Terremot d'Haití de 2010

Terremot d'Haití de 2010

El terremot d'Haití de 2010 va ser un dels més mortíferos de l'història i una de les catàstrofe humanitàries més significatives de les que es tinga registre. El sisme va ocórrer a les 16:53 hora local (UTC-5), del 12 de giner de 2010, en epicentre a 15 km de Port Príncip, la capital haitiana. Segons el USGS, el sisme va tindre una magnitut M_w  = 7.0 i es va generar a una profunditat de 10 km. També es varen registrar una série de rèpliques, sent les més fortes les de 5,9, 5,5 i 5,1. La NOAA va descartar el perill de tsunami en la zona. No obstant, hores despuix, es va registrar un tsunami de mínimes proporcions que va matar a quatre persones. Este terremot ha segut el més fort registrat en la zona des de l'ocorregut en 1770. El sisme va ser perceptible en països propencs com Cuba, Jamaica i la República Dominicana, a on va provocar temor i evacuació preventives.

Est va ser un dels terremots més devastadors en l'història de la humanitat de la qual es tinga registre.

Els efectes causats sobre Haití, el país més pobre d'Amèrica en eixe moment, varen ser devastadors. Els cossos recuperats al 25 de giner superaven els cent cinquanta mil, calculant-se que el número de morts excediria els doscents mil.

Les senyes definitives dels afectats varen ser donats a conéixer pel primer ministre Jean-Max Bellerive en el primer aniversari del sisme, el 12 de giner de 2011, quan es va conéixer que en el sisme havien fallit 316 000 persones, 350 000 més havien quedat ferides, i més d'1,5 millons de persones s'havien quedat sense llar, convertint-ho en una de les catàstrofe humanitàries més greus de l'història.

Antecedents històrics

L'illa L'Espanyola, que compartixen Haití i República Dominicana, és sismológicamente activa i ha experimentat terremots significatius i devastadors en el passat.

Un sisme la va estremir en 1751 quan estava baix control francés i un atre sisme en 1770 de 7,5 en la escala de Richter va devastar Port Príncip per complet. D'acort en l'historiador francés Moreau de Saint-Méry (1750-1819), «mentres que cap edifici va sofrir danys en Port Príncip durant el terremot del 21 de novembre de 1751, la ciutat sancera va colapsar durant el terremot del 3 de juny de 1770».

La ciutat de Veta Haitiano, aixina com unes atres del nort d'Haití i República Dominicana, varen ser destruïdes pel terremot del 7 de maig de 1842.

El 23 de setembre de 1887 i en juny de 1904 es varen produir dos terremots, un per any, en el nort del país, causant «danys majors».

El 4 d'agost de 1946, un terremot de magnitut 8.0 es va registrar en República Dominicana, afectant també a Haití. Este sisme va produir un tsunami que va matar a 1790 persones.

Un estudi de prevenció de terremots realisat en 1992 per C. DeMets i M. Wiggins-Grandison va establir com a conclusió la possibilitat que la falla de Enriquillo poguera estar al final del seu cicle sísmic i va pronosticar un escenari, en el pijor dels casos, d'un terremot de magnitut 7,2, similar en magnitut al terremot de Jamaica de 1692.

Paul Mann i un equip d'estudi varen presentar en 2006 una evaluació de risc en la falla de Enriquillo en la 18.ª Conferència Geològica del Carib en març de 2008. Prenent en conte la gran tensió, l'equip va recomanar «d'alta prioritat» els estudis històrics de moviments sísmics, com el de la falla, que va anar totalment bloquejada i havia registrat alguns terremots en els últims 40 anys. Un artícul publicat en el diari Li Matin de Port Príncip en setembre de 2008 mostrava els comentaris citats pel geólogo Charles Patrick de que hi havia un alt risc de major activitat sísmica en Port Príncip.

Detalls i conseqüències immediates

Archiu:2010 Haiti earthquake CAPS 21 intensity map 2.svg

Mapa d'intensitat del terremot en la escala de Mercalli segons la USAID.

El terremot va ocórrer terra adins, el 12 de giner de 2010, aproximadament a una distància de 15 km al suroest de Port Príncip i a una profunditat de 10 km, a les 16:53 UTC-5. Va tindre una magnitut de 7,0 en la escala Magnitut moment i es va sentir en una intensitat de IX en la escala de Mercalli Modificada en Port Príncip. També es va registrar en Cuba, Jamaica, i en el país limítrof República Dominicana. El Servici Geològic d'Estats Units havia registrat a lo manco sis rèpliques en les dos hores despuix del terremot principal. Varen medir aproximadament 5,9, 5,5, 5,1, 4,8 i 4,5. Durant les primeres nou hores es varen registrar 26 rèpliques majors a 4,2 en diferents

punts de la península de Taburó, dels quals dotze varen ser majors als 5,0.

El dia dimecres, 20 de giner a les 11:03:44 UTC una forta rèplica de 6,1, després rectificada a 5,9 en la escala de Richter. Es va registrar a 60 quilómetros a l'oest de Port Príncip (prop de la ciutat de Léogâne) i es va sentir en la capital haitiana, segons senyes del Servici Geològic d'Estats Units. Just durant el terremot, la ret de microblogging Twitter es va vindre avall.

El terremot es va produir en les rodalies del llímit nort de la placa tectónica del Carib, que es desplaça contínua i llentament cap a l'est 20 mm per any en relació en la placa Nortamericana i travessa justament pel mig de l'illa L'Espanyola. El sistema de falla d'esgarre o travesser formada en la regió, semblat a la falla de Sant Andrés en Califòrnia, Estats Units, té dos branques en Haití, la falla septentrional, en el nort, i la falla de Enriquillo en el sur. Les senyes sísmiques sugerixen que el terremot va ser sobre la falla de Enriquillo, que va estar baix pressió durant 240 anys, acumulant molta energia potencial, la qual va desnugar finalment un gran terremot lliberant una energia equivalent a l'explosió de 200 000 quilos de trinitrotolueno (dinamita), no obstant, estudis científics de la Universitat de Purdue recentment publicats sugerixen que esta falla no va ser la que ho va provocar, si no una nova falla sísmica encara no identificada i de la que es desconeix la seua perillositat davant el seu descobriment.

D'acort en un membre del servici geològic d'Estats Units, sobre la base de la magnitut i ubicació del terremot, al voltant de tres millons de persones es varen vore afectades, encara que senyes exactes varen tardar en aplegar per l'alcanç dels danys.

El Centre de Prevenció de Tsunamis del Pacífic va llançar una alarma de tsunami despuix d'ocorregut el terremot per a Haití, Cuba i República Dominicana, que va ser cancelada poc despuix. No obstant, el govern de Cuba va donar l'orde d'evacuar a totes les poblacions costeres, especialment del municipi oriental de Baracoa.

El terremot ha segut calificat com el major sisme registrat en Haití en doscents anys. Una de les conseqüències del terremot va ser el colapse de totes les llínees telefòniques, sent fonamental l'us d'Internet, per mig de rets socials com Twitter i Facebook, portals de vídeo com YouTube, mensages de correu electrònic i transmissions via web de radis i televisió. Les rets socials en especial varen anar àmpliament usades per a l'obtenció i difusió d'informació i imàgens del succés.

Haití és el país més pobre d'Amèrica, caracterisat per tindre prop del 80 % de la seua població per baix de la llínea de pobrea (el 54 % viuen en la pobrea extrema), una economia de subsistència, és dir, viuen pràcticament per a alimentar-se; les remesas rebudes de migrants representen el 40 % del seu PIB beneficiant a poc més de 900 mil famílies. Este país ocupa el lloc 149 de 182 països segons el Índex de Desenroll Humà, lo que va generar preocupació sobretot en la capacitat d'hospitals i servicis bàsics de salut i primers auxilis per a poder afrontar una catàstrofe sísmica d'esta envergadura.

Morts

Artícul principal → Fallits en el terremot d'Haití de 2010.

Soldats atenen víctimes.

El primer ministre d'Haití, Jean Max Bellerive, va afirmar que temia que el balanç pel potent sisme en el seu país podria superar les 140 000 víctimes, no obstant, la Creu Roja va dir que les víctimes podrien aplegar entre 45 000 i 50 000, encara que encara no havia segut confirmat, ya que va ser difícil poder contar el número de víctimes fatals degut a que les enrunes invadien els carrers i avingudes de Port Príncip. Entre les edificacions destruïdes, com la sèu de la ONU en Haití, es varen retirar cadàvers d'entre les enrunes, pero al voltant de 150 funcionaris seguien desapareguts, varen dir funcionaris de l'organisme. Alain Li Roy, funcionari, va dir a periodistes que menys de 10 persones, «alguns morts, uns atres en vida», havien segut extretes d'entre els restants de l'edifici de cinc plantes, no obstant, al 14 de giner, a lo manco vintidós funcionaris de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) varen morir. L'embaixador d'Haití davant la Organisació d'Estats Americans (OEA), Duly Brutus, va dir que hi havia «dotzenes de mils de víctimes», demanant més que mai ajuda a la comunitat internacional. «Mai el nostre país ha necessitat tant l'ajuda de la comunitat internacional», va dir Brutus davant el Consell Permanent de la OEA, que va incloure en la seua orde del dia la qüestió d'Haití per a estudiar cóm ajudar a l'illa.

El dumenge 24 de giner de 2010, el govern d'Haití va anunciar que s'havien arreplegat i enterrat 150 000 cadàvers sol en la capital, Port Príncip, i les seues afores, pero que no se sabia quànts permaneixien baix les enrunes d'edificis destruïts.

Entre les personalitats que varen fallir en el terremot es troben Jimmy O. Barikad, artiste d'hip-hop haitiano i el monsenyor Joseph Serge Miot, arquebisbe de Port Príncip.

Forces de les Nacions Unides

Jeep de les Nacions Unides recorrent Port Príncip.

Tot el personal que es trobava en l'edifici de les Nacions Unides va perir, incloent el cap de la missió de la ONU, Hédi Annabi, qui estava reunit en una delegació chinenca en el moment del desastre. Dita informació va ser confirmada tant pel president d'Haití, René Preval aixina com del Ministre d'Assunts Exteriors de França Bernard Kouchner.

Uns 3000 treballadors de la ONU es trobaven desapareguts, entre ells l'subjefe de la missió, Luiz Carlos dona Costa. Uns 25 caixcos blaus varen fallir i uns 23 estaven desapareguts.

Ferits

Camp de refugiats.

Pel gran número de ferits pel terremot, moltes persones varen tindre que ser traslladades a República Dominicana, a on decenes de persones greument ferides aplegaven en caravanes a l'hospital de Jimaní, en l'oest de República Dominicana, una menuda ciutat fronteriça en Haití.

Mentres que autobusos des de Port Príncip, aplegaven al Hospital General Melenciano, en chiquets mutilats i decenes d'hòmens, dònes i vells en extremitats o cràneus fracturats, ubicat a 280 km a l'occident de Sant Dumenge.

Des de primerenques hores del 13 de giner es varen escomençar a atendre als ferits, segons el director d'un centre de salut fronteriç en Haití, es va dir que s'havien atés a lo manco 63 persones dins dels quals es trobaven varis chiquets i vells. Ademés, vàries ambulàncies aixina com vehículs comuns varen ser utilisats per a transportar-los fins al centre de salut, en a on es va conformar un ampli equip de meges, paramédicos i voluntaris que heroicamente varen assistir a totes les persones.

El personal mèdic cubà en Haití també va atendre a 676 ferits, va confirmar el canceller cubà, Bruno Rodríguez.

Entre els ferits es trobava un ciutadà canadenc que es trobava atrapat baix les enrunes d'un edifici en ruïnes, i que va demanar ajuda a través d'un mensage de text des del seu teléfon mòvil. El ministre d'Assunts Exteriors, Lawrence Cannon, va dir en durant una conferència de prensa que havien rebut un mensage de text d'un canadenc atrapat en les enrunes i que sabien «on està exactament», sense donar més precisió. També la germana de Pietat Còrdova, Senadora de Colòmbia, Marta, es trobava desapareguda. El Estat Major Conjunt de les Forces Armades (Argentina) va dir que va atendre el dia despuix del terremot a més de 850 ferits, en l'únic centre de salut disponible, a on ademés es varen realisar més de 85 operacions d'alta complexitat. En una part de les instalacions es va habilitar com morgue una cambra frigorífica que usualment s'utilisava per a arreplega d'víveres, aixina mateix, helicòpters de la Força Aérea Argentina varen evacuar ferits de gravetat a Sant Dumenge.

Danys

Vista del Palau Nacional, destruït pel terremot.

Construccions colapsades en el centre de Port Príncip.

Mentres moltes vivendes varen colapsar despuix del terremot, atres edificis governamentals de construcció més sòlida, com el Palau Nacional es varen derrocar. Un hospital en Pétionville, un suburbi de Port Príncip, a on s'atenen diplomàtics i els haitianos més pudientes, es va derrocar producte del terremot i la Catedral de Port Príncip també va caure. També la ONU va confirmar que el quarter general de la Missió d'Estabilisació en Haití, localisat en Port Príncip, la capital, va experimentar sérios danys, de la mateixa manera que atres instalacions de l'organisació.

El general (R) Mario Montoya, embaixador de Colòmbia en República Dominicana, qui es trobava en Haití, va dir que «la situació està molt greu... no hi ha aigua, no hi ha llum...». També algunes fonts, com el noticiero colombià CM&, varen dir que podria ser un dels terremots i desastres naturals més forts en dos sigles.^{cita requerida}

Renzo Fricke, coordinador de Meges sense Fronteres, li va dir a la BBC: «Hem atés a centenars de pacients ferits. La majoria ha presentat traumes, fractures i cremades. Cap dels hospitals està funcionant, puix molts varen colapsar, carixen de personal o de medicines».

Fernando Wance, des de Sant Dumenge, li va escriure a BBC Món: «En Haití, la situació és molt difícil i confusa. Amics haitianos que residixen ací no han pogut comunicar-se en les seues famílies, no entren les cridades, alguns que varen conseguir comunicar-se parlen de molts ferits i d'hospitals que es varen derrocar. L'ajuda apremiante són hospitals mòvils».

Destrucció en el moll de Port Príncip.

D'acort a la mateixa font, Informes procedents de la ciutat haitiana de Jacmel varen senyalar que el terremot també havia causat danys allí. Un representant d'Unicef en eixa ciutat, Guido Cornale, li va dir a la BBC que a lo manco 20 % dels edificis havien segut destruïts en la ciutat de 50 000 habitants. El funcionari va indicar que unes 5000 persones s'havien movilisat cap a l'aeroport en busca de refugi.

L'embaixador haitiano davant l'Organisació d'Estats Americans li va dir a l'agència de notícies AFP que «hi ha decenes de mils de víctimes i un dany considerable».

La primera dama d'Haití, Elisabeth Preval, li va dir al Miami Herald: «És una catàstrofe. Estic passant per damunt dels cossos morts. Hi ha molta gent enterrada baix dels edificis. L'hospital general ha colapsat. Necessitem ajuda. Necessitem respal. Necessitem ingeniers».

Situació posterior a curt determini

Danys en el districte comercial.

D'acort a numerosos informes, no solament moltes habitacions, sino també un gran percentage dels edificis públics —tals com a hospitals, escoles, estacions de policia, oficines de ministeris, iglésies, presons i inclús morgues, etc.— havien segut destruïdes o danyades de tal forma que no es podien utilisar. Igualment un gran percentage del personal qualificat va ser fortament afectat. Per eixemple, no hi havia bombers laborando. Lo mateix ocorria en l'infraestructura de comunicacions. Aixina mateix, el principal moll que servia al país, va quedar inoperable. El dijous següent al terremot, l'aeroport de Port Príncip —que va resultar danyat i la torre del qual de control es va derrocar— va deixar d'acceptar vols per la saturació de la demanda i falta de combustibles.

D'acort a informacions de Radi Metropole, les llínees de comunicació estaven en la present situació (dijous 14, 08:52 hora local): —accés a Internet (Hainet) no funciona. No hi ha informació sobre la ret de ACN. L'enllaç (internacional) submarí de fibra va permanéixer operatiu. L'operador de telefonia mòvil Digicel, va dir que la seua ret en Haití va escomençar a funcionar de nou ahir de matí. Les empreses de llínees i de treball HAITEL Teleco funcionen quan no estan saturades. No obstant, moltes llínees o «seccions» de cables telefònics s'han tallat a través del país, per tant, la comunicació a través d'este mig no és fiable. La majoria de les comunicacions d'Internet a través de satèlit estan funcionant—.

Conseqüentment, no va haver realment —o no es va poder implementar— un esforç coordinat per a retirar les enrunes, retirar els cadàvers, atendre els ferits, etc. D'acort a un treballador de la Creu Roja, no hi havia ni tan sols les bosses de plàstic (body bags) que es requerien per a guardar els cadàvers, en conseqüència, els cadàvers varen ser abandonats en els carrers.

D'acort a Channel 4, per la escassea d'aigua potable i combustibles, els diners va deixar de ser útil en Haití: aigua i gasolina es va usar com a mig de canvi.

Desembarcs d'emergència.

Conseqüentment, es temia que el país poguera haver descendit al caos, especialment —en eixa situació catastròfica— quan l'ajuda començara a ser distribuïda. Un panel d'experts va concloure: «La ONU i les organisacions d'ajuda confronten ara un dels esforços d'ajuda més difícils i potencialment perillosos».

D'acort a la BBC, La ONU també vol preparar-se per a mantindre l'orde i garantisar la seguritat en Haití. L'organisació temia que la desesperació de les víctimes haguera donat pas a altercats si no aplegava pronte l'ajuda.

Cinc dies despuix del terremot, —dissabte 16 de giner de 2010— les Nacions Unides, en Ginebra, varen afirmar que «el sisme en Haití és el pijor desastre que haja confrontat l'organisació en térmens de llogística, pel complet colapse del govern local i l'infraestructura».

Archiu:Helping Haiti. CAPS 117

En vert, països que varen ajudar a les víctimes del terremot.

El dumenge 24 de giner —12 dies despuix del sisme— periodistes en Port Príncip varen informar que la capital escomençava a mostrar alguns signes de vida normal en llocs galliponters que escomençaven a vendre frutes i hortalices i algunes tendes i bancs que varen reobrir i estacions de servici que varen tornar a suministrar combustibles. No obstant, funcionaris d'organismes humanitaris varen recalcar que el tamany de la destrucció no tenia paralel. Segons les últimes sifres oficials, unes 1,5 millons de persones varen permanéixer sense llar i l'ajuda encara no aplegava a tots els que la necessitaven, lo que va provocar assalts a combois de suministraments, etc., per part de multituts de víctimes que, en la seua desesperació, intentaven conseguir alguns bens essencials —decenes de mills no tenien accés a aigua, menjar o medicaments, tres millons de persones (d'un total d'al voltant de dèu millons) depenien de l'ajuda humanitària—. Alguns experts varen estimar que la reconstrucció de la nació podria prendre a lo manco una década. En el costat positiu, l'aeroport havia estat funcionant —150 vols al dia, en atres mil cinccents a l'espera—. Es va establir un corredor de transport des de República Dominicana i el port estava sent rehabilitat.

Reaccions i ajuda

Artícul principal → Anex:Reaccions i ajuda despuix del terremot d'Haití de 2010.

Archiu:A medical doctor with the Spanish Marines renders medical aid to a Haitian Boy CAPS 120 .jpg

Un mege dels infants de marina espanyols oferix ajuda mèdica a un chiquet haitiano

Poc despuix del terremot que va assotar al país, l'ajuda humanitària no es va fer esperar, tant com la República Dominicana, els Estats Units, països llatinoamericans i europeus, la Creu Roja Internacional, la Secretaria General Iberoamericana, el Banc Interamericano de Desenroll (BID), el Fondo Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) entre uns atres, varen anunciar l'enviament de diners, aliments, voluntaris, bombers, experts i fins a gossos especialisats en busques per a assistir al país caribeny.

Segons denuncia l'Observatori de Polítiques Públiques i de la Cooperació Internacional d'Haití, el 95 % dels diners donado per la Cooperació nortamericana va retornar a EE. UU., perque eixos diners es va quedar en les organisacions i no va aplegar al govern haitiano per a que ho gestionara. François Kawas, responsable de Cooperació d'Haití, va senyalar que a voltes esta cooperació va contemplar més els interessos polítics i econòmics dels donants que les necessitats reals de les poblacions locals.

Com a part del procés de reconstrucció nacional, i als fins de millorar l'infraestructura pública existent, el Govern d'Haití va iniciar la modernisació del seu sistema de Registre Civil i Identitat en novembre de 2012. Per a això, l'Oficina Nacional d'Identificació (ONI) va adquirir tecnologia d'última generació i el coneiximent necessari per a manejar-la. Hui dia Haití conta en les ferramentes necessàries per a manejar eficientemente l'identitat dels seus ciutadans i promoure aixina el seu desenroll sustentable.

El terremot d'Haití en la cultura

L'artiste Frankétienne va pintar la seua obra Désastre (12 Janvier 2010) dies despuix del sinistre. En ella va representar el seu dolor per la catàstrofe, plasmant a les víctimes atrapades per les enrunes.

Vore també

• Crisis sanitària
• Anex:Terremots de major saldo de fallits

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Terremot d'Haití de 2010.

• BBC: Seguixca la situació al minut
• Interfaç d'incidents (accés directe a mensages, twits, etc.) (varis idiomes)
• Radi Metropole Haiti (sense sò sobre internet estos moments)
• Comité Internacional de la Creu Roja (CICR): Pàgina web per a ajudar a persones en Haití i en l'exterior a trobar als seus familiars: http://www.icrc.org/web/doc/siterfl0.nsf/html/familylinks-haiti-fre [10] archivat en Wayback Machine. (en francés)

Ajuda

• Oxfam Intermón solicitut d'ajuda

• Google Crisis response (francés)
• Comité Internacional de la Creu Roja: ^{[enllaç trencat]}
• Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja Solicitut d'ajuda
• Creu Roja Americana (en és)
• Enviament d'ajuda des d'Estats Units