Falla transformante

Falla transformante

Falles transformantes (llínees roges).

Falla transformante entre plaques continentals, en potencial d'acumular tensions i generar terremots per esmonyida horisontal.

Una vora o falla transformante és una falla de desplaçament horisontal d'una placa tectónica respecte a l'atra. La seua presència es detecta gràcies a les discontinuidades geològiques del terreny.

Hi ha dos tipos de falla transformante: les que segmenten les dorsals mediooceánicas i les que formen les vores passives entre plaques tectónicas continentals.

En les falles o vores transformantes que formen les vores passives entre plaques tectónicas, les plaques es desplacen una al costat de l'atra horisontalment, sense produir ni destruir litosfera. La falla transformante més coneguda d'este tipo és la falla de Sant Andrés, en Califòrnia (Estats Units).

Les que es produïxen en les vores constructives de plaques són les que dividixen les dorsals oceàniques en segments més o menys curts de traç recte, per a acomodar-les a un traçat general curve o sinuós o oblicuo respecte a la direcció d'expansió del fondo oceànic (vore image la dreta).

Els atres dos tipos de vores de plaques tectónicas, els vores convergents i els vores divergents, són màrgens tectónicamente actius i abdós en activitat volcànica associada:

• En una vora convergent les plaques tectónicas choquen i, depenent del tipo de corfa implicada (oceànica-oceànica, oceànica-continental o continental-continental) es produïx subducción i la formació d'arcs illa o orogènia (creació de relleu i formació de nova corfa continental).

• En una vora divergent les plaques tectónicas se separen, lo que provoca l'ascens de material des del mant terrestre i la creació de nou sol oceànic, és dir, nova corfa oceànica.