Esquimal
Esquimal és el nom comú usat per als distints pobles indígenas que habiten en les regions àrtiques d'Amèrica del Nort i part de Siberia i parlen llengües esquimal. Es denomina aixina a dos grups ètnics relacionats:
- Els inuit, habitants de la tundra àrtica del nort d'Alaska, Canadà i Groenlàndia.
- Els yupik, habitants del sur d'Alaska, que és de clima subártico i de la península siberiana de Chukchi.
La paraula «esquimal» (en anglés eskimo i en francés esquimaux) ha caigut en desús en Canadà puix es considera despectiu i oficialment solament s'utilisa inuit que significa 'el poble' (en inuktitut, ᐃᓄᐃᑦ inuit).[n 1] En Groenlàndia s'usen abdós térmens. No obstant, en Alaska i Siberia, els pobladors yupik se seguixen cridant esquimal.
Als grups inuit i yupik, caldria afegir el dels sadlermiut, en la baïa Hudson, últims relictos de la cultura Dorset, la chicoteta població de la qual es va extinguir en 1902 en contraure malalties pel contacte en occidentals.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]
Esquimal és un terme algonquino que podria significar «devoradores de carn crua».[3][4] No obstant, atres versions indiquen que podria significar el «caçador (o peixcador) de les sabates de neu»[5] o el «poble que usa una atra llengua».[6]
Orígens i migració
[editar | editar còdic]Els esquimal tenen els seus orígens en Siberia, al noreste d'Àsia. Els seus antepassats esquimo-aleutas varen creuar l'estret de Bering i es varen assentar també en Norteamérica. Es varen trobar restants humans en Saqqaq (Groenlàndia), de fa 4000 anys, l'anàlisis genètic dels quals va donar com resultat la seua aproximació en els pobles esquimo-aleutas, encara que no necessàriament en els actuals pobles de Groenlàndia.[7]
Ademés de l'orige siberiano, s'ha demostrat a través de l'anàlisis genètic[8] que estos pobles tenen també ancestros amerindios.
Pobles inuit
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Inuit.
Inuit és el nom genèric dels grups humans que habiten l'Àrtic, que posseïxen característiques físiques que els ajuden a sobreviure en el fret. Les pestanyes són pesades, per a protegir els ulls de la resplandor del sol que es reflectix en el gèl, el seu cos és generalment baix i robust per a retindre més calor. Són parlants de llengües inuit.
Han soportat la vida del Àrtic durant mils d'anys i tenen una gran experiència per a poder sobreviure en el gèl.
Els inuit viuen en les tundras del nort de Canadà, Alaska i Groenlàndia. Es calcula que viuen en esta regió unes 100 000 persones. Desenrollen una vida nómada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals poden destacar-se els caribúés, orsos, ballenes i focas. D'estos i atres animals aprofiten totes les parts possibles per a alimentar-se, abrigar-se i construir vivendes i ferramentes per a caçar. La caça de foques i la peixca els permeten conseguir aliments inclús en el cru hivern de l'Àrtic.
El gos de trineu té un paper important en la vida inuit. Sobre la neu o el gèl, un equip de gossos arrastren el qamutik, un trineu fet de fusta, ossos d'animals, barbes de la boca d'una ballena i inclús peix congelat.[9]
Els pobles inuit poden subdividirse, sobre la base dels seus dialectes, en 16 grups, els quals van dins dels 4 grups principals següents:
- Els kalaallit de Groenlàndia: És l'ètnia més numerosa en més de 50 000 persones. Parlen el groenlandés, idioma oficial de Groenlàndia.
- Els inuit de l'est del Canadà: Habiten principalment en el territori de Nunavut, en Nunavik (Nort de Quebec) i Nunatsiavut (Nort de Labrador). Parlen l'idioma inuktitut oriental.
- Els inuvialuit de l'oest de Canadà: Habiten les costes del golf de Amundsen i les illes occidentals del archipèlec Àrtic Canadenc. Parlen l'idioma inuvialuktun.
- Els inupiat d'Alaska: Habiten en els comtats del Àrtic Nort-occidental i Slope del Nort, incloent la península de Seward i Barrow, la ciutat més septentrional d'Estats Units. Parlen l'iñupiaq.
Pobles yupik
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Yupik.
Des del punt de vista llingüístic, es considera als parlants de llengües yupik, una branca esquimal separada dels inuit.[10] Encara que hi ha una relació genètica propenca dels yupik en els inuit i els aleutas.[11] Habiten la regió suroest d'Alaska i en Siberia les costes de la península de Chukchi. L'economia yupik s'ha basat tradicionalment en la caça de mamífers marins com a foques, morses i ballenes.
Yupik alaskeños
[editar | editar còdic]Els pobles yupik d'Alaska estan conformats per 2 grups:
- Aluutiq: Cridats també yupik del Pacífic o sugpiaq. Parlen l'idioma alutiiq i habiten en les costes del sur d'Alaska, especialment en la península d'Alaska . No se'ls deu confondre en els aleutas (natius isleños).
- Yup'ik centroalaskeños: Habiten en les baïes de Norton Sound i Bristol, i l'Illa Nelson (Alaska). Parlen l'idioma yup'ik, també cridat cup'ig.
Esquimo-siberianos
[editar | editar còdic]També cridats yupik siberianos o yupik de l'estret de Bering o yuit, este últim nom oficial que els va donar l'Unió Soviètica en 1931. Són chicotetes poblacions que habiten en les costes de la península de Chukchi en l'Extrem Orient rus, districte de Chukotka. Són 3 grups:
- Chaplinos: Els chaplinos (o ungazighmiistun) són el grup yupik siberiano més numerós, habiten en la costa siberiana del mar de Bering, en l'illa de Wrangel i en l'illa Sant Lorenzo (Alaska). Parlen l'idioma yupik centrosiberiano (o yuit).
- Naucanos: El poble naucano (o nuvuqaghmiistun) habita en Chukotka en assentaments com Uelen i Providéniya. Són uns 400 habitants, 70 dels quals parlen encara el naucano.
- Sireniki: Els sireniki (o uqeghllistun), l'idioma original dels quals sirenik està extint, habiten especialment en la localitat de Sireniki (Chukotka). Llingüísticament la seua classificació no s'ha resolt,[12] puix uns els agrupen en els demés esquimo-siberianos i uns atres com una branca esquimal a banda dels yupik i dels inuit. Es considera que tenen una influència cultural en els pobles chukchi, donada la convivència regional; pero genèticament són més propencs als chaplinos.[11]
Galeria
[editar | editar còdic]Inuit
[editar | editar còdic]-
Esquimal groenlandés (1890).
-
Nowadlook (Nora) Ootenna. Dòna Inupiat (Alaska, 1907).
Yupik
[editar | editar còdic]-
Dòna i chiquet yupik d'Alaska; fotogravat, 1928.
-
Danzante alutiiq.(Yupik que habiten per la costa pacifico)
-
Jove esquimo-siberiana en claus de morsa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Les dents del diable. Película anglosaxona dirigida per Nicholas Ray. Basada en la novela d'Hans Ruesch "Top of the world" editada en castellà en el títul de "El país de les ombres llargues".
- Nanuk, l'esquimal. És un llarcmetrage cinematogràfic de gènero documental estrenat en 1922 i dirigit per Robert Flaherty (Míchigan, 1884 - Vermont, 1951). És considerat el primer documental de l'història.
- Paleoesquimal
- Sistema esquimal de parentesc
- Història genètica dels indígenes d'Amèrica
- Mitologia Inuit.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Diccionari de la llengua espanyola.
- ↑ «The People Arrive». The Free Library. Consultat el 22 de març de 2008.
- ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition
- ↑ Setting the Record Straight About Native Languages: What Does "Eskimo" Pixen In Creu?
- ↑ Israel, Mark "Eskimo" [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Mailhot, J. (1978). "L'étymologie de «Esquimau» revue et corrigée." Etudes Inuit/Inuit Studies 2-2:59–70
- ↑ Gilbert, Thomas et al 2008, Paleo-Eskimo mtDNA Genome Reveals Matrillinial Discontinuity in Greenland
- ↑ Reich, David et al 2012 Reconstructing Native American population history Nature 2012 DOI: doi:10.1038/nature11258
- ↑ Hamilton, Sue (2008) The Inuit Sled Dog; The History of Mushing. December 30, 2008.
- ↑ Ethnologue report for Eskimo-Aleut languages
- ↑ 11,0 11,1 Volodko, Natalia et. al. (2008) "Mitochondrial Genome Diversity in Arctic Siberians, with Particular Reference to the Evolutionary History of Beringia and Pleistocenic Peopling of the Americas [3] archivat en Wayback Machine."; The American Journal of Human Genetics 82 1084–1100.
- ↑ Vakhtin, Nikolai 2000, The Old Sirinek Language: Texts, Lexicon, Grammatical Notes [4] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hans Ruesch. El país de les ombres llargues (traduït a l'espanyol) Top of the world en el títul original. Publicada en 1950, la novela que nos conecta en una vida distinta: a on les nits duren cinc mesos i els temps són medits pel pas de les llunes. Minúsculs iglúes sobre la mar gelada, en els que la família juga un paper fonamental, la dòna és indispensable i escasseja, les relacions són sinceres i espontànees i els besos es donen restregándose el nas i tenen verdader significat.
- Jean Malaurie. Els esquimal del Pol. Els últims reis de Thulé. Barcelona: Grijalbo, 1981. ISBN 84-253-1320-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «esquimal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>