Anar al contingut

Tifó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tifó
Per a atres usos d'este terme vore Tifó (desambiguació).
Tres diferents ciclons tropicals girant sobre l'oceà Pacífic occidental el 7 d'agost de 2006 (Maria, Bopha, Saomai.). El cicló ubicat avall a la dreta s'ha intensificat a un tifó.

Un tifó (també cridat baguio[1] segons l'espanyol de Filipines) és un cicló tropical sever que es desenrolla entre les llongituts 180° i 100°I en l'Hemisferi nort. A esta regió se li crida Conca del Pacífic nort-occidental, i és la conca de ciclons tropicals més activa en la Terra, conta en casi un terç dels ciclons tropicals anuals del món.[2] Per a propòsits organisatius, l'oceà Pacífic nort està dividit en tres regions: l'oriental (Amèrica del Nort a 140°O), central (140°O a 180°), i occidental (180° a 100°I). El Centre Meteorològic Especialisat Regional (RSMC per les seues sigles en anglés) de Japó nomena a cada sistema, a partir d'una llista de noms que està coordinada entre 18 països que tenen territoris amenaçats per tifons.

Un tifó diferix d'un cicló o huracà solament en l'ubicació.[3] Un huracà és una tormenta que ocorre en l'Oceà Atlàntic o oceà Pacífic nort-oriental, un tifó ocorre en l'oceà Pacífic nort-occidental, i un cicló tropical ocorre en el del Pacífic sur o oceà Índic.

Dins del Pacífic noroccidental no hi ha estacions oficials de tifons ya que els ciclons tropicals es formen durant tot l'any. Com qualsevol cicló tropical, hi ha sis requisits principals per a la formació i desenroll d'un tifó: temperatures de superfície de mar suficientment calentes, inestabilitat atmosfèrica, alta humitat entre els nivells baix i mig de la troposfera, prou força Coriolis per a desenrollar un centre de pressió baix, un àrea de menor pressió relativa o destorbament preexistente, i tallant de vent vertical baix. Mentres la majoria de les tormentes es formen entre juny i novembre, unes quantes tormentes ocorren entre decembre i maig (a pesar de que la formació de ciclons tropicals és mínim durant eixe periodo). En promig, el Pacífic noroccidental presenta ciclons tropicals més numerosos i intensos a nivell global. Com atres conques, són dirigits per la cresta subtropical cap al de l'oest o noroest, en alguns sistemes desviant-se en estar prop de l'est de Japó. Alguns dels tifons més mortíferos en història han colpejat China. El sur de China té el registre més llarc d'impactes de tifó en la regió, en informació de més de mil anys per mig de documents en els seus archius. Taiwan ha rebut el tifó més humit registrat per al Pacífic nort-occidental.

Nomenclatura

Etimologia i us

El terme tifó és el nom regional en el Pacífic nort-occidental per a un cicló tropical sever (o madur), mentres que huracà és el terme regional en el Pacífic nort-oriental i l'Atlàntic nort.[4][5] En qualsevol atre lloc a açò se li crida cicló tropical, cicló tropical sever, o tormenta ciclònica severa.[6]

El diccionari d'anglés Oxford[7] cita l'Urdu ṭūfān i chinenc tai fung originen vàries formes primerenques de la paraula Typhoon en anglés. Les formes més primerenques -- "touffon", més tarde "tufan", "tuffon", i uns atres -- deriven d'Urdu ṭūfān, en cites tan antigues com 1588. Des de 1699 apareix "tuffoon", més tarde "tiffoon", derivat de chinenc en pronunciació influenciada per les formes més antigues derivades del Urdu.

La paraula original en Urdu توفان ṭūfān ("tormenta violenta"); cognado del hindi तूफ़ान (tūfān) prové el persa tūfān (en persa: توفیدن/طوفیدن‎: توفان/طوفان) que significa "tormenta" qué a la seua volta prové el verp tūfīdonen (en persa: توفیدن/طوفیدن‎: توفیدن/طوفیدن) que significa "rugir, bufar furiosament". La paraula طوفان (ṭūfān) és també derivada del àrap, provenint ṭāfa "Girar".[8]en persa: توفان/طوفان‎en persa: توفیدن/طوفیدن‎en persa: توفیدن/طوفیدن‎cita requerida

La font chinenca és la paraula tai fung o taifeng (en chino tradicional, 颱風; en chino simplificado, 台风; pinyin, táifēng: en chino tradicional, 颱風; en chino simplificado, 台风; pinyin, táifēng; en chino tradicional, 颱風; en chino simplificado, 台风; pinyin, táifēng: en chino tradicional, 颱風; en chino simplificado, 台风; pinyin, táifēng; en chino tradicional, 颱風; en chino simplificado, 台风; pinyin, táifēng: táifēng). La paraula japonesa moderna taifū (台風?), és també derivat del chinenc. El primer caràcter és normalment utilisat per a significar "pedestal" o "plataforma", pero de fet és una simplificació del caràcter chinenc més vell 颱, el qual significa "tifó"; per això la paraula originalment significa "vent de tifó".

El grec Antic Τυφῶν (Typhôn, "Typhon") no està desconectada i ha contaminat la paraula. El terme persa originalment pot haver segut influït per la paraula grega.[9]

En la mitologia grega, Tifó és el nom d'un jagant alado, fill de Gea i Tàrtar, que podia provocar huracans en el batre de les seues ales.

Classificacions d'intensitat

Escala d'Intensitat de Ciclons Tropicals del RSMC de Tòquio
Categoria Vents sostinguts
Tifó violent ≥105 nucs
≥194 km/h
Tifó molt Fort 85–104 nucs
157–193 km/h
Tifó 64–84 nucs
118–156 km/h
Tormenta Tropical severa 48–63 nucs
89–117 km/h
Tormenta tropical 34–47 nucs
62–88 km/h
Depressió tropical ≤33 nucs
≤61 km/h

Una depressió tropical és la categoria més baixa que l'Agència Meteorològica de Japó usa i és el terme utilisat per a un sistema tropical que té velocitats del vent que no superen els 33 nucs (38 mph; 61 km/h).[10] Una depressió tropical és ascendida a tormenta tropical quan té velocitat de vent sostingut que supera els 34 nucs (39 mph; 63 km/h). Les tormentes tropicals també reben noms oficials del RSMC. Si la tormenta intensifica encara més i conseguix velocitats de vent sostingut de 48 nucs (55 mph; 89 km/h) llavors serà classificat com a tormenta tropical severa. Una volta el que el màxim de velocitats de vent sostingut en el sistema alcança els 64 nucs (74 mph; 119 km/h), l'agència meteorològica de Japó designarà el cicló tropical com a tifó, la categoria més alta en la seua escala.

Des de 2009 l'Observatori d'Hong Kong va escomençar a dividir tifons a tres classificacions diferents: tifó, tifó sever i super tifó. Un tifó té velocitat del vent de 64 a 79 nucs (73 a 91 mph; 118 a 149 km/h), un tifó sever té vents d'a lo manco 80 nucs (92 mph; 150 km/h), i un súper tifó té vents d'a lo manco 100 nucs (120 mph; 190 km/h).[11] El Centre Conjunt d'Advertència de Tifons (JTWC per les seues sigles en anglés) extraoficialment classifica com a súper tifons als tifons en velocitats del vent d'a lo manco 130 nucs (67 m/s; 150 mph; 241 km/h), l'equivalent a una forta tormenta Categoria 4 en l'escala Saffir-Simpson.[12] Aixina i tot, les medicions de velocitat del vent sostingudes màximes que el JTWC usa estan basats en promediar un periodo d'1 minut, com el Centre Nacional d'Huracans i Centre d'Huracans del Pacífic Central. Com a resultat, els reportes de vents del JTWC són més alts que les medicions de l'Agència Meteorològica de Japó, les medicions de la qual estan basades en promediar intervals de 10 minuts.[13]

Referències

  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola. "baguio." Diccionari de la llengua espanyola, 23.ª ed., https://dle.rae.es/baguio. Accessed 8 July 2025.
  2. ↑ Chris Landsea (1 de juny de 2010). «Subject: F1) What regions around the globe have tropical cyclones and who is responsible for forecasting there?». National Hurricane Center. Consultat el 30 de març de 2011.
  3. ↑ «What is the difference between a hurricane, a cyclone, and a typhoon?». OCEAN FACTS. National Ocean Service. Consultat el 24 de decembre de 2016.
  4. ↑ «Typhoon». American Meteorological Society (2012). Consultat el 5 d'abril de 2015.
  5. ↑ Glossary of Meteorology (2012). «Hurricane». American Meteorological Society. Consultat el 5 d'abril de 2015.
  6. ↑ Chris Landsea (1 de juny de 2010). «Frequently Asked Questions Subject: A1) What is a hurricane, typhoon, or tropical cyclone?». National Hurricane Center. Consultat el 24 de març de 2011.
  7. ↑ The Compact Edition of the Oxford English Dictionary, Volume II, page 559, "Typhoon". Oxford University Press, 1971.
  8. ↑ Online Etymology Dictionary: "typhoon"
  9. ↑ The Arabic Contributions to the English Language: An Historical Dictionary by Garland Hampton Cannon and Alan S. Kaye considers typhoon "a special case, transmitted by Cantonese, from Arabic, but ultimately deriving from Greek. [...] The Chinese applied the [Greek] concept to a rather different wind [...]"
  10. ↑ «Typhoon Committee Operational Manual» (PDF). World Meteorological Organization (2008). Archivat des de l'original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 23 de decembre de 2008.
  11. ↑ «Classifications of Tropical cyclones». Hong Kong Observatory (18 de març de 2009). Archivat des de l'original, el 22 de setembre de 2012. Consultat el 27 d'abril de 2009.
  12. ↑ «What llaure the description labels used with tropical cyclones by JTWC?». Joint Typhoon Warning Center – Frequently Asked Questions (FAQ) (31 de març de 2008). Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2013. Consultat el 22 de decembre de 2008.
  13. ↑ «How llaure JTWC forecasts different than forecasts issued by tropical cyclone warning centres (TCWCs) of other countries?». Joint Typhoon Warning Center (31 de març de 2008). Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2013. Consultat el 26 de decembre de 2008.