Anar al contingut

Illes Aleutianas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aleutian Islands amo 2014135 lrg.jpg
Illes Aleutianas

Les illes Aleutianas (un nom derivat del nom propi de l'ètnia que les habitava, «aleuti») és un archipèlec d'illes volcàniques, una cadena de més de 300 chicotetes illes volcàniques que descriuen un ampli arc d'uns 1900 km que va del suroest d'Alaska (Estats Units) fins a la península de Kamchatka (Rússia). Les illes estan situades entre el mar de Bering, al nort, i l'oceà Pacífic septentrional, al sur.

El principal centre de població és Unalaska,[1] en l'illa del mateix nom.

Casi tot l'archipèlec és part de l'estat d'Alaska, encara que les més occidentals (illes del Comandant) formen part de Rússia. Les illes estan localisades al nort del Cinturó de fòc del Pacífic i en elles hi ha 57 volcans.

Les illes tenen al voltant de 37.800 quilómetros quadrats i uns 16.000 habitants, sent menys de la mitat esquimalés aborigen (aleutas).

Geografia

[editar | editar còdic]

Les illes Aleutianas, conegudes abans de 1867 com l'archipèlec Catherine, es componen dels següents cinc grups d'illes o sub-archipèlecs, administrades per EE. UU.:

Rússia, per la seua banda, eixercix sobirania sobre la part occidental de l'archipèlec, a través de les illes del Comandant.

Fisiográficament, són una secció de la província més gran del Pacífic de Fronteres, que a la seua volta és part del major sistema montanyós del Pacífic.

Història

[editar | editar còdic]

Les illes varen ser administrades per Rússia des del seu descobriment en el XVIII fins a la seua venda junt en el restant d'Alaska a Estats Units en 1867.

Durant la Segona Guerra Mundial, Japó va invadir les illes de Attu i Kiska en 1942, d'a on va ser expulsat l'any següent.


Referències

[editar | editar còdic]