Oxford English Dictionary

Erro al crear miniatura:

Oxford English Dictionary

El Oxford English Dictionary (abreviat OED) és un diccionari publicat per l'editorial Oxford University Press, considerat el més erudit i complet diccionari de la llengua anglesa, aixina com el principal punt de referència per al seu estudi etimològic. De la mateixa forma dona lloc a una completa i definida explicació de la seua sintaxis i la seua mateixa gramàtica al 30 de novembre de 2005, inclou unes 301 000 entrades principals, a través de 350 millons de caràcters. Ademés de les entrades principals, conté 157 000 combinacions i derivats en negreta, i 169 000 frases i combinacions en negreta cursiva, fins a un total de 616 500 expressions. Hi ha 137 000 pronunciacions, 249 000 etimologies, 577 000 referències creuades, i 2 412 400 cites ilustratives. L'intenció de l'obra és arreplegar tots els usos i variants coneguts de cada paraula en totes les varietats del anglés de tot lo món, passades i presents, aixina com les seues etimologies, història, pronunciació, etc. És el punt de partida de molts estudis sobre la llengua anglesa, i l'orde en el que es llisten allí les distintes grafies de les paraules té molta influència sobre l'anglés escrit de molts països. La realisació de tal obra es deu a la tradició enciclopedista d'el XIX, que va conseguir aünar els esforços de multitut de llectors baix la coordinació de James Murray, l'editor original del diccionari.

Orígens

El diccionari, originalment, no tenia res a vore en l'universitat; va ser concebut en Londres com un proyecte de la Societat Filògica, quan Richard Chenevix Trench, Herbert Coleridge, i Frederick Furnivall es varen sentir insatisfets en els diccionaris de llengua anglesa existents llavors. En juny de 1857 varen fundar el Comité de les Paraules no Registrades, en la finalitat de trobar les paraules que no havien segut encara llistades i definides pels diccionaris. Pero l'informe presentat per Trench en novembre no era una simple llista de paraules sense registrar; era un estudi "Sobre certes deficiències en els nostres diccionaris d'anglés". Estes, segons va dir, eren sèt:

• Cobertura incompleta de paraules obsoletes
• Cobertura inconsistente de famílies de paraules relacionades
• Dates incorrectes per al primer us de cada paraula
• Omissió freqüent de l'història dels significats obsolets de les paraules
• Distinció inadequada entre sinònims
• Insuficient us de bones cites ilustratives
• Espai desperdiciat en continguts inapropiats o redundantes

Trench va sugerir que era imprescindible un diccionari nou i realment complet per als fins proposts; un que es basara en les contribucions d'un gran número de llectors voluntaris, que llegiren llibres, que copiaren els passages que ilustraren els distints usos reals de les paraules, i que les enviaren a l'editor. En 1858 la societat va acordar donar inici al proyecte denominat "New English Dictionary on Historical Principles" (abreviat "NED"), és dir, "Un nou diccionari d'anglés basat en principis històrics".

Els primers editors

Trench va eixercitar un paper fonamental en els primers mesos del proyecte, pero la seua carrera eclesiàstica li impedia donar al diccionari la contínua atenció que necessitava durant un periodo que, segons varen percebre, podria ser fàcilment d'una década. Aixina que Trench es va retirar en favor d'Herbert Coleridge, qui es va convertir en el primer editor del diccionari. El 12 de maig de 1860 es va publicar el pla de treball de Coleridge, i l'investigació es va posar en marcha. La seua casa es va convertir en la primera oficina editorial; va encarregar un caseller de 54 caselles a on acabaria almagasenant 100 000 fiches. En abril de 1861 es varen publicar les primeres pàgines de prova del diccionari. Més vesprada, eixe mateix més, Coleridge va morir de tuberculosis en només 31 anys. El càrrec d'editor va recaure llavors en Furnivall, qui tenia gran entusiasme i coneiximent, pero caria clarament del temperament necessari per a un proyecte a tan llarc determini. Al principi, va ser molt dinàmic, reclutant a molts assistents i duent a la seua casa dos tonellades de fiches de llectors, que en molts casos passava als seus assistents. Pero a mida que passaven els mesos i els anys, el proyecte es va ser estancant. Furnivall va escomençar a perdre el contacte en els seus assistents, alguns dels quals varen aplegar a pensar que el proyecte havia segut abandonat; uns atres varen morir i les seues fiches no varen ser tornades. La colecció completa de fiches de cites de paraules que comencen per H va ser més vesprada trobada en Toscana, unes atres varen ser confoses en paper sobrer i utilisades per a encendre el fòc. En la década de 1870, Furnival va parlar en Henry Sweet i Henry Nicol per a que li succeïren, pero cap dels dos va acceptar el càrrec. Pero llavors, en una reunió de la Societat de 1876, elexicógrafo James Murray va declarar la seua disposició a intentar-ho.

Els editors d'Oxford

Al mateix temps, la Societat escomençava a preocupar-se per la publicació de lo que ara era obvi devia ser un llibre inmensamente gran. A lo llarc dels anys, s'havia parlat en vàries editorials tant sobre la producció de pàgines de prova o de la possible publicació de tota l'obra, pero encara no havien aplegat a cap acort. Entre eixes editorials estaven Cambridge i Oxford University Press (OUP). Finalment, en 1879, despuix de dos anys de negociacions en les que varen intervindre Sweet, Furnivall i Murray, Oxford University Press va acceptar no només publicar el diccionari, sino, ademés, pagar un sòu com a editor a Murray (qui per a llavors era ademés el president de la Societat Filògica). Esperaven que l'obra poguera ser, aixina, completada en atres dèu anys. Va ser Murray qui realment va conseguir fer desapegar al proyecte, i va ser capaç de comprendre-ho en tota la seua escala. Degut a que tenia molts fills, va elegir no utilisar la seua pròpia casa (en el suburbi londinenc de Mill Hill) com a lloc de treball; aixina, va erigir per a ell i els seus assistents un edifici de ferro forrat de pi, al que va cridar "Scriptorium". Estava proveït de 1029 caselles i moltes estanteries. Murray va rastrejar i va reunir llavors les fiches ya recolectades per Furnivall, pero les va jujar inadequades ya que els llectors s'havien centrat en paraules rares i interessants, per lo que tenien moltes més cites per a paraules a penes utilisades que per a atres més comunes. Va fer aixina una nova petició de llectors, que va anar àmpliament publicitada en periòdics i distribuïda en llibreries i biblioteques. Esta volta es va demanar específicament als llectors que informaren de "tantes cites com puga de paraules comunes", aixina com de totes les que semblaren "rares, obsoletes, antiquades, noves, peculiars o utilisades de forma peculiar". Murray va dispondre que el filec de Pennsilvània Francis March gestionara el procés en Norteamérica. Pronte varen tindre 1000 fiches que aplegaven cada dia al Scriptorium, i per a 1882 hi havia 3 500 000. L'1 de febrer de 1884, 23 anys despuix de les pàgines de prova de Coleridge, es va publicar finalment la primera entrega, o fascículo, del diccionari real. El títul complet era ara “A New English Dictionary on Historical Principles; Founded Mainly on the Materials Collected by The Philogical Society”, és dir, «Un nou diccionari d'anglés basat en principis històrics; basat principalment en el material recopilat per la Societat Filògica». Els seus 352 pàgines, que contenien les paraules des de "A" fins a "Ant", tenien un preu de 12 penics en el Regne Unit. El decepcionant total de les vendes va ser d'uns 4000 eixemplars. Era clar ara per a la OUP que duria massa temps completar l'obra si els acorts editorials no eren revisats. Per això, varen aportar fondos adicionals per a assistents, pero a canvi varen presentar dos noves exigències a Murray: la primera va ser que es traslladara de Mill Hill a Oxford, lo que va fer en 1885. De nou va construir un Scriptorium en la seua propietat (per a assossegar a un veí, est va tindre que ser parcialment subterràneu), i l'oficina de correus d'Oxford ho va recompensar instalant un buçó just enfront de la seua casa. Murray va ser més contrari a la segona exigència: que si no podia complir en el calendari previst, devia contractar a un segon editor cap que treballaria en paral, fòra de la seua supervisió, en paraules de distintes parts de l'abecedari. No volia compartir el treball, i pensava que podria anar més ràpidament a mida que guanyara experiència. Pero no va poder, i finalment va ser obligat per Philip Gell de la OUP. Aixina, Henry Bradley, a qui Murray havia contractat com el seu assistent en 1884 va ser ascendit i va escomençar a treballar autónomamente en 1888 en una dependència del Museu Britànic de Londres. En 1896 Bradley es va mudar a Oxford, i va treballar en la pròpia universitat. Gell va continuar agobiant a abdós editors en la finalitat de fer més comercial'empresa, retallant despeses i accelerant la producció, fins al punt de que el proyecte va estar a punt de colapsar; pero una volta que es va informar d'açò per la prensa, l'opinió pública va recolzar als editors. Gell va anar llavors despedit, i l'universitat va invertir la seua política de retallar despeses. Si els editors creïen que el diccionari devia fer-se més gran de lo previst, ho seria; era un treball tan important que devia gastar-se tot el temps i els diners que anaren necessaris per a terminar-ho apropiadament. Pero ni Murray ni Bradley varen viure per a vore-ho terminat. Murray va morir en 1915. Havia segut el responsable de les paraules escomençades per A-D, H-K, O-P i T, és dir, aproximadament la mitat del diccionari complet; Bradley va morir en 1923. S'havia encarregat de treballar en les paraules que escomençaven en I-G, L-M, S-Sh, St, i W-We. Per a llavors havien ascendit d'assistents a independents a atres dos editors, aixina és que el treball va continuar sense molt problema. William Craigie, que va escomençar en 1901, va ser responsable dels térmens que escomençaven en N, Q-R, Si-Sq, O-V, i Wo-Wy. Com la OUP havia aplegat a la conclusió de que Londres estava massa llunt d'Oxford per a que els editors pogueren treballar allí, despuix de 1925 Craigie va treballar en Chicago, Illinois, a on havia acceptat el càrrec de professor. El quarto editor va ser C. T. Onions, qui va escomençar en 1914 i va finalisar els trams restants: El seu-Sz, Wh-Wo, i X-Z.

Els fascículos

Per a principis de 1894 s'havia publicat un total d'11 fascículos, aproximadament un a l'any: quatre per a A i B, cinc per a la C, i dos per a l'I. D'estos, huit eren de 352 pàgines, mentres que l'últim de cada grup era més curt per a acabar en el canvi de lletra (que en el temps es convertiria en un canvi de volum). Llavors es va decidir publicar l'obra en entregues més chicotetes i freqüents; aixina, a partir 1895, va haver cada tres mesos un nou fascículo de 64 pàgines. Si hi havia material suficient, podien publicar-se d'una volta 128 o inclús 192 pàgines. Este ritme de treball es va mantindre fins que la Primera Guerra Mundial va obligar a retallades de personal. Este mateix material va ser publicat ademés en el format més gran dels fascículos originals, per a aquells que aixina ho preferien, a mida que s'anava disponent de pàgines suficients. Un atre canvi fet en 1895 va ser el canvi de títul per Oxford English Dictionary (abreviat OED), en anglés "Diccionari d'anglés d'Oxford", pero solament en les cobertes exteriors dels fascículos, ya que es conservava com a oficial el títul original, que apareixia en tots els demés llocs. El 125.º i últim fascículo, comprenent les paraules entre "Wise" fins al final de la "W", va ser publicat el 19 d'abril de 1928, sent immediatament seguit per l'edició completa del diccionari en volums encuadernados.

La primera edició i el primer suplement

S'havia planejat publicar el "New English Dictionary" en dèu volums, que escomençarien per A, C, D, F, H, L, O, Q, Si, i Tu; pero, a mida que el proyecte alvançava, els últims volums s'anaven fent cada volta més grans, i encara que l'edició completa de 1928 mantenia oficialment la numeració pretesa, els volums IX i X varen ser en realitat publicats com "mijos volums", dividits per El seu i V, respectivament. L'edició completa estava disponible també com un conjunt de 20 mijos volums, en dos tipos d'encuadernación. El preu era de 50 o 55 guineas, depenent del format i la encuadernación. Havien passat 44 anys des de la publicació de A-Ant i, per supost, la llengua anglesa hi havia seguit canviant i desenrollant-se, per lo que els primers volums estaven notablement desfasados. La solució va ser produir un suplement, llistant totes les paraules i significats que havien aparegut des de que aquelles pàgines havien segut publicades per primera volta; açò ademés va donar l'oportunitat de corregir errors i omissions detectades. Als compradors de l'edició de 1928 se'ls va prometre una còpia debades del suplement quan apareguera. El suplement va ser de nou produït per dos editors treballant en paral. Craigie, ara en Estats Units, va fer la major part de l'investigació sobre els usos del anglés americà, i va editar ademés els toms L-R i O-Z, mentres que Onions va fer A-K i S-T. Esta llabor va dur atres cinc anys. En 1933 es va reeditar el diccionari complet, ara per primera volta baix el títul oficial de "Oxford English Dictionary". Els volums despuix dels primers sis varen ser adaptats per a igualar i eliminar la numeració de "mijos volums": el diccionari principal consistia ara de dotze volums, numerats com a tals, i que escomençaven respectivament per A, C, D, F, H, L, N, Poyesye, S, Sole, T, i V. El suplement va ser inclós com el 13.º volum. El preu del diccionari va ser rebaixat a 20 guineas, lo que va deure consternar als compradors de l'edició de 1928 quan varen rebre els seus suplements gratuïts.

El segon suplement i la segona edició

En 1933 el treball de l'Universitat d'Oxford en el gran diccionari havia cessat; una volta acabat el treball, les fiches de cites varen ser almagasenades. Pero, per supost, l'idioma anglés va continuar canviant, i a la veta de 20 anys l'obsolescència del diccionari es va fer clamorosamente òbvia. Hi havia tres possibles formes d'actualisar-ho:

• La més barata seria deixar la versió actual tal com estava i llimitar-se a confeccionar un nou suplement, o potser un o dos volums; pero llavors qui buscara una paraula o significat no estaria mai segur de que l'informació encara fora vàlida, i tindria que mirar en tres llocs diferents.
• Es podria haver agregat al suplement existent el nou material per a formar un suplement encara major.
• La solució òptima per als usuaris del diccionari seria que reeditar i tornar a mecanografiar tot el diccionari, incloent cada canvi en la seua adequada ubicació alfabètica; pero, per supost, esta solució seria la més cara, sent provablement necessaris uns 15 volums. La OUP va elegir la solució intermija, renovant el suplement. Es va contractar a Robert Burchfield en 1957 com a editor, i Onions, en 84 anys, encara va poder fer algunes contribucions. S'esperava que el treball costara entre sèt i dèu anys. Finalment, es varen tardar 29 anys, creixent el suplement fins a comprendre 4 volums, escomençats per A, H, O i Siga. Es varen publicar en 1972, 1976, 1982, i 1986, respectivament, en lo que el diccionari complet tenia ya 16 volums (17 si contem el primer suplement). Per a llavors estava clar que el soport més indicat per a text complet del diccionari era l'informàtic. Açò requeria mecanografiarlo tot de nou en un ordenador, pero facilitaria enormement l'unificació del text i les seues futures actualisacions, ademés de permetre busques automàtiques. Aixina va ser com va escomençar el proyecte del New Oxford English Dictionary ("Nou diccionari d'anglés d'Oxford") o NOED. No era prou tornar a mecanografiar tot el text; ademés, tota l'informació representada per la complexa tipografia del diccionari original devia ser retinguda, lo que es va fer utilisant ellenguage de marcat SGML, junt en un motor de busca especialisat i un software especial per a accedir a ell. En 1985 es va acordar que partix del desenroll del software es fera en l'Universitat de Waterloo (Canadà), en el Centre for the New Oxford English Dictionary ("Centre per al nou diccionari d'anglés d'Oxford"), dirigit per F. W. Tompa i Gastón Gonnet; esta tecnologia de busca seria la base per a l'Open Text Corporation. L'hardware, la base de senyes i el restant del software, els caps de desenroll, i els programadors del proyecte varen ser aportats per la filial britànica d'IBM; l'editor a colors per al proyecte, research. ibm. com/tchjr/journalindex. nsf/0/bc33186c36e05a9e85256bfa0067f698? OpenDocument LEXX research. ibm. com/tchjr/journalindex. nsf/0/bc33186c36e05a9e85256bfa0067f698? OpenDocument archivat en Wayback Machine., va ser escrit per Mike Cowlishaw, d'IBM. En 1989, el proyecte del NOED havia alcançat ya els seus objectius fonamentals, i els editors Edmund Weiner i John Simpson, treballant en llínea, havien conseguit combinar el text original, el suplement de Burchfield, i una chicoteta cantitat de material nou en un únic diccionari unificat. La paraula "nou" va ser retirada del nom, publicant-se aixina la segona edició del OED (el OED2); escomençant-se llavors a cridar a la primera edició OED1. El OED2 va ser publicat en 20 volums. Per primera volta, no va haver cap intent de dividir-els per lletres completes, sent fets en tamanys similars. Els 20 volums escomençaven per A, B. B. C., Cham, Creel, Dvandra, Follow, Hat, Interval, Look, Moul, Ow, Poise, Quemadero, Rob, Ser, Soot, El seu, Thru, Unemancipated, i Wave. Encara que el contingut del OED2 és fonamentalment una simple reorganisació del material anterior, va ser una oportunitat per a fer canvis de format que es necessitaven des de feya molt. El títul de cada entrada ya no estaria en mayúscules, permetent a l'usuari vore ràpidament les paraules que s'escriuen en mayúscula. I com Murray havia desenrollat la seua pròpia notació per a la pronunciació, al no haver un estàndart en el seu temps, es va aprofitar per a adoptar l'alfabet fonètic internacional. Es va publicar en 1993 nou material en el Oxford English Dictionary Additions Séries ("Série d'afegitons al diccionari d'anglés d'Oxford"), consistent en dos chicotets volums en 1993 i un atre en 1997, fent un total de 23 volums per a l'obra completa. No hi ha plans per a més toms d'afegitons, ni s'espera que res de la tercera edició (o OED3) siga publicat en fascículos.

Les Edicions Compactes

Mentrestant, en 1971, el contingut complet del 13.º volum OED1 des de 1933 va ser reimpreso com Compact Edition compost per sol dos volums. Açò es va conseguir reduint per mig de tècniques fotogràfiques cada pàgina a la mitat d'ample i alt, de tal forma que es pogueren mostrar quatre de les pàgines originals en cada pàgina (format "4-up"). Els volums escomençaven per "A" i per "P", en el Suplement inclós al final del segon volum. L'Edició Compacta es venia en una caixa que ademés incloïa, en un cajoncito, una lupa per a ajudar a llegir la lletra reduïda. Es varen vendre moltes còpies a través de clubs de llibres, que els venien a menor preu com a promoció per als seus membres. En 1987 es va publicar el segon suplement, com a tercer volum en el mateix format de l'Edició Compacta. Per al OED2, en 1991, la versió compacta es va reduir a un terç de la versió original, de tal forma que cada pàgina mostrava 9. Açò requeria una major ampliació, pero també va permetre que tot el diccionari poguera ser publicat en un únic volum per primera volta. A pesar de la publicació d'eixos volums, molts clubs de llibres varen continuar oferint la versió en dos volums de 1971.

Versions digitals

El Oxford English Dictionary ha segut digitalisat i publicat en CD-ROM, i també ha segut publicat en Internet. Existixen tres versions:

• Versió 1 en 1992: era idèntica en contingut a la Segona Edició impresa, i el disc compacte no estava protegit contra còpies.
• Versió 2 1999: tenia algunes modificacions en el contingut, i actualisat el software en millores en el buscador, pero la protecció contra còpies va fer molt difícil d'usar i inclusivament cap a que el programa negara l'us al cos d'OUP en el mig d'una demostració del producte.
• Versió 3 2002: té més paraules i millores en el software, encara que la protecció contra còpies seguix sent tan imperdonable com en la versió anterior. En març de 2000, el Oxford English Dictionary Online (OED Online) es va posar a disposició dels subscriptors. La base de senyes en llínea conté el OED2 complet, sent ademés actualisada trimestralment en les modificacions que s'inclouran en el OED3. Aixina, l'edició en llínea és la més actualisada disponible. Ya que el preu d'us per a individus d'esta edició, inclús despuix de la rebaixa de 2004, és 195 lliures esterlines o 295 dólars nortamericans cada any, la majoria dels subscriptors són grans organisacions, com a universitats, biblioteques o empreses. Alguns d'ells no utilisen el portal Oxford English Dictionary Online, sino que han descarregat llegalment la base de senyes sancera en els seus propis servidorés. En 2004 es va introduir un método de pagament alguna cosa més atractiu, en oferir-se als residents en Norteamérica o Sudamérica pagar 29.95 dólars al més per a accedir a la pàgina web. Açò permet a gent que no ho utilisa de forma regular aforrar en comparació al pagament anual.

La Tercera Edició

Es preveu que la futura Third Edition ("Tercera Edició"), o OED3 siga una revisió casi completa de l'obra. Cada paraula està sent examinada per a millorar la precisió de les definicions, derivació, pronunciacions i cites històriques; esta tasca exigix l'esforç de més de 300 experts, investigadors, llectors i consultors, en un cost previst d'uns 55 millons de dólars nortamericans. Es preveu que el resultat final duplique la llongitut actual del text. L'estil del diccionari també canviarà llaugerament. El text original era més lliterari, ya que la major part de les cites procedien de noveles, obres de teatre, i atres fonts lliteràries. La nova edició, no obstant, citarà tota classe de recursos impresos, com a llibres de cuina, manuals tècnics, publicacions especialisades, o lletres de música roc. El ritme al que s'incorporen noves paraules s'ha incrementat a unes 4000 a l'any. La data prevista per a completar l'obra és l'any 2037.

El nou contingut pot ser consultat a través de l'edició en llínea o a través de la versió actualisada en CD-ROM. En 1993 l'editor cap és John Simpson. Ya que la primera obra de cada editor tendix a requerir més revisió que el seu treball posterior, i que en edicions anteriors es va escomençar per la lletra A, s'ha decidit compensar açò escomençant per la lletra M. Quan la versió en llínea va ser llançada en març de 2000, incloïa ya el primer lot d'entrades revisades (oficialment borradors), des de "M" fins a "mahurat", sent les següents entregues del text publicades trimestralment. En decembre de 2008 es va publicar la secció que aplegava fins a "reamy". A mida que es fa nou treball en paraules d'atres parts de l'abecedari, es va incloent en les entregues trimestrals. En març de 2008 els editors varen anunciar que alternarien trimestres entre lots que alvançaren en l'abecedari i lots que revisaren "paraules angleses clau a lo llarc de l'abecedari, aixina com atres paraules que componguen el bloc alfabètic que les rodeja". La producció de la nova edició està totalment informatisada, especialment des de juny de 2005, quan es va inaugurar la "Perfect All-Singing All-Dancing Editorial and Notation Application" (que es podria traduir com "Perfecta aplicació editorial i notacional cantant i bailante") o "Pasadena". En este sistema, basat en XML, l'atenció dels lexicógrafos pot dirigir-se més a qüestions de contingut que a qüestions de presentació, com la numeració de les definicions. El nou sistema també ha simplificat l'us de la base de senyes de cites, i permés al personal de Nova York treballar directament en el diccionari de la mateixa forma que els seus companyers d'Oxford.

També s'utilisen ordenadors per a fer busques en Internet buscant evidències d'us actual, aixina com rebre enviaments de cites per correu electrònic de llectors i el públic en general.

Wordhunt va ser una crida en 2005 al públic en general per a que ajudara enviant cites per a 50 paraules recents seleccionades. Els resultats es varen expondre en una série de televisió de la BBC, Balderdash and Piffle. Els llectors del OED seguixen enviant cites; es reben unes 200.000 a l'any.

Ortografia

Artícul principal → Diferències ortogràfiques entre l'anglés americà i l'anglés britànic.

El OED llista les paraules primer per la seua ortografia britànica (per eixemple, "labour" i "centre"), continuant en les seues variants ("llabor", "center"). La política de la OUP dicta que s'utilisen els sufixos "-ize" en lloc de "-ise" per a moltes paraules més comunament terminades en "-ise", inclús si la raïl és llatina en lloc de grega. La raó per a esta política (contràriament a la creència popular de que "-ize" és un americanisme) s'explica en askoxford. com/asktheexperts/faq/aboutspelling/ize? view=get esta pàgina askoxford. com/asktheexperts/faq/aboutspelling/ize? view=get archivat en Wayback Machine. (en anglés). La frase anglesa "The group analysed labour statistics published by the organization" és un eixemple de normativa del OUP. Esta ortografia (que se segons el registre de l'IANA es denota com en-GB-oed) és l'utilisada per les Nacions Unides, l'Organisació Mundial del Comerç (OMC) , l'Organisació Internacional per a l'Estandardisació (ISO) i atres organisacions, aixina com per moltes publicacions acadèmiques, com les revistes Nature o Biochemical Journal i el Claves Literary Supplement.

Crítiques

A pesar de la seua pretensió d'autoritat sobre la llengua anglesa, el OED ha segut criticat per distints aspectes, incloent el seu enorme tamany, les seues pretensions d'autoritat, i, sobretot, la seua influència. En la seua revisió del suplement de 1982, ellingüiste de l'Universitat d'Oxford Roy Harris es queixava de que criticar el OED és extremadament difícil perque "un no està tractant només en un diccionari, sino també en una institució nacional", que "s'ha convertit, com la monarquia anglesa, en alguna cosa virtualment immune a la crítica per principi" Harris critica lo que veu com la "lexicografia en blanc i negre" del diccionari, en primar ellenguage escrit sobre el parlat, especialment determinades formes d'obra impresa. Considera ademés que, mentres neologismes de respectats autors "lliteraris" com Samuel Beckett i Virginia Woolf són inclosos, l'us de paraules en periòdics i atres fonts menys "respectables" té molt manco pes, encara que poden ser més vàlides en l'us comú. Escriu que la "lexicografia en blanc i negre és ademés en blanc i negre en el sentit de que es responsabilisa de pronunciar la seua autoritat sobre l'us correcte o incorrecte", sent un diccionari de gramàtica prescriptiva en lloc de descriptiva. Per a Harris, esta classificació prescriptiva de certs usos és errònea, i la completa omissió de certes formes i usos té un efecte acumulat de representar els "biaix socials" dels seus (presumiblement adinerats i ben educats) redactors. Harris també critica als editors pel seu "conservadurisme de catedràtic", acusant-els ademés de tindre una remilgada moralitat victoriana, donant com a eixemple la no inclusió de "vàries palabrotas centenàries" fins a 1972.

Llectures recomanades

• Oxford English Dictionary, second edition, edited by John Simpson and Edmund Weiner, Clarendon Press, 1989, twenty volumes, hardcover, ISBN 0-19-861186-2
• Caught in the Web of Words: James Murray and the Oxford English Dictionary, K. M. Elisabeth Murray, Yale University Press, 2001, trade paperback, ISBN 0-300-08919-8
• Empire of Words, The Reign of the Oxford English Dictionary, John Willinsky, Princeton University Press, 1995, hardcover, ISBN 0-691-03719-1
• The Meaning of Everything: The Story of the Oxford English Dictionary, Simon Winchester, Oxford University Press, 2003, hardcover, ISBN 0-19-860702-4
• (UK title) The Surgeon of Crowthorne / (US title) The Professor and the Madman: A Tale of Murder, Insanity, and the Making of The Oxford English Dictionary, Simon Winchester, HarperCollins, 1998, hardcover, ISBN 0-06-017596-6
• Lost for Words: The Hidden History of the Oxford English Dictionary, Lynda Mugglestone, Yale University Press, 2005, hardcover, ISBN 0-300-10699-8
• wikipedia. org/wiki/The_Dictionary_People The Dictionary People: The Unsung Heroes who Created the Oxford English Dictionary, Sarah Ogilvie, Vintage Books, 2023, paperback, ISBN 978-0-593-46998-9
• wikipedia. org/wiki/The%20Dictionary%20of%20Lost%20Words The Dictionary of Lost Words, wikipedia. org/wiki/Pip_Williams_(author) Pip Williams, Affirm Press, 2020, paperback, ISBN 978-1-925972-59-7

Vore també

• Etimologia
• Llingüística històrica
• Nupedia
• Diferències entre l'anglés nortamericà i l'anglés britànic

Enllaços externs

• oed. com Sitie web oficial (en anglés), a on destaquen:
  • El ^{[enllaç trencat]} que inclou l'informe original de Trench sobre les deficiències en els diccionaris de l'época, aixina com la petició de Murray de nous llectors
  • Les archive. org/web/20031204144111/http://oed. com/about/facts. html estadístiques sobre el OED, havent una atra askoxford. com/worldofwords/oed/facts/ pàgina similar askoxford. com/worldofwords/oed/facts/ archivat en Wayback Machine.
  • La seua pàgina sobre archive. org/web/20031219063643/http://dictionary. oed. com/about/contributors/tolkien. html Tolkien
  • askoxford. com/dictionaries/? view=uk AskOxford Compact Oxford English Dictionary Search askoxford. com/dictionaries/? view=uk archivat en Wayback Machine., per a consultar el OED
• archive. org/web/20051118103400/http://oed. hertford. ox. ac. uk/main/ Examining the OED (en anglés): Anàlisis de Charlotte Brewer sobre les pràctiques i principis aplicats pels autors del OED