Moscou
- Zarato rus
- Imperi rus
- República Federativa Democràtica de Rússia
- Unió Soviètica
- Dissolució de l'Unió Soviètica
- Federació de Rússia
- Organisació territorial de l'Unió Soviètica
- Declaració dels drets dels pobles de Rússia
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dissolta en 2008 com una óblast de Rússia
- ↑ Va canviar el seu nom a Tver en 1990
- ↑ Va canviar el seu nom a Samara en 1990
- ↑ En 1934 va canviar de nom a Óblast Autònom de Chechènia i Ingusetia.
- ↑ Format en 1934 a partir del OA de Chechènia i del OA d'Inguestia. En 1957 es va convertir en la RASS de Chechènia i Ingusetia.
- ↑ Districte Nacional 1926-1928. En 1957 va ser fusionat en el OA de Karacháyevo per a formar el Óblast Autònom de Karacháyevo-Cherkesia.
- ↑ En 1925 es va convertir en la RASS de Chuvasia.
- ↑ En 1934 va canviar de nom a Óblast Autònom de Chechènia i Ingusetia.
- ↑ En 1936 es va convertir en la RASS de Kabardia-Balkaria.
- ↑ En 1936 es va convertir en la RASS de Kalmukia.
- ↑ En 1957 va ser fusionat en el OA de Cherkesia per a formar el Óblast Autònom de Karacháyevo-Cherkesia.
- ↑ Va ser renombrado com Óblast Autònom Kirguís en 1924, es va convertir en una república autònoma en 1926 (RASS de Kirguizistan), i en 1936 transformada en la RSS de Kirguizistan.
- ↑ En 1936 es va convertir en la RASS de Komi.
- ↑ En 1936 es va convertir en la RASS de Mari.
- ↑ En 1936 es va convertir en la RASS d'Osetia del Nort.
- ↑ En 1944 es va convertir en la RASS de Tuvá.
- ↑ En 1934 es va convertir en la RASS d'Udmurtia.
- ↑ Fins a 1930 dins de la RASS de Kazakhstan, 1930-32 baix jurisdicció directa de la RSFSR, 1932-36 una RASS dins de la RSFSR; des de 1936 pertany a la RSS d'Uzbekistan.
- ↑ Denominat com "Krai de Nizhni Nóvgorod" fins a 1932.
Referències
- ↑ el Sóviet Suprem de la RSFS de Rússia va aprovar la Llei de la RSFSR # 2094-I del 25 de decembre de 1991 archive. org/web/20110719005134/http://www. humanities. edu. ru/db/msg/12047 "Sobre renombramiento de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia" // Diari del Congrés dels Diputats del Poble de la RSFS de Rússia i del Sóviet Suprem de la RSFSR. – 1992. – № 2. – Art. 62
- ↑ Declaració dels Drets dels treballadors i explotats (marx2mao. com/Lenin/DRWP18. htmlvariantoriginaldelVTsIK, archive. org/web/20110927020832/http://www. russiannewsnetwork. com/article1. htmlIII revisió del Congrés), artícul I
- ↑ 3,0 3,1 3,2 thefreedictionary. com/Russian+Soviet+Federated+Socialist+Republic+RSFSRThe Free Dictionary Russian Soviet Federated Socialist Republic. Encyclopedia2. thefreedictionary. com. Consultat el 22 de juny de 2011.
- ↑ hist. msu. ru/ER/Etext/DEKRET/declarat. htm Declaració sobre els drets dels treballadors i explotats. Hist. msu. ru. Consultat el 22 de juny de 2011.
- ↑ net/ Soviet Russia information. Russians. net (23 d'agost de 1943). Consultat el 22 de juny de 2011.
- ↑ Carr, EH The Bolshevik Revolution 1917-23, vol 3 Penguin Books, Londres, 4ª reimpressió (1983), pp. 257-258. El proyecte de Tractat va ser publicat per a fins de propaganda en el document britànic de 1921 Intercourse between Bolshevism and Sinn Fein (Cmd 1326).
- ↑ org/history/ussr/government/1928/sufds/ch28. htm Chronicle of Events [1] archivat en Wayback Machine.. Marxistsfr. org. Consultat el 22 de juny de 2011.
- ↑ 8,0 8,1 Ikov, Marat Sal. "Round Table the Influence Of National Relations on the Development of the Federative State Structure and on the Social and Political Realities of the Russian Federation". Prof. Msu. RU.
- ↑ Service, Robert (2005). A History of Modern Russia from Nicholas II to Vladimir Putin. Harvard University Press. p. 84. ISBN 9780674018013.
- ↑ The Economic Transformation of the Soviet Union, 1913–1945, Cambridge University Press, p. 6. ISBN 978-0-521-45770-5.
- ↑ «Bread and Authority in Russia, 1914-1921».
- ↑ «Twentieth Century Atles – Death Tolls».
- ↑ 13,0 13,1 Richard Pipes (2011). Russia Under the Bolshevik Regime, Knopf Doubleday, p. 371. ISBN 9780307788610.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Courtois, Stéphane; Werth, Nicolas; Panné, Jean-Louis; Paczkowski, Andrzej; Bartošek, Karel; Margolin, Jean-Louis (1999). The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression. Harvard University Press. p. 123. ISBN 9780674076082. Archivedfrom the original on 27 June 2018. Retrieved 5 May 2019.
- ↑ Alan M. Ball, And Now My Soul Is Hardened: Abandoned Children in Soviet Russia, 1918–1930 (London: University of Califòrnia Press, 1994), xi.
- ↑ Orlando Figes, A People's Tragedy: The Russian Revolution 1891–1924 (New York: Penguin, 1996), 780.
- ↑ Ball, And Now My Soul Is Hardened, 46–47.
- ↑ Ball, And Now My Soul Is Hardened, 56–57.
- ↑ Ball, And Now My Soul Is Hardened, 149.
- ↑ Ball, And Now My Soul Is Hardened, 174.
- ↑ 21,0 21,1 Joaquín Rodríguez Coronat. Sobre la Llògica de l'Història de l'URSS
- ↑ I. V Stalin. Història del Partit Bolchevique
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Sobre la Llògica de l'Història de l'URSS, Joaquín Rodríguez Coronat
- ↑ Service, Robert (2004). Stalin. Una biografia, Madrit: Sigle XXI. ISBN 84-323-1234-7.
- ↑ Wheatcroft, S. G.; Davies, R. W.; Cooper, J. M. (1986). Soviet Industrialization Reconsidered: Some Preliminary Conclusions about Economic Development between 1926 and 1941, Economic History Review, p. 264. ISBN 978-0-7190-4600-1.
- ↑ Crouzet, p. 250
- ↑ 27,0 27,1 Frank, Robert H.; Bernanke, Ben S. (2007). Principles of Macroeconomics (3rd edició). Boston: McGraw-Hill/Irwin. p. 98. ISBN 0073193976.
- ↑ 28,0 28,1 James R. Miller, ed., The Soviet Rural Community (University of Illinois Press, 1971), pp.27-8.
- ↑ Taubman 2003, p. 266.
- ↑ Decree of the President of the Russian SFSR 06.11. 1991 N169 "On activity of the CPSU and the Communist Party of the Russian SFSR"
- ↑ «Hayka B Сибири».
- Este artícul conté una traducció derivada de «República Socialista Federativa Soviética de Rusia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.