Seisme
Plantilla:Redirige Plantilla:Redirige

Un seisme[1][2] (del llatí terraemōel teu, a la seua volta de terra, 'terra', i motus, 'moviment'), també cridat sisme o seisme en Espanya (del francés séisme, derivat del grec σεισμός [seismós]),[3] tremolació de terra o moviment telúric, és la sacsada brusca i passagera de la corfa terrestre. Els més comuns es produïxen per activitat de falles geològiques. També poden ocórrer per atres causes, com per eixemple: fricció en la vora de plaques tectónicas, processos volcànics, impactes d'asteroides o de qualsevol objecte celest de gran tamany, o inclús poden ser produïts pel ser humà en realisar detonació nuclears subterrànees.
El punt d'orige d'un terremot es denomina foc o hipocentro, a partir d'allí es propaga en forma d'ones sísmiques. El punt de la superfície terrestre que es troba més prop del hipocentro, a on alcancen en primer lloc les ones sísmiques es diu epicentre. Depenent de la seua magnitut i orige, un terremot pot causar desplaçaments de la corfa terrestre, corriment de terres, maremotos (o també cridats tsunamis) o activitat volcànica. Per a medir l'energia que va ser lliberada per un terremot s'ampren diverses escales, entre elles, l'escala sismològica de Richter que és la més coneguda i utilisada pels mijos de comunicació.
Causes


La principal causa dels terremots es troba en la lliberació d'energia de la corfa terrestre acumulada a conseqüència d'activitat tectónica, que s'origina principalment en les vores actives de plaques tectónicas.[4][5]
Els sismes d'orige volcànic s'associen al fraccionament de la roca pel moviment del magma. Estes tremolació solen ser de magnitut menor que els de orige tectònic.
Encara que les activitats tectónicas i volcàniques són les causes principals per les que es generen els terremots, hi ha atres factors que poden originar-los:
- Colapse de sostres de cavernes.[6]
- Acumulació de sediment per solsides de roques en les ales de les montanyes.
- Modificacions del règim fluvial.
- Variacions brusques de la pressió atmosfèrica per ciclons.
Estos fenomens generen episodis de magnitut baixa, que generalment cauen en el ranc de microseísmos: tremolació detectables solament per sismógrafs.
A majors, s'ha observat que, baixe certes condicions, les montanyes poden amplificar l'activitat sísmica en les crestes per la topografia de la superfície del terreny.[7][8]
Tipos de sismes tectònics


Els sismes d'orige tectònic poden classificar-se pel context en que ocorren.[9]
Interplaca
Es produïxen quan l'esforç compressiu en una zona de contacte de plaques supera a l'acoplament mecànic que trava el seu moviment, lo que du a un moviment relatiu de les mateixes. També es coneixen com a terremots de subducció. Es tracta de sismes compresionales en mecanismes de falla inversa, la magnitut de la qual és proporcional al desplaçament i a l'àrea de la zona de desplaçament. Quan els events d'este tipo comporten desplaçaments verticals del fondo oceànic, moltes voltes generen maremotos. El fallament pot ser normal (plaques divergents), invers (plaques convergents) o transcurrente.
Intraplaca de profunditats intermija i elevada
Sismes molt semblats als d'subducció, pero molt manco comunes, ya que es produïxen en l'interior de la placa i no en els llímits entre plaques. Les profunditats d'estes falles van des de cinquanta a centenars de quilòmetros, en la zona de Wadati-Benioff. El seu poder destructor sol ser similar al dels d'subducció.
Superficials o corticales
Es deuen a deformacions produïdes a baixa profunditat en l'interior d'una placa continental com a conseqüència de la convergència de plaques tectónicas.
En l'interior d'una placa oceànica
Es deuen als esforços i deformacions als que es troba somesa una placa oceànica. Un cas especial és l'esforç de flexión que esta sofrix en el punt d'inici de la seua subducció.
Per falla transformante
- Artícul principal → Falla transformante.
Es deuen al desplaçament lateral d'una placa tectónica sobre una placa veïna. En molts casos s'estenen més allà de la zona de contacte pròpiament tal, a causa d'esforços transmesos.
Efecte de la pressió del decorregut
Durant un terremot, es desenrollen altes temperatures en el pla de la falla que provoquen un aument en la pressió del decorregut associat en la vaporisació.[10] Este aument, en la fase cosísmica, pot influir considerablement en l'evolució i velocitat de l'esmonyida, ademés, en la fase post-sísmica pot controlar el fenomen del aftershock, ya que l'aument de la pressió del decorregut es propaga llentament en la ret de fractura circumdant.
Terremots induïts
Es denomina sisme o terremot induït als sismes o terremots, normalment, de magnitut molt baixa (tremolació), produïts com a conseqüència d'alguna intervenció humana que altera l'equilibri de forces en la corfa terrestre. Entre les principals causes de sismes induïts es poden mencionar: la construcció de grans embassaments, la fracturació hidràulica o els ensajos d'explosions nuclears.
Embassaments
Els embassaments, especialment aquells de gran capacitat, poden alterar l'activitat tectónica per la modificació de la càrrega, pero les conseqüències no són fàcils de predir. El proyecte deu tindre en conte l'existència de falles o de roques deformables en el subsol, a fi d'evitar conseqüències que posen en perill l'integritat de l'assut.
Fracturació hidràulica
Hi ha evidència sobre els terremots induïts per hidrofracturació: en Oklahoma es registrava una mija d'un terremot de magnitut 3 o major, pero des de 2008 s'ha incrementat eixa sifra a més de 40 seismes d'eixa magnitut.[11]
Explosions nuclears
L'ona de pressió de les explosions nuclears subterrànees es propaga a través del subsol i és capaç de desencadenar seismes a distància, activant falles geològiques.[12][13]
Vore també
- Història de la sismologia
- Ona sísmica
- Sismologia
- Tremor (vulcanologia)
- Plaques tectónicas
- Llums de terremot
- Inundació
- Martemoto
- Els 10 majors terremots de l'Història humana
- Llista de terremots del sigle XXI
- Llista dels principals terremots entre l'III mileni a. C. i el sigle IX d. C.
- Llista dels principals terremots entre el sigle X i el XIX
- Llista dels principals terremots del sigle XX
- Llista dels principals terremots de 2025
- Portal:Ciències de la Terra
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ ¿Por qué se producen los terremotos?, ABC (23/02/2015)
- ↑ Martínez-López, M.R., Mendoza, C.,(2016).«Acoplamiento sismogénico en la zona de subducció de Michoacán-Colima-Jalisco, México».Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana.68(2): 199-214.
- ↑ «Tipos de sismos, IGC, Universidad de Panamá (10/07/2019)». Archivat des de l'original, el 10 de julio de 2019. Consultat el 10 de julio de 2019.
- ↑ Khan, Saad; van der Werff, Harald; Shafique, Muhammad(2020-02-05).«The impact of topography on seismic amplification during the 2005 Kashmir earthquake».Natural Hazards and Earth System Sciences.20(2): 399–411.ISSN 1561-8633.doi:10.5194/nhess-20-399-2020.(en anglés)
- ↑ «Topographic amplification: Mountain shape determines risk of landslides in earthquakes». Consultat el 2026-07-12 (en en).
- ↑ Tipos de sismos en Chile, Centro Sismológico Nacional (25/04/2016)
- ↑ Guerriero, Vincenzo; Mazzoli, Stefano(2021/3).«Theory of Effective Stress in Soil and Rock and Implications for Fracturing Processes: A Review».Geosciences.11(3): 119.ISSN 2076-3263.doi:10.3390/geosciences11030119.Consultat el 2021-03-22.(en en)
- ↑ «Fracking, studio su Science rilancia i timori: Causati decine di terremoti in Oklahoma.» Consultado el 06/07/2014 (italià)
- ↑ «Frequently Asked Questions». Archivat des de l'original, el 26 de mayo de 2006.
- ↑ «Alsos: Nuclear Explosions and Earthquakes: The Parted Veil». Archivat des de l'original, el 10 de marzo de 2012. Consultat el 7 de julio de 2014.