Front (meteorologia)
1. Front fret
2. Front càlit
3. Front ocluido
4. Front estacionario.
En meteorologia, un front és una franja de separació o zona d'interacció entre dos vents o masses d'aire en característiques diferents de temperatura o humitat. Es classifiquen com fredors, càlits, estacionarios i ocluidos segons les seues característiques. La paraula «front» està presa del llenguage militar,[1] ya que el choc entre les dos masses produïx una activitat molt dinàmica similar a una batalla, en tormentes elèctriques, raches de vent i aiguadas.
Els fronts meteorològics s'associen a sovint en sistemes de pressió atmosfèrics. Són generalment guiats per corrents d'aire. Els fronts poden vore's afectats per formacions geogràfiques com montanyas i grans volums d'aigua.
Els fronts frets es mouen generalment d'oest a est, mentres que els càlits ho fan cap a avant, encara que és possible qualsevol direcció. Els fronts ocluidos són una fusió híbrida d'abdós, i els fronts estacionarios s'estanquen en el seu moviment. Els fronts frets i les oclusió fredes es mouen més ràpit que els fronts càlits i les oclusió càlides perque l'aire dens que hi ha darrere d'ells pot elevar ademés d'espentar a l'aire més càlit. Les montanyes i les masses d'aigua poden afectar al moviment i a les propietats dels fronts, aparte de les condicions atmosfèriques.[2] Quan el contrast de densitat ha disminuït entre les masses d'aire, per eixemple despuix de fluir sobre un oceà uniformemente càlit, el front pot degenerar en una mera llínea que separa regions de diferent velocitats del vent coneguda com cizalladura. Açò és més comú sobre l'oceà obert.
Classificació Bergeron de les masses d'aire
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Massa d'aire.
La classificació de Bergeron és la forma més àmpliament acceptada de classificació de les masses d'aire. Les classificacions de les masses d'aire s'indiquen en tres lletres:[3][4] Els fronts separen masses d'aire de diferents tipos o orígens, i se situen a lo llarc de vaguadas de menor pressió.[5]
- La primera lletra descriu les seues propietats d'humitat, en
- c utilisada per a c masses d'aire continentals (seques) i
- m per a masses d'aire marítimes (humides).
- La segona lletra descriu la tèrmica característica de la seua regió d'orige:
- La tercera lletra designa l'estabilitat de l'atmòsfera; s'etiqueta:
- k si la massa d'aire és més estable k més estable que el sol baix ella.
- w si la massa d'aire és més càlida que el sol baix ella.
Anàlisis meteorològic superficial
[editar | editar còdic]
1. front fret
2. front calent
3. front estacionario
4. front ocluido
5. depressió superficial
6. ramassada / shear line
7. llínea de punt de rocío
8. ona tropical
9. trowal (llengua d'aire càlit en altura)
Un anàlisis meteorològic de superfície és un tipo especial de mapa meteorològic que proporciona una vista superior dels elements meteorològics en un àrea geogràfica en un moment específic en funció de l'informació de les estacions meteorològiques terrestres.[6] Els mapes meteorològics es creen detectant, traçant i rastrejant els valors de cantitats rellevants com pressió a nivell de la mar, temperatura i cobertura de núvols en un mapa geogràfic per a ajudar a trobar característiques d'escala sinóptica, com a fronts meteorològics.[7] Els anàlisis meteorològics de superfície tenen símbols especials que mostren sistemes frontals, nuvolositat, precipitació o una atra informació important. Per eixemple, una A pot representar una zona d'altes pressions, lo que implica temps rebujat. Una B, per un atre costat, pot representar baixa pressió, que freqüentment acompanya a precipitacions i Tormentes. Les baixes pressions també creen vents superficials derivats de zones d'altes pressions i viceversa. S'utilisen varis símbols no només per a les zones frontals i atres llímits de superfície en els mapes meteorològics, sino també per a representar el temps actual en varis llocs del mapa meteorològic. Ademés, les zones de precipitació ajuden a determinar el tipo de front i la seua ubicació.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els fronts tèrmics varen ser descrits per primera volta per meteoròlecs noruecs despuix de la Primera Guerra Mundial, guerra les necessitats militars de la qual varen servir d'acicat al desenroll inicial de la meteorologia. Cfr, Mariano Medina, Introducció a la meteorologia, Ed. Paraninfo, 1988, 7ª edició, pág. 38 i sig.
- ↑ Roth, David (21 de novembre de 2013). Manual d'Anàlisis de Superfície Unificat, NOAA / Centre de Predicció Hidrometeorológica / Centre Nacional d'Huracans.
- ↑ «Classificació de les masses d'aire».
- ↑ Saravanan, K.J. (ed.): «Classificació Bergeron de les masses d'aire».
- ↑ Ahrens, C. Donald (2007). Meteorologia hui: Una introducció al temps, el clima i el mig ambient, Cengage Learning, p. 296. ISBN 978-0-495-01162-0.
- ↑ 6,0 6,1 Monmonier, Mark S. (1999). Air Apparent: How meteorologists learned to map, predict, and dramatize weather, Chicago, IL: University of Chicago Press. ISBN 0-226-53422-7.
- ↑ «Anàlisis de superfície mixta».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frente (meteorología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.