Zona de fractura
Una zona de fractura és una característica oceànica llineal, a sovint de centenars i inclús mils de quilómetros de llongitut, que resulta de l'acció dels segments de l'eix de la dorsal mediooceánica desplaçats. Són una conseqüència de la tectónica de plaques. Les plaques litosféricas a abdós costats d'una falla transformante activa es mouen en direccions opostes, produint-se activitat d'esmonyida. Les zones de fractura s'estenen més allà de les falles transformantes, alluntant-se de l'eix de la cresta. Sísmicamente inactives (perque abdós segments de placa es mouen en la mateixa direcció), mostren evidència d'activitat de falles transformantes passades, principalment en les diferents edats de la corfa en costats oposts de la zona.
En l'us contemporàneu, moltes falles transformantes alineades en zones de fractura a sovint es denominen com "zones de fractura", encara que tècnicament no ho són.
Estructura i formació
[editar | editar còdic]Les dorsals oceàniques són llímits de plaques divergents. A mida que es mouen les plaques a abdós costats d'una dorsal oceànica compensada, es forma una falla de transformació en la desviació entre les dos dorsals.[1]
Les zones de fractura i les falles de transformació que les formen són característiques distintes pero relacionades. Les falles de transformació són llímits de plaques tectónicas, lo que significa que a cada costat de la falla hi ha una placa diferent. Pel contrari, fòra de la falla de transformació dorsal-dorsal, la corfa en abdós costats pertany a la mateixa placa i no hi ha moviment relatiu a lo llarc de l'unió.[2] La zona de fractura és, per lo tant, l'unió entre regions de la corfa oceànica de diferents edats. Degut a que la corfa més jove és generalment més alta per l'aument de la flotabilitat tèrmica, la zona de fractura es caracterisa per un desplaçament en elevació en un canó intermig que pot ser topográficamente distint en centenars o mils de quilómetros en el llit marí.
Importància geològica
[editar | editar còdic]Com a moltes àrees del fondo oceànic, particularment el oceà Atlàntic, estan inactives en l'actualitat, pot ser difícil determinar el moviment passat de les plaques. No obstant, en observar les zones de fractura, es pot determinar tant la direcció com la velocitat del moviment passat de la placa. Açò es troba observant els patrons de bandes magnètiques en el llit de l'oceà (com a resultat de les inversions del camp magnètic de la Terra a lo llarc del temps). En medir el desplaçament en les bandes magnètiques, es pot determinar la velocitat dels moviments de la placa en el passat.[3] En un método similar, es poden usar les edats relatives del fondo marí a abdós costats d'una zona de fractura per a determinar la velocitat dels moviments de les plaques en el passat. En comparar qué tan desplaçat està el llit marí d'edat similar, es pot determinar qué tan ràpit s'ha mogut la placa.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sandwell. «Exploring the Ocean Basins With Satellite Altimeter Data». NOAA, National Geophysical Data Center & World Data Center A for Marine Geology & Geophysics.
- ↑ 2,0 2,1 «Oceanic Transform Faults and Fracture Zones». Columbia University. Consultat el 2015-03-03.
- ↑ «Understanding Plate Motions». U.S. Geological Survey.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de fractura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.