Paleoesquimal
Paleoesquimal és la població que va antecedir als esquimalés inuit i yupik en el seu actual territori, en la península de Chukotka, Alaska, el nort de Canadà i Groenlàndia.
Beringia
[editar | editar còdic]Durant la cridada Glaciació de Wisconsin, la majoria de l'actual territori esquimal estava cobert per masses glaciarés i segurament deshabitat. Els depòsits glacials en les montanyes Mackenzie i les montanyes Richardson indiquen que des de fa 30 000 anys, fins a fa 15 000 anys, el gèl va fer impossible el pas terrestre des de Siberia cap a l'actual Canadà.[1] No obstant, el nororiente de Siberia i pont de Beringia estaven lliures de gèl per les corrents càlides de Pacífic i al seu clima sec. Aixina l'oest d'Alaska estava unit, territorial i ecològicament, en Siberia.
Encara que, per l'intensificació del refredat, la població s'havia retirat del nororiente de Siberia fa uns 27 000 anys,[1] les oscilacions climàtiques varen poder permetre el repoblament de la regió. Una evidència va ser trobada en les coves Bluefish, a on es varen trobar objectes que podrien datar de fa 25 000 a 13 500 anys, els més antics unes ferramentes d'os: una, feta d'una tíbia de caribú, ha segut datada en 24 800 anys[2] i atres dos, d'ossos de mamut, de fa 23 500 anys,[3] dates que podrien coincidir en l'Oscilació de Paudorf.
És segura la datació de fa 14 500 a 13 500 anys per a les ocupacions humanes en la vall del Tanana en Alaska i en la conca del Indigirka en Siberia,,[1] en dates que podrien coincidir en l'Oscilació de Bølling i en les noves datacions de l'horisó de Ushkik en Kamchatka.[1]
En Alaska han segut trobats restants arqueològics de poblacions humanes de la tradició cultural del paleoindio, que daten de fa per lo manco 11.500 anys, en Taula Site, Iteriak Creek i Dry Creek.[4] Varis experts sostenen que es va tractar d'una expansió cap al nort dels paleoindios despuix dels búfalos durant el periodo conegut com Dryas Recent.[1]
Postglaciación
[editar | editar còdic]Diferents llocs arqueològics permeten identificar la difusió de l'anomenada Tradició àrtica nòrdica: un en la Serranía Brooks ha segut datat entre 10 000 i 8000 anys abans del present.[5] A esta mateixa tradició pertanyen troballes en Graveyard Point, en les empalizadas de la veta Krusenstern i en Onion Portage.[4] Alguns identifiquen este horisó en la presència de pobladors atabascanos.[6]
En l'illa Anangula, una de les illes Fox, varen ser trobades microhojas, micronúcleus i atres artefactes que daten de fa 7700 a 8500 anys i que conformen una indústria aleutiana de núcleus i fulls que va persistir per molt temps,[5] de manera que segons alguns, pot establir-se una continuïtat fins als aleutas o en general, fins als esquimo aleutianos de l'época recent.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hoffecker, John F. & Scott A. Elias 2007. Human Ecology of Beringia. New York: Columbia University Press.
- ↑ Cinq-Mars, Jacques & Richard E. Morlan. 1999. "Bluefish Caves and Old Crow Basin: A New Rapport"; Robson Bonnichsen and Karen L. Turnmire (Eds). Isse Age Peoples of North America: 200-212. Corvallis: Oregon State University Press for the Center for the Study of the First Americans.
- ↑ Li Blanc, Raymond 2008. "Human Ecology of Beringia, by John F. Hoffecker and Scott A. Elias (Review)"; Artic 61 (2): 217-219.
- ↑ 4,0 4,1 Archaeological Overview of Alaska. The National Park Service.
- ↑ 5,0 5,1 Josephy, Alvin M. 1991. "The native Peples of the Far North"; The Indian heritage of America: 57-64. 2nd. Edition.
- ↑ Cook, John P. 1969. "The Early Prehistory of Healy Lake Alaska". Ph.D. diss, University of Wisconsin, Madison.
- ↑ Foster, Michael K. 1996. "Language and the Culture History of North America"; Handbook of North American Indians 17:72.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleoesquimal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.