Anar al contingut

Paleoesquimal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illa Wrangel, districte de Iultinsky.

Paleoesquimal és la població que va antecedir als esquimalés inuit i yupik en el seu actual territori, en la península de Chukotka, Alaska, el nort de Canadà i Groenlàndia.

Beringia

[editar | editar còdic]

Durant la cridada Glaciació de Wisconsin, la majoria de l'actual territori esquimal estava cobert per masses glaciarés i segurament deshabitat. Els depòsits glacials en les montanyes Mackenzie i les montanyes Richardson indiquen que des de fa 30 000 anys, fins a fa 15 000 anys, el gèl va fer impossible el pas terrestre des de Siberia cap a l'actual Canadà.[1] No obstant, el nororiente de Siberia i pont de Beringia estaven lliures de gèl per les corrents càlides de Pacífic i al seu clima sec. Aixina l'oest d'Alaska estava unit, territorial i ecològicament, en Siberia.

Encara que, per l'intensificació del refredat, la població s'havia retirat del nororiente de Siberia fa uns 27 000 anys,[1] les oscilacions climàtiques varen poder permetre el repoblament de la regió. Una evidència va ser trobada en les coves Bluefish, a on es varen trobar objectes que podrien datar de fa 25 000 a 13 500 anys, els més antics unes ferramentes d'os: una, feta d'una tíbia de caribú, ha segut datada en 24 800 anys[2] i atres dos, d'ossos de mamut, de fa 23 500 anys,[3] dates que podrien coincidir en l'Oscilació de Paudorf.

És segura la datació de fa 14 500 a 13 500 anys per a les ocupacions humanes en la vall del Tanana en Alaska i en la conca del Indigirka en Siberia,,[1] en dates que podrien coincidir en l'Oscilació de Bølling i en les noves datacions de l'horisó de Ushkik en Kamchatka.[1]

En Alaska han segut trobats restants arqueològics de poblacions humanes de la tradició cultural del paleoindio, que daten de fa per lo manco 11.500 anys, en Taula Site, Iteriak Creek i Dry Creek.[4] Varis experts sostenen que es va tractar d'una expansió cap al nort dels paleoindios despuix dels búfalos durant el periodo conegut com Dryas Recent.[1]

Postglaciación

[editar | editar còdic]

Diferents llocs arqueològics permeten identificar la difusió de l'anomenada Tradició àrtica nòrdica: un en la Serranía Brooks ha segut datat entre 10 000 i 8000 anys abans del present.[5] A esta mateixa tradició pertanyen troballes en Graveyard Point, en les empalizadas de la veta Krusenstern i en Onion Portage.[4] Alguns identifiquen este horisó en la presència de pobladors atabascanos.[6]


En l'illa Anangula, una de les illes Fox, varen ser trobades microhojas, micronúcleus i atres artefactes que daten de fa 7700 a 8500 anys i que conformen una indústria aleutiana de núcleus i fulls que va persistir per molt temps,[5] de manera que segons alguns, pot establir-se una continuïtat fins als aleutas o en general, fins als esquimo aleutianos de l'época recent.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hoffecker, John F. & Scott A. Elias 2007. Human Ecology of Beringia. New York: Columbia University Press.
  2. Cinq-Mars, Jacques & Richard E. Morlan. 1999. "Bluefish Caves and Old Crow Basin: A New Rapport"; Robson Bonnichsen and Karen L. Turnmire (Eds). Isse Age Peoples of North America: 200-212. Corvallis: Oregon State University Press for the Center for the Study of the First Americans.
  3. Li Blanc, Raymond 2008. "Human Ecology of Beringia, by John F. Hoffecker and Scott A. Elias (Review)"; Artic 61 (2): 217-219.
  4. 4,0 4,1 Archaeological Overview of Alaska. The National Park Service.
  5. 5,0 5,1 Josephy, Alvin M. 1991. "The native Peples of the Far North"; The Indian heritage of America: 57-64. 2nd. Edition.
  6. Cook, John P. 1969. "The Early Prehistory of Healy Lake Alaska". Ph.D. diss, University of Wisconsin, Madison.
  7. Foster, Michael K. 1996. "Language and the Culture History of North America"; Handbook of North American Indians 17:72.