Península de Kamchatka

Península de Kamchatka

La península de Kamchatka (en ruso: Камчатка, a voltes transliterado com Kamtchatka) és una península volcàica de 1250 km de llongitut situada en l'Extrem Orient rus, a l'est de Rússia, i que s'interna en l'oceà Pacífic. En una superfície de 472 300 km², la regió té una població multiétnica de 402 500 habitants, composta per koriakos, russos, koryo-sarams, chukchi, itelmenos, kamchadales, bielorusos, tàrtars del Volga i ainus. La part volcànica de la península està inscrita en la llesta del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco des de 1997.

Administrativamente, la península pertany al krai de Kamchatka, creat l'1 de juliol de 2007 de la fusió entre l'óblast de Kamchatka i el districte autònom de Koriakia, aprovada per referèndum organisat en octubre de 2005 entre les poblacions interessades.

Geografia

De 1250 km de llarc i fins a 440 d'ample (97 km en l'istme), la península del Kamchatka està recorreguda per dos cadenes de montanyes volcàniques que la fan molt sensible als terremots, com la seua veïna l'illa de Sajalín, danyada per un sisme en la primavera de 1995. Separada de Moscou per nou zones horàries, esta jagantesca península i la seua capital varen estar completament prohibides als estrangers durant cinquanta anys, fins a 1990, per la presència d'infraestructures militars ultrasecretas. La península està rodejada per les mars d'Ojotsk i de Bering; entre la península i l'oceà Pacífic s'estén la fossa de les Kuriles d'una profunditat de 10 500 m. Al nort, Kamchatka està rodejada per les regions de Magadán i Chukotka. Entre els recursos naturals de Kamchatka es conten el carbó, l'or, el Wolframio, el platí, la mica, la pirita i el gas natural.

El riu Kamchatka i la vall central, pel qual passa, estan rodejats per grans cadenes que inclouen al voltant de 160 volcans, dels que 29 estan actius. El punt culminant de la península és el Kliuchevskói, de 4835 m d'altura, pero el cim més impressionant és el volcà Kronotsky, el con perfecte del qual fa que siga para molts el més bonico dels volcans del planeta. Els tres volcans visibles des de Petropávlovsk-Kamchatski (Koriakski, Aváchinski i Kozielski) són molt més accessibles.

Clima

Kamchatka rep fins a 2700 mm (110 polzades) de precipitació a l'any. Esta cantitat és molt major que la del restant de l'est de Rússia, pels vents predominants de l'oest que bufen sobre el mar de Japó i arrepleguen l'humitat que ascendix en alcançar la topografia més alta de la península, condensándose en pluja. Els estius són moderadament frescs i els hiverns prou tormentosos, encara que rara volta es produïxen rajos.

Encara que Kamchatka es troba en latitut similars a les d'Escòcia, els frets vents àrtics de Siberia, combinats en la corrent freda de la mar de Oyashio, mantenen la península coberta de neu des d'octubre fins a finals de maig. Segons la classificació climàtica de Köppen, Kamchatka generalment té un clima subártico (CFC), pero les zones més altes i septentrionals tenen un clima polar (TE). Els cims de les montanyes més altes tenen un clima de conya glaciar (CE). Kamchatka és molt més humida i templada que l'est de Siberia. Es tracta essencialment d'una transició entre el clima hipercontinental de Siberia i el noreste de China i el clima oceànic subpolar, plujós, de les Illes Aleutianas.

No obstant, existix una variació considerable entre la costa est, plujosa i en forts glaciars, i la vall interior, més sec i continental. En la península de Kronotsky, en forts glaciars, a on l'influència marítima és més pronunciada, la precipitació anual pot alcançar els 2500 milímetros (98 polzades), mentres que la costa surest, al sur de Petropávlovsk-Kamchatski, generalment rep al voltant de 1166 milímetros (45,9 polzades) d'equivalent de pluja a l'any.

Existixen variacions locals considerables: la zona sur de l'àrea metropolitana de Petropávlovsk-Kamchatski pot rebre fins a 430 milímetros (17 polzades) més que la zona nort de la ciutat. Les temperatures ací són molt suaus, en màximes estivals entorn als 16 °C (61 °F) i mínimes hivernals entorn als -8 °C (18 °F). L'amplitut tèrmica diürna rara volta supera els 5 °C (9 °F) per la boira persistent en les zones expostes de la costa. Al sur dels 57° ˚N, no hi ha permafrost pels hiverns relativament suaus i l'abundant capa de neu, mentres que al nort predomina el permafrost discontinu. La planura costera occidental presenta un clima més fret i sec, en precipitacions que oscilen entre els 880 milímetros (34,6 polzades) en el sur i tan sol els 430 milímetros (17 polzades) en el nort, a on les temperatures hivernals són considerablement més fredes, rondant els -20 °C (-4 °F).

El vall interior del riu Kamchatka, representat per Klyuchi, presenta precipitacions molt menors (entre 450 i 650 milímetros [18 a 26 polzades]) i temperatures significativament més continentals, que alcancen els 19 °C [66 °F] en un dia típic d'estiu i, durant els hiverns de fredor extrema, apleguen a -41 °C [-42 °F]. El permafrost esporàdic predomina en la part baixa d'esta vall, pero s'estén més a major altitut i en els glaciars, i el permafrost continu preval al nort dels 55 °N.

Els mesos d'estiu, en temperatures màximes que oscilen entre 15 i 20 °C [59 a 68 °F], són populars entre els turistes, pero la creixent tendència als deports de hivern manté vixca l'activitat turística durant tot l'any. Els volcans i glaciars contribuïxen a la formació del clima de Kamchatka, i les aigües termals han mantingut vives a dotzenes d'espècies diezmadas durant l'última glaciació. Els mesos d'estiu, en els que les temperatures màximes oscilen entre els 15 i els 20 °C, són molt populars entre els turistes, pero la creixent tendència a practicar deports de hivern manté el turisme durant tot l'any. Els volcans i els glaciars contribuïxen a la formació del clima de Kamchatka, i les aigües termals han mantingut vives decenes d'espècies diezmadas durant l'última era glacial.

Geologia

Terra jove des del punt de vista geològic, ya que la península es va formar fa menys d'un milló d'anys, per lo que la série de volcans del Kamchatka seguix creixent. La regió està somesa a un gran risc sísmic: en la primavera de 2006, un terremot de 7,9 sobre l'escala de Richter va afectar al districte de Koriakia.

La vall dels géiseres abans de l'esmonyida del terreny de 2007.

Una incessant activitat sísmica nos fa casi assegurar que brutals convulsions seguiran afectant en un futur immediat a esta regió. Un sisme, en 1952, va alcançar una magnitut 9 sobre esta escala. En el centre de Kamchatka, es trobava fins fa poc l'única vall de géiserés de l'unió de la placa euroasiàtica. Esta vall, a quatre hores en helicòpter de Petropávlovsk, era l'única maravella natural del Kamchatka accessible als visitants. El dumenge 3 de juny de 2007, cap a les 14:30 hora local, esta famosa vall que formava part del patrimoni natural de l'humanitat de l'Unesco va ser danyat sériament a raïl d'un esmonyida de terreny. Sobre els sèt quilómetros quadrats d'este lloc molt visitat es trobaven vint grans géiseres i al voltant de doscentes fonts d'aigua calenta i atres fenomens termals.

El 30 de juliol de 2025, es va registrar un terremot de 8,8 sobre l'escala de Richter, front a la costa oriental de la península de Kamchatka.

Volcans de Kamchatka

Artícul principal → Volcans de Kamchatka.

Els volcans de Kamchatka varen ser declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. Este ben natural es compon de:

En 2025 el 29 de juliol es va registrar un terremot de 8.7 en escala de Richter sent una nit devastadora.

Còdic	Nom	Coordenades	Superfície	Any
765-001	Reserva Estatal Natural de la Biosfera Kronotsky	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	-	1996
765-002	Parc natural de Býstrinski	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	1 325 000 ha	1996
765-003	Parc natural de Nálychevo	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	287 200 ha	1996
765-004	Reserva natural de la tundra suroccidental	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	123 000 ha	1996
765-005	Parc natural de Kamchatka meridional	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	486 900 ha	1996
765-006	Parc natural Kluchevskoy	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	376 000 ha	2001

Fauna

Kamchatka alberga un gran número d'espècies. Açò és el resultat de la gran varietat de climes coexistentes, a la geomorfologia local, al gran número de rius, a les aigües molt riques del noroest de l'oceà Pacífic, de la mar de Bering i de la mar de Ojotsk, aixina com a la baixa densitat humana i a l'escàs desenroll de l'economia. A pesar de tot, l'explotació comercial dels recursos peixquers i el molt antic comerç de les pells han produït danys importants en vàries espècies.

Orsos pardos en la reserva natural Kronotski

Entre els mamífers terrestres, Kamchatka es coneix per l'abundància i el tamany de les seues poblacions d'orso pardo. En la reserva natural Kronotski hi ha una població estimada en 300-400 individus per milló de hectàrees. Es poden citar també carnívors, com el llop, el rabosot àrtic, atres espècies de rabosot, el gat cerval, el galima, la marta cibelina, la comadreja, i la llúdria de mar; espècies de grans ungulats, com el muflón, el reno i l'alce i rosegadors, com les llebres, la marmota, els lemmings i vàries espècies de fardas.

La península és el lloc de reproducció del àguila de mar de Steller, la més gran de les àguiles del planeta, aixina com del àguila real i del falcó gerifalte.

Eixemplar de Vulpes vulpes beringiana

Kamchatka és la regió del món que alberga segurament el major número de varietats de salmón, en particular de les sis espècies anádromas del Pacífic: real o salmón chinoota, roig o sockeye, coho, rosa, keta i chum. Els biòlecs consideren que d'un sext a un quarto dels salmones del Pacífic són originaris de Kamchatka. El llac Kurile es coneix per ser el major lloc de reproducció del salmón roig en Eurasia. Per a respondre a la creixent pressió peixquera i a la disminució mundial de les existències de salmones salvages, 2,4 millons de hectàrees dels 9 millons situades a lo llarc dels rius més productius de salmón estan en situació de ser declarades reserva natural.

Entre els cetáceos que freqüenten estes aigües molt riques del Pacífic noroest i la mar de Ojotsk figuren l'orca, la marsopa comuna i la marsopa de Dall, la ballena jorobada, el cachalote i el rorcual comú. Les espècies menys freqüents són la ballena grisa, la ballena de pico i el menut rorcual. La ballena blava freqüenta en estiu la costa surest.

Entre els pinnípedos, l'otario de Steller, l'orso marí àrtic, la foca tacada i la foca comuna són abundants en la major part de les costes de la península. Cap al nort, es troba en la part del Pacífic la morsa i la foca barbuda, mentres que la foca anellada es reproduïx sobre la banquisa de la baïa de Koraguinski. La llúdria de mar es troba essencialment en l'extremitat meridional de la península.

Les espècies d'aus de mar que freqüenten la regió són: el fulmar boreal, la gavina tridáctila, el frailecillo, el cormorán, el falcó gerifalte i atres espècies.

La fauna marina és la típica de les mars del nort i és també molt rica. Les espècies que tenen una importància comercial important són el carranc real de Kamtchatka, la closca de Santiago, el calamar, el carbonero, l'abadejo, l'arenc, el fletán i vàries espècies de peixos plans.

Llocs Ramsar en la península de Kamchatka

Mapa de la mar de Ojotsk.

En la península de Kamchatka hi ha quatre llocs Ramsar. De nort a sur, Parapolski Dol, de 12.000 km², l'illa Karáguinski, de 1936 km² la península de Utjolok, de 2200 km² i el riu Moróshechnaya, de 2190 km². En total, 18.326 km².

Parapolski Dol

El lloc Ramsar de Parapolski Dol es troba al nort de la península de Kamchatka, en territori koriako. Va ser declarat lloc Ramsar en 1994 (61°37′N 165°46′I), en el número 693 i una extensió enorme, de 12.000 km². És un eixemple representatiu d'una planura "alass" en grans rius àmpliament serpenteantes. Inclou numerosos llac, meandres, rius, rieres, ciènages de Sphagnum i Eriophorum, i pantans flotants ubicats en la vegetació de la tundra. Les comunitats de plantes de les depressió "alass" són importants com relictos de la tundra-estepa del Pleistoceno tardà. Els diversos hàbitats inclouen una densa vegetació flotant, praderies, pins nanos siberianos i boscs de alisos. L'àrea és molt important com a àrea de pas, reproducció i muda per a un gran número de diverses espècies d'aus aquàtiques, i alberga vàries espècies rares de rapaces reproductores. Els llac proporcionen àrees de desove per a valioses espècies de peixos. Les activitats humanes són la cría tradicional de renos, la tala de fusta a chicoteta escala i la recolecció de fenaç.

Illa de Karaginsky

El lloc Ramsar de l'illa de Karaginsky, número 694, (58°46′N 163°52′I) es troba a l'est de la península de Kamchatka, en el mar de Bering. Té una extensió de 1936 km². L'illa Karaginsky i les aigües marines associades estan situades en una important ruta de migració d'aus. La vegetació dominant són els boscs nanos i la tundra montanyosa de arbustos baixos. Es troben més de 500 espècies de plantes, que inclouen abedull, pi nano siberiano i àlber temblón. El lloc inclou varis tipos de praderies, comunitats de tundra alpina, més de 40 espècies de juncs i rodales de boscs d'abedulls. El lloc alberga grans poblacions reproductores de álcidos, Laridae (gavines i charranes) i Phalacrocoracidae (cormoranes), i fins a 240 000 aus aquàtiques que migran en primavera i 180 000 que muden la pell. Les activitats tradicionals inclouen la peixca, la cría de renos, la recolecció de fenaç, la caça d'animals de pell, la recolecció de bolets i bayas. També es practica la peixca comercial. Hi ha una estació meteorològica en l'illa.

Utjolok

El lloc Ramsar de Utjolok, número 696 (57°40′N 157°10′I) es troba en la costa occidental de la península de Kamchatka, circundando la veta Utjoloksky, a on desemboquen els rius Utjolok i Kvachina. És reserva natural. Té una extensió de 2200 km² de tunda, chapulls i turberas. La vegetació es compon de praderies i tundra en diverses espècies de pastures. Els hàbitats inclouen ciènages i boscs d'abedulls (Betula ermanii), en rodales de pi nano siberiano (Pinus pumila). El lloc és important per a vàries espècies d'aus aquàtiques migratòries, reproductores i mudadoras, en particular ánsar campestre. En el lloc es troben vàries espècies amenaçades d'aus, peixos i plantes. Les activitats humanes inclouen el pastoreig de renos, la peixca, la caça i la recolecció de bayas i fongos.

Riu Moroshechnaya

El lloc Ramsar del riu Moroshechnaya, número 695 (56°21′N 156°15′I), es crea en 1994 sobre una superfície de 2190 km² en la costa centre-occidental de la península de Kamchatka, al sur de Utjolok. És un refugi de vida selvada. Cobrix la vall del riu Moroshechnaya, en numerosos llac de meandres abandonats i un estany salina junt al mar de Ojotsk. Els principals hàbitats són turberas elevades sense arbres en estanys i elevació cobertes de Sphagnum, Empetrum nigrum i Salix middendorfi. La vegetació està dominada per tundra en zones planes i inundables, turberas i herbars, en rodales de pi nano siberiano i boscs de sauces. És una zona important per a la migració, alimentació i crío d'aus aquàtiques, entre elles oques, ànets i gavines. Hi ha una àmplia població de ánsar campestre en la zona, molts dels quals muden ací. Hi ha uns 500.000 ànets i varis mils de limícolas. Les activitats humanes inclouen crío tradicional de renos, peixca, caça i forraje. En esta zona, 1450 km² han segut delcrados d'importància per a les aus per BirdLife International.

Economia

La majoria dels habitants residixen en la capital administrativa, Petropávlovsk-Kamchatski. Els sectors de major activitat econòmica són la peixca, la silvicultura, el turisme (una indústria en ple creiximent) i l'eixèrcit. La majoria de la població, 402 500 habitants, són russos. La minoria més important és la de koriakos que viuen sobretot en el nort de la península, en la regió autònoma de Koriakia (13 600 persones). El 23 d'octubre de 2005, es va realisar un referèndum per a la fusió del óblast de Kamchatka i el de Koriakia per a formar el krai de Kamchatka. El resultat favorable va implicar la fusió efectiva l'1 de juliol de 2007.

Història

Rússia es va establir en la península de Kamchatka des de el XVII. Iván Kamchaty, Semión Dezhniov, el cosaco Iván Rubéts i atres exploradors russos varen aplegar a explorar esta regió a mitan dels anys 1679 i 1680. Varen tornar de nou en relats que descriuen una Terra de Fòc (pels volcans), rica en peix i en pells.

En 1697, Vladímir Atlásov, fundador de la colónia d'Anádyr, va dirigir una expedició de 65 cosacos i de 60 youkaguires encarregada d'explorar la península. Va construir dos forts a lo llarc del riu Kamchatka que es varen convertir en mercats d'intercanvi de pells per als tramperos. De 1704 a 1706, es varen fundar les colónies de Verjne (de dalt) i Nizhni (d'avall) Kamchatski.

A partir de 1711, Kamchatka es va convertir en una regió casi autònoma. En 1713, hi havia aproximadament 500 cosacos que vivien en la regió. La seua crueltat i els seus abusos, de sobres coneguts, varen causar moltes protestes, despuix varen motivar rebelions obertes dels habitants indígenes. Els alçament es varen tornar habituals i varen alcançar el seu màxim quan en 1731 la colónia de Nizhni Kamchatski va ser arrasada pels indígenes i assessinats els seus habitants. Els cosacos restants es varen agrupar i varen sofocar la rebelió a colp de fusils i canons.

La població indígena, evaluada en 20 000 al principi de el XVIII, havia caigut a solament 8000 en l'any 1750.

Afores de Petropávlosk en 1787

La fundació de Petropávlovsk-Kamchatski en 1740 per l'explorador danés Vitus Bering va constituir el principi d'una “obertura” significativa cap a l'exterior de Kamchatka, més que quan el Govern existent va començar a enviar deportats. Per una atra part, el Govern rus va fomentar l'instalació de nous immigrants oferint-los terres. En 1812, la població indígena seguia disminuint i comprenia menys de 3200 habitants, mentres que la població russa havia aumentat al mateix temps i havia passat a 2500.

En 1854, els francesos i els britànics, que estaven en guerra en els russos en Crimea, varen atacar Petropávlovsk-Kamchatski. Sorprenentment, 988 hòmens equipats solament en 68 fusils varen conseguir defendre el lloc contra 6 bucs equipats en 206 canons i 2540 soldats francesos i britànics. A pesar d'esta defensa heròica, Petropávlosk va ser abandonada despuix de la retirada de les forces franc-britàniques. A l'any següent, en acabant de que una segona força armada atacara el port, ho va trobar desert. Els barcos varen bombardejar la ciutat i es varen marchar.

La ciutat de Petropávlovsk-Kamchatski en el mont Koriakski al fondo.

Els cinquanta anys següents varen ser menys propicis. El port militar es va desplaçar a Oust-Amour, i en 1867 Alaska va ser venuda als Estats Units, tornant caduc el paper de Petropávlovsk com a lloc comercial per als exploradors i els comerciants en trànsit cap als territoris americans. En 1860 es va crear la regió (marítima) de Primorski i es va colocar a Kamchatka baix la seua jurisdicció. En 1875, les illes Kuriles varen ser cedides a Japó a canvi de la restitució a Rússia de l'illa de Sajalín. La població russa de Kamchatka es va estancar en aproximadament 2500 habitants fins a principis de el XX, mentres que la població indígena alcançava 5000 persones.

En 1905, durant la guerra rus-japonesa, dos bucs japonesos varen entrar en la baïa de Avacha i varen prendre Petropávlovsk. La ciutat havia segut abandonada de nou als agressors, ya que s'hi havia jujat indefendible. En 1927, els japonesos varen deixar la península i Kamchatka va tornar a ser enterament soviètica. La Segona Guerra Mundial va afectar poc a Kamchatka llevat en 1945, com a base de preparació de la lliberació de les Kuriles. Despuix de la guerra, Kamchatka es va declarar zona militar. Va estar llavors prohibida als russos fins a 1990 i als estrangers fins a 1992.

Bibliografia

I. Història

• Kracheninnikov, Histoire et description du Kamtchatka, traduit du russe parell M. de Saint-Pré, Ámsterdam, Marc-Michel Rei, 1770.
• Walter Kolarz, Els Colonies russes d’Extrême-Orient, traduit de l’anglais parell M. Llum, París, Fasquelle, 1955.
• Yves Gauthier et Antoine García, L’Exploration de la Sibérie, Arlés, Actes Sud, 1996.

II. Geografia

• Vadim Gippenreiter, Kamtchatka, Els volcans, París, Éditions Atles, 1992.
• Andreï Netchaïev, Kamtchatka, un monde mystérieux à l’est de la Russie, traduit du russe parell E. Netchaïev et D. Hartman, Moscou, collectif d’édition Quadrat, et Disentis, Desertina, 1994.
• Yves Paccalet, Kamtchatka, La terre dones origines, París, JC Lattès, 2002.

III. Etnologia

• Questions sibériennes, Sibérie III, Els peuples du Kamtchatka et de la Tchoukotka, sous la direction de Boris Chichlo, París, Institut d’études slaves, 1993.
• Els Sibériens, sous la direction d’Anne-Victoire Charrin, París, Autrement, 1994.

IV. Relats de viages

• Jean-François de Lapérouse, Voyage autour du monde sur l’Astrolabe et la Boussole (1785-1787), París, La Découverte, 1991.
• Journal du voyage du comte de Beniowski à travers la Sibérie en conséquence de sa déportation parell li sénat de Saint-Pétersbourg au Kamtchatka(1790), Montricher, Els Éditions noir et blanc, 1999.
• Peter Dobell, Travels in Kamtchatka and Siberia, with a Narrative of a Residence in China, Londres, H. Colbum, 1830.
• John Cochrane, Récit d’un voyage à pied à travers la Russie et la Sibérie tartare dones frontières de la Chine à la mer Gelée et au Kamtchatka, traduit de l’anglais parell F. Pirart et P. Maury, Boulogne-sur-Seine, Gingko éditeur, 2003.
• Lisa Cristiani, Voyages dans la Sibérie orientale, Notes extraites de la correspondance d’unix artiste, París, Li Tour du monde, 1849-1853.
• George Kennan, Tent life in Siberia, Adventures among the Koriaks and other tribes in Kamchatka and Northern Àsia, Nova York / Londres, 1872.
• Karl von Ditmar, Reisen und Aufenthalt in Kamtschatka in donen Jahren 1851-1855, Sant Petersburgo, 1890.
• Sten Bergman, À travers li Kamtchatka, traduit du suédois parell E. Söderlindh, París, Simon Kra, 1927.
• Julie Boch et Émeric Fisset, Parell els volcans du Kamtchatka. Un été dans l’Extrême-Orient russe, París, Transboréal, 2007.

Enllaços externs

Plantilla:Mapa llista de coordenades Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la Península de Kamtchatka.
• Informació sobre el Districte de Kamchatka (en rus)
• Informació de l'entorn natural (en anglés)
• Carlos Sánchez-Cantalejo Jimena, Breu passejada pels confines: la península de Kamchatka. El Geni Maligne. Publicació semestral - ISSN 1988-3927 - número 3, setembre de 2008