Vora divergent
En tectónica de plaques una vora divergent és el llímit entre dos plaques litosféricas contigües que se separen. Conforme les plaques divergixen, nou material ascendix per processos magmáticos des del mant terrestre, creant-se nova litosfera, per lo que també rep el nom de vora constructiva.[1]
Les vores divergents més actius són els responsables de les dorsals mediooceánicas, a on l'eix del rift mediooceánico marca el llímit entre les plaques contigües, i és a on es forma nova corfa oceànica que s'incorpora simétricamente a cada una d'elles. L'extensió que ocorre en el rift produïx falles normals o extensives, que delimiten escalons i grabens o fosses tectónicas paralels a la direcció de la dorsal.[2]
De la mateixa manera que les vores convergents, les vores divergents estan associats a activitat volcàica i sísmica. En les dorsals es produïx la major part del vulcanisme terrestre i la major part de la lava que s'aboca des de l'astenosfera, pero és un vulcanisme de tipo decorregut que permaneix ademés amagat baix l'oceà. Els terremots ocorren en associació en les falles normals recents que definixen el rift, i també en les falles transformantes, de les que les zones que constituïxen llímit de placa estan, en la seua major part, en les pròpies dorsals, i són la sèu dels seismes de major magnitut que ocorren en l'oceà.
Ademés de llímits divergents, existixen atres dos tipos de llímits de plaques: els convergents o subducción i els passius.
Descripció
[editar | editar còdic]
Gran part de les zones a on les plaques tectónicas se separen es troben en les dorsals oceàniques, incloent la dorsal mesoatlántica i la dorsal del Pacífic Oriental. En estos llocs, el magma ascendix des de l'interior de la Terra i crea nova litosfera oceànica, per lo que se'ls denomina llímits constructius. En la litosfera continental es poden formes valls de rift, com el famós gran vall del rift africà.[3]
Els llímits divergents poden crear zones de falles massives en el sistema de dorsals oceàniques. L'expansió no sol ser uniforme, per lo que, quan les taxes d'expansió de blocs adjacents de la dorsal són diferents, es produïxen falles transformantes massives. Estes són les zones de fractura —moltes d'elles en nom propi— que constituïxen una de les principals fonts de terremots submarins. Un mapa del fondo marí mostrarà un patró prou estrany d'estructures en blocs separades per accidents llineals perpendicular a l'eix de la cordillera. Si s'observa el fondo marí entre les zones de fractura com a cintes transportadoras que allunten la cordillera a cada costat de la fossa del centre d'expansió, el procés queda clar. Les profunditats de les crestes de les antigues cordilleres, paraleles a l'actual centre d'expansió, seran més antigues i profundes.
Eixemples
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
- Dorsal mesoatlántica
- Zona del rift de Baikal – frontera de placa incipient
- Rift d'Àfrica Oriental – llímit de placa en formació
- Dorsal del Pacífic Oriental
- Dorsal de Gakkel
- Dorsal de Galápagos
- Dorsal de l'Explorador
- Dorsal de Juan de Fuca
- Dorsal Pacífic-Antàrtica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «8», Geologia, Madrit: Roda, pp. 212-9. ISBN 84-7207-009-3.
- ↑ Strahler, Arthur N. (1992). «1», Geologia física, Barcelona: Omega, pp. 9-12. ISBN 84-282-0770-4.
- ↑ Tarbuck, Eduard J.; Lutgens, {{{nom2}}} (2013). «Brodes divergents: orige i evolució del fondo oceànic», Miguel Martín-Romo (ed.). Ciències de la Terra, 10 edició, Madrit (Espanya), pp. pp. 406-435. ISBN 978-84-9035-309-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borde divergente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.