Península de Chukotka

Península de Chukotka

La península de Chukotka (en ruso: Чукотский полуостров, península Chukota) o Chukchi (Чукотка) és una península que constituïx l'extrem nort-oriental de Siberia, de Rússia i del continent asiàtic. La península de Chukchi està enfrontada a l'americana península de Seward, sent abdós els extrems del estret de Bering.

Administrativament, la península és part del districte autònom de Chukotka de la Federació de Rússia.

Geografia

La península de Chukotka està banyada per les aigües del mar de Chukotka, al nort; per les del mar de Bering, al sur; i per les del estret de Bering, a l'est. La península té una llongitut màxima d'uns 960 km en direcció SE-NO, en un esgambi en l'istme d'uns 500 km. El seu esgambi mig és de 300-400 km, encara que en l'extrem oriental té una subpenínsula d'uns 200 km d'ample (en una superfície aproximada d'uns 50.000 km²). A voltes, solament esta subpenínsula és considerada com la península de Chukchi.

Les costes de la península comencen, a l'oest, en la desembocadura del riu Chaun (en la baïa Cháunskaya) i finalisen, a l'est, en la desembocadura del riu Anádyr (en el golf del Anádyr). Eixes costes són una de les etapes de la ruta marítima del Nort (el pas Nordest).

En l'extrem oriental de la península està el veta Dezhniova (prop de l'assentament d'Uelen), que és el punt més oriental d'Àsia. En la vora oriental, en l'estret de Bering, també es troben la baïa de Sant Lawrence i la baïa de Kresta.

Els chukchi són, en diferència, el poble indígena majoritari en Chukotka. Els yupiks siberianos tenen presència significativa, especialment en zones costeres o assentaments prop de la mar de Bering. Els evenos/lamutos i els chuvanos també formen part dels pobles indígenes tradicionals del Nort de la península, encara que els seus números són molt menors que els de els chukchi. Alguns pobles molt minoritaris (com els yukaghir, els koryak, els esquimal sireniki o els kereks) estan presents, encara que en números molt reduïts. La majoria de la població no indígena (russos, ucranians, uns atres) sol concentrar-se en els centres urbans, mentres que molts pobles indígenes viuen en localitats menors, a sovint rurals o de tipo tradicional. Històricament, en el cens de 1939, els pobles indígenes eren majoria en la regió: s'estimava que al voltant del 69 % de la població pertanyia a estos pobles indígenes. En el desenroll industrial i l'arribada de colon (russos, ucranians i atres ètnia), la proporció de població russa va créixer significativament: per eixemple, cap a 1979–1989 els russos representaven aproximadament dos terços de la població.

La principal activitat econòmica és la mineria, en explotacions de zinc, or i carbó. També es practiquen la caça, fonamentalment del reno, la peixca i el turisme de vida selvada.

Geologia

La península Chukotka, és una regió de gran interés geològic per la seua complexa història geològica i el seu paper en la comprensió de la geologia àrtica.

La península forma part de la plataforma Chukotka-Cambridge, situada entre el mar de Chukotka al nort i el mar de Bering al sur. La geologia de la península es caracterisa per una àmplia gama de tipos de roques i estructures geològiques. La geologia de la península Chukotka comprén des del Precámbrico fins al Cuaternario, en roques que van des de formacions metamòrfiques antigues fins a depòsits sedimentarios més jóvens. La regió és coneguda per la seua història tectónica complexa, influenciada per la colisió de la placa Nortamericana en la placa Euroasiàtica.

Unitats Geològiques Clau

Roques Precámbricas: les roques més antigues de la regió són les metamòrfiques i ígneas del Precámbrico. Estes roques basals inclouen gneises, esquistos i granits, que formen la base de la geologia de la península.

Roques Sedimentarias Paleozoicas: sobre les roques basals del Precámbrico es troben les roques sedimentarias del Paleozoico, que inclouen areniscas, lutitas i calcàreas. Estes roques es varen depositar en ambients marins poc profunts i reflectixen l'història geològica de la regió durant el Paleozoico.

Roques Sedimentarias Mesozoicas i Cenozoicas: durant les eres Mesozoica i Cenozoica es varen depositar una varietat de roques sedimentarias, incloent estrats en carbó, que són significatius per a les evaluacions regionals de recursos. Les roques Mesozoicas inclouen areniscas, lutitas i depòsits de carbó, mentres que les roques Cenozoicas es caracterisen principalment per seqüències sedimentarias formades en resposta a canvis climàtics.

Depòsits Cuaternarios: els depòsits geològics més recents són els Cuaternarios, que inclouen sediment glaciars i aluvials. La península va ser significativament modelada per la glaciació durant l'última Edat de Gèl, resultant en una extensa capa de till glaciar, morrenas i atres característiques glaciars.

Geologia Estructural

La península de Chukotka presenta característiques tectónicas significatives com a sistemes de falles i plecs. La regió està influenciada per les complexes interaccions entre les plaques Nortamericana i Euroasiàtica, resultant en vàries llínees de falla i deformacions estructurals.

Encara que la península de Chukotka en sí mateixa no és altament volcànica, les regions propenques com la península de Kamchatka i les illes Kuriles són conegudes per la seua activitat volcànica. Els processos tectónicos que afecten a la península de Chukotka estan relacionats en l'activitat volcànica en la regió del Pacífic Nort.

Recursos minerals

La península de Chukotka és coneguda pel seu potencial de recursos minerals, incloent carbó, petròleu i gas. Les activitats d'exploració han identificat depòsits significatius de carbó, i existix un interés continu en explorar hidrocarburs en la regió.

Les àrees front a la costa de la mar de Chukotka han segut objecte d'exploració per a recursos de petròleu i gas. Les estructures geològiques i les conques sedimentarias en la regió es consideren prospectivas per a reserves d'hidrocarburs.

Història

Península de Chukotka. Mapa aquàtic SAD 1947.

L'història de Chukotka es remonta al Paleolític. En 1728 la península va ser nomenada per Vitus Bering, que va viure en Chukotka, la denominació fa referència al poble chukchi, que viu principalment en Chukotka.

Chukotka en l'antiguetat

En l'antiguetat, múltiples assentaments de persones provinents d'Amèrica es varen realisar a través del pont terrestre de Bering. Els primers llocs habitats de Chukotka són Ananaivem (fa uns 8.400 anys) en els rius Ananaivem i Kolenj IV (fa uns 6.000 anys) en el llac Kolenj prop del poble d'Uelen. El lloc paleoesquimal occidental és Devil's Ravine en l'Illa de Vrangelovo. Els artefactes trobats en les empinades ales del barranc s'estima es remonten a l'any 1750 A.C.

L'anàlisis d'ADN de mostres del cementeri de Uelensky i Ekvena (fa uns 2 mil anys) va mostrar que en el acervo genètic de les cultures neoesquimales de Chukotka, ademés de l'antiga base paleo-siberiana, hi havia al voltant del 30 per cent de components Paleoindígenas, que es va trobar en representants de la cultura Clodoveo, lo que prova la migració inversa dels neoesquimales des d'Amèrica cap al territori de l'extrem nort-oriental d'Àsia.

En els temps històrics, els chukchi són considerats el poble autòcton més important de Chukotka, encara que conserven la memòria dels pobles més antics, els Shelags i els Onkylons, coneguts en el XVII pels exploradors russos, pero que després varen desaparéixer. Els Јuites i Yukagiri (Anauli, Chuvantsi) també varen viure en Chukotka durant molt temps. La crío de renos, que es va estendre baix l'influència indirecta dels samoyedos, va jugar un paper important en el sorgiment de Chuka.

Relacions entre Chukotka i l'Imperi Rus

Mapa de la regió de Chukotka com a part de la regió de Kamchatka 1913.

El primer conflicte entre els Chukka i els russos va tindre lloc en 1641 a l'oest de l'actual Chukotka en el riu Yana. En aquella época, els chukchi encara estaven en el nivell tecnològic de l'Edat de Pedra. De fet, Chukotka va ser descoberta pels russos en 1648 durant l'expedició de Semyon Dezhnev.

En 1648, Semión Dezhniov i Fedot Alekseyev Popov varen liderar una expedició, d'entre 90 i 105 hòmens, que partint de la desembocadura del riu Kolyma va alcançar la desembocadura del riu Anádyr. A bordo de sèt koch (menudes naus cosacas aptes per a navegar en la banquisa), els va dur dèu semanes de navegació alcançar l'estuari del Anádyr despuix de vorejar completament la península de Chukchi. Eixa expedició va descobrir que Àsia no estava unida per terra en Alaska. La participació de Dezhniov en esta part del viage no està documentada, i solament les activitats de Fedot Alekseyev es poden documentar hui.

El primer assentament rus va ser la presó de Anadyr construïda en 1649. En el moment de la colonisació russa, Chukotka pertanyia al voivodato de Yakut. En 1778, es va firmar un tractat de pau oficial en el poble chukchi, en el riu Bolshoi, prop de la desembocadura del seu afluent, el riu Angarka.

Chukotka en l'Imperi Rus

En 1803 Chukotka va passar a formar part de Oblast de Kamchatka de la Governació de Irkutsk (de 1856 a 1909 va formar part de Oblast de Primorsky). En 1909, el districte de Anadyr va passar a formar part del óblast de Kamchatka, mentres que partix del districte de Anadyr es va transformar en el districte de Chukotka. En 1922 els districtes de Anadyr i Chukotka varen passar a formar part de la Governació de Kamchatka.

Chukotka en la URSS

En el XX es va formar el Districte Autònom de Chukotka en la seua capital en la base de cult de Chukotka, i des de 1932 en Anadyr.

El Districte Nacional de Chukotka es va formar pel decret del Comité Eixecutiu Central de tota Rússia el 10 de decembre de 1930, "Sobre l'organisació de les administracions nacionals en les àrees d'assentament dels menuts pobles del Nort" com a part del Territori del Lluntà Orient. Comprenia les següents zones: Anadyr (centre de Novo-Marinsk, també cridat Anadyr), Tundra oriental (centre de Ostrovnoye), Tundra Occidental (centre de Nizhjekolimsk ), Markovski (centre de Markovo), Chaunski (centre en la baïa Chaunskaya) i Chukotski (centre en la base de cult Chukotsky- el poblat de Lorens), i va determinar que comprenia:

(a) les regions del Lluntà Orient de Anadyr i Chukotka en la seua totalitat;

(b) la República Socialista Soviètica Autònoma de Yakut, el territori de la Tundra de la font i en un llímit a lo llarc de la marge dreta del riu Alazeya i la Tundra occidental, la zona del curs mig i superior del Omolon.

La zonificación de la regió en octubre-novembre de 1932 la va deixar "en les seues pròpies fronteres com un districte nacional autònom directament subordinat a la regió.".

El 22 de juliol de 1934, el Comité Eixecutiu Central de tota Rússia va decidir incloure els districtes nacionals de Chukotka i Koryak en la regió de Kamchatka. No obstant, tal subordinació va ser de naturalea més be formal, perque de 1939 a 1940 el territori del districte va estar baix la jurisdicció de Dalstroy, que va eixercir la gestió administrativa i econòmica total sobre els seus territoris subordinats.

El 28 de maig de 1951, per decisió del Presidium de les Forces Armades de la URSS, es va assignar al districte la subordinació directa al Territori de Jabárovsk.

Des del 3 de decembre de 1953 va formar part de la regió de Magadan. Pel Decret del Presidium del Soviet Suprem de la URSS de 02.12.1953 "Sobre la creació de la província de Magadanskaya".

Des de mediats de la década de 1950, el desenroll de Chukotka s'ha intensificat en la construcció d'aeròdroms militars i bases aérees, ya que l'ubicació geogràfica de la península va proporcionar el temps de vol més curt a Alaska i la partix noroest dels Estats Units, el destí principal de l'aviació era supostament "Providence".

A partir de 1980, segons va establir la llei de l'URSS "Sobre els districtes autònoms de la RSFSR" d'acort en la Constitució de la URSS de 1977, el Districte Nacional de Chukotka es va convertir en un districte autònom.

Districte Autònom de Chukotka en la Federació Russa

Dana 16 de juliol de 1992 el districte autònom de Chukotka es va separar del óblast de Magadán i va rebre l'estatus de subjecte de la Federació Russa.

Relleu

La major part de la península de Chukotka està ocupada per terres altes de fins a 1000 m d'altura. Per damunt dels pináculos i ales fortament disecados dels massiços rocosos s'eleven picos separats més alts.

Panorama de les montanyes de Chukotka, Rússia, vistes des de Gambell, Alaska Distància ells més de 50 km

Les cadenes montanyoses estan disseccionades per les profundes valls del Chevtakan, Erguveem, Nuniamowaam. Les majors altituts se circumscriuen al cridat alçament Sinyavinsky en la zona de la baïa de Provideniya, 1194 m (atres fonts diuen 1887 m) és el punt més alt de la península de Chukchi). Les montanyes descendixen abruptament cap a la costa, formant una série de escarpados rocosos. Les terres baixes són escasses i solen estar situades prop de grans estanys.

Flora

El territori de la península de Chukotka està completament situat en la zona de tundra. Els boscs són escassos o inexistents. La vegetació està representada pel sauce àrtic, la casiopea tetraèdrica, els nabius, els nabius rojos, l'herba perdiu, la seua altura és de 5 a 20 cm. Menys comuns són l'abedull magro, la gayuba alpina, la diapensia de Laponia. En les valls fluvials creixen arbustos de planura d'inundació, formats per varis tipos de sauces, alisos, i abedulls nanos. La flora també comprén verdets i líquenés, molts dels quals són rars.

Fauna

El rabosot àrtic i el llop estan molt estesos, de la mateixa manera que el reno, la llebre de montanya, les fardes de terra de coa llarga i les pikas del nort, els lemmings de pancha groga i de piteu. El borrego cimarrón viu en les regions montanyoses .

En les costes rocoses de la mar anidan el arao, la ipatka, l'astral, el cormorán de Bering i les gavines. En la tundra hi ha oca de la tundra de Siberia Oriental, oca de front blanca, oca negra de Siberia Oriental, somormujos, grulla dels picos d'arena, frailecillo, skuas i atres espècies. El muçol nival, la perdiu nòrdica, la lavandera boyera i el alcaraván de Siberia Oriental.

Bibliografia

• Aĭnana, L., and Richard L. Bland. Umiak the traditional skin boat of the coast dwellers of the Chukchi Peninsula : compiled in the communities of Provideniya and Sireniki, Chukotka Autonomous Region, Russia 1997-2000. Anchorage: U.S. Dept. of the Interior, National Park Service, 2003.
• Dinesman, Lev Georgievich. Secular dynamics of coastal zone ecosystems of the northeastern Chukchi Peninsula Chukotka : cultural layers and natural depositions from the last millennia. Tübingen [Germany]: Mo Vince, 1999. ISBN 3-934400-03-5
• Dikov, Nikolaĭ Nikolaevich. Àsia at the Juncture with America in Antiquity The Stone Age of the Chukchi Peninsula. St. Petersburg: "Nauka", 1993.
• Frazier, Ian, Travels in Siberia, Farrar, Straus, and Giroux, 2010. Travelogue in Siberia.
• Portenko, L. A., and Douglas Siegel-Causey. Birds of the Chukchi Peninsula and Wrangel Island = Ptitsy Chukotskogo Poluostrova I Ostrova Vrangelya. New Delhi: Published for the Smithsonian Institution and the National Science Foundation, Washington, D.C., by Amerind, 1981.

Vore també

• Mar de Chukotka
• Mar de Bering
• Estret de Bering
• Golf del Anádyr
• Districte autònom de Chukotka