Cicló
En meteorologia, cicló usualment sol fer referència a vents intensos acompanyats de tormenta, encara que també designa a les àrees del planeta en les quals la pressió atmosfèrica és baixa. En esta segona accepció el significat de cicló és equivalent al de borrasca, i és el fenomen opost al anticiclón.[1] Els ciclons i anticiclones tenen una importància fonamental en la generació dels vents o corrents atmosfèriques. En efecte, un àrea de baixes pressions genera vents en atraure les masses d'aire atmosfèric des de les zones d'altes pressions o anticiclòniques. Una ciclogénesis tropical descriu el procés de desenroll dels ciclons tropicals. Els ciclons tropicals es formen per la calor latent impulsada per una important activitat de tormentes elèctriques, i són de núcleu calent.[2][3] Els ciclons poden transitar entre les fases extratropical, subtropical i tropical.[4] Els mesociclones es formen com a ciclons de núcleu càlit sobre la terra i poden donar lloc a la formació de tornados.[5] Les trombes marines també poden formar-se a partir de mesociclones, pero més a sovint es desenrollen a partir d'entorns d'alta inestabilitat i baixa cizalladura del vent.[1] En els oceans Atlàntic i Pacífic nort-oriental, un cicló tropical es denomina generalment huracà (del nom de l'antiga deïtat centroamericana del vent, Huracà), en els oceans Índic i Pacífic sur es denomina cicló, i en el Pacífic nort-occidental es denomina tifó.[6] El creiximent de l'inestabilitat en els vórtices no és universal. Per eixemple, el tamany, l'intensitat, la convecció humida, l'evaporament superficial, el valor de la temperatura potencial en cada altura potencial poden afectar a l'evolució no llineal d'un vórtice.[7][8]
Etimologia
La paraula «cicló» (de l'anglés cyclone, i este del gr. κυκλῶν kyklôn, va participar de present actiu de κυκλοῦν kykloûn ‘remolinar’[9]) va ser usada per primera volta per Henry Piddington al voltant de l'any 1840.
Ciclogénesis
El desenroll de la circulació ciclònica en l'atmòsfera, és dir la formació d'un sistema de baixa pressió, es denomina ciclogénesis. Es tracta d'un terme que inclou varis processos similars que donen lloc al desenroll d'una certa classe de cicló. Pot ocórrer en qualsevol de les escals que es manegen en meteorologia (microescala, mesoescala i escala sinóptica), llevat en l'escala planetària. Els ciclons extratropicals comencen com a ones a lo llarc de fronts meteorològics abans d'ocluirse més vesprada en el seu cicle de vida com sistemes de núcleu fret. No obstant, alguns ciclons extratropicals intensos poden convertir-se en sistemes de núcleu càlit quan es produïx una reclusió càlida. Els ciclons tropicals es formen com a resultat d'una important activitat convectiva, i són de núcleu càlit.[3] Els mesociclones es formen com a ciclons de núcleu càlit sobre la terra, i poden donar lloc a la formació de tornados.[5] Les trombes d'aigua també poden formar-se a partir de mesociclones, pero es desenrollen més a sovint a partir d'entorns d'alta inestabilitat i baixa cizalladura del vent.[1] la ciclisis és lo opost a la ciclogénesis, i és l'equivalent al sistema d'alta pressió, que s'ocupa de la formació d'àrea d'alta pressió-anticiclogénesis.[11]
Una depressió superficial pot formar-se de vàries maneres. La topografia pot crear una depressió superficial. Els sistemes convectius de mesoescala poden generar depresiónes superficials que són inicialment de núcleu càlit.[12] El destorbament pot créixer fins a formar una ona a lo llarc del front i la depressió se situa en la cresta. Al voltant de la depressió, el fluix es torna ciclònic. Este fluix rotacional mou l'aire polar cap a l'equador en el costat oest de la depressió, mentres que l'aire càlit es mou cap al pol en el costat este. Un front fret apareix en el costat oest, mentres que un front càlit es forma en el costat este. Normalment el front fret es desplaça a un ritme més ràpit que el front càlit i lo "alcança" per la llenta erosió de la massa d'aire de major densitat per davant del cicló. Ademés, la massa d'aire de major densitat que es desplaça darrere del cicló reforça la massa d'aire fret de major pressió i densitat. El front fret es du per davant al front càlit i reduïx la seua llongitut.[13] En este punt es forma un front ocluido en el que la massa d'aire càlit és espentada cap a dalt en una vaguada d'aire càlit en altura.[14]
la ciclogénesis tropical és el desenroll i enfortiment d'un cicló tropical.[15] Els mecanismes pels que es produïx la ciclogénesis tropical són clarament diferents dels que produïxen els ciclons de latitut mija. La ciclogénesis tropical, el desenroll d'un núcleu calent, comença en una convecció significativa en un entorn atmosfèric favorable. Hi ha sis requisits principals per a la ciclogénesis tropical:
- temperatures superficials de la mar suficientment càlides,[16]
- inestabilitat atmosfèrica,
- alta humitat en els nivells baixos i mijos de la troposfera
- suficient força de Coriolis per a desenrollar un centre de baixa pressió
- un foc o destorbament de baix nivell preexistente
- una baixa cizalladura vertical del vent.[17]
Cada any es formen una mija de 86 ciclons tropicals d'intensitat de tormenta tropical en tot lo món,[18] en 47 que varen alcançar la força d'huracà/tifó, i 20 que es varen convertir en ciclons tropicals intensos (a lo manco de categoria 3 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson).[19]
Tipos
Ciclons tropicals
- Artícul principal → Cicló tropical.
Els ciclons tropicals (també coneguts com a tormentes tropicals, huracans i tifons) són ciclons que es formen generalment en oceans calents (generalment tropicals) i d'ahí succionen l'energia de l'evaporament i la condensació. Són característics per tindre una forta àrea de baixa pressió en la superfície i una alta pressió en els nivells alts de l'atmòsfera. S'originen per la formació de centres de baixa pressió atmosfèrica en el mar. Són altament destructius ya que produïxen fortes pluges en vents d'a lo manco 120 km/h, en raches que apleguen, en algunes ocasions, a més de 300 km/h.
Ciclons extratropicals
- Artícul principal → Cicló extratropical.
El cicló extratropical es forma en latitut superiors a 30°. Es compon de dos o més masses d'aire; per lo tant, s'associa a un o més fronts. La família de ciclons extratropicals és tan àmplia que normalment s'intenta definir una subfamília. Pero esta és una tasca molt difícil degut a que, de fet, cada cicló és únic i irrepetible. Un estudi molt ampli sobre ciclons mostra, no obstant, que es poden observar característiques comunes entre ells, podent-se fer una classificació. Un dels criteris més utilisats per a la classificació és el mecanisme inicial involucrat en el desenroll del cicló.
Ciclons subtropicals
- Artícul principal → Cicló subtropical.
Un cicló subtropical és un sistema meteorològic que té algunes característiques d'un cicló tropical i algunes d'un cicló extratropical. Solen formar-se en latitut propenques a l'Equador.
Ciclons polars
- Artícul principal → Cicló polar.
Els ciclons polars són similars en composició i tamany als ciclons tropicals, encara que generalment tenen una vida més curta. Els ciclons polars tenen típicament varis centenars de quilómetros de diàmetro i vents forts (encara que generalment no tenen l'intensitat d'un huracà). A diferència dels típics ciclons tropicals estos es desenrollen en una extrema rapidea, alcançant la seua força màxima en 24 hores. Els ciclons àrtics posseïxen extenses àrees de baixa pressió en les regions polars que tenen una dèbil rotació ciclònica en una màxima explosió de 120 m³.
Mesociclones
Un mesociclón és un vórtice d'aire, aproximadament de 2 a 10 km de diàmetro (mesoescala en meteorologia), dins d'un tipo de tormentas conegudes tècnicament com supercélas per la seua autonomia. Quan un mesociclón mor, si el núvol precipita, esta transmet la seua inèrcia de rotació en capes més baixes comprimint-se en forma de núvol embut lo que fa que s'incremente la rotació formant un tornado. Els mesociclones es formen quan hi ha forts canvis en la velocitat o direcció del vent a diferents nivells de pressió atmosfèrica, lo que es coneix com cizalladura del vent. La presència dels mesociclones solament es pot verificar en un Radar Doppler.
Mesoescala
Els següents tipos de ciclons no són identificables en els quadros sinópticos.
Mesociclón
- Artícul principal → Mesociclón.
Un mesociclón és un vórtice d'aire, de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de diàmetro (segons la mesoescala de meteorologia), dins d'unatormenta convectiva.[20] L'aire s'eleva i gira al voltant d'un eix vertical, normalment en la mateixa direcció que els sistemes de baixa pressió[21] en l'hemisferi nort i sur. La majoria de les voltes són ciclònics, és dir, associats a una regió de baixa pressió localisada dins d'una supercéla.[21][22] Este tipo de tormentes poden presentar forts vents en superfície i graniç sever.[21] Els mesociclones a sovint es produïxen junt en les corrents ascendents en supercélas, a on es poden formar tornados.[21] Al voltant d'1.700 mesociclones es formen anualment en els Estats Units, pero només la mitat produïxen tornados.[5]
Tornado
- Artícul principal → Tornado.
Un tornado és una columna d'aire que gira violentament i que està en contacte tant en la superfície de la terra com en un núvol cumulonimbos o,[23] en rars casos, la base d'un núvol cúmulus. També es denominen tornados, terme coloquial en Amèrica, o ciclons, encara que la paraula cicló s'utilisa en meteorologia, en un sentit més ampli, per a nomenar qualsevol circulació tancada de baixes pressions.
Mola d'arena
- Artícul principal → Mola d'arena.
Un mola d'arena és un tribulí fort, ben format i de vida relativament llarga,[24] que pot ser chicotet (mig metro d'ample i uns pocs metros d'alt) fins a gran (més de 10 metros d'ample i més de 1000 metros d'alt).[24] El moviment vertical principal és cap a dalt.[24] Les moles d'arena solen ser inofensius, pero en rares ocasions poden créixer lo suficient com per a supondre una amenaça tant per a les persones com per a les propietats.[24]
Tromba d'aigua
Una tromba d'aigua és un vórtice columnar que es forma sobre l'aigua i que és, en la seua forma més comuna, una supercéla no tornado sobre l'aigua que està conectat a una núvol cumuliforme. Encara que sol ser més dèbil que la majoria dels seus homòlecs terrestres, es produïxen versions més fortes engendrades per mesociclones.
Tribulí de vapor
Un suau vórtice sobre aigües tranquiles o terres humides que es fa visible per l'aument del vapor d'aigua.
Mola de fòc
- Artícul principal → Mola de fòc.
Un tribulí de fòc, o mola de fòc, és un tribulí induït per un incendi i a sovint format per flames o cendres.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 National Weather Service Key West d'aigua
- ↑ «Ciclogénesis tropical».
- ↑ 3,0 3,1 Stan Goldenberg. «Frequently Asked Questions: ¿Qué és un cicló extratropical?». Atlantic Oceanographic and Meteorologicalaboratory, Hurricane Research Division. Consultat el 2007-03-23.
- ↑ “La transició extratropical dels ciclons tropicals. Partix I: Evolució dels ciclons i impactes directes” (EN) . Monthly Weather Review 145 (11): 4317-4344. doi:. ISSN 1520-0493. Bibcode: 2017MWRv..145.4317I.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Forces de la Naturalea. Tornados : el mesociclón. [1] archivat en Wayback Machine. Recuperat el 2008-06-15.
- ↑ «Frequently asked questions». Hurricane Research Division.
- ↑ “Influència de la condensació i la lliberació de calor latent en les inestabilitat barotrópicas i baroclínicas dels vórtices en un model de pla f d'aigües someras en rotació” (2017). Geophysical & Astrophysical Fluïu Dynamics 111 (1): 1-31. doi:. Bibcode: ....1R 2017GApFD.111 ....1R.
- ↑ “Un model millorat d'aigües someras en rotació humida-convectiva i la seua aplicació a les inestabilitat de vórtices tipo huracà” (2018). Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society 144 (714): 1450. doi:. Bibcode: .1450R 2018QJRMS.144 .1450R.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Kerry Emanuel. «Anthropogenic Effects on Tropical Cyclone Activity». Massachusetts Institute of Technology.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Cyclogenesis». American Meteorological Society.
- ↑ “Un vórtice de núcleu càlit inercialmente estable generat per un complex convectiu de mesoescala” (Juny 1989). Monthly Weather Review 117 (6): 1237-1261. doi:. Bibcode: 1989MWRv..117.1237M.
- ↑ Glenn Elert. «Densitat de l'aire». The Physics Factbook. Consultat el 2010-01-01.
- ↑ Universitat de Sant Luis. «¿Qué és un trowal?». Associació Nacional de Meteorologia.
- ↑ Nina A. Zaitseva (2006). «Definició de la ciclogénesis». National Snow and Isse Data Center.
- ↑ Cicló en una taula. thethermograpiclibrary. org
- ↑ Chris Landsea. «Subject: A15) ¿Cóm es formen els ciclons tropicals?». Laboratori Oceanogràfic i Meteorològic de l'Atlàntic.
- ↑ “Epidemiologia dels ciclons tropicals: The Dynamics of Disaster, Disease, and Development” . Epidemiologic Reviews 27: 21-35. doi:. PMID 15958424.
- ↑ Chris Landsea. «Climate Variability table - Tropical Cyclones». Atlantic Oceanographic and Meteorologicalaboratory.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Mesociclón». American Meteorological Society.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «Mesociclón - SKYbrary Aviation Safety».
- ↑ National Weather Service Forecast Office State College, Pennsylvania. «Tormenta desdoblada i mesociclón rotatori anticiclònic en una tormenta elèctrica sobre el comtat d'Elk el 10 de juliol de 2006».
- ↑ «Tornado Basics» (en en-us).
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 «Dust Devils».
Enllaços externs
- Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.