Rèplica (sismologia)
Les rèpliques d'un terremot són moviments sísmics que ocorren en la mateixa regió en a on va haver un tremolació o terremot central (generalment dins d'una llongitut propenca de ruptura). Estes tremolació són una conseqüència de readecuaciones de la corfa terrestre al voltant de la falla en que es va donar el sisme principal.
Una rèplica sempre és de menor magnitut que el sisme principal. En el cas de que una rèplica tinguera una magnitut major que el sisme principal, és catalogada com el nou sisme principal, i el sisme principal original és considerat un sisme premonitor.
Distribució
[editar | editar còdic]
La majoria de les rèpliques ocorren en tota l'àrea de ruptura de la falla i es produïxen siga a lo llarc del pla de falla mateixa, siga a lo llarc d'unes atres falles dins de la regió afectada per la tensió associada en el sisme principal. Típicament, les rèpliques es produïxen dins d'una distància que equival a la llongitut de la ruptura fòra del pla de falla.
El patró rèpliques permet corroborar el tamany de l'àrea que es va desplaçar durant el sisme principal. En els casos del terremot de l'Oceà Índic de 2004 i del terremot de Sichuan de 2008, la distribució de les rèplica mostra en abdós casos que el epicentre (el lloc a on es va iniciar la ruptura) es troba a un extrem de l'àrea d'esmonyida, lo que implica que va haver una propagació molt asimètrica de la ruptura.
Freqüència i magnitut
[editar | editar còdic]Les rèpliques solen obedir a una série de patrons comuns relatius a la freqüència i magnitut en que ocorren.
Llei de Omori
[editar | editar còdic]Les rèpliques ocorren en un patró comú que seguix la llei de Omori, que és una relació empírica per a la decadència temporal de taxes de rèpliques.[1] Omori va publicar la seua obra sobre rèpliques de terremots, en a on va afirmar que la freqüència de les rèpliques disminuïx bruscament pel recíproc de temps despuix del sisme principal, en 1894:
___MATH_0___
a on:
- n(t) és el número de sismes n medit en un cert temps t
- K és l'amplitut i
- c és el paràmetro temporal de compensació
La versió modificada de la llei, usada comunament hui en dia, va ser proposta per Utsu en 1961.[2][3]
___MATH_1___
a on
- p modifica la taxa de decaiguda i típicament s'ubica en un ranc 0.7–1.5.
Lo que estes equacions descriuen és que la taxa en que es produïxen rèpliques decreix ràpidament en el temps, puix és proporcional a l'inversa del temps que passa des del sisme principal. D'esta forma, siga com siga la provabilitat de que una rèplica es produïxca el primer dia, el segon dia hi haurà ½ de les provabilitats del primer dia (quan p és igual a 1), i al dècim dia seran aproximadament 1/10. Estos patrons descriuen solament el comportament de la massa de les rèpliques; la cantitat de rèpliques, el moment exacte de la seua ocurrència i la seua ubicació són aleatòries, encara que tendixquen a seguir dits patrons. Com esta és una llei empírica, els valors dels seus paràmetros s'obtenen quadrant les senyes obtingudes luego que el sisme principal ocórrega, i no té una base o significat físic.
Llei de Bath
[editar | editar còdic]Una atra llei, coneguda com a llei de Bath, descriu que qualsevol sisme típic té rèpliques d'aproximadament 1 magnitut (en promig 1.2) menor que el moviment principal que les origina.[4][5]
Llei de Gutenberg-Richter
[editar | editar còdic]Les seqüències de les rèpliques també solen seguir la llei de Gutenberg-Richter, que es referix a la relació entre la magnitut i el número total de terremots en una regió en un determinat periodo de temps.
___MATH_2___
a on:
- ___MATH_3___ és el número d'events en un determinat ranc de magnitut
- ___MATH_4___ és la magnitut mínima
- ___MATH_5___ i ___MATH_6___ són constants
En resum, solen ocórrer més rèpliques menudes que rèpliques grans.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ F. Omori (1894) "On the aftershocks of earthquakes," Journal of the College of Science, Imperial University of Tòquio, vol. 7, pages 111–200.
- ↑ Utsu, T. (1961) "A statistical study of the occurrence of aftershocks," Geophysical Magazine, vol. 30, pages 521–605.
- ↑ Utsu, T., Ogata, Y. ,and Matsu'ura, R.S. (1995) "The centenary of the Omori formula for a decay law of aftershock activity," Journal of Physics of the Earth, vol. 43, pages 1–33.
- ↑ Richter, Charles F., Elementary seismology (Sant Francisco, Califòrnia, USA: W. H. Freeman & Co., 1958), page 69.
- ↑ Bath, Markus (1965) "Lateral inhomogeneities in the upper mantle," Tectonophysics, vol. 2, pages 483–514.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Réplica (sismología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.