Illes Kuriles
Les illes Kuriles, també denominades com a illes Curiles[1] (en ruso: Курильские острова, romanizado: Kurílskiye ostrová, ), són un archipèlec d'illes en la seua majoria volcàniques, que s'estén uns 1300 km en direcció nordest des d'Hokkaidō, en Japó, fins a la península de Kamchatka, separant la mar d'Ojotsk del oceà Pacífic Nort. Administrativamente, l'archipèlec forma part del óblast de Sajalín de Rússia. Les illes Kuriles varen ser habitades pels ainus des de temps inmemorial. En el XVII, moltes de les illes entraran a ser part d'un protectorat del clan Matsumae d'Hokkaidō.[2] El coneiximent de les illes per part dels clans redactors pot remontar-se en els registres dels anys finals del periodo Muromachi, apareixent en mapes des de començos del periodo Edo, durant el govern de Tokugawa Iemitsu.[3] El primer registre oficial rus de les illes data per la seua banda del XIX, per un estudi hidrogràfic de l'archipèlec a càrrec de Vasili Golovnín, si be hi ha referències a algunes de les illes en periodos més primerencs, sent el primer la reclamació del descobriment de les illes per part dels cartógrafos Iván Evréinov i Fiódor Luzhin a mitan del XVIII. El descobriment per part de graduats de la mateixa acadèmia marítima, ha produït que ocasionalment el descobriment de les illes per part de Rússia siga atribuït póstumamente a Vladímir Atlásov, el descobridor i colonizador de Kamchatka.[4] A lo llarc dels sigles XVIII i XIX, atres exploradors russos i europeus varen explorar les illes. Alguns d'ells varen ser Danila Antsíferov, Iván Kozyrevski, Martin Shpanberg, Adam Johann von Krusenstern, Vasili Golovnín i Henry James Snow. Japó es va quedar en les illes en 1875 (Tractat de Sant Petersburgo) a canvi de cedir la illa de Sajalín a Rússia. Rússia les va capturar despuix de la Segona Guerra Mundial (Tractat de Sant Francisco) i varen ser anexionades a la URSS, pero Japó manté la seua reivindicació sobre les illes més meridionals: Etorofu (Iturup per als russos), Kunashiri, Shikotán, i les Jabomai, conegudes en Japó com a Territoris del Nort (北方領土 Hoppō Ryōdo) (vore: Conflicte de les illes Kuriles).
Etimologia
Les illes es diuen en rus Кури́льские острова́, Kurílskiye ostrová; en japonés 千島列島 - Chishima rettō (archipèlec de les Mil Illes) o クリル列島 - Kuriru rettō (archipèlec de les Kuriles). "Kuriles" prové de la paraula ainu, «kur» "home".
Població i comunicacions
Uns 20 000 russos viuen en les illes Kuriles. Les úniques conexions en el món exterior consistixen en un ferri semanal cap a la illa de Sajalín o un vol diari entre l'illa Kunashir i la ciutat de Yuzhno-Sajalinsk també en l'illa Sajalín. La regió també es va caracterisar pel seu pobre accés a Internet, fins que en febrer de 2019 el govern rus va implementar un tendit submarí de fibra òptica per a conectar a les illes en Sajalín i el restant de Rússia.[5]
Solament hi ha 13 km de carreteres asfaltades. El govern de la Federació de Rússia va planejar desenrollar el turisme en les illes, pero açò es veu obstaculisat per la falta d'infraestructura en forma de carreteres, hotels i comunicacions.
Història
Primers senyes
Els ainu (aínos) varen ser els primers habitants de les illes Kuriles, encara que existixen pocs registres anteriors al XVII. L'administració japonesa va prendre el control nominal de les illes en el periodo Edo (1603-1868), despuix d'una reclamació com a pròpies per part del clan Matsumae. S'afirma que els redactors coneixien les illes del nort des d'a lo manco 370 anys abans del mencionat periodo.[6] En el mapa de l'era Shōhō de Japó (Shōhō kuni ezu (正 保 国 絵 図)), realisat pel Shogunato Tokugawa en 1644, apareixen 39 illes grans i chicotetes que es mostren al noreste de la península Shiretoko i del cap Nosappu. Choka sembla haver segut el nom original ainu per a l'illa de Paramushir i les seues illes veïnes. Després es va denominar Rakkoshima [Illes de la Llúdria Marina] a les compreses des de l'illa d'Onekotán a Simushir. Urup, Iturup i Kunashir són les tres illes del sur. En 1811, el capità rus Vasili Golovnín i la seua tripulació, els qui s'havien detingut en Kunashir durant l'elaboració d'un estudi hidrogràfic, varen ser capturats per membres del clan Nambu i enviats a les autoritats Matsumae. Degut a que un comerciant japonés, Takadaya Kahei, també va ser capturat en 1812 prop de Kunashir per Pedro Ricord, capità d'un navío rus, Japó i Rússia varen acordar entaular negociacions per a delimitar la frontera entre abdós països. Balleneros nortamericans es varen dedicar a la captura ballenes franques en la proximitat de les illes entre 1847 i 1892. Tres barcos varen naufragar en les illes: dos en Urup en 1855 i un en Makanrushi en 1856. En setembre de 1892, una goleta russa al nort de l'illa de Kunashir es va apoderar del barco Horn Pigeon, de New Bedford, i la varen escoltar a Vladivostok, a on va estar retinguda durant casi dos semanes. El Tractat de Comerç, Navegació i Delimitació es va concloure en 1855, i la frontera va quedar establida entre Iturup i Urup. Esta frontera va confirmar com a territori japonés el comprés al sur d'Iturup i el rus el que s'estén al nort d'Urup. Sajalín va quedar com a lloc neutral a on la gent d'abdós països podia viure. El Tractat de Sant Petersburgo de 1875 va tindre com a resultat que Japó renunciara a tots els drets sobre Sajalín a canvi de que Rússia cedira totes les Kuriles al sur de Kamchatka. Durant la guerra rus-japonesa de 1904-1905, Gunji, militar japonés retirat i colon local en Shumshu, va dirigir una expedició invasora a la costa de Kamchatka. Rússia va enviar reforços a l'àrea per a detindre al grup. Despuix del fi de la guerra, Japó va rebre drets de peixca en aigües russes, com a part de l'Acort de Peixca rus-japonés, fins a 1945. Durant el seu intervenció armada en Siberia 1918-1922, les forces japoneses de les Kuriles del nort, junt a forces nortamericanes i europees, varen ocupar el sur de Kamchatka. Bucs redactors varen realisar atacs navals contra Petropávlovsk-Kamchatski. En febrer de 1945, el Acort de Yalta havia promés a l'Unió Soviètica el sur de Sajalín i les illes Kuriles a canvi d'entrar en la Segona Guerra Mundial contra els redactors. No obstant, l'Unió Soviètica va invadir el sur de Sajalín en un cost de més de 5000 vides (vore: Invasió soviètica de les Illes Kuriles). Japó manté una reclamació sobre les quatre illes més meridionals Kunashir, Iturup, Shikotán i les roques Habomai, denominades en este país, Territoris del Nort (vore: Conflicte de les illes Kuriles).
Administració japonesa
En 1869, el govern Meiji va crear en Sapporo la Comissió de Colonisació per a ajudar en el desenroll de l'àrea nort. Ezo va passar a cridar-se Hokkaidō i Kita Ezo va rebre més vesprada el nom de Karafuto. Es varen fundar onze províncies i 86 districtes, que varen ser posats baix el control de clans feudals. Degut a que el govern Meiji no va poder fer front als russos que es varen establir al sur de Sajalín, es varen entaular negociacions en Rússia pel control de les Illes Kuriles, lo que va resultar en el Tractat de Sant Petersburgo que va cedir les díhuit illes al nort d'Uruppu a Japó i tot Sajalín a Rússia. Es varen construir rets de carreteres i estafetes de correus en Kunashiri i Etorofu. La vida en les illes es va tornar més estable quan es va obrir una ruta marítima regular que conectava les illes en Hokkaidō i va escomençar un sistema telegràfic. Al final del periodo Taishō, es varen organisar pobles i llogarets en els territoris del nort i es varen establir oficines del poble en cada illa. Per eixemple, les ciutats de l'illa Habomai eren totes part dellogaret Habomai. Este sistema de pobles i llogarets no es va adoptar en les illes al nort d'Uruppu, que estaven baix el control directe de l'oficina Subprefectural de Nemuro del govern d'Hokkaidō. Cada llogaret va mantindre un sistema forestal de districte; un centre d'inspecció de productes marins; un criadero de salmons; una estafeta de correus; una comissaria de policia; una escola primària; un temple Shinto i atres instalacions públiques. En 1930, 8300 persones vivien en l'illa de Kunashiri i 6000 en l'illa d'Etorofu, dedicant-se la majoria d'elles a la peixca costera i en alta mar.
Segona Guerra Mundial
L'almirant Isoroku Yamamoto va ordenar el agrupamiento de la força d'assalt de la Armada Imperial Japonesa previ al atac a Pearl Harbor en la baïa de Tankan o Hitokappu, illa Iturup, al sur de les Kuriles. L'ubicació va ser elegida per la seua escassa població, la falta d'estrangers i la cobertura constant de boira. L'almirant va ordenar el desplaçament cap a Hawái el matí del 26 de novembre de 1941. El 10 de juliol de 1943, es va produir el primer bombardeig contra les bases japoneses en les illes de Shumshu i Paramushir per les forces nortamericanes. Dirigits pel capità James L. Hudelson, huit B-25 Mitchells del 77.º Esquadró de Bombardeig varen desapegar des de l'aeròdrom Alexia en Alaska per a portar a terme la missió, que principalment va colpejar a Paramushir. Una atra missió en objectius similars es va realisar l'11 de setembre de 1943 quan la 11.ª Força Aérea va enviar huit Liberators B-24 i dotze B-25. Pero ara els redactors estaven alertes i havien reforçat els seus defenses. 74 tripulants de tres B-24 i sèt B-25, no varen retornar. Vintidós hòmens varen ser morts en acció; un pres presoner i 51 encarcerats en Kamchatka, Rússia. La 11.ª Força Aérea va implementar atres missions de bombardeig contra les Kuriles del nort, incloent un atac de sis B-24 del 404.º Esquadró de Bombardeig i 16 P-38 del 54.º Esquadró de Combat el 5 de febrer de 1944. Fonts japoneses informen de que les instalacions militars de Matsuwa varen ser objecte d'atacs aéreus nortamericans entre 1943-1944. La "Operació Wedlock" dels nortamericans, va desviar l'atenció dels redactors cap al nort i els va enganyar sobre l'estratègia dels Estats Units en el Pacífic. El pla incloïa atacs aéreus dels bombarders de la USAAF i la Marina dels Estats Units i operacions en submarins. Els redactors varen aumentar la seua guarnició en les Kuriles del nort de 8000 hòmens en 1943 a 41 000 en 1944 i varen mantindre més de 400 avions en l'àrea en previsió d'una possible invasió des d'Alaska. En realitat, els estrategues nortamericans havien contemplat breument una invasió del nort de Japó des de les illes Aleutianas durant l'autumne de 1943, pero varen rebujar eixa idea per massa arriscada i poc pràctica. També es va considerar l'us de les Superfortalezas Boeing B-29 en les bases d'Amchitka i Shemya, pero l'idea va ser igualment abandonada. Els militars nortamericans varen renovar l'interés en estos plans quan varen ordenar l'expansió de les bases en les Aleutianas occidentals i varen escomençar les grans construccions en Shemya. En 1945, els plans per a una possible invasió de Japó per mig de la ruta del nort varen ser definitivament cancelats. Entre el 18 d'agost i el 31 d'agost de 1945, les forces soviètiques varen invadir el nort i el sur de les Kuriles. Despuix de la Segona Guerra Mundial, en la derrota de Japó, l'Unió Soviètica va ocupar totes les illes, anexionándoselas segons el Tractat de Sant Francisco, i quedant incloses en el óblast de Sajalín. La totalitat de la població civil japonesa, d'aproximadament 17 000 persones, va ser expulsada en 1946. Entre el 24 d'agost i el 4 de setembre de 1945, la 11.ª Força Aérea de les Forces Aérees de l'eixèrcit nortamericà va enviar dos B-24 en missions de reconeiximent en les illes Kuriles septentrionals en l'objectiu de fotografiar l'ocupació soviètica en l'àrea. Els combatents soviètics els varen interceptar i els varen obligar a alluntar-se, un presagie de la Guerra Freda que s'aveïnava.
Geografia
Les illes són famoses per la seua boira. Són riques en algues i peix. L'illa més septentrional, illa d'Atlásov. (Oyakoba per als redactors), és un con volcànic casi perfecte. Geològicament, les Kuriles són un arc insular, una classe d'archipèlec format a mida que una placa tectònica oceànica protagonisa una subducció contra una atra i es produïx la seua fusió i la consegüent ascensió de magma.
Flora i Fauna
Per la seua ubicació estratègica a lo llarc de la vora de la plataforma del Pacífic i a la confluència del gir de la mar d'Ojotsk en la corrent d'Oyashio que fluïx cap al sur, les illes Kuriles estan rodejades per aigües excepcionalment fèrtils. Estes es troben entre les més productives de tot el Pacífic Nort i alberguen una immensa abundància i diversitat de vida marina. En les zones costeres, els extensos mants de sargazo que voregen casi totes les illes proporcionen un hàbitat fonamental per a erizos de mar, diversos moluscs i incontables invertebrats que alimenten a múltiples depredadors. Aixina mateix, les abundants poblacions de calamars representen l'aliment principal per a gran part dels mamífers marins més chicotets i les aus de la regió. En les aigües més alluntades de la costa, espècies com el abadejo d'Alaska, l'abadejo del Pacífic i diversos peixos plans posseïxen una enorme importància comercial, destacant també la sardina japonesa que va anar sumament abundant durant els estius de la década de 1980. Històricament, els pinnípedos varen ser un recurs vital per als habitants indígenes, els qui els caçaven per a obtindre aliment, pells i ossos; de fet, els assentaments humans variaven segons la distribució d'estos animals. Durant els sigles XIX i XX, els orsos marins varen sofrir una explotació intensiva per la seua pell que va exterminar grans colónies reproductives com la de l'illa Raykoke. En contrast, la caça de foques verdaderes i lleons marins de Steller va ser menor i, des dels anys 1960, l'absència de caça comercial ha permés que les seues poblacions es recuperen de manera saludable, en la trista excepció del lleó marí japonés, hui completament extint. Les llúdries marines varen sofrir un impacte sever per la caça intensiva per a l'obtenció de les seues valioses pells durant el XIX, lo que va quedar registrat en els documents d'albirament i captura ballenera de l'época. Per un atre costat, l'archipèlec alberga a millons d'aus marines com fulmares boreals, frailecillos copetones, llaureu-vos, gavines tridáctilas, alcas picudas, paíños, gavines i cormorantes. En els estius, les illes més chicotetes carixen de depredadors terrestres, permetent que cada caseta, montícul o baix de les roques siga aprofitat per al anidamiento. Per esta increible riquea, organisacions com BirdLife International han catalogat a vàries zones —com la cadena de les chicotetes Kuriles, Kunashir i les illes del nort des d'Urup fins a Paramushir— com a Àrees Importants per a la Conservació de les Aus (AICA/ANAVA) per a protegir a espècies amenaçades, aquàtiques i playeras. La fauna i flora terrestre de les illes Kuriles està composta principalment per tàxons procedents del continent asiàtic que migraren des d'Hokkaido i Sajalín, aixina com espècies originàries de Kamchatka en el nort. Encara que l'àrea posseïx una gran diversitat biològica, presenta un nivell d'endemisme relativament baix a nivell d'espècie. El Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) dividix este territori en dos ecorregiones ben diferenciades: el sector sur, que junt en el suroest de Sajalín forma la ecorregión de boscs mixts, i el sector nort, integrat en els prats i boscs dispersos de Kamchatka i les Kuriles. La separació biogeográfica entre les distintes comunitats de plantes predominantment dominants està marcada per l'anomenada Llínea de Miyabe, la qual coincidix geogràficament en el estret de Vries, ubicat entre les illes d'Iturup i Urup. El chicotet tamany i l'aïllament de les illes centrals varen llimitar la colonisació de grans mamífers terrestres, encara que els rabosots rojos i àrtics varen ser introduïts en la década de 1880 per al comerç pellicer. La major part de la biomassa terrestre correspon a rosegadors introduïts, mentres que en les illes més grans del nort i sur habiten orsos pardos, rabosots i martes, havent existit inclús lleoparts en el passat. En el sur també es troben cérvols i el Bobtail de les Kuriles, un gat de coa curta originat per una mutació genètica dominant que va ser domesticat i popularisat en Rússia. Finalment, la avifauna terrestre de l'archipèlec es caracterisa per la presència constant i comuna de corps, falcons pelegrins, chochines i lavanderas a lo llarc de les distintes illes.[7][8]
Situació actual
Per les declaracions del ministre japonés de Relacions Exteriors,[9] Katsuya Okada, i per l'aprovació d'un estatut per a la tornada de les Kuriles del Sur al Japó, s'ha incrementat la tensió diplomàtica entre Rússia i Japó, els qui reclamen el territori. Rússia ha desestimat estes pretensions i ha anunciat que s'acull a les resolucions emeses per les Nacions Unides despuix de concloure la Segona Guerra Mundial i laudos anteriors, en les que s'afirma que la sobirania sobre estos territoris és russa, com a part de l'herència soviètica que va ser llegada a esta nació.[10] No obstant, el primer ministre japonés va dir esperar que el diàlec sobre la firma del tractat de pau entre Japó i Rússia es recomence en 2015, llamentant la demora de 70 anys des del final de la Segona Guerra Mundial.[11] Les conversacions del tractat s'han recomençat en 2015 per a proseguir en 2016. En maig i juny d'este últim any s'han celebrat una rondes de consultes sobre el tractat de pau, les quals varen aplegar a un acort en matèries alienes al conflicte insular, pero el tema en qüestió, seguix pendent i les negociacions entre Tòquio i Moscou estan en curs.[12]
-
Yuzhno-Kurilsk, Kunashir -
Sévero-Kurilsk, Paramushir -
Roca Signalny, vista des del cap Nosappu, Japó
Illes
En la taula que seguix es llisten les principals illes de l'archipèlec de les Kuriles en direcció Noreste-Suroest (NE-BAIX). Són 56 illes principals, ademés d'una dotzena d'illots i peñones menors.
| º | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Illa | en ruso: Nomene | Nom alternatiu | Grup d'illes | Capital/ Punt de desembarc |
Atres ciutats | Àrea | Població | Altitut máx. en m | Coordenades | ||
| Raión Sévero-Kurilski | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles septentrionals | Kuriles septentrionals | Sever-Kurilsk | Shílikovo, Podgorny, Baikovo | 3504 | 2560 | |||
| Shumshu | Шумшу | Plantilla:Ruby-ja | Shumushu | Kuriles septentrionals | Baikovo | 388 | 20 | 189 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Atlásov | Атласова | Plantilla:Ruby-ja | Oyakoba, Araido | Kuriles septentrionals | Baïa Alaídskaya | 150 | 0 | 2339 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Paramushir | Парамушир | Plantilla:Ruby-ja | Paramushiru, Horomushiro | Kuriles septentrionals | Sévero-Kurilsk | Shélikovo, Podgorny | 2053 | 2540 | 1816 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Antsíferov | Анциферова | Plantilla:Ruby-ja | Shirinki | Kuriles septentrionals | Plaja Antsíferov | Cape Terkut | 7 | 0 | 747 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Makanrushi | Маканруши | Plantilla:Ruby-ja | Makanru | Kuriles septentrionals | Zakat | 50 | 0 | 1171 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Avós | Авось | Plantilla:Ruby-ja | Hokake, Hainoko | Kuriles septentrionals | 0,1 | 0 | ||||
| Onekotán | Онекотан | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles septentrionals | Mussel | Kuroisi, Nemo, Shestakov | 425 | 0 | 1324 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Jarimkotán | Харимкотан | Plantilla:Ruby-ja春牟古丹島 | Harimukotan, Harumukotan | Kuriles septentrionals | Sunazhma | Baïa Severguín | 70 | 0 | 1157 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Ekarma | Экарма | Plantilla:Ruby-ja | Ekaruma | Kuriles septentrionals | Krugly | 30 | 0 | 1170 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Chirinkotán | Чиринкотан | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles septentrionals | Cap Ptichi | 6 | 0 | 742 | Coordenades no vàlides</noinclude> | ||
| Shiashkotán | Шиашкотан | Plantilla:Ruby-ja | Shasukotan | Kuriles septentrionals | Makárovka | 122 | 0 | 934 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Roques Lovushki | Ловушки | Plantilla:Ruby-ja | Mushiru | Kuriles septentrionals | 1,5 | 0 | ||||
| Raikoke | Райкоке | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles septentrionals | Raikoke | 4,6 | 0 | 551 | Coordenades no vàlides</noinclude> | ||
| Matua | Матуа | Plantilla:Ruby-ja | Matsuwa | Kuriles septentrionals | Sárychevo | 52 | 0 | 1446 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Rasshua | Расшуа | Plantilla:Ruby-ja | Rashowa, Rasutsua | Kuriles septentrionals | Punta Arches | 67 | 0 | 948 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Srédnego | Среднего | Plantilla:Ruby-ja | Suride | Kuriles septentrionals | Plantilla:Unk | 0 | ||||
| Ushishir | Ушишир | Plantilla:Ruby-ja | Ushishiru | Kuriles septentrionals | Kráternya | Ryponkicha | 5 | 0 | 401 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Ketoy | Кетой | Plantilla:Ruby-ja | Ketoi | Kuriles septentrionals | Stórozheva | 73 | 0 | 1172 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Raión Kurilski | Middle Kurils (Naka-chishima / 中千島) | Dividit entre abdós grups redactors | Kurilsk | Reidovo, Kitovy, Rybakí, Goryáchiye Klyuchí, Kasatka, Burevéstnik, Shumi-Gorodok, Gorny | 5138 | 6606 | ||||
| Simushir | Симушир | Plantilla:Ruby-ja | Shimushiru, Shinshiru | Kuriles septentrionals | Kráterny | Baïa Srédniaya | 360 | 0 | 1539 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Broutona | Броутона | Plantilla:Ruby-ja | Buroton, Makanruru | Kuriles septentrionals | Nedostupny | 7 | 0 | 800 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Chirpoy | Чирпой | Plantilla:Ruby-ja | Chirihoi, Chierupoi | Kuriles septentrionals | Baïa Peschánaya | 21 | 0 | 691 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Brat Chirpóiev | Брат Чирпоев | 知理保以南島 | Chirihoinan | Kuriles septentrionals | Garovnikova | Semiónova | 16 | 0 | 749 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Urup | Уруп | Plantilla:Ruby-ja | Uruppu | Kuriles septentrionals | Mys Kastrikum | Mys Van-der-Lind | 1450 | 0 | 1426 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Atres | Kuriles septentrionals | 4,4 | 0 | |||||||
| Iturup | Итуруп | Plantilla:Ruby-ja | Etorofu, Yetorup | Kuriles meridionals (Minami-chishima / 南千島) | Kurilsk | Reidovo, Kitóvy, Rybakí, Goryáchiye Klyuchí, Kasatka, Burevéstnik, Shumi-Gorodok, Gorny | 3280 | 6602 | 1634 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Raión Yuzhno-Kurilski | Kuriles meridionals | Kuriles meridionals | Yuzhno-Kurilsk | Malokurílskoye, Rúdnaya, Lagúnnoye, Otrada, Goryachi Plyazh, Aliguer, Mendeléievo, Dubovoye, Pólino, Golovninó | 1860,8 | 10 268 | ||||
| Kunashir | Кунашир | Plantilla:Ruby-ja | Kunashiri | Kuriles meridionals | Yuzhno-Kurilsk | Rúdnaya, Lagúnnoye, Otrada, Goryachi Plyazh, Aliguer, Mendeléievo, Dubovoye, Pólino, Golovninó | 1499 | 7800 | 1822 | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Grup Shikotán | Шикотан | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles meridionals | Malokurílskoye | Dúmnova, Otrádnaya, Krabozavodskoye (formerly Anama), Zviózdnaya, Volóshina, Kray Sveta | 264,13 | 2440 | |||
| Shikotán | Шикотан | Plantilla:Ruby-ja | Kuriles meridionals | Malokurílskoye | Dúmnova, Otrádnaya, Krabozavodskoye (formerly Anama), Zviózdnaya, Volóshina, Kray Sveta | | 255 | 2440 | 413 | Coordenades no vàlides</noinclude> | |
| Atres | Kuriles meridionals | Ayvazóvskovo | 9,1 | 0 | ||||||
| Jabomai | Хабомаи | Plantilla:Ruby-ja | Habomai | Kuriles meridionals | Zorki | Zeliony, Polónskogo | 97,7 | 28 | ||
| Polónskogo | Полонского | Plantilla:Ruby-ja | Taraku | Kuriles meridionals | Estació de la Baïa Moriakov | 11,57 | 2 | |||
| Oskolki | Осколки | Plantilla:Ruby-ja | Tot, Kaiba | Kuriles meridionals | Plantilla:Unk | 0 | ||||
| Zeliony | Зелёный | Plantilla:Ruby-ja | Shibotsu | Kuriles meridionals | Estació Glushnevski | 58,72 | 3 | |||
| Jarkar | Харкар | Plantilla:Ruby-ja | Harukaru, Dyomina | Kuriles meridionals | Haruka | 0,8 | 0 | |||
| Yuri | Юрий | Plantilla:Ruby-ja | Yuri | Kuriles meridionals | Kalernaya | 10,32 | 0 | |||
| Anúchina | Анучина | Plantilla:Ruby-ja | Akiyuri | Kuriles meridionals | Baïa Bolshoye | 2,35 | 0 | |||
| Tanfílieva | Танфильева | Plantilla:Ruby-ja | Suishō | Kuriles meridionals | Zorkiy | Baïa Tanfílievka, Bolótnoye | 12,92 | 23 | ||
| Storozhevoy | Сторожевой | Plantilla:Ruby-ja | Moemoshiri | Kuriles meridionals | 0,07 | 0 | ||||
| Rífovy | Рифовый | オドケ島 | Odoke | Kuriles meridionals | Plantilla:Unk | 0 | ||||
| Signalny | Сигнальный | Plantilla:Ruby-ja | Kaigara | Kuriles meridionals | 0,02 | 0 | ||||
| Atres | Kuriles meridionals | Opasnaga, Udivítelnaya | 1 | 0 | ||||||
| Total | 10 503,2 | 19 434 |
Referències
- ↑ Forma castellanizada històrica (per eixemple, segons: VVAA (1852). google. es/books? id=KtQqAAAAYAAJ&pg=PA457&dq=islas+curiles&hl=es&ei=dK7RJLNDsKUswaqlZ2sCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwAQ#v=onepage&q=islas%20curiles&f=false Els tres regnes de la naturalea. Museu pintoresc d'història natural. Tom I: Zoologia, Gaspar i Roig, p. 457.) i actual, tant en publicacions (per eixemple, segons VVAA (1995). Revista Zeta, números1034-1046, p. 32.) com en Internet (serafimov. com/web/index. php? option=com_content&view=artícul&id=124:pearl-harbor-7-de-diciembre-de-1941&catid=50:historicos&Itemid=64 www. serafimov. com - Pearl Harbour. 7 de decembre de 1941 serafimov. com/web/index. php? option=com_content&view=artícul&id=124:pearl-harbor-7-de-diciembre-de-1941&catid=50:historicos&Itemid=64 archivat en Wayback Machine.; última consulta: 3 de novembre de 2010).
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrish2009">Irish, Ann B. (2009). Hokkaido: A History of Ethnic Transition and Development on Japan's Northern Island (en en-US), McFarland Books. ISBN 978-0786454655.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKoichiro2017">Koichiro, Matsuda (2017). Japan and the Pacific, 1540–1920: Threat and Opportunity (en en), Routledge. ISBN 978-1351925549.
- ↑ (2022) De Madrit a Sant Petersburgo. Les relacions hispà-russes en el sigle de les llums (1722-1799), Editorial UNED. ISBN 978-84-362-7784-5.
- ↑ https://www. themoscowtimes. com/2019/02/26/russia-delivers-high-speed-internet-to-islands-disputed-by-japan-a64626
- ↑ (1974) org/details/kurilislandsruss0000step The Kuril Islands, Oxford: Clarendon Press..
- ↑ «semanticscholar. org/paper/b0bd5904f65d5eb75f3cf2437a5e198d122f8600 Clapham, P. J.; C. Good; S. I. Quinn; R. R. Reeves; J. I. Scarff; R. L. Brownell Jr (2004). "Distribution of North Pacific". Journal of Cetacean Research and Management. 6 (1): 1–6. doi:10.47536/jcrm. v6i1.783. S2CID 20154991.». www. semanticscholar. org. Consultat el 2026-08-14.
- ↑ «birdlife. org/site/factsheet/16510-kuril-islands-between-urup-and-paramushir BirdLife DataZone» (en en). datazone. birdlife. org. Consultat el 2026-08-14.
- ↑ http://sp. rian. ru/onlinenews/20090703/122199327. html
- ↑ http://sp. rian. ru/international/20100903/127658477. html
- ↑ http://mundo. sputniknews. com/asia/20150212/1034265386. html
- ↑ «sputniknews. com/politica/20160617/1060889645/rusia-japon-kuriles. html Rússia i Japó sostindran el 22 de juny consultes sobre el tractat de pau».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Kuriles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.