Cizalladura

Cizalladura

Els cirros a gran altitut mostren l'efecte de la cizalladura del vent.

Núvols undulatus del gènero cirrocumulus i altocumulus causats per cizalladura superior

La cizalladura o tallant del vent és la diferència en la velocitat del vent o el seu direcció entre dos punts, relativament propencs entre sí, en la atmòsfera terrestre. Depenent de si els dos punts estan a diferents altituts o en diferents localisacions geogràfiques, la cizalladura pot ser vertical o horisontal. La cizalladura del vent pot afectar a la velocitat de vol d'un avió durant l'envolament i l'aterrisage de forma desastrosa. Ahí es pot observar una explicació respecte a la cizalladura vertical: el gradient del vent. També és un factor dominant que determina la severitat de les tormentas. Una amenaça adicional són les turbulèncias associades freqüentment en la cizalladura. També influïx sobre el desenroll dels ciclons tropicals. Les situacions atmosfèriques en les que s'observa cizalladura són:

• Front i sistemes frontals: S'observa cizalladura d'importància quan la diferència de temperatura a lo llarc del front és de 5 °C o més, i es mou a 15 nucs o més ràpit. Ya que els fronts són un fenomen de tres dimensions, la cizalladura frontal pot observar-se a qualsevol altura entre la superfície i la tropopausa.
• Obstàculs per al fluix: Quan el vent bufa des de la direcció de les montanyes, s'observa cizalladura vertical en l'ala.
• Inversions tèrmiques: Quan en una nit rebujada i tranquila es forma una inversió en la radiació prop de superfície, la fricció no afecta al vent per damunt de la mateixa. El canvi en el vent pot ser de 90 graus en direcció i 40 nucs en velocitat. Inclús es pot observar una corrent de baix nivell nocturna. Les diferències de densitat poden causar problemes adicionals per a l'aviació.

Vore també

• Seguritat aérea. Entre 1964 i 1985, la cizalladura del vent va causar directament o va contribuir en 26 accidents aéreus de transports civils en Estats Units, que varen produir 620 morts i 200 afectats. D'estos accidents, 15 varen ocórrer durant l'envolament, 3 durant el vol, i 8 durant l'aterrisage. Des de 1995, el número d'accidents aéreus per cizalladura ha caigut a aproximadament 1 cada 10 anys, gràcies a la detecció en la pròpia nau i als radars Doppler en superfície.