Anar al contingut

Núvol ondulatoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Núvol ondulatoria
Este patró de núvol ondulatoria format sobre el Île Amsterdam, en el cantó esquerre més baixa en la punta de la formació triangular, en el sur lluntà del oceà Índic.

Un núvol ondulatoria és una forma de núvol creada per ones internes atmosfèriques.

Patró de núvol ondulatoria en la regió de Tadrart.
Núvols ondulatorias inusuals sobre el Mar de Aral, vist des del Aqua satèlit de la NASA el 12 de març de 2009.

Formació

Les ones internes atmosfèriques que formen els núvols ondulatorias estan creades com a fluix d'aire estables sobre una formació de terra elevada com una cordillera, i es pot formar inclús directament damunt o en l'ala d'esta. Quan una massa d'aire viaja a través de l'ona, experimenta repetit ascens i descens. Si hi ha prou humitat en l'atmòsfera, els núvols es formaran en les crestes gelades d'estes ones. En el desceno de l'ona, aquells núvols evaporaran pel calfament adiabàtic, generant els característics núvols i distinguides franges. La base de núvol en el costat de sotavent és més alta que en el costat de barlovent, perque la precipitació en el costat de barlovent trau aigua de l'aire.[1]

És possible que la convecció senzilla de cims de montanya també puga formar núvols ondulatorias. Açò ocorre com la convecció de forces d'un núvol ondulatoria o un núvol lenticular, en aire més estable dalt.[2]

Importància

Modelat climàtic

Els núvols ondulatorias són típicament núvols de gèl, d'altura mija-alta en la tropósfera. Són relativament fàcils d'estudiar, perque són prou consistents. Com a resultat, estan sent analisats per a aumentar nostre entenent de cóm estos núvols de gèl de nivell superior influïxen en el nivell de radiació de la Terra. Comprenent açò es poden millorar models de clima.[3]

Recreació

El contorn en estos núvols tenen la pendent més empinada uns quants quilómetros en la direcció del vent de la pendent en l'ala d'una montanya. És en estes regions de velocitat vertical més alta que un planejador pot conseguir altituts que trenquen récort.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wallace, John M., Hobbs, Peter V. Atmospheric Science, and Introductory Survey.
  2. ↑ Worthington, R. M. "Lenticular wave cloud above the convective boundary layer of the Rocky Mountains," Weather 57(2002):87–90.
  3. ↑ Baker, B. A., Lawson, R. P. (2006) In Situ Observations of the Microphysical Properties of Wave, Cirrus, and Anvil Clouds.


Referències